El Gran Format

1. El Gran Format Trobada temàtica d’EspaiFotogràfic Vilassar de Dalt, 5 de febrer de 2011 el control de la imatge

2. el control de la imatge

3. el control de la imatge

4. el control de la imatge

5. el control de la imatge

6. La càmera... el control de la imatge

7. La càmera... el control de la imatge de plaques

8. La càmera... el control de la imatge de banc òptic

9. La càmera... el control de la imatge tècnica

10. La càmera... el control de la imatge de gran format

11. La càmera... el control de la imatge flexible

12. La càmera Components bàsics Pla de l’objectiu Pla de la imatge Pla d’enfocament Eix òptic Banc òptic, és la barra que sosté els altres elements Entre els dos marcs hi ha una manxa que permet tots els moviments Marc davanter, és el que té l’objectiu Marc del darrere, és el que té el vidre esmerilat que fa de visor

13. La càmera Moviments Càmera «rígida»

14. La càmera Moviments Càmera flexible

15. La càmera Moviments Càmera flexible

16. La càmera Moviments Càmera flexible

17. La càmera Moviments Marc del darrere: canvia l’enquadrament Marc davanter: canvia el punt de vista Càmera flexible, desplaçament vertical

18. La càmera Moviments Marc del darrere: canvia l’enquadrament Marc davanter: canvia el punt de vista Càmera flexible, desplaçament horitzontal

19. La càmera Moviments Marc del darrere: canvia la representació geomètrica de l’objecte Marc davanter: canvia el pla d’enfocament Càmera flexible, basculament

20. La càmera Moviments Marc del darrere: canvia la representació geomètrica de l’objecte Marc davanter: canvia el pla d’enfocament Càmera flexible, giraments

21. La càmera Un ús força clàssic: control de la perspectiva Té dues posicions: semi premut i premut totalment. En la primera, las càmera fa tots els càlculs pertinents de llum i focus. En la segona, activa l’obturador i fa la fotografia. Càmera inclinada cap amunt. Surt l’escena que volíem, però amb les línies verticals convergint cap al cel. Càmera completament recta. L’eix òptic és paral·lel al terra. Potser no surt l’escena que volíem, però les línies són ben rectes. 24mm

22. La càmera Un ús força clàssic: control de la perspectiva Té dues posicions: semi premut i premut totalment. En la primera, las càmera fa tots els càlculs pertinents de llum i focus. En la segona, activa l’obturador i fa la fotografia. simulació Càmera inclinada cap amunt. Surt l’escena que volíem, però amb les línies verticals convergint cap al cel. Desplaçant el marc del davant cap amunt, veurem l’escena que volíem amb les línies completament rectes, però... 24mm

23. La càmera Un ús força clàssic: control de la perspectiva Té dues posicions: semi premut i premut totalment. En la primera, las càmera fa tots els càlculs pertinents de llum i focus. En la segona, activa l’obturador i fa la fotografia. simulació Càmera inclinada cap amunt. Surt l’escena que volíem, però amb les línies verticals convergint cap al cel. En aquest cas, si ajudem amb una inclinació molt suau, les línies no són perfectament rectes però ens oferirà un efecte més «natural». 24mm

24. La càmera Un ús força clàssic: control de la perspectiva L’efecte «proa de vaixell» ens serveix per a entendre perquè, en algunes ocasions, no cal arribar a la correcció total de les línies verticals. Les correccions de la perspectiva, sigui a la càmera o a l’ordinador, són més exitoses si la inclinació de la càmera no supera els 30.

25. La càmera Exercici 1: Plantejament Cas simulat

26. La càmera Exercici 1: Quin marc hem mogut i com ho hem fet? Cas simulat

27. La càmera Exercici 1: Solució... Cas simulat

28. La càmera Exercici 1: Basculant el marc del darrere canviem la representació geomètrica de l’escena Cas simulat

29. La càmera Exercici 2: Plantejament Cas simulat

30. La càmera Exercici 2: Quin marc hem mogut i com ho hem fet? Cas simulat

31. La càmera Exercici 2: Solució... Cas simulat

32. La càmera Exercici 2: Girant el marc davanter canviem el pla d’enfocament Cas simulat

33. La càmera Exercici 3: Plantejament

34. La càmera Exercici 3: Quin marc hem mogut i com ho hem fet?

35. La càmera Exercici 3: Solució...

36. La càmera Exercici 3: Desplaçat el marc davanter canviem el punt de vista

37. La càmera Exercici 4: Plantejament

38. La càmera Exercici 4: Quin marc hem mogut i com ho hem fet?

39. La càmera Exercici 4: Solució...

40. La càmera Exercici 4: Desplaçant el marc del darrere canviem l’enquadrament de la imatge

41. Els objectius Un objectiu genera una imatge rodona que, com a mínim, cobreix la mida del format de treball. En les càmeres rígides es pot afinar molt aquesta cobertura per abaratir costos. La flexibilitat de les càmeres de gran format exigeix, però, unes cobertures més grans. La poca complexitat en la seva construcció fa que ofereixin un rendiment òptic molt elevat. L’obturador el poden tenir incorporat, o no, depenent del sistema. El fet de què l’objectiu ofereixi una cobertura més gran que el format de treball, és el que permet, també, fer tots el moviments dels marcs de la càmera. Per tant, a més a més de la seva distància focal, és interessant saber el seu angle de cobertura. Cobertura d’un objectiu d’una càmera rígida Cobertura d’un objectiu d’una càmera flexible

42. Els objectius El fet de què l’objectiu ofereixi una cobertura més gran que el format de treball, és el que permet, també, fer tots el moviments dels marcs de la càmera. Per tant, a més a més de la seva distància focal, és interessant saber el seu angle de cobertura. Cobertura d’un objectiu d’una càmera flexible

43. La distància focal És la distància que hi ha entre el centre òptic de la lental punt de focus Fi que és on es troben, després de travessar lalent, tots el rajos de llum que arriben paral·lels al’eix òptic, per tant, de l’infinit. F Distància focal

44. La distància focal L’estructura de la càmera de Gran Format és ideal per a entendre les teories d’òptica Pla de l’objectiu Pla de la imatge 150mm Objectiu de 150 mm de Distància Focal La distància d’enfocament és a l’infinit

45. La distància d’enfocament Per a enfocar la càmera variarem la distància entre el pla de l’objectiu i el pla de la imatge. Sabent aquesta distància podem saber la distància d’enfocament. Pla de l’objectiu Pla de la imatge 180mm Objectiu de 150 mm de Distància Focal La distància d’enfocament és a 1,08m

46. La distància d’enfocament Per a enfocar la càmera variarem la distància entre el pla de l’objectiu i el pla de la imatge. Sabent aquesta distància podem saber la distància d’enfocament. Pla de l’objectiu Pla de la imatge 153mm Objectiu de 150 mm de Distància Focal D = Distància d’enfocament F = Distància Focal v = Distància Objectiu/Imatge M = Augment La distància d’enfocament és a 7,80m

47. Formació de la imatge Pla de la imatge objectiu objecte imatge F F

48. Formació de la imatge Quan el pla de la imatge de la càmera el posicionem al lloc on es forma la imatge, veurem l’objecte ben enfocat damunt l’esmerilat. F F

49. Profunditat de focus La profunditat de focus és de vital importància. És la responsable que veiem la imatge enfocada més enllà del punt d’enfocament. En les càmeres flexibles ens permet tenir un control molt precís de la nitidesa. F Profunditat de camp Profunditat de focus

50. Profunditat de focus A diferència de la profunditat de camp, la profunditat de focus s'estén idènticament igual pel davant i pel darrere del punt d’enfocament. La seva dimensió l’estableix el Diafragma i el Cercle de Confusió. Tracem les línies de formació de la imatge: Un raig arriba paral·lel a l’eix òptic i es desvia passant pel focus F. L’altre passa pel centre de la lenti no sofreix cap desviació. La imatge es forma on es troben els dos rajos. F