David hume 1711 1776
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 32

David Hume (1711-1776) PowerPoint PPT Presentation


  • 168 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

David Hume (1711-1776). Un escèptic moderat. Índex:. 1. L’empirisme 2. J. Locke 3. D. Hume 4. Biografia 5. Obres 6. El propòsit de Hume 7. Influències posteriors 8. Enllaços. 1. L’empirisme.

Download Presentation

David Hume (1711-1776)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


David hume 1711 1776

David Hume(1711-1776)

  • Un escptic moderat


David hume 1711 1776

ndex:

  • 1. Lempirisme

  • 2. J. Locke

  • 3. D. Hume

  • 4. Biografia

  • 5. Obres

  • 6. El propsit de Hume

  • 7. Influncies posteriors

  • 8. Enllaos


1 l empirisme

1. Lempirisme

  • Lempirisme s una doctrina filosfica que nega qualsevol altra font de coneixement que no sigui lexperincia, s a dir, el coneixement sensible. Per aix diem que es contraposa al racionalisme.

  • El punt de sortida s el mateix del racionalisme: el pensament no socupa directament de la realitat sin de les idees. Per aix es diu que conixer implica tenir idees. Per per poder-nos assegurar que un coneixement s cert hem dinvestigar quin s lorigen daquestes idees.

  • Lorigen de les idees s lexperincia (els sentits). Aquesta s lnic cam per arribar a la veritat.

  • No existeix all que els racionalistes anomenen idees innates, s a dir, aquells coneixements evidents que no shan derivat mai de lexperincia.

  • Tota idea s un conjunt mental adquirit a travs de la percepci i, per tant, la ment s com un full en blanc que hem danar omplint.


David hume 1711 1776

  • La realitat no es pot reduir a esquemes racionals. Si noms sabem all que podem percebre, qualsevol construcci racional de la nostra ment ja no s realitat.

  • El coneixement no s universal ni necessari, perqu noms podem percebre ssers concrets i singulars. Els conceptes universals i les teories noms sn actes mentals que no reflecteixen la realitat.

  • Ser el marc de la filosofia anglesa on sorgiran el grans defensors de lempirisme: Bacon, Hobbes, i els illustrats Locke, Berkeley i Hume.


David hume 1711 1776

2. John Locke (1632 - 1704)

  • El coneixement:

  • Nega la possibilitat de lexistncia de les idees innates tant teriques(veritats) com prctiques (moral). Ni tan sols Du es considerat una idea innata. No hi ha coneixement previ a lexperincia.

  • La nostra ment ve buida de coneixement previ a lexperincia. Tabula rasa. Lexperincia s lorigen i el fonament de tot coneixement. L'experincia pot ser externa (sentits externs) o interna (sentit intern o reflexi)

  • Dos tipus didees: simples o complexes.

  • Les idees abstractes expressen noms una essncia nominal; sn invencions de lenteniment per referir-se a una pluralitat dindividus singulars. La seva essncia ens s desconeguda per no tenir-ne experincia.

  • No ho podem conixer tot i ha ha contenci de lentusiasme racionalista.

  • No coneixem les coses, sin les idees de les coses que hem percebut.

  • Ms informaci sobre Locke: wedianoia


David hume 1711 1776

3. David Hume (1711 - 1776)

  • Que El sol no sortir dem no s una proposici menys intelligible ni implica ms contradicci que lafirmaci que sortir. Intilment, doncs, intentarem demostrar-ne la falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicci i mai no podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.

  • David Hume. Investigaci sobre lenteniment hum, IV, 21


4 biografia

4. Biografia

  • David Hume (1711-1776)va nixer a Edimburg (Esccia). La seva famlia volia que es dediqus al dret i als negocis. Marxa a Frana, a la Flche, on hi ha un centre destudis cartesians. All escriur el Tractat de la naturalesa humana, que ser un fracs editorial.

  • De retorn a Esccia no aconsegueix ingressar a la Universitat per la seva fama de pensador escptic i ateu.

