1 / 31

ENTENDRE JUNTS LA LOMQE I ALTRES AVANTPROJECTES

ENTENDRE JUNTS LA LOMQE I ALTRES AVANTPROJECTES. Maó , 31 de gener de 2013. QUÈ ES PRETÉN?. Afavorir la creació d’un estat d’opinió al voltant de: - LOMQE - CONVIVÈNCIA - TRACTAMENT DE LLENGÜES. AVANTPROJECTE DE LLEI DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMQE). PREÀMBUL.

poppy
Download Presentation

ENTENDRE JUNTS LA LOMQE I ALTRES AVANTPROJECTES

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. ENTENDRE JUNTS LA LOMQE I ALTRES AVANTPROJECTES Maó, 31 de gener de 2013

  2. QUÈ ES PRETÉN? • Afavorir la creació d’un estat d’opinió al voltant de: • - LOMQE • - CONVIVÈNCIA • - TRACTAMENT DE LLENGÜES

  3. AVANTPROJECTE DE LLEI DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMQE)

  4. PREÀMBUL Filosofia que hi ha darrere de la llei… “Los alumnos son el centro y la razón de ser de la educación. El aprendizaje en la escuela debe ir dirigido a formar personas autónomas, criticas, con pensamiento propio. Todos los alumnos tienen un sueño, todas las personas jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son lo más valioso que tenemos como país.”

  5. PREÀMBUL “La lógica de la reforma se basa en la evolución hacia un sistema capaz de canalizar a los estudiantes hacia las trayectorias más adecuadas a sus capacidades, de forma que puedan hacer realidad sus aspiraciones y se conviertan en rutas que faciliten la empleabilidad y estimulen el espíritu emprendedor. “ “Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor…”

  6. PREÀMBUL “Los profundos cambios a los que se enfrenta la sociedad actual demandan una continua y reflexiva adecuación del sistema educativo a las emergentes demandas de aprendizaje.”

  7. PREÀMBUL “La mejora de la calidad democráticade una comunidad pasa inexorablemente por la mejora de la calidad de su sistema educativo.” “Una sociedadmás abierta, globaly participativademanda nuevos perfiles de ciudadanos y trabajadores, más sofisticados y diversificados, como exige maneras alternativas de organización y gestión en las que se prime la colaboracióny el trabajo en equipo, propuestas capaces de asumir que la verdadera fortaleza está en la mezcla de competencias y conocimientos diversos.”

  8. PREÀMBUL “Es necesario desde edades tempranas adquirir competencias transversales, como el pensamientocrítico, la gestión de la diversidad, la creatividado la capacidad de comunicar y actitudes clave como confianza individual, el entusiasmo, la constancia y la aceptación del cambio.” “Necesitamos propiciar las condiciones que permitan el oportuno cambiometodológico, que el alumno sea un elemento activo en el proceso de aprendizaje.” “El abandono educativo temprano como una de las debilidades del sistema educativo español”

  9. PREÀMBUL “Los cambios propuestos en nuestro sistema educativo por la LOMCE están basados en evidencias.” “Esta reforma del sistema educativo pretende ser gradualista y prudente, basada en el sentido común y sostenible en el tiempo” “La reforma de la LOMCE se apoya en evidenciasy recoge las mejores prácticas comparadas.”

  10. PREÀMBUL • Los principalesOBJETIVOS que persigue la reforma son: • -Reducirla tasa de abandonotemprano de la educación. • - Mejorarlos resultadoseducativos de acuerdo con criterios internacionales, tanto en la tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de titulados en Educación • Secundaria Obligatoria. • - Mejorarla empleabilidad. • - Estimularel espírituemprendedorde los estudiantes.

