David hume 1711 1776
Download
1 / 32

David Hume (1711-1776) - PowerPoint PPT Presentation


  • 214 Views
  • Uploaded on

David Hume (1711-1776). Un escèptic moderat. Índex:. 1. L’empirisme 2. J. Locke 3. D. Hume 4. Biografia 5. Obres 6. El propòsit de Hume 7. Influències posteriors 8. Enllaços. 1. L’empirisme.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' David Hume (1711-1776)' - ondrea


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
David hume 1711 1776
David Hume(1711-1776)

  • Un escèptic moderat


Índex:

  • 1. L’empirisme

  • 2. J. Locke

  • 3. D. Hume

  • 4. Biografia

  • 5. Obres

  • 6. El propòsit de Hume

  • 7. Influències posteriors

  • 8. Enllaços


1 l empirisme
1. L’empirisme

  • L’empirisme és una doctrina filosòfica que nega qualsevol altra font de coneixement que no sigui l’experiència, és a dir, el coneixement sensible. Per això diem que es contraposa al racionalisme.

  • El punt de sortida és el mateix del racionalisme: el pensament no s’ocupa directament de la realitat sinó de les idees. Per això es diu que conèixer implica tenir idees. Però per poder-nos assegurar que un coneixement és cert hem d’investigar quin és l’origen d’aquestes idees.

  • L’origen de les idees és l’experiència (els sentits). Aquesta és l’únic camí per arribar a la veritat.

  • No existeix allò que els racionalistes anomenen “idees innates”, és a dir, aquells coneixements evidents que no s’han derivat mai de l’experiència.

  • Tota idea és un conjunt mental adquirit a través de la percepció i, per tant, la ment és com un full en blanc que hem d’anar omplint.


  • La realitat no es pot reduir a esquemes racionals. Si només sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • El coneixement no és universal ni necessari, perquè només podem percebre éssers concrets i singulars. Els conceptes universals i les teories només són actes mentals que no reflecteixen la realitat.

  • Serà el marc de la filosofia anglesa on sorgiran el grans defensors de l’empirisme: Bacon, Hobbes, i els il·lustrats Locke, Berkeley i Hume.


2. John Locke (1632 - 1704) sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • El coneixement:

  • Nega la possibilitat de l’existència de les idees innates tant teòriques(veritats) com pràctiques (moral). Ni tan sols Déu es considerat una idea innata. No hi ha coneixement previ a l’experiència.

  • La nostra ment ve buida de coneixement previ a l’experiència. Tabula rasa. L’experiència és l’origen i el fonament de tot coneixement. L'experiència pot ser externa (sentits externs) o interna (sentit intern o reflexió)

  • Dos tipus d’idees: simples o complexes.

  • Les idees abstractes expressen només una essència nominal; són invencions de l’enteniment per referir-se a una pluralitat d’individus singulars. La seva essència ens és desconeguda per no tenir-ne experiència.

  • No ho podem conèixer tot i ha ha contenció de l’entusiasme racionalista.

  • No coneixem les coses, sinó les idees de les coses que hem percebut.

  • Més informació sobre Locke: wedianoia


3. David Hume (1711 - 1776) sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • Que “El sol no sortirà demà” no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l’afirmació que sortirà. Inútilment, doncs, intentaríem demostrar-ne la falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.

  • David Hume. Investigació sobre l’enteniment humà, IV, 21


4 biografia
4. Biografia sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • David Hume (1711-1776)va néixer a Edimburg (Escòcia). La seva família volia que es dediqués al dret i als negocis. Marxa a França, a la Flèche, on hi ha un centre d’estudis cartesians. Allà escriurà el Tractat de la naturalesa humana, que serà un fracàs editorial.

  • De retorn a Escòcia no aconsegueix ingressar a la Universitat per la seva fama de pensador escèptic i ateu.

  • Posteriorment serà secretari de l’ambaixador a Paris on entra en contacte amb els cercles il·lustrats. Acompanyat de Rousseau s’instal·la a Londres una temporada.

  • L’any 1769 es retira a Edimburg, després d’aconseguir fama literària. Allà es quedarà per dedicar-se a escriure.

