1 / 60

Estat liberal

Estat liberal. Història d’ Espanya. IES carrús Elx. EVOLUCIÓ POLÍTICA EN EL REGNAT D’ISABEL II. 1843-1868. Perquè la Reina Isabel II es declarada major d’edat a finals de 1843?.

otto
Download Presentation

Estat liberal

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Estat liberal Història d’ Espanya

  2. IES carrús Elx

  3. EVOLUCIÓ POLÍTICA EN EL REGNAT D’ISABEL II 1843-1868

  4. Perquè la Reina Isabel II es declarada major d’edat a finals de 1843? • Perquè els membres del Partit Moderat i gran part del partit progressista van organitzar una Revolució i un pronunciament militar per acabar amb la Regència d’Espartero. • No es volia que tornara a la Regència Maria Cristina de Borbó i per això es va avançar la majoria d’edat d’Isabel II. • El 10 de Novembre de 1843 jurava la Constitució.

  5. Una vegada en el Tron Isabel II, qui es nomenat cap del govern? • El líder més destacat del partit Progressista que a més havia sigut el preceptor (mestre, educador) d’Isabel II durant la Regència d’Espartero: SalustianoOlozaga. • Olozaga volia desenvolupar el programa de govern característic dels progressistes, però es trobava amb l’obstacle que en les Corts tenien majoria els Moderats, desprès de les eleccions celebrades després del exili d’Espartero en l’estiu de 1843.

  6. Qui es va encarregar de la Presidència del Govern desprès de la dimissió d’Olòzaga? • González Bravo i poc temps desprès el General Narvaez, que va actuar ràpidament per eliminar els nuclis de poder del Partit Progressista: • Va decretar la dissolució de les Juntes Revolucionaries que encara hi havien en moltes ciutats. • Va decretar la dissolució de la Milícia Nacional. • Va crear la Guardia Civil, dirigida pel duc d’Ahumada amb la missió de garantir l’ordre i la propietat.

  7. Què decisions va prendre el Partit Moderat dirigit per Narvaez? • Elaborar una nova Constitució: • LA CONSTITUCIÓ DE 1845. • Encara que no tots en el Partit moderat volien la redacció d’una nova Constitució. Els anomenats “puritans” dirigits per PACHECO, eren partidaris de mantindre la Constitució de 1837.

  8. Què característiques té la Constitució de 1845? • Declara el principi de la SOBIRANIA CONJUNTA ENTRE EL REI I LES CORTS • Establia unes Corts Bicamerals: • Congrés dels diputats. • Senat: Format per membres de la noblesa, l'Església o l’exèrcit triats pel Rei, amb caràcter vitalici • La Reina podia convocar, suspendre i dissoldre les Corts i era qui proposava el candidat a President del Govern

  9. Què altres lleis definien el sistema polític? • La llei que regulava la llibertat de premsa. Que establia la censura i que va donar lloc al tancament de molts diaris d’ideologia progressista. • La llei d’Ajuntaments.- Els Alcaldes serien nomenats pel Govern en tots els pobles de més de 2000 habitants. En la resta serien elegits pels majors contribuents. • Llei Electoral.- Establia un sufragi censatari molt restringit, de tal forma que solament podria votar el 1 % de la població, per elegir als membres del Congrés dels Diputats. Per tant solament votaven el més rics que votaven sempre al Partit Moderat

  10. Què reformes administratives van ser elaborades en l’etapa de la dècada moderada? • Es va instaurar una nova llei d’Hisenda que pretenia augmentar els ingressos i reduir el deute públic. • Es va tractar de millorar el sistema educatiu amb una nova llei (la de Gil i Zárate). • Es va crear l’anomenda Comissió Nacional de Codificació amb l’objectiu d’elaborar codis de lleis aplicables a tot el territori espanyol amb l’objectiu d’afavorir la centralització administrativa.

  11. Què decisions es van prendre en relació al procés de desamortització? • Es va decidir la paralització de les vendes d’aquells bens que no havien sigut encara subhastats. • En canvi aquells que ja havien sigut comprats no van ser retornats a l'Església.

  12. Què decisió es va prendre en relació al matrimoni de la Reina? • Es va decidir que aquesta es casara amb el seu cosi Francisco d’Asis de Borbó. • Es va rebutjar la candidatura del fill de Carles Maria Isidre, Carles Luis, comte de Montemoulin.

  13. Què conseqüències va tindre el rebuig de Carles Luis? • Els carlins van a començar una nova sublevació: LA SEGONA GUERRA CARLINA entre 1846 i 1849. • Aquesta guerra va tindre el seu focus principal en Catalunya i es coneguda com la Guerra dels Matiners.

