1 la guerra de successi 1700 1714
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 19

1) La guerra de Successió (1700-1714) PowerPoint PPT Presentation


  • 76 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

1) La guerra de Successió (1700-1714). - L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència. Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) Dos candidats: Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria)

Download Presentation

1) La guerra de Successió (1700-1714)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


1 la guerra de successi 1700 1714

1) La guerra de Successió (1700-1714)

- L’any 1700 Carles II (Àustries) mor sense descendència.

Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França)

Dos candidats:

Arxiduc Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria)

- Carles II designava en el seu testament com a successor seu a Felip d’Anjou.

- Aquest nomenament genera un greu conflicte a nivell europeu:

L’equilibri de poder entre les potències europees

- L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbons a Europa.

- G. Bretanya, Holanda i Portugal contràries  suport a l’arxiduc Carles.

- Declaren la guerra a França i Espanya  Conflicte internacional.


Situaci a espanya

Situació a Espanya:

- Castella  Fidel a Felip V.

Menys la noblesa: no volien perdre poder (absolutisme borbònic)

- Corona d’Aragó  Donen suport a l’arxiduc Carles d’Àustria.

(institucions, noblesa, clergat, burgesia i classes populars)

Proclamat rei el 1703 a Viena

1711  Mor l’emperador d’Àustria i l’arxiduc Carles el succeeix al tron.

Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.


1 la guerra de successi 1700 1714

Canvi de situació: por pels Habsburg a Espanya i Àustria.

  • El anglesos i els holandesos volen acabar la guerra i reconeixen a Felip V.

  • Tractat d’Utrecht i de Rastatt (1713-1714)

    G. Bretanya es queda Gibraltar i Menorca

    - Àustria es queda Flandes, Nàpols i Sardenya


2 la monarquia dels borbons felip v

- Dinastia representant del poder absolut.

- Sistema polític centralitzat i uniformista.

3) L’11 de setembre del 1714.

Data de l’assalt final a Barcelona per part de les tropes de Felip V.

Rendició de Catalunya: Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel.

- Capitulació de Cardona  Catalunya queda sotmesa a l’autoritat de Felip V.

2) La monarquia dels Borbons. Felip V.


4 i 5 el decret de nova planta 1716 absolutisme

4) i 5) El decret de Nova Planta (1716). Absolutisme

- Decret que imposava l’organització politicoadministrativa de Castella al Principat.

- Habsburg  pactisme i confederalisme dels regnes.

  • Implantació del model d’absolutisme monàrquic. (com França des de s.XVII)

  • ABSOLUTISME: El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. El territori li pertanyia i les institucions emanaven de la seva persona.

    El seu poder era pràcticament il·limitat:

    - era font de llei.

    - autoritat màxima del govern

    - cap de la justícia.


Llu s xiv

“Tot poder, tota autoritat resideix en la mà del rei i no pot haver-n’hi en el regne cap altra que la que ell estableix [...]. La voluntat de Déu és qui hagi nascut súbdit obeeixi cegament”

Lluís XIV

Lluís XIV


1 la guerra de successi 1700 1714

- Absolutisme i centralisme.

- Derogació de les institucions polítiques de Catalunya:

a) Generalitat

b) Consell de Cent (ajuntament)

c) Les Corts (parlament)

d) Sistema fiscal, monetari i militar

- Abolició de les Corts de la Corona d’Aragó i es van integrar en les de Castella.

- Corts d’Espanya: sotmeses a l’autoritat del monarca. Es reuneixen a petició del monarca.

- Reestructuració del territori  Demarcacions provincials  Capitans generals.

- Intendents  funcionaris (recaptar impostos, control de les autoritats locals...)


6 el cadastre

6) El cadastre.

- Pel decret de Nova Planta Felip V organitzava els impostos a la seva manera.

- Nou sistema fiscal: el govern de Madrid recaptava els impostos

- Nou impost general: el reial cadastre aplicat al Principat.

- Quota anual d’una quantitat fixada pel govern central sense cap negociació prèvia.

 Cadastre reial: gravava les propietats immobiliàries

(també els nobles i eclesiàstics)

 Cadastre personal: gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils ( no pagaven els nobles ni el clero)


7 societat estamental al segle xviii grups privilegiats i el tercer estament tercer estat

7) Societat estamental al segle XVIII Grups privilegiats i el tercer estament (tercer Estat)

- Divisió de la societat en estaments. Desigualtat jurídica i immobilisme.

Grups privilegiats: (noblesa i clergat)

Propietaris, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics.

Tercer estament: (resta de la població: pagesia, burgesia i la població de les ciutats)

a) Càrregues fiscals, no participaven decisions polítiques.

b) Escassa burgesia comercial i industrial

(model econòmic agrari, rendista i nobiliari)

model sociopolític dels Habsburg


1 la guerra de successi 1700 1714

- A Catalunya: creixement econòmic del s.XVIII (comerç, manufactures)

* Aristocràcia territorial perd poder econòmic per la pujada de preus o rendes baixes.