  • Més informació sobre la biografia: Cibernous


5 obres
5. Obres sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • - Tractat de la naturalesa humana (tres volums)

  • - Investigacions sobre l’enteniment humà (1758)

  • - Investigació sobre els principis de la moral (1751)

  • - Discursos polítics (1752)

  • - Història d’Anglaterra (1759)

  • - Diàlegs sobre la religió natural (1779)

  • - (...)


6. El propòsit de Hume sabem allò que podem percebre, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és realitat.

  • Hume pretenia portar a terme un sistema complert de les ciències. Abans però cal realitzar un estudi de la pròpia natura humana. Escriu amb 23 anys: Tractat de la naturalesa humana.

  • Només a partir de l’estudi de la natura humana podran sorgir la resta de qüestions: un sistema moral que ens digui que hem de fer, una ciència política que ens porti un govern correcte, una física que ens mostri el funcionament de la matèria...

  • El seu pensament no és sols una crítica simplista del racionalisme, pretén saber si el fanatisme, els prejudicis, la metafísica dogmàtica són propis de la nostra natura humana.


  • La investigació de la natura humana ha de constituir la CIÈNCIA de les CIÈNCIES

  • Aquesta Ciència Humana ha de partir, no d’una hipòtesi, sinó que s’haurà de fomentar en l’experiència i en l’observació.

  • L’objectiu principal de la Ciència Humana, que es fonamentació de totes les altres, es acabar amb les discussions absurdes i obtuses de la mentalitat tradicional, determinant amb precisió els límits de l’enteniment humà.

No hi ha cap problema important la decisió del qual no estigui en la ciència de l’home. (...)

Com que la ciència de l’home és l’única fonamentació sòlida de totes les altres, es clar que l’única fonamentació sòlida que podem donar a aquesta ciència haurà de basar-se en l’experiència i la observació.


7. Els elements del coneixement CIÈNCIA de les CIÈNCIES

  • El punt de partença dels nostre coneixement són els sentits. La ment humana està formada per percepcions que formaran els materials del nostre enteniment. Les percepcions poden ser de dos tipus:

    • - Impressions: Són percepcions vives, actuals i han de ser proporcionades pels sentits; bé sigui els externs (sensacions) o pels interns (emocions o passions). Són el que sentim, escoltem, veiem, estimem, odiem, etc.

    • - Idees: Són les percepcions dèbils, que consisteixen en record d’impressions anteriors. S’utilitzen quan pensem o raonem.

    • Les idees són còpies debilitades, imatges o reflexos de les impressions (principi de la còpia).

    • (veig un llibre (impressió) tanco els ulls i recordo (idea))


  • Empirisme psicològic CIÈNCIA de les CIÈNCIES.

  • La idea és una còpia o deriva d’alguna impressió prèvia (empirisme psicològic), permet eliminar les idees innates. No en tenim impressió.

  • Empirisme epistemològic.

  • Qualsevol paraula que no tingui cap impressió concreta, pot ser rebutjada per el mateix principi de còpia.

  • Quan una idea no ve derivada de la experiència és una idea inútil. Aplica Hume aquest procediment en l'anàlisi de conceptes metafísics com: Substància, ànima, causalitat, llibertat.

  • La diferència entre ambdues radica en el grau de força o vivacitat amb què incideixen sobre la ment i s’obren camí en el nostre pensament o consciència. Les percepcions que entren amb més força i violència les podem anomenar impressions; i incloc sota aquest nom totes les nostres sensacions, passions i emocions tal com apareixen per primer cop a l’ànima. Per idees entenc les imatges febles de les impressions, quan pensem i raonem.

  • David Hume. Tractat de la naturalesa humana, I,I,1


  • Les percepcions també les dividim en: CIÈNCIA de les CIÈNCIES

  • - Percepcions simples: poden ser tant impressions com idees, no admeten separació

  • - Percepcions complexes: són les que poden dividir-se en parts.

  • La combinació de les primeres donarà lloc a les segones.