  14. Quines foren les causes de la dimissió de Narvaez en 1846? • En 1846 Narváez va presentar la seua dimissió. Les raons no estan clares. Pareix que patia una depressió o que tampoc estava d’acord amb la solució que s’havia donat al matrimoni d’Isabel II

  15. Quins van ser els successors de Narvaez al front del govern? • El sector dels moderats anomenat “purità”, perquè no volien fer públics els escàndols que protagonitzava la Reina. Eren més conciliadors amb els progressistes i entre altres coses van decretar una amnistia. Estaven liderats per Joaquin Francisco Pacheco. • La seua política va desagradar a Narvaez i aquest a finals d’Octubre de 1847 va entrar espasa en ma en el Consell de Ministres i va demanar la seua dimissió. • La reina va nomenar a Narvaez cap de Govern de nou finals de 1847.

  16. A què problemes es va enfrontar Narvaez en esta nova etapa de govern? • En 1848 va esclatar de nou la Revolució en tota Europa. Però aquesta revolució era diferent a les anteriors perquè els revolucionaris eren bàsicament obrers industrials que ja reclamaven el establiment del sufragi universal i l’abolició de la propietat privada. • La revolució es va estendre per tota Europa, però en aquesta ocasió no va a afectar a Espanya ja que Narváez va suspendre les garanties constitucionals com la llibertat d’expressió i de reunió i va actuar dràsticament, sufocant qualssevol intent revolucionari.

  17. Què repercussió política va tindre la revolució europea de 1848 en Espanya? • Un fet molt destacat va ser el naixement d’un nou partit: EL PARTIT DEMÒCRATA. • La major part dels seus membres eren el sector que es trobava més a l’esquerra dins de les files del Partit Progressista. • La seua reivindicació bàsica era l’establiment del sufragi universal.

  18. Qui va ser el successor de Narvaez com a cap del Govern? • Des de gener de 1851 a desembre de 1852 aquest càrrec va estar ocupat per Juan BRAVO MURILLO, que va tractar de reformar el sistema polític en un sentit més conservador. • Les reformes que Bravo Murillo va intentar fer van ser: • Una reforma Constitucional. • El restabliment de les Relacions amb el Vaticà amb la signatura del Concordat de 1851.

  19. Què característiques tenia la reforma constitucional de Bravo Murillo? • Era una reforma que pretenia evitar en el futur qualssevol tipus de revolució. Per això volia. • Augmentar els poders de la Corona i del executiu que podria governar per decret. • Reduir els poders de les Corts. Entre altres mesures pretenia que les seues sessions foren secretes. • Els diputats serien elegits per un número menor d’electors. • A més augmentava el control de l’Estat sobre la premsa.

  20. Què característiques tenia el Concordat de 1851 amb el Vaticà? • El Estat Espanyol i el Vaticà havien trencat relacions a conseqüència del procés de desamortització iniciat per Mendizabal, en 1837. • El Concordat de 1851 suposava que: • El Vaticà admetia les ventes ja fetes per l’Estat Espanyol. • El Estat Espanyol permetia a l'Església adquirir nous béns, la instal·lació de noves ordres religioses i sobretot que l’ Estat es faria càrrec del manteniment del clero secular (cures) establint un salari pel sosteniment del clergat.

  21. No obstant, aquesta política de Bravo Murillo va ser acceptada per tot el partit Moderat? • No, la major part del Partit Moderat es va oposar, sobretot al intent de Reforma Constitucional. • Entre els que s’oposaren estava Narvaez, raó per la qual Bravo Murillo va dimitir. • Bravo Murillo va ser substituït per altres líders moderats en la Jefatura del Govern.

  22. Però, què factors van fer cada vegada més difícil la continuació en el poder del Partit Moderat? • La generalització de casos de corrupció lligats a: • La construcció de línees ferroviàries. La primera llei de ferrocarrils establia que aquestes tenien que construir-se per iniciativa privada. Els politics van fer que passaren per terres pròpies per rebre les indemnitzacions de l’Estat. • La urbanització de moltes ciutats. • L’ampliació del port de Barcelona.

  23. EL BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856

  24. LA REVOLUCIÓ DE 1854: CAUSES. • La marginació del poder dels progressistes que no podien accedir al poder per la via legal, es a dir, guanyant les eleccions. La raó era que estava limitada la llibertat de premsa i sobretot que no podien votar la major part dels electors que votarien pels progressistes perquè el sufragi era molt restringit.

  25. Com s’inicia la Revolució de 1854? • En realitat el moviment es desencadena per l’organització d’un pronunciament liderat per militars que estaven d’acord amb el programa polític dels Moderats Puritans. • Al seu front està LeopoldoO’Odonell. Reclamen canvis en el sistema, fonamentalment una ampliació del dret de sufragi que permeta l’accés al poder dels progressistes, evitant el exclusivisme que feia que la Reina només confiara en els polítics d’un únic partit.