* Tercer Estat: diferències econòmiques

- ric burgès.

- mestre de gremi.

- treballador d’ofici.

- proletari manufacturer

- pagès enriquit.

- pagès pobre.


8 9 10 economia agr ria terra amortitzada contractes emfit utics masovers i rabassaires

8) 9) 10) Economia agrària. Terra amortitzada. Contractes emfitèutics, masovers i rabassaires.

Agricultura  Primera font de riquesa. Ocupava més del 80% de població.

- Terra amortitzada La terra no es podia comprar ni vendre (mans mortes).

(De l’ Església, dels ajuntaments o de la noblesa)

- Senyories  Extenses possessions de la corona, la nobles i de l’Església.

(Exercien jurisdicció i rebien rendes en metàl·lic o en espècie)

- La majoria dels pagesos era arrendatària o jornalera.

- Contracte emfitèutic  Contracte estable i a perpetuïtat.

- Rabassaires  Contractes limitats a la durada de la vida dels ceps.


11 organitzaci gremial

11) Organització gremial

- L’ artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari.

- Els tallers artesans (la indústria tradicional)  Organitzada de manera gremial.

- Control estricte de la producció i el preu.

- Control de la creació de noves indústries.

- Mestre, oficial i aprenent.

- Dificultats per potenciar l’augment de productes i el comerç. Política econòmica  Proteccionisme.

- Només se salvaven les activitats manufactureres dedicades a l’exportació.

- Comerç colonial.


12 la il lustraci

12) La il·lustració.

- Corrent de pensament d’origen francès.

- S. XVIII  Segle de les Llums.

- Confiança il·limitada en la raó:

- La intel·ligència pot conduir a l’ésser humà cap al coneixement que és la base de la felicitat.

- Importància Educació i progrés.  millores de les condicions de vida.

- Defensaven la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans.

- No neguen l’existència de Déu, però si el domini i privilegis de l’Església.


1 la guerra de successi 1700 1714

- Separació de poders. (Montesquieu)

P. Legislatiu  Elaboració i aprovació de lleis.

P. Executiu  Executar i aplicar les lleis.

P. Judicial  Jutjar a qui no complexi amb la llei.

- Sobirania popular. (Rousseau)

El poder emana del lliure consentiment dels ciutadans.

Els ciutadans s’expressen mitjançant el vot.

- Contracte Social.


13 i 14 carles iii el despotisme il lustrat

13) i 14) Carles III. El despotisme il·lustrat.

- Despotisme il·lustrat Forma de govern on els canvis il·lustrats van ser assumits pel monarquia, ja que el seu poder era més fort que el de la burgesia o les classes populars ignorants.

- Carles III era el tercer fill de Felip V i Isabel de Farnesi.

- Rei de Nàpols i Sicília després de la conquesta per part del seu pare. Arriba al tron d’Espanya el 1759.

- Carles III (1759-1788)  Partidari de seguir algunes idees il·lustrades:

- Progrés i racionalització. Les que no atemptin contra el poder absolut.


1 la guerra de successi 1700 1714

Motí d’Squillace:

Reformes de Carles III

* Defensava el poder del rei per enfront de l’Església  Regalista

* Nomenava els càrrecs eclesiàstics, tenia el control de la Inquisició.

* Expulsió dels jesuïtes (1766)

* Va declarar honestes totes les professions.

* Va reformar els estudis universitaris i l’ensenyament mitjà.

* Fundació d’escoles d’arts i oficis.

* Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic.

* Lliure circulació de mercaderies a l’ interior d’ Espanya.

* Aranzels i tractats comercials per defensar-se de la competència exterior.


15 manufactures

15) Manufactures

- Creació de manufactures amb la finalitat de superar les limitacions gremials.

- Fàbriques reials. (Bona qualitat, escassetat de mercats i baixa rendibilitat)

- Manufactures privades: Tèxtil a Catalunya, Seda a València, Metall al P. Basc. Van evolucionar cap a les primeres fàbriques.

- Indianes: Teixits de cotó procedent de les colònies.

- Port de Sevilla  Monopoli del comerç amb les colònies americanes.

- Creació de companyies comercials nacionals  Pirateria i competència.

- Liberalització del comerç  Creixement de la indústria manufacturera.


16 liberalitzaci del comer colonial

16) Liberalització del comerç colonial.

- Port de Sevilla i després Cadis  Monopoli del comerç amb les colònies americanes.

- Creació de companyies comercials nacionals:

Problemes  Competència, contraban i pirateria.

- Aquest fet porta a la liberalització del comerç amb Amèrica.

- A partir de 1778 es permet la lliure comunicació de tots els ports espanyols amb el Carib i Amèrica.

- Creixement de la indústria manufacturera.

- Exportació de productes locals (vins i aiguardent)

- Importació de productes d’agricultura tropical. (sucre, cafè…)


  • Login