  • Posteriorment ser secretari de lambaixador a Paris on entra en contacte amb els cercles illustrats. Acompanyat de Rousseau sinstalla a Londres una temporada.

  • Lany 1769 es retira a Edimburg, desprs daconseguir fama literria. All es quedar per dedicar-se a escriure.

  • Ms informaci sobre la biografia: Cibernous


5 obres

5. Obres

  • - Tractat de la naturalesa humana (tres volums)

  • - Investigacions sobre lenteniment hum (1758)

  • - Investigaci sobre els principis de la moral (1751)

  • - Discursos poltics (1752)

  • - Histria dAnglaterra (1759)

  • - Dilegs sobre la religi natural (1779)

  • - (...)


David hume 1711 1776

6. El propsit de Hume

  • Hume pretenia portar a terme un sistema complert de les cincies. Abans per cal realitzar un estudi de la prpia natura humana. Escriu amb 23 anys: Tractat de la naturalesa humana.

  • Noms a partir de lestudi de la natura humana podran sorgir la resta de qestions: un sistema moral que ens digui que hem de fer, una cincia poltica que ens porti un govern correcte, una fsica que ens mostri el funcionament de la matria...

  • El seu pensament no s sols una crtica simplista del racionalisme, pretn saber si el fanatisme, els prejudicis, la metafsica dogmtica sn propis de la nostra natura humana.


David hume 1711 1776

  • La investigaci de la natura humana ha de constituir la CINCIA de les CINCIES

  • Aquesta Cincia Humana ha de partir, no duna hiptesi, sin que shaur de fomentar en lexperincia i en lobservaci.

  • Lobjectiu principal de la Cincia Humana, que es fonamentaci de totes les altres, es acabar amb les discussions absurdes i obtuses de la mentalitat tradicional, determinant amb precisi els lmits de lenteniment hum.

No hi ha cap problema important la decisi del qual no estigui en la cincia de lhome. (...)

Com que la cincia de lhome s lnica fonamentaci slida de totes les altres, es clar que lnica fonamentaci slida que podem donar a aquesta cincia haur de basar-se en lexperincia i la observaci.


David hume 1711 1776

7. Els elements del coneixement

  • El punt de partena dels nostre coneixement sn els sentits. La ment humana est formada per percepcions que formaran els materials del nostre enteniment. Les percepcions poden ser de dos tipus:

    • - Impressions: Sn percepcions vives, actuals i han de ser proporcionades pels sentits; b sigui els externs (sensacions) o pels interns (emocions o passions). Sn el que sentim, escoltem, veiem, estimem, odiem, etc.

    • - Idees: Sn les percepcions dbils, que consisteixen en record dimpressions anteriors. Sutilitzen quan pensem o raonem.

    • Les idees sn cpies debilitades, imatges o reflexos de les impressions (principi de la cpia).

    • (veig un llibre (impressi) tanco els ulls i recordo (idea))


David hume 1711 1776

  • Empirisme psicolgic.

  • La idea s una cpia o deriva dalguna impressi prvia (empirisme psicolgic), permet eliminar les idees innates. No en tenim impressi.

  • Empirisme epistemolgic.

  • Qualsevol paraula que no tingui cap impressi concreta, pot ser rebutjada per el mateix principi de cpia.

  • Quan una idea no ve derivada de la experincia s una idea intil. Aplica Hume aquest procediment en l'anlisi de conceptes metafsics com: Substncia, nima, causalitat, llibertat.

  • La diferncia entre ambdues radica en el grau de fora o vivacitat amb qu incideixen sobre la ment i sobren cam en el nostre pensament o conscincia. Les percepcions que entren amb ms fora i violncia les podem anomenar impressions; i incloc sota aquest nom totes les nostres sensacions, passions i emocions tal com apareixen per primer cop a lnima. Per idees entenc les imatges febles de les impressions, quan pensem i raonem.