  • Tots els pensaments, totes les idees han de fonamentar-se en l’experiència... I aquesta és el límit del nostre coneixement. Es nega l’existència de les idees innates. Per saber el grau de certesa d’una idea hem de buscar la seva impressió corresponent.

  • La certesa proporcionada per l’experiència sempre serà superior a la de l’enteniment

  • El primer pas d’un procés científic serà saber d’on apareixen les nostres idees, quines són les impressions que les provoquen.

  • Sense impressió no hi ha idea, no tindrà sentit


  • Les lleis d’associació d’idees. CIÈNCIA de les CIÈNCIES

  • La memòria ens permet transformar les impressions en idees, ens permet retenir-les, conservar-les i tornar a reproduir-les (representar-les).

  • La memòria conserva aquesta còpia debilitada mantenint l’ordre i l’estructura en què apareixen les impressions originals.

  • Posteriorment, la imaginació ens permet crear les idees complexes, combinant les simples tal i com vulgui.

  • Seguint el model Newtonià, les idees segueixen unes qualitats associatives, semblen tenir una força suau que fa que unes idees tendeixin a ser unides de manera regular amb unes altres en la imaginació. Aquests principis universals que regeixen la combinació natural de les idees reben el nom de lleis d’associació.


  • 3 lleis d’associació d’idees: La imaginació te una tendència natural a combinar les idees; està sotmesa a tres lleis:

  • Semblança: passar d’una idea a una altra semblant (quadre paisatge i passem a l’original)

  • Contigüitat espai temps: prenem dos objectes que es troben en l’espai i el temps la ment te la tendència a recorre’ls de forma continua.

  • Causa i efecte: Quan veiem un esdeveniment (efecte) immediatament pensem en la causa que l’ha produït; és la connexió més forta de la fantasia; és el fonament de la crítica a la metafísica.


  • Les relacions d’idees pertanyen a l’àmbit de les matemàtiques i es consideren afirmacions intuïtives o demostrativament certes. No depèn de l’experiència. La seva negació no és falsa, es contradictòria perquè és impossible.

  • (no pot haver-hi un triangle amb quatre costats)

  • Les qüestions de fet pertanyen a l’àmbit de l’experiència i constitueixen raonaments probables. La seva afirmació pot ser falsa però no contradictòria.

  • ( el cotxe és vermell però pot ser blanc o negre)


8 cr tica a la metaf sica
8. Crítica a la metafísica matemàtiques i es consideren afirmacions intuïtives o demostrativament certes. No depèn de l’experiència. La seva negació no és falsa, es contradictòria perquè és impossible.

  • La metafísica s’ocupa de qüestions abstruses, obscures i complexes, que porten a la superstició. No te base per mantenir-se tot i ser racionals.

  • Crítica a la mirada racionalista sobre:

  • - Idea de causalitat: afirma que la relació causa-efecte es pot conèixer a priori.

  • - Idea de substància: és innata, és intuïtiva i evident, però no trobem la impressió corresponent. El món extern es divideix en:

  • Idea de món (res extensa)

  • Idea de jo o ment (res cogitans)

  • Idea de Déu (res infinita)


La connexió causa-efecte és el fonament de la ciència i de tot el nostre coneixement quotidià:

Quan veiem un grup d’idees que es succeeixen entre elles desenvolupem un hàbit o costum i tendim a creure que existeix una relació necessària entre elles.

La nostre imaginació portada per l’hàbit va més enllà de l’experiència i estableix una relació real entre les idees. La intensitat és proporcional a la freqüència de la repetició.

Veiem A i desprès B reiteradament i desenvolupem l’hàbit de creure que un cop es dona l’un necessàriament es donarà l’altre. Creiem que existeix una connexió entre ambdós.

Tenim alguna impressió de la connexió entre A i B?


Sorgeix per associació d’idees, per la repetició constant (conjunció constant) de dos objectes que se succeixen (successió) en el temps i en un mateix espai (contigüitat).

NO, no existeix cap impressió del fet causal, el fet de la causalitat és fruit de la imaginació. Ex.

