IIª República: el Front Popular (1936)

1. IIª República: el Front Popular (1936)

2. 16 febrer 1936 Eleccions generals

3. Cartells electorals (Esquerres)

4. Cartells de Cristóbal Arteche

7. Dos cartells de Cristóbal Arteche.

8. Cartell de Lluís Bagaria Cartell de Cristóbal Arteche

10. Cartells electorals (Dretes)

15. Frente Popular Bloque Nacional El resultat fou molt ajustat entre dretes i esquerres, però la llei electoral afavorí fortament aquestes últimes, que disposaren d’una còmoda majoria absoluta a les Corts. Dretes Esquerres Front Català d'Ordre Front d'Esquerres

16. Composició de les Corts després de les eleccions del 16 de febrer Majoria clara de les esquerres Comunistes Partits republicans de centre Socialistes (PSOE) Partit Republicà Radical (PRR/PRD/UI) Partits republicans d’esquerra Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Altres partits de dretes Partit Nacionalista Basc (PNB)

17. Manuel AZAÑA (febrer – maig 1936) • Amnistia per als més de 30.000 presos polítics. • Restabliment de la Generalitat. • Reanudació de les reformes del bienni esquerrà. • Negociació dels Estatuts autonòmics basc i gallec. • Rumors colpistes: Franco enviat a Canàries; Mola, a Navarra; Goded, a Balears. • Destitució d’Alcalá Zamora com a president de la República. President del Govern

18. És interessant comparar la fotografia de l’esquerra (el cartell gegantí de Gil Robles a la Puerta del Sol) amb la il·lustració d’”El Be Negre” després de les eleccions. GIL ROBLES, abans i després de la derrota electoral. “El Be Negre”, 20 febrer 1936

19. “El Be Negre”, 1 abril 1936 “El Be Negre”, 8 abril 1936 GIL ROBLES GIL ROBLES

20. Derrota de La Lliga i el Front Català d’Ordre a Catalunya. “El Be Negre”, 26 febrer 1936 La Lliga

21. Amb el triomf de les esquerres, Catalunya recupera l’Autonomia. Companys torna a presidir la Generalitat. “L’Esquella de la Torratxa”, 28 febrer 1936 COMPANYS

22. A principis d’abril s’obren les noves Corts, presidides per Diego Martínez Barrio i amb clara majoria de les esquerres. Una de les primeres decisions que prenen és la destitució del president de la República. La dreta, mentrestant, intenta coordinar totes les forces contrarevolucionàries, alhora que es prepara per “un aixecament que restableixi l’ordre a l’interior i el prestigi internacional d’Espanya”. La República, doncs, es troba en greu perill. D’aquí el sentit de la il·lustració que ens presenta Azaña, Martínez Barrio i Companys com els puntals de la República, mentre el carrer és escenari de constants enfrontaments entre dretes i esquerres. COMPANYS MARTÍNEZ BARRIO AZAÑA “L’Esquella de la Torratxa”, 10 abril 1936

23. La violència torna al carrer en fomentar la Falange Española un clima de clar enfrontament civil (“la dialèctica dels punys i les pistoles”, com deia José Antonio), que fou durament contestat per les esquerres radicals. José Antonio seria empresonat en trobar-se armes a la seu de Falange, mentre aquesta era declarada il·legal. “El Be Negre”, 22 abril 1936

24. “El Be Negre”, 6 maig 1936 Miquel Badia Josep Badia El 28 d’abril de 1936 uns pistolers de la FAI assassinen els germans Badia; un crim fosc. Tots dos eren membres d’Estat Català i havien organitzat els famosos “escamots” amb en Dencàs. Miquel havia estat cap de la policia de la Generalitat i el seu germà Josep era un actiu separatista.

25. Destituït Alcalá Zamora (abril) com a president de la República per haver tancat abans d’hora dues vegades les Corts (article 81 de la Constitució), és substituït en el càrrec per Manuel AZAÑA (maig). “L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1936 AZAÑA

26. Manuel AZAÑA serà el president de la República des de principis de maig de 1936 fins a les acaballes de la Guerra Civil (febrer 1939). La vacant que deixarà a la presidència del Govern serà ocupada pel seu amic Santiago Casares Quiroga (fins al cop d’estat de juliol). Estendard presidencial de Manuel AZAÑA

27. Santiago Casares Quiroga (maig – juliol 1936) • Tensíssim debat sobre ordre públic (16 de juny). • Assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO (12 de juliol). • Assassinat de José CALVO SOTELO (13 de juliol). • Cop d’estat al Marroc espanyol (17 de juliol). • Comença la Guerra Civil.

28. 26 juny 1936 Il·lustració referent a la destitució, mesos abans, de Niceto ALCALÁ ZAMORA com a president de la República, d’acord amb l’article 81 de la Constitució, en considerar les Corts (en mans de l’esquerra) que havia clausurat dues vegades aquestes de manera anticipada i innecessària sota la seva presidència.

29. 10 juliol 1936 Després del tens debat del 16 de juny sobre Ordre Públic, en què es creuaren greus amenaces entre dretes (Gil Robles i Calvo Sotelo) i esquerres (Casares Quiroga i “la Passionària”), l’ambient d’uns i altres és de por i venjança. CALVO SOTELO GIL ROBLES

30. El 12 de juliol de 1936 es produeix a Madrid, a mans de quatre pistolers falangistes, l’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO, membre de l’UMRA. Lloc escenari del crim.

31. Cadàver de José CALVO SOTELO, assassinat a Madrid el 13 de juliol de 1936 per amics del tinent José Castillo, en venjança per l’assassinat d’aquest hores abans per pistolers falangistes.

32. En front dels Jocs Olímpics de Berlín (o Jocs Nazis) de 1936, Barcelona organitzà una espècie de contraolimpíada o Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar del 19 al 26 de juliol de 1936. S’inscriviren uns 6.000 atletes d’arreu del món, però l’esclat de la Guerra Civil n’impedí la celebració. Alguns dels atletes es quedaren a lluitar com a voluntaris a favor de la República. Cartell de Fritz Lewy.

33. Membres de la delegació suïssa arribats a Barcelona per a participar en l’Olimpíada Popular de juliol de 1936.

34. “El Be Negre”, 8 juliol 1936

35. Amb un avió com aquest, “De Havilland – DRAGON RAPIDE”, Francisco Franco es traslladà de Canàries al Marroc per posar-se al front del cop d’estat que s’havia produït la tarde del divendres 17 de juliol. El pilotava el capità anglès Bebb i l’havia contractat el periodista de l’ABC Luís Bolín. Mirant l’itinerari es poden intuir les mesures de seguretat preses pels conspiradors.

36. Recorregut de FRANCO, amb el “DRAGON RAPIDE”, de Las Palmas a Tetuan.

37. 18 de juliol de 1936 El cop militar, iniciat la tarda anterior al Marroc, s’estén per la Península. Santiago Casares Quiroga dimiteix com a president del Govern. Azaña demana al president de les Corts, Diego Martínez Barrio, que encapçali el nou executiu, però aquest no arriba a prendre possessió del càrrec. Sí ho farà, el diumenge 19, José Giral. Comença la Guerra Civil...