1 / 11

POEMES CURTS III part II_IV poemes

POEMES CURTS III part II_IV poemes. V.I ¿De quin color és el sentiment? La resposta és el silenci, en contemplar i mirar-te, de saber que existeixes, en poder pensar que ets aquí, i poder abraçar-te i estimar-te. V.II Un sentiment és amor, un sentiment no és color,

randy
Download Presentation

POEMES CURTS III part II_IV poemes

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. POEMES CURTS III part II_IV poemes

  2. V.I ¿De quin color és el sentiment? La resposta és el silenci, en contemplar i mirar-te, de saber que existeixes, en poder pensar que ets aquí, i poder abraçar-te i estimar-te.

  3. V.II Un sentiment és amor, un sentiment no és color, però que preciós és ruboritzar-se, i passar del blanc del silenci, al roig color de la passió.

  4. VI.I Quan sol@ et trobis i la vida es torni contra tu, i sentis l'agre sabor de la tristesa, trobaràs a prop teu una mà amiga.

  5. VI.II Amic és aquell, que un dia es queda, encara que res tinguis per oferir-li, si ho mereixes o no, a ell no l'afecta.

  6. VI.III Ni la sang, ni els diners, el commouen, ni favors, ni premis, ni altres coses, tan sols és el ¡AMOR! que el mou cap a tu.

  7. VII.I Les hores que transcorren, m'atrapen en el seu encís, m'envolten entre ombres, de màgies que m’ensopien.

  8. VII.II Els dies són les pàgines, d'un llibrot tot groguenc, podrits de desitjos, i malbaratats per Déu mateix, amb la tinta de la meva sang.

  9. VIII.I Poetes aficionats de reptes inabastables, són la presumpció d'un conjur de senders, defalleixen com a còmplices de falsos fonaments i vessants que es pleguen de gebre traïdor.

  10. VIII.II Llepin les asprors fingides d'un somriure, que no arriba al cor amb l'oci gastat, al buido de la ment en un foc de pànic, qual poeta navega sol, en terra àrida de la seva desolació.

More Related