  26. On té lloc el pronunciament de O’Donnell i dels seus seguidors? • El pronunciament té lloc en una localitat prop de Madrid: En Vicàlvaro. • Tanmateix O’Donnell i les seues tropes no van comptar en principi amb el suport popular i el suport d’ altres membres de l’exèrcit. • En conseqüència va decidir dirigir-se o fugir cap el sud. Però en la ciutat manxega de Manzanares va fer un Manifest que va fer esclatar la Revolució

  27. Què és el Manifest de Manzanares? • Va ser un document on s’expressaven les idees del militars pronunciats. Demanaven: • Ampliació dels drets fonamentals. • L’ampliació del nombre de votants en les eleccions • La total llibertat de premsa. • El Manifest de Manzanares va ser redactat pel secretari personal de O’Donnel, Antonio Canovas del Castillo, que en el futur serà un dels polítics més important de la història del segle XIX espanyol.

  28. Què conseqüències va tindre la publicació del Manifest de Manzanares? • En moltes ciutats els progressistes van organitzar revolucions formant juntes que assumien la sobirania nacional. • En Madrid els revolucionaris van aconseguir el control de la capital i el Palau Reial on estava la Reina i la seua mare Maria Cristina va estar a punt de ser envaït pels revolucionaris.

  29. Què va fer aleshores Isabel II? • Per a calmar als revolucionaris i no perdre la Corona va cridar a Espartero per a que encapçalara un nou govern. • Espartero va acceptar i va aplegar a Madrid el dia 28 de juliol de 1854. En el seu govern O’Donnell ocuparia el càrrec de Ministre de Guerra. (en l’actualitat Defensa)

  30. Què partit polític naix com a conseqüència de la Revolució de 1854? • LA UNIÓ LIBERAL liderada per O’Donnell. En aquest nou partit s’integrarien els membres del ala esquerra del partit moderat i els membres del ala dreta dels progressistes. Era d’alguna manera un partit de centre entre les posicions de moderats i progressistes. • Estava molt influït per les idees d’Antonio Canovas del Castillo que volia un torn pacífic entre les forces polítiques per evitar revolucions i pronunciaments militars que havien alterat la vida política espanyola.

  31. Què dos partits polítics, dons, gaudeixen del poder entre 1854 i 1856? • El partit Progressista de Baldomero Espartero. • La Unió Liberal de Leopoldo O’Donnell.

  32. Què mesures va tractar de prendre el nou govern de progressistes i unionistes? • L’ elaboració d’una nova Constitució. • La continuació del procés de desamortització. • L’ aprovació d’una nova llei de Ferrocarrils. • L’aprovació d’una nova llei de societats de crèdit o bancària.

  33. Com es coneix la Constitució que va començar a elaborar-se durant el bienni progressista? • Es coneix com la Constitució non nata de 1856 per que no va arribar a promulgar-se • Entre les seues característiques podríem destacar: • El principi de la Sobirania Nacional. • Amplia declaració de drets. • Restabliment de la Milícia Nacional

  34. Qui va ser el responsable de la desamortització durant el bienni progressista? • PASQUAL MADOZ. • La desamortització de Madoz es caracteritzava perquè: • Suposava la continuació de les vendes dels béns de l'Església. • Incloïa per primera vegada als bens dels municipis que podien ser de dos classes: • Bens Comunals.- Terres comunals com prats i boscos que tot el món podia utilitzar fins a eixe moment i que ara es convertien en propietat privada. • Bens de propis.- Bens dels ajuntaments que aquests arrendaven o llogaven per a obtindre ingressos ambs els quals pagar als funcionaris municipals.

  35. Què conseqüències va tindre la desamortització de Madoz • La venda del bens comunals i de propis va ser un fet de gran transcendència social, perquè en moltes zones d’Espanya com Andalusia les terres comunals suposaven que les famílies podien obtindre fusta, llenya, caça amb la qual complementar els seus ingressos. • La privatització de totes aquestes terres, que havien sigut de tots i la seua privatització, que va quedar en mans dels terratinents crearia en la mentalitat col·lectiva la idea de que la terra era de qui la treballava i faria en el futur que la gent fora molt receptiva a les idees dels anarquistes.

  36. Què característiques va tindre la nova llei de ferrocarrils? • Establia que l’Estat permetia l’entrada de capitals i material ferroviari estranger per a la construcció de ferrocarrils. • El Estat donaria i garantiria un interès a les companyies privades que iniciaren la construcció de ferrocarrils. • La xarxa va tindre caràcter radial amb centre en Madrid i es va establir un ample de via més gran que l’Europeu.