  • David Hume. Tractat de la naturalesa humana, I,I,1


David hume 1711 1776

  • Les percepcions tamb les dividim en:

  • - Percepcions simples: poden ser tant impressions com idees, no admeten separaci

  • - Percepcions complexes: sn les que poden dividir-se en parts.

  • La combinaci de les primeres donar lloc a les segones.

  • Tots els pensaments, totes les idees han de fonamentar-se en lexperincia... I aquesta s el lmit del nostre coneixement. Es nega lexistncia de les idees innates. Per saber el grau de certesa duna idea hem de buscar la seva impressi corresponent.

  • La certesa proporcionada per lexperincia sempre ser superior a la de lenteniment

  • El primer pas dun procs cientfic ser saber don apareixen les nostres idees, quines sn les impressions que les provoquen.

  • Sense impressi no hi ha idea, no tindr sentit


David hume 1711 1776

  • Les lleis dassociaci didees.

  • La memria ens permet transformar les impressions en idees, ens permet retenir-les, conservar-les i tornar a reproduir-les (representar-les).

  • La memria conserva aquesta cpia debilitada mantenint lordre i lestructura en qu apareixen les impressions originals.

  • Posteriorment, la imaginaci ens permet crear les idees complexes, combinant les simples tal i com vulgui.

  • Seguint el model Newtoni, les idees segueixen unes qualitats associatives, semblen tenir una fora suau que fa que unes idees tendeixin a ser unides de manera regular amb unes altres en la imaginaci. Aquests principis universals que regeixen la combinaci natural de les idees reben el nom de lleis dassociaci.


David hume 1711 1776

  • 3 lleis dassociaci didees: La imaginaci te una tendncia natural a combinar les idees; est sotmesa a tres lleis:

  • Semblana: passar duna idea a una altra semblant (quadre paisatge i passem a loriginal)

  • Contigitat espai temps: prenem dos objectes que es troben en lespai i el temps la ment te la tendncia a recorrels de forma continua.

  • Causa i efecte: Quan veiem un esdeveniment (efecte) immediatament pensem en la causa que lha produt; s la connexi ms forta de la fantasia; s el fonament de la crtica a la metafsica.


David hume 1711 1776

  • Les relacions didees pertanyen a lmbit de les matemtiques i es consideren afirmacions intutives o demostrativament certes. No depn de lexperincia. La seva negaci no s falsa, es contradictria perqu s impossible.

  • (no pot haver-hi un triangle amb quatre costats)

  • Les qestions de fet pertanyen a lmbit de lexperincia i constitueixen raonaments probables. La seva afirmaci pot ser falsa per no contradictria.

  • ( el cotxe s vermell per pot ser blanc o negre)


8 cr tica a la metaf sica

8. Crtica a la metafsica

  • La metafsica socupa de qestions abstruses, obscures i complexes, que porten a la superstici. No te base per mantenir-se tot i ser racionals.

  • Crtica a la mirada racionalista sobre:

  • - Idea de causalitat: afirma que la relaci causa-efecte es pot conixer a priori.

  • - Idea de substncia: s innata, s intutiva i evident, per no trobem la impressi corresponent. El mn extern es divideix en:

  • Idea de mn (res extensa)

  • Idea de jo o ment (res cogitans)

  • Idea de Du (res infinita)


David hume 1711 1776

La connexi causa-efecte s el fonament de la cincia i de tot el nostre coneixement quotidi:

Quan veiem un grup didees que es succeeixen entre elles desenvolupem un hbit o costum i tendim a creure que existeix una relaci necessria entre elles.

La nostre imaginaci portada per lhbit va ms enll de lexperincia i estableix una relaci real entre les idees. La intensitat s proporcional a la freqncia de la repetici.

Veiem A i desprs B reiteradament i desenvolupem lhbit de creure que un cop es dona lun necessriament es donar laltre. Creiem que existeix una connexi entre ambds.

Tenim alguna impressi de la connexi entre A i B?


David hume 1711 1776

Sorgeix per associaci didees, per la repetici constant (conjunci constant) de dos objectes que se succeixen (successi) en el temps i en un mateix espai (contigitat).