  11. Mitjans per aconseguirelsobjectiusfixats

  12. AVALUACIONS EXTERNES AL FINAL DE L’ETAPA Articles 21, 29, 36 • A 3r de Primària: no té caràcter vinculant • A 6è de primària: no tindria caràcter “eliminatòri” però constarà a l’expedient • A 4t d’ESO: la prova condicionaria l’obtenció del títol de Graduat en ESO (70% ESO ponderat + 30% avaluació) • Al finalitzar el Batxillerat (60% BATX + 40% avaluació)

  13. AVALUACIONS EXTERNES AL FINAL DE L’ETAPA Articles 21, 29, 36 • Es dedicaran els centres exclusivament a preparar els seus alumnes per superar aquestes proves? • On queda l’avaluació de les metodologies integrades per aconseguir l’esperit crític, la creativitat, el desenvolupament dels talents i el treball en equip a què es refereix el preàmbul? • On queda la confiança en la professionalitat dels docents que estan dia a dia amb els alumnes? • Com aquest constant sotmetiment dels nostres fills a exàmens externs evitarà l’abandonament i millorarà els resultats? • Si les avaluacions externes són una de les apostes fortes d’aquesta llei per millorar resultats... per què no s’aplica als cicles formatius?

  14. FLEXIBILITZACIÓ DE LES TRAJECTÒRIES Articles 23, 24 i 25 • Tria d’itineraris ja a 3r d’ESO: el procés de tria comença un cop acabat 2n d’ESO. • El 4t d’ESO tindria dues trajectòries • ACADÈMICA (orientada a Batxillerat) • APLICADA (orientada a FP) • La via de FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA conduiria a l’obtenció del Graduat en ESO però de forma confusa i no n’està dissenyat el contingut. • Possibilitat de segregar els alumnes per sexes.

  15. FLEXIBILITZACIÓ DE LES TRAJECTÒRIES Per què es consent la segregació per sexes quan hi ha una sentència del Tribunal Suprem en contra? Sap un adolescent de 13 anys quin itinerari voldràfer a 4t? Està preparat per prendre aquesta decisió? És què l’experiència d’altres sistemes passats no ens ha ensenyat res? Si Finlàndia és un dels nostres referents, hauríem de saber que la seva secundària obligatòria és totalment comuna.

  16. RACIONALITZACIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA; REFORÇ DE LES MATÈRIES TRONCALS. Articles 6, 18, 20, 23, 24, 25, 34 • Les àrees passen a dividir-se en: troncals, específiques i d’especialitat (compartimentació del saber) • Desapareixen els cicles a Educació primària i canvia la durada a Secundària. • Les competències bàsiques desapareixen de l’articulat per passar a ser anomenades “competències corresponents”. • Es suprimeixen les àrees no instrumentals: Música, Educació plàstica i visual, Tecnologia, Teatre,…).

  17. RACIONALITZACIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA • És racionalitzar reduir hores d’Educació plàstica, de Tecnologia, de Música, d’optatives, sobretot si el que es persegueix, com hem vist en el preàmbul, és aconseguir que els alumnes trobin els seus talents i desenvolupin els seus somnis? • Si en la nostra vida diària els sabers no estan compartimentats per què en l’àmbit educatiu s’aposta perquè així sigui? • No és com a base dels altres sabers que les àrees instrumentals tenen sentit? • Si la Religió passa a ser una matèria específica a primària, ESO i Batxillerat...per què en tornen a quedar exclosos els cicles formatius? • No són la Música, l’Educació plàstica i visual, la Tecnologia i les matèries optatives les que ens ajuden a entendre el món que ens envolta?

  18. INCORPORACIÓ DE LES TIC Article 111 “La incorporación generalizada de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) al sistema educativo permitirá personalizar la educación y adaptarla a las necesidades y al ritmo de cada alumno. Por una parte, servirá de refuerzo y apoyo en los casos de bajo rendimiento y, por otra, permitirá expandir los conocimientos transmitidos en el aula sin limitaciones.”

  19. INCORPORACIÓ DE LES TIC Article 111 • Ara entenem per què no hi ha cap referència en aquesta Llei a la formació del professorat. Estem salvats! • Posem un ordinador a les cases dels alumnes i que cadascú vagi al seu ritme? Amb açò hem solucionat l’atenció a la diversitat?