  37. Perquè es va produir la dimissió d’Espartero en juliol de 1856? • Perquè en les ciutats van continuar les protestes protagonitzades per artesans i classes populars que patien les conseqüències de l’augment del preu del pa i demanaven la supressió del impost de consum (impost indirecte que pujava els bens de consum diari) i contra les quintes o el reclutament militar. • També en el camp es van generalitzar les protestes per la desamortització dels béns comunals. • O’Donnell va criticar al ministre de la Governació (Interior) que era un Esparterista i va exigir la seua dimissió. Aleshores la Espartero també va presentar la seua dimissió.

  38. Qui va substituir Espartero com a Cap del Govern? • El substitut d’Espartero com a Cap del Govern va ser O’Donnell que va prendre les següents mesures: • La dissolució de la Milícia Nacional. • La suspensió de la redacció de la Nova Constitució.

  39. No obstant, perquè O’Donnell va ser ràpidament substituit per Narvàez? • Perquè O’Donnell va fer dos coses que disgustaren a la Reina: • El restabliment de la Constitució de 1845, però amb un acta addicional, que arreplegava algunes de les demandes de la non nata de 1856, com la inclusió d’una declaració de drets. Es a dir incorporava part de les reivindicacions dels progressites. • Va mantindre en vigor la llei de desamortitizació.

  40. Què conseqüències va tindre esta actuació política de O’Odonnell? • La reina en Octubre de 1856 el va substituir per Narváez, qui definitivament: • Va restablir en la seua integritat la Constitució de 1845, deixant sense vigor l’acta addicional. • Va suspendre la desamortització. • Va restablir una llei de premsa amb censura prèvia.

  41. TERCERA ETAPA DE GOVERN D’ISABEL II (1856-1868)

  42. Perquè es caracteritza la última etapa del Regnat d’ Isabel II? • Per una alternança en el poder de la UNIÓ LIBERAL d’ O’Donnell i del PARTIT MODERAT de NARVAEZ. • Per una accentuació encara més forta del exclusivisme polític, pel qual el Partit Progressista no va tindre ninguna possibilitat d’accedir al poder per la via legal.

  43. Quin és el govern més destacat d’aquest període del Regnat d’Isabel II? • El govern més destacat d’aquesta etapa del Regnat d’Isabel II és el anomenat Govern Llarg d’Odonnell de 1857 a 1863.

  44. Què podríem destacar de la labor de govern d’Odonnell en aquest període? • La modernització de l'administració: • Amb lleis relacionades amb l’ensenyament que completaven la Reforma de l’Educació que Claudio Moyano havia fet en 1857 i altres relacionades amb la carrera fiscal o la llei del notariat. • La participació d’Espanya en guerres exteriors. • La guerra d’Africa (1859-1860) • Una breu intervenció en Mèxic, deguda a que aquest país no retornava els préstecs que li havien fet països europeus. • Una intervenció en la Conchinchina (Vietnam) • Una guerra contra Haiti per la qual la República Dominicana va recuperar la seua independència.

  45. Què podem destacar de la guerra d’Africa? • Causes: • Els atacs marroquins a la ciutat de Melilla. • Fets: • La guerra va ser dirigida per O’Donnell i el General Prim • Es van produir victòries espanyoles en la batalla de Los Castillejos (front a Tetuan) i de Wad-Ras, prop de Tànger. • L’heroi de la guerra va ser el general Prim que es va llançar contra l’enemic envoltat en una bandera espanyola. • Conseqüències: • Es van mantindre les possessions espanyoles en el nord d’Africa.

  46. Lleons que flanquegen la porta del Congrés dels Diputats fets amb el bronze d’uns canons dels marroquins derrotats en la guerra d’Africa.

  47. Representació de l’actuació de Prim en la batalla de los Castillejos.

  48. Qui va substituir a ‘Donnell en la presidència del Govern? • Desprès de la decisió de la Reina de substituir a O’donnel la Presidència del Govern va estar en mans de polítics del Partit Moderat entre 1863 i 1865. Narvaez serà de nou cap del govern.

  49. Què fets van desgastar l’estabilitat d’aquests governs? • L’oposició i la critica a la Reina es va estendre a la premsa i sobretot a la Universitat. • En 1865 es van produir el Fets de la Nit de San Daniel. L’exèrcit va reprimir una manifestació d’estudiants (10 d’abril) que protestaven pel cessament d’alguns catedràtics com Emilio Castelar (amb posterioritat President de la República) que en un article havia criticat a la Reina per no cedir el seu patrimoni per reduir el deute públic.

  50. Què decisió va prendre aleshores el Partit Progressista? • El Partit Progressista va decidir no participar en les eleccions des de 1864, degut a que l’existència d’un sufragi censatari molt restringit feia impossible el seu accés al poder a traves d’unes eleccions. A més s’havia generalitzat la pràctica de la manipulació dels resultats electorals.

More Related