NO, no existeix cap impressi del fet causal, el fet de la causalitat s fruit de la imaginaci. Ex.

Aix ataca al Ppi. de causalitat que es la base de tota la cincia dOccident. Per Hume aquestes lleis no tenen cap fonament.

Per Hume el fet que cada dia surti el Sol no demostra que existeixi cap demostraci del Ppi., sn dos fets diferents que es donen un rera laltre.

Les conseqncies daquesta crtica sn fonamentals en lmbit cientfic. La cincia ja no s una veritat absoluta.

La crtica al principi de causalitat tens porta a lescepticisme i al relativisme.

Universalitat queda reduda a les cincies formals.


David hume 1711 1776

  • El mn

  • Hi ha impressions de la existncia dobjectes dun mn exterior. Es produeixen canvis que ens semblen coherents. s la imaginaci qui dona coherncia a aquests canvis. La idea duna existncia contnua dels cossos s el fonament de la idea dexistncia diferent de les nostres percepcions. Podem estar segurs de la correlaci entre el mn i el que tenim a la ment?

  • El jo

  • No tenim impressi dun jo nic al llarg de la nostra vida. Percebem colors, sons, solidesa, moviment, etc. I quin jo? el davui? el dahir?. La idea de jo, si exists, hauria de ser permanent. El jo no s ms que un feix dimpressions que ens hem habituat a trobar unides.

  • Du

  • No tenim cap impressi de la idea de Du. Fem un s extraempric de les nostres impressions. No sabem si Du existeix. No en tenim impressi, no pot ser una idea causal i no el podem deduir del mn exterior.


David hume 1711 1776

  • Les nostre idees ens mostren diferents fets i relacions entre s.

  • Hume far una distinci entre veritats matemtiques i qestions de fet.

  • Les Veritats mates. Al referir-se exclusivament a relacions entre idees no guarden cap relaci amb la realitat. Poden ser conegudes a priori de lexperincia, sn evident i necessries.

  • Les qestions de fet depenen de lexperincia on noms sens mostra una regularitat entre uns fet i el que va passar al passat... Que passar dem? No ho sabem (Ex. El Sol).

  • El que hi ha ms enll de les nostres percepcions no ho sabem.


David hume 1711 1776

  • Hume diferencia entre relacions didees i qestions de fet. Aquests dos enunciats es basen en lexperincia i sn el resultat de les lleis de relacions entre les idees.

  • Al referir-se aquests enunciat a operacions de la ment no podem parlar dells com coneixement necessari, sin com probables, per qu estan fonamentats en el costum o hbit.

  • El coneixement cientfic ser doncs per Hume un coneixement probable, ja que per viure en tenim prou.


David hume 1711 1776

  • Definici de substncia que critica Hume: Cosa que existeix per si mateixa i no necessita res ms per existir.

  • Per realitzar aquesta crtica aplica el principi de cpia.

  • No tenim cap impressi de la idea de substncia, no percebem res que pugui donar lloc a aquesta idea.

  • Per Hume: la substncia s una collecci de idees simples que sn unides per la imaginaci i que tenen un nom assignat i tenim impressions de les qualitats de les coses, no de les coses per si mateixes

  • El que la nostra ment s associar un conjunt dimpressions simultnies i produeix la idea duna cosa que existeix com a suport, la substncia.


David hume 1711 1776

  • Per Hume tot ho vist no significa que la substncia existeixi per si mateixa.

  • Una cosa semblant passa amb el mn extern. Rebem impressions i tendim a pensar que aquests provenen dobjectes externs que en sn la causa.

  • L'nic que coneixem sn les impressions, noms podem parlar dimpressions i no de mn extern

  • Podem afirma: all que anomenem coses sn meres colleccions didees simples unides per la imaginaci, a les quals donem un nom.

  • Per aix no vol dir que el mn no existeixi; no el podem conixer, per creiem en ell (per viure)


David hume 1711 1776

SIMPLES

Record duna

sensaci o reflexi

COMPLEXES

Producte de la

imaginaci: causa,

substncia, jo...

