FOBOS I DEIMOS
Download
1 / 40

FOBOS I DEIMOS Por i Terror - PowerPoint PPT Presentation


  • 113 Views
  • Uploaded on

FOBOS I DEIMOS Por i Terror Segons algunes fonts mitològiques, eren fills de Mart (amb Afrodita) o els seus escuders, i segons altres, eren els cavalls que estiraven el seu carro.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' FOBOS I DEIMOS Por i Terror' - moira


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

FOBOS I DEIMOS

Por i Terror

Segons algunes fonts mitològiques, eren fills de Mart (amb Afrodita) o els seus escuders, i segons altres, eren els cavalls que estiraven el seu carro.

Astronòmicament parlant, són els dos satèl·lits del planeta Mart, descoberts el 1877, però dels quals ja parlaven Jonathan Swift en els seus Gulliver Travels i Voltaire en el seu conte Micromegas.


Dels Gulliver Travels, llibre Voyage to Laputa: “Semblantment havien descobert dues estrelles menors o satèl·lits, que donaven voltes a Mart, de les quals la més interior dista del centre del planeta principal exactament tres dels seus diàmetres, i la més exterior cinc l’anterior gira en un espai de 10 hores, i la darrera en vint-i-una i mitja; de manera que els quadrats dels seus temps periòdics estan molt aproximadament en la mateixa proporció als cubs de la seva distància al centre de Mart, la qual cosa evidentment mostra que estaven governades per la mateixa llei de gavitació, que influencia altres cossos celestials”.


Després de la cita dels Gulliver Travels, de Swift, ara tenim la del conte Micromegas, de Voltaire.

Sembla que aquestes conjectures deriven del fet que com que Venus no té cap satèl·lit, la Terra en té un i Júpiter (aleshores) en tenia quatre, creien que a Mart li’n corresponien dos.








Satellites of Mars satèl·lits.

Phobos Deimos

Semi-major axis* (km) 9.378 23.459

Sidereal orbit period (days) 0,31891 1,26244

Sidereal rotation period (days) 0,31891 1,26244

Orbital inclination (deg) 1,08 1,79

Orbital eccentricity 0,0151 0,0005

Major axis radius (km) 13,4 7,5

Median axis radius (km) 11,2 6,1

Minor axis radius (km) 9,2 5,2

Mass (1015 kg) 10,6 2,4

Mean density (kg/m3) 1.900 1.750

Geometric albedo 0,07 0,08

Visual magnitude V(1,0) +11,8 +12,89

Apparent visual magnitude (V0) 11,3 12,4

*Mean orbital distance from the center of Mars.



Podem veure com els marcians polars, més amunt o més avall dels punts de tangència de la figura, no poden veure mai Fobos perquè sempre els queda per sota del seu horitzó.


1ª imatge acceptable de Fobos presa pel Mariner 9 des de 5.760 km de distància. S’hi pot veure cràters de fins a 300 km Ø.



Impressionant vista del cràter Stickney parcialment il·luminat. Observem a la dreta de la imatge les estries que parteixen del cràter.






Ombra de Fobos sobre Mart. Vist des del planeta això equival a un eclipsi parcial de Sol o, millor dit, a un trànsit de Fobos per davant del Sol.



Porció de la foto anterior ampliada, amb el detall del cràter Hall, de 6 km Ø a dalt, a l’esquerra.


Quadrant sudest de la cara contrària a Mart. La foto abasta una extensió de 17 km i els cràters del limbe fan uns 4 km Ø.


I una extensió de 17 km i els cràters del limbe fan uns 4 km matge de Fobos de 7 km d’extensió, amb unes fissures lineals que sembla que són degudes a l’impacte que va formar el cràter Stickney.


Cara que mira cap a Mart, àrea d’uns 13 km de dalt a baix. El punt que mira cap a Mart està situat en el terminador, a baix a la dreta.


Vista del cràter Hall, de 6 km baix. El punt que mira cap a Mart està situat en el terminador, a baix a la dreta.Ø, àrea 16 km de dalt a baix. Just a sota el càter i a la dreta hi ha el pol sud de Fobos.


Aquesta foto, presa de 350 km de distància, mostra una bona visió de la superfície irregular de Fobos.


Vista del pol sud de Fobos, situat a la vora del cràter Hall, en la posició de les 5 del rellotge.


Les línies i cadenes lineals de cràters es creuen degudes a l’impacte que va formar el cràter Stickney. La imatge abasta una distància de 9 km.


Foto d’alta resolució de Fobos presa pel Mars Global Surveyor el 19 ago 98. Els requadres es poden veure ampliats a les fotos següents.


Detall de la paret interior del cràter Stickney. S’hi pot veure els corriments de terres deguts a d’altres impactes meteorítics.


Encara es pot veure el cràter Stickney a dalt a l’esquerra. Podem veure grans blocs de roca mig enterrats en la capa de pols superficial.


Una primera foto de Deimos amb molt poca definició. l’esquerra. Podem veure grans blocs de roca mig enterrats en la capa de pols superficial.


Una foto de Deimos amb millor definició que l’anterior. l’esquerra. Podem veure grans blocs de roca mig enterrats en la capa de pols superficial.


Deimos vist des de 500 km de distància l’esquerra. Podem veure grans blocs de roca mig enterrats en la capa de pols superficial.


Quadrant de Deimos que mira cap a Mart vist des de 500 km. Vista de 8 km de llargada. Observem els cràters coberts de regolita.


Vista de la superfície de Deimos d’1,4 km d’extensió. Observem també els nombrosos cràters semienterrats.


Vista d’alta resolució de la superfície de Deimos presa pel Viking 2 des d’una distància de 30 km, que mostra una extensió d’1,3 km.


Una altra vista amb molts cràters i blocs de roca de 10 a 30 m que queden difuminats per una capa de regolita de 50 m de gruix. L’àrea d’aquesta foto és de 1,2 x 1,5 km.


Acabem la presentació amb una vista de Deimos en format de planisferi. No es pot confondre amb la de Fobos perquè no hi ha enlloc el gran cràter Stickney.


ad