Unitat i regeneracionisme i rev isionisme pol tic 1898 1923
Download
1 / 14

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923) - PowerPoint PPT Presentation


  • 114 Views
  • Uploaded on

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923). Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració. 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. Consisteix en: constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)' - mignon


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Unitat i regeneracionisme i rev isionisme pol tic 1898 1923
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.


  • 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. (1898-1923)

  • Consisteix en:

    • constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.

    • nacionalisme espanyolista (europeista) desconnectat del catolicisme.

    • impregna tot el període 1923-1931.

  • Revisionisme integral.

  • Joaquín Costa:

    • intervenció de l’Estat en l’economia: política hidràulica, infraestructures, mercat exterior.

    • reformes socials: propietat, terres comunals, seguretat social.

    • reformes culturals: analfabetisme.

    • reformes polítiques: autonomia municipis contra el caciquisme

    • reformes nacionals: vinculació amb hispanoamèrica, europeització.


  • Revisionisme polític: (1898-1923)

  • Definició: política de reformes propugnada, des de principis del segle XX, pels nous dirigents dels partits turnistes per a corregir les xacres del liberalisme.

  • Exemples:

    • neteja electoral: acabar amb la corrupció.

    • acabar amb el caciquisme i el sistema oligàrquic

    • integrar les masses al sistema.

    • descentralització administrativa per a contrarestar el nacionalisme.

    • millores socials: misèria i analfabetisme.

    • destaquen les figures de Antono Maura, Canalejas i E. Dato.


  • Antonio Maura: conservador. (1898-1923)

  • Plantejament general:

    • millorar el liberalisme per contenir la revolució.

    • eliminar el caciquisme i la corrupció.

    • recolzament del poble i beneficiar-lo.

    • reformes socials: seguretat social,jornada màxima.

    • autonomia dels municipis i descentralització per a acontentar el nacionalisme.

  • programa denominat “revolució des de d’alt”:

    • corregir els mals del liberalisme.

    • corregir la misèria del poble: jornalerisme, peonatge industrial,analfabetisme.

    • acabar amb el centralisme: sobre municipis i regions.

  • fracàs:

    • no és cap revolució si no millores.

    • oposició aglutinada baix el lema “Maura no”.

    • la revolució estava ja fora del sistema: nacionalisme, republicanisme, socialisme, anarquisme.


  • José Canalejas: liberal. (1898-1923)

  • Plantejament general: desitja una imatge de més revolucionari, esquerrà.

    • anticlericalisme: “llei del cadenat”, restricció per ingressar en les ordres.

    • reformes laborals i eliminació dels consums: atracció dels obrers.

    • instauració del Mancomunitat de les Diputacions de Catalunya: per acontentar als nacionalistes.

  • Eduardo Dato: conservador.

  • continua les concessions als nacionalistes: manteniment de la Mancomunitat.

  • continuïtat de les reformes socials: acord entre empresaris i treballadors.


1 2 la crisi del sistema de la setmana tr gica a 1917
1.2. La crisi del sistema: de la Setmana Tràgica a 1917. (1898-1923)

 LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909).

  • Orígens de l’esdeveniment:

    • estructural: situació de la ciutat  confluència moviment catalanista i agitació social.

    • cojuntural: necessitat d’enviament de tropes a Marroc  decisió Maura reservistes casats.

  • Esdeveniments:

    • vaga general pacífica del dia 26 de juliol.

    • situació de revolta general des de la zona industrial.

    • repressió i dimissió del governador civil per l’actuació de l’exèrcit i el ministre De la Cierva (Governació = Interior) que veia intencions catalanistes.


  • Conclusions (1898-1923):

    • - acusació infundada a radicals (Lerroux) i anarquistes.

    • revolta imprecisa: 63 edificis cremats i més de 100 morts.

    • forta repressió governamental:

      • més de 1000 arrestats, però soles cinc executats.

      • el cas de Ferrer i Guàrdia (inspirador de les escoles anarquistes a Barcelona).

      • errors del govern: reservistes i execució de Ferrer i Guàrdia.

  • Conseqüències:

    • exigència liberal d’abandonament del govern de Maura.

    • recolzament inicial del Rei, però obligació final a dimitir.

    • incapacitat dels liberals de solucionar la crisi.


  • L’impacte social de la Iª Guerra Mundial. (1898-1923)

  • Especial transcendència en el desenvolupament del capitalisme espanyol.

    a) Desenvolupament econòmic.

  • impulsat pel comerç exterior: - creixement  pas de la balança negativa a positiva.

    - causes:  demandes de productes d’exportaciò (ferro).

     demanda de productes de consum interior (carbó i nolis).

    - crisis de postguerra  reconversió i proteccionisme.

  • Conseqüències: - nacionalització  control del capital espanyol de la indústria i el Deute.

    - creixement de la Banca  trasllat cap al País Basc. inversió en la indústria.

    b) Malestar social.

  • Conseqüències negatives de la guerra:

    - augment dels preus pel creixement de la exportació.

    - lent creixement dels salaris, a menor ritme que els preus.


(1898-1923) La crisi de 1917.

a) El paper del moviment obrer:

- creixement