IMPRESSIONS

IDEES

PERCEPCIONS DE LA MENT

REFLEXIONS

Emocions

Passions...

SENSACIONS

Colors, olors...


9 tica a hume

9. tica a Hume

  • Aposta per lEmotivisme moral; importncia de les emocions en tant que influeixen en les accions.

  • Oposici amb lintellectualisme moral: s la ra (racionalisme) lorigen i el fonament dels nostres judicis morals. s suficient saber que s el que est b per obrar correctament, ja que el contrari seria violentar la nostra conducta.

  • Tots tenim una manera comuna de sentir, de tenir impressions, desitjos, plaers i dolors, dimaginar i dordenar lexistncia mitjanant hbits. Les nostres idees poden tenir efecte immediat en els altres (simpatia).

  • La simpatia s la condici bsicament social de lexistncia humana. Es troba en lorigen de totes les valoracions morals.

  • Sentiments i no ra. El judici moral sha de basar en el sentiment. La ra s i ha de ser esclava de les passions.

  • Fem all que considerem bo i inhibim el dolent. Valorem all que ens fa sentir b i regulem les que ens fan sentir malament.


David hume 1711 1776

  • La virtut s qualsevol acci o qualitat mental que ofereix a lespectador el sentiment agradable daprovaci; i el vici com el que s contrari.

  • Qu s el b? Depn del que afecta al subjecte: els sentiments que provoca en nosaltres.

  • En les nostres accions ens deixem endur per les passions i no per la ra.

  • No tenim impressions ni idees de lo bo o lo dolent.

  • La moral no es fonamenta en qestions de fet, ni tampoc en relacions entre idees, sin en els sentiments.


David hume 1711 1776

  • Un estat natural i el contracte social que pretenen altres autors sn idees abstractes sense suport experimental.

  • No a lestat natural del que surt un pacte.

  • Rebuig al contractualisme.

  • Fem cas per que hem nascut en aquesta societat.

  • Vivim en societat i la nostra felicitat s i depn de la felicitat i el benestar dels altres.

  • La natura humana comuna s el fonament i arrel de la moral, ens adrecem cap a l'inters com.

  • Utilitarisme. Si lestat no funciona... No fem cas (J.S. Mill).

  • La natura humana comuna evita el subjectivisme


David hume 1711 1776

  • La ra ajuda al sentiment. Lacci sempre est motivada pels sentiment i guiat pel dolor o el plaer, all que ens beneficia o perjudica.

  • Aix unit a les necessitats humanes provoquen laparici de la societat en tant que s til. La simpatia t lorigen en la utilitat duna acci de cara al b com. El sentiment que ens guia no pot ser altre que lapreciaci de la felicitat de la humanitat i la indignaci pel patiment (empatia).

  • A partir de la famlia apareix lestat per poder administrar justcia i organitzar la societat.

  • No a lestat de natura s a les dades de lexperincia.

  • Els sbdits obeeixen a lestat en tant que aquest s til. Deixa dexistir el deure a obeir.

  • Saccepta la legitimitat de la successi, el dret de conquesta i lestabliment dun govern per la llei.


7 les influ ncies posteriors

7. Les influncies posteriors

  • Hume influencia a:

  • - Kant: Empirisme com a base del coneixement, fugida del racionalisme radical.

  • - JS Mill: Emotivisme com a base de la tica del utilitarisme.

  • - Nietszche: Crtica a la metafsica tradicional.

  • - Fenomenologia: sser com a fenomen (Husserl, Heidegger, Sartre).


Enlla os

Enllaos:

  • - Empirisme de Hume: analitzant textos. Ll. Vallmaj

  • - Filosofia a travs dels textos. Manel Codina

  • - Escola dAtenes moderna. Ll. Vallmaj

  • - @puntes de filosofia. Jos Vidal Gonzalez Barredo

  • - Cibernous. Elena Dez

  • - Proves selectivitat resoltes. La classe de filosofia


  • Login