Això ataca al Ppi. de causalitat que es la base de tota la ciència d’Occident. Per Hume aquestes lleis no tenen cap fonament.

Per Hume el fet que cada dia surti el Sol no demostra que existeixi cap demostració del Ppi., són dos fets diferents que es donen un rera l’altre.

Les conseqüències d’aquesta crítica són fonamentals en l’àmbit científic. La ciència ja no és una veritat absoluta.

La crítica al principi de causalitat tens porta a l’escepticisme i al relativisme.

Universalitat queda reduïda a les ciències formals.


  • El món constant (conjunció constant) de dos objectes que se succeixen (successió) en el temps i en un mateix espai (contigüitat).

  • Hi ha impressions de la existència d’objectes d’un món exterior. Es produeixen canvis que ens semblen coherents. És la imaginació qui dona coherència a aquests canvis. La idea d’una existència contínua dels cossos és el fonament de la idea d’existència diferent de les nostres percepcions. Podem estar segurs de la correlació entre el món i el que tenim a la ment?

  • El jo

  • No tenim impressió d’un jo únic al llarg de la nostra vida. Percebem colors, sons, solidesa, moviment, etc. I quin jo? el d’avui? el d’ahir?. La idea de jo, si existís, hauria de ser permanent. El jo no és més que un feix d’impressions que ens hem habituat a trobar unides.

  • Déu

  • No tenim cap impressió de la idea de Déu. Fem un ús extraempíric de les nostres impressions. No sabem si Déu existeix. No en tenim impressió, no pot ser una idea causal i no el podem deduir del món exterior.


  • Les nostre idees ens mostren diferents fets i relacions entre sí.

  • Hume farà una distinció entre veritats matemàtiques i qüestions de fet.

  • Les Veritats mates. Al referir-se exclusivament a relacions entre idees no guarden cap relació amb la realitat. Poden ser conegudes a priori de l’experiència, són evident i necessàries.

  • Les qüestions de fet depenen de l’experiència on només se’ns mostra una regularitat entre uns fet i el que va passar al passat... Que passarà demà? No ho sabem (Ex. El Sol).

  • El que hi ha més enllà de les nostres percepcions no ho sabem.


  • Hume diferencia entre relacions d’idees i qüestions de fet. Aquests dos enunciats es basen en l’experiència i són el resultat de les lleis de relacions entre les idees.

  • Al referir-se aquests enunciat a operacions de la ment no podem parlar d’ells com coneixement necessari, sinó com probables, per què estan fonamentats en el costum o hàbit.

  • El coneixement científic serà doncs per Hume un coneixement probable, ja que per viure en tenim prou.


  • Definició de fet. Aquests dos enunciats es basen en l’experiència i són el resultat de les lleis de relacions entre les idees.substància que critica Hume: Cosa que existeix per si mateixa i no necessita res més per existir.

  • Per realitzar aquesta crítica aplica el principi de còpia.

  • No tenim cap impressió de la idea de substància, no percebem res que pugui donar lloc a aquesta idea.

  • Per Hume: la substància és una col·lecció de idees simples que són unides per la imaginació i que tenen un nom assignat i tenim impressions de les qualitats de les coses, no de les coses per si mateixes

  • El que la nostra ment és associar un conjunt d’impressions simultànies i produeix la idea d’una cosa que existeix com a suport, la substància.


  • Per Hume tot ho vist no significa que la substància existeixi per si mateixa.

  • Una cosa semblant passa amb el món extern. Rebem impressions i tendim a pensar que aquests provenen d’objectes externs que en són la causa.

  • L'únic que coneixem són les impressions, només podem parlar d’impressions i no de món extern

  • Podem afirma: allò que anomenem coses són meres col·leccions d’idees simples unides per la imaginació, a les quals donem un nom.

  • Però això no vol dir que el món no existeixi; no el podem conèixer, però creiem en ell (per viure)


SIMPLES existeixi per si mateixa.

Record d’una

sensació o reflexió

COMPLEXES

Producte de la

imaginació: causa,

substància, jo...

IMPRESSIONS

IDEES

PERCEPCIONS DE LA MENT

REFLEXIONS

Emocions

Passions...

SENSACIONS

Colors, olors...


9 tica a hume
9. Ètica a Hume existeixi per si mateixa.

  • Aposta per l’Emotivisme moral; importància de les emocions en tant que influeixen en les accions.

  • Oposició amb l’intel·lectualisme moral: És la raó (racionalisme) l’origen i el fonament dels nostres judicis morals. És suficient saber que és el que està bé per obrar correctament, ja que el contrari seria violentar la nostra conducta.

  • Tots tenim una manera comuna de sentir, de tenir impressions, desitjos, plaers i dolors, d’imaginar i d’ordenar l’existència mitjançant hàbits. Les nostres idees poden tenir efecte immediat en els altres (simpatia).

  • La simpatia és la condició bàsicament social de l’existència humana. Es troba en l’origen de totes les valoracions morals.

  • Sentiments i no raó. El judici moral s’ha de basar en el sentiment. La raó és i ha de ser esclava de les passions.

  • Fem allò que considerem bo i inhibim el dolent. Valorem allò que ens fa sentir bé i regulem les que ens fan sentir malament.


  • La virtut existeixi per si mateixa. és qualsevol acció o qualitat mental que ofereix a l’espectador el sentiment agradable d’aprovació; i el vici com el que és contrari.

  • Què és el bé? Depèn del que afecta al subjecte: els sentiments que provoca en nosaltres.

  • En les nostres accions ens deixem endur per les passions i no per la raó.

  • No tenim impressions ni idees de lo bo o lo dolent.

  • La moral no es fonamenta en qüestions de fet, ni tampoc en relacions entre idees, sinó en els sentiments.


  • Un estat natural i el contracte social que pretenen altres autors són idees abstractes sense suport experimental.

  • No a l’estat natural del que surt un pacte.

  • Rebuig al contractualisme.

  • Fem cas per que hem nascut en aquesta societat.

  • Vivim en societat i la nostra felicitat és i depèn de la felicitat i el benestar dels altres.

  • La natura humana comuna és el fonament i arrel de la moral, ens adrecem cap a l'interès comú.

  • Utilitarisme. Si l’estat no funciona... No fem cas (J.S. Mill).

  • La natura humana comuna evita el subjectivisme


  • La raó ajuda al sentiment. L’acció sempre està motivada pels sentiment i guiat pel dolor o el plaer, allò que ens beneficia o perjudica.

  • Això unit a les necessitats humanes provoquen l’aparició de la societat en tant que és útil. La simpatia té l’origen en la utilitat d’una acció de cara al bé comú. El sentiment que ens guia no pot ser altre que l’apreciació de la felicitat de la humanitat i la indignació pel patiment (empatia).

  • A partir de la família apareix l’estat per poder administrar justícia i organitzar la societat.

  • No a l’estat de natura sí a les dades de l’experiència.

  • Els súbdits obeeixen a l’estat en tant que aquest és útil. Deixa d’existir el deure a obeir.

  • S’accepta la legitimitat de la successió, el dret de conquesta i l’establiment d’un govern per la llei.


7 les influ ncies posteriors
7. Les influències posteriors pels sentiment i guiat pel dolor o el plaer, allò que ens beneficia o perjudica.

  • Hume influencia a:

  • - Kant: Empirisme com a base del coneixement, fugida del racionalisme radical.

  • - JS Mill: Emotivisme com a base de la ètica del utilitarisme.

  • - Nietszche: Crítica a la metafísica tradicional.

  • - Fenomenologia: Ésser com a fenomen (Husserl, Heidegger, Sartre).


Enlla os
Enllaços: pels sentiment i guiat pel dolor o el plaer, allò que ens beneficia o perjudica.

  • - Empirisme de Hume: analitzant textos. Ll. Vallmajó

  • - Filosofia a través dels textos. Manel Codina

  • - Escola d’Atenes moderna. Ll. Vallmajó

  • - @puntes de filosofia. José Vidal Gonzalez Barredo

  • - Cibernous. Elena Díez

  • - Proves selectivitat resoltes. La classe de filosofia


ad