Normalització I. C1- UD02.

1. Normalització I. C1- UD02. Formats de plànols Marcs i caixetins Línies normalitzades

2. El format DinA El format DINA determina mides i proporcions dels diferents formats dels fulls d’aquesta sèrie normalitzada. Tots ells tenen la mateixa relació de costats, basada en la d’un rectangle dinàmic Es construeix a partir d’un quadrat i de la seva diagonal.

3. Els diferents formats es deriven de doblar (o reduir a la meitat) la mida anterior (factor = 1,41) Podem reconstruir tota la família de fulls; doblant un A4 pel costat llarg i fent el mateix amb els fulls resultants obtindrem successivament l’A3, l’A2, l’A1 i l’A0; aquest darrer té una superfície d’1 m2. A partir de la subdivisió per la meitat de l’A4 podem obtenir els fulls A5, A6, etc.

4. El format més usual és l’A4, de mides 21 x 29,7 cm; és l’utilitzat més habitualment per a la realització de dossiers. Amb els fulls A3 també es realitzen dossiers en el món de l’enginyeria perquè és una mida apta per a la representació de plànols. L’A2 és més habitual en el dibuix de làmines o cartells normalitzats. Podem recordar les seves mides deduint-les de les del A4 (a memoritzar!).

5. Altres formats de paper Tradicionalment s’han utilitzat altres mides no normalitzades. Per exemple, el format de 70 x 100, que podem trobar, per exemple, en els fulls de cartró ploma. El cartró ploma sol emprar-se com a base dels plànols de presentacions. És freqüent que s’exigeixi la presentació de projectes en panells de mides 70 x 100 cm.

6. Aquesta mida de paper dóna peu a la de les cartolines i fulls de dibuix de 70 x 50 cm. Es tracta de un format molt freqüent, si bé cal destacar que no és un format normalitzat.

7. És important no presentar treballs en aquestes cartolines si es demana format A2. Tampoc poden emprar-se els fulls resultants de tallar un full de 70 x 50 si es demana que la presentació sigui en format DIN A3. El format DIN és sensiblement menor i, per aquest motiu, els treballs de mides superiors poden ser rebutjats.

8. Marcs i caixetins. Distingirem entre els plànols per anar cosits amb espiral o bé plegats dins d’una carpeta. Per al segon cas caldrà senzillament deixar un marc amb línia gruixuda separat dels marges del full 0,5 cm. En el primer cas, el marge esquerre s’amplia fins als 2,5 cm.

9. Per a plànols que hagin d’anar cosits podem emprar un caixetí de 18 cm d’amplada i 3 d’alçada. La divisió del caixetí podem fer-la amb línies separades 1 o 1,5 cm en funció de la necessitat de disposar de més o menys requadres per a la retolació.

10. Si el plànol va plegat i és de format A4 ajustarem el caixetí de marge a marge del marc, mantenint els requadres de 3 x 3 cm. En aquest cas la seva mida serà de 20 x 3 cm. Si és de format A3 el caixetí quedarà a 0.5 cm del plec del paper.

11. Podem optar per altres disposicions i disseny de caixetí. Aquest cas presenta l’avantatge de deixar lliure una superfície de paper més regular. No està tan fraccionat, si bé en ell es respecta una certa organització de la informació.

12. Plegat de plànols El plegat de plànols té per objectiu reduir-los a una mida normalitzada que sol ser DIN A4. Els dos casos generals són: 1.- plànols per anar dins d’una carpeta. 2.- plànols per a anar cosits amb espiral o similar (confecció de dossiers)

13. Tipus de línies. En el dibuix a llapis utilitzarem bàsicament quatre tipus de línia: 1.- línia auxiliar: contínua i molt prima per a la construcció. 2.- línia de resultat final; contínua, gruixuda i uniforme 3.- línia discontínua per a arestes ocultes; un xic més prima que l’anterior. 4.- línia d’eix de simetria: amb punts i ratlles alternades.

14. Guixos de línies normalitzades. La normalització de gruixos pretén que els plànols en formats DIN puguin ser retocats amb gruixos de traçadors que s’ajustessin als nous gruixos de línia, un cop augmentats o disminuïts els originals al passar-los d’un format a un altre.

15. C1-UD02. Normalització I.