  20. AUTONOMIA DE CENTRE Articles 122, 124, 127, 132, 133, 135 • Els centres hauran de retre comptes dels resultats obtinguts a les proves d’avaluació externes. • Es penalitzaran els centres amb pitjors resultats i s’incentivaran els altres. • Es publicaran els llistats amb els resultats obtinguts. • Augmentaran les competències i les capacitats de decisió del director. • Reducció de les atribucions al Consell Escolar. • Possibilitat de presentar projectes de qualitat que suposaran l’especialització dels centres: especialització curricular, excel·ència, formació docent, millora del rendiment, atenció als alumnes NESE,…

  21. AUTONOMIA DE CENTRE Articles 122, 124, 127, 132, 133, 135 • En la valoració dels centres es tindrà en compte la realitat socioeconòmica, la realitat de l’entorn de l’alumnat...? • Qui serà veritablement penalitzat, el centre o els alumnes? • Com s’entén l’autonomia quan al Consell Escolar –màxim òrgan representatiu- només se li atribueixen funcions consultives i perd tota la seva capacitat de decisió?

  22. ALTRE CANVIS • Recentralitzaciódelscurrículums vs. autonomia de centre (Article 6) • Es redefineix el Sistema EducatiuEspanyol: • “…se entiende por Sistema Educativo Español las Administraciones educativas, los profesionales de la educación, y en general el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación del servicio de la educación en España…” • Augmenta la durada delsconcerts.

  23. ALTRES CANVIS • Davant la desaparició dels programes de diversificació, com s’estructurarà l’atenció a la diversitat? • Com es materialitzarà l’atenció individualitzada a l’alumnat? • Si les ràtios queden com estan, com serà possible l’atenció personalitzada que es planteja al preàmbul? • Com quedaran distribuïdes les hores lectives de cada matèria? • Com es pot aplicar una llei que no està acompanyada d’una memòria econòmica?

  24. AVANTPROJECTE DE LLEI DE CONVIVÈNCIA ESCOLAR

  25. CONVIVÈNCIA Article 151 Faltes disciplinàries 2. Són faltes molt greus aplicables al personal docent les següents: • Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.

  26. CONVIVÈNCIA • No és l’escola el lloc de socialització dels futurs ciutadans? • Com poden aprendre a participar en un espai sense opinions? • No ens diuen els especialistes que el que no es practica no s’aprèn? • No és una demostració clara de desconfiança cap a la professionalitat dels docents? • No representa un atemptat contra la llibertat que ha de tenir el docent per formar ciutadans amb esperit crític tal com ens demanda aquesta normativa?

  27. ESBORRANY DEL PROJECTE DE DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

  28. TRILINGÜISME 1. L'actual Projecte de decret de tractament integrat de llengües serà aprovat únicament amb els vots a favor del partit del govern i amb la disconformitat de la resta de partits polítics i de la immensa majoria de la comunitat educativa i de la societat balear. - La Llei de normalització lingüística de 1986 va ser aprovada amb el consens de totes les forces polítiques del Parlament de les Illes Balears, inclòs el PP que estava al capdavant del govern. Per tant, amb aquest projecte de decret s'està dinamitant un consens en matèria lingüística de més de 20 anys.

  29. TRILINGÜISME 2. El Projecte de decret de tractament integrat de llengües deroga el Decret de mínims (vigent des de 1997) pel qual s'imparteixen un 50% de l'ensenyament en la llengua pròpia i el substitueix per un model trilingüe. - La Llei de normalització lingüística de 1986 i el Decret de mínims garanteix que, en acabar els estudis obligatoris, i a través d’una escola integradora i inclusiva, els alumnes de la Comunitat siguin competents en les dues llengües oficials. - Es pot garantir un ensenyament de qualitat si s'impareteixen assignatures no lingüístiques en una llengua estrangera sense els recursos econòmics, professionals, didàctics... necessaris?

  30. TRILINGÜISME 3. Amb el Projectede decret de tractament integrat de llengües els centres que vulguin optar a un projecte lingüístic propi necessitaran el vot favorable del 65% dels representats legals dels alumnes matriculats al centre. - Realment hi ha voluntat per part de la Conselleria de permetre un projecte lingüístic propi de cada centre? - Actualment les famílies poden expressar la seva voluntat en relació al Projecte lingüístic de centre (PLC) a través dels seus representants en el Consell escolar de cada centre.

  31. ENTENDRE JUNTS LA LOMQE I ALTRES AVANTPROJECTES Gràcies per la vostraatenció

More Related