MALALTIES FREQÜENTS EN LA INFÀNCIA

1. MALALTIES FREQÜENTSEN LA INFÀNCIA Cristina Boada González Laia Serra Ferrer Infermeres pediàtriques CAP Bordeta-Magòria

2. MOCS, TOS I REFREDATS Tots els infants són MOCOSOS i ho seran durant la seva primera infància. Hem d’oferir-los molta aigua i líquids i podem fer-los rentades nassals (sobretot abans dels àpats i per anar a dormir). Els mocs poden presentar-se més o menys espessos i de color groc o verdós (sobretot, al matí). Cal controlar-ne l’evolució i l’aparició de febre/febrícula.

3. Cal diferenciar dos tipus bàsics de tos, no considerats com a urgència: • Toshumida: fa moure la mucositat, sembla la tos del fumador empedreït; és una reacció protectora de l’organisme: no cal administrar a l’infant antitussígens. • Tos seca: irritant, molesta l’infant i no el deixa dormir. • NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA

4. MAL D’ORELLA És freqüent en la infància i normalment està associat als refredats. Es pot controlar el dolor amb paracetamol o bé ibuprofè (a partir dels 6 mesos). Cal demanar hora de visita, però amb calma. Només parlarem d’urgència si el dolor no cedeix o bé l’infant s’ha introduït un objecte per l’orella.

5. VÒMITS I DIARREES Si l’infant vomita, cal incorporar-lo i aguantar-li el cap lleugerament inclinat cap endavant. Si és un lactant, també el podem posar de costat. No l’hem de forçar a menjar: oferim-li poca quantitat i més sovint. Donem-li aigua sovint, a glopets: pot ser aigua amb sucre, sèrum oral o bé, begudes isotòniques. Quan l’infant fa deposicions freqüents i/o líquides hem de deixar-lo "reposar” de costat.

6. aigua d’arròs amb pastanaga. • farinetes/purés de patata i pastanaga. • poma, plàtan madur. • pollastre o peix blanc bullit o a la planxa. • si pren biberó, poca quantitat. Hem  d’oferir-lipoca quantitat d’aliments de forma freqüent i fer-li una dieta suau en funció de l'edat. No està clara la utilitat de la dieta astringent en la diarrea aguda; tot i així, la describim a continuació: • No sempre hem de retirar la lactosa (llet i derivats). • Si el quadre s’allarga durant uns dies o els vòmits i/o les diarrees • són molt freqüents cal anar al centre.

7. FEBRE Sovint els infants fan febre alta. És necessari fer ús del termòmetre: conèixer correctament la temperatura corporal orienta sobre les mesures que cal seguir. Podem donar-li un antitèrmic (paracetamol o ibuprofèn, en infants majors de 6 mesos), segons la pauta del pediatre. Hem d’alleugerir l’infant de roba. Si li dura dies, demanarem hora de visita. NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA.

8. Parlem de febrícula quan: • La temperatura axil·lar és de 37 ºC-37,5 ºC • Hem de treure-li la roba i tenir-lo en observació. • Si tolera bé la febre no cal donar-li res. Parlem de febre quan: • La temperatura axil·lar es superior a 37,5 ºC. • Si no és gaire alta i és ben tolerada, no cal donar-li res. • Observem-ne l’evolució. • Alleugerim de roba de l’infant. • Si la febre és superior a 38,5 ºC o l’infant es troba malament, li hem de donar l’antitèrmic, segons el pauti el pediatre. És una urgència si existeixen antecedents de convulsions febrils.

9. No dubtis a consultar-nos sempre que ho necessitis, t’esperem!!

10. GRÀCIES

11. BIBLIOGRAFIA Els primers anys de vida. Consells de puericultura www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/calendariprimersanys2006.pdf Departament de Sanitat. Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de la Salut, 2005.