1 / 14

història de la bellesa a través de l’art

història de la bellesa a través de l’art. La prehistòria (40.000 – 5000 a.C.). Dones amb pits , ventre i malucs amples , perquè això volia dir que estaven ben formades per la funció reproductora. Venus de Willendorf. Deessa Minoica.

morey
Download Presentation

història de la bellesa a través de l’art

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. història de la bellesa a través de l’art La prehistòria (40.000 – 5000 a.C.). Dones amb pits, ventre i malucs amples, perquè això volia dir que estaven ben formades per la funció reproductora. Venus de Willendorf

  2. Deessa Minoica

  3. Egipte (2955 – 332 a.C.). Els egipcis li donaven molta importància al físic. Les dones havien de ser primes, de malucs amples però pits petits. La higiene corporal era molt importat, es posaven olis i cremes. També utilitzaven cremes per les arrugues, que elaboraven amb ingredients naturals i s’hi aplicaven a la pell. Hi ha indicis de maquillatge.

  4. Grècia(S. VIII – I a.C.). El cos havia de ser matemàtic. El cos per ser perfecte hauria de mesurar set vegades el seu propi cap. Es donava més importància als ulls, que havien de ser grans; al nas, llarg; la boca i les orelles, ni grans ni petites; el cabell ondulat per darrere de les orelles; i els pits petits i rodons. L’ideal masculí estava basat exclusivament en els atletes i gimnastes.

  5. Edat Mitjana(S. V – XV). La dona ideal era la de pell blanca, era un símbol de bellesa, puresa i riquesa. El cabell havia de ser llarg i ros; els ulls i el nas petits; els llavis també petits i rosats; i el cos prim. Els homes eren representats alts i prims amb els cabells llargs, forts pectorals i espatlles amples, cames llargues i rectes i mans grans.

  6. El Renaixement(S. XV – XVI). Característiques femenines: pell blanca, galtes i llavis vermells o rosats, ulls grans i clars, cabell ros i llarg, coll llarg i prim, espatlles i cintures estretes, malucs marcats, pits petits i rodons, mans i peus prims i petits. Característiques de l’ideal masculí: cabells llargs, les celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples.

  7. El Barroc(S. XVII – XVIII). Es pot dir que en aquesta època s’hi abusa de la coqueteria. L’aspecte físic contemplava cossos més grassonets que els de les altres èpoques, amb pits més grans i malucs amples, però cintures i espatlles estretes. La pell blanca segueix sent un referent de bellesa. També els homes en aquesta època utilitzaven molt les perruques i es maquillaven la pell i les galtes de blanc i rosat respectivament.

  8. Rococó. Boucher

  9. La Maja vestida de Goya

  10. a partir del segle XIX

  11. hem començat a agafar consciència de la bellesa a les altres cultures

  12. segle XX El modernisme de E. Mucha Henry Lartigue. Anys 20

  13. La bellesa en el S. XX. A principis de segle, l’ideal, eren pits grans, malucs amples i natges sobresortides. Poc després va sorgir la dona amb forma de ‘’S’’, amb faldilles ajustades per ressaltar la figura. En aquesta època, la dona pot optar entre dos models a seguir: un es la dona clamorosa, sensual i independent, que atrau els homes . I per altre part, es troba una dona innocent, vergonyosa. En aquesta època, el model masculí es fort, segur d’ ell mateix, etc...

  14. estereotips de bellesa segle XXI el segle de la cirurgia estètica i la creació virtual del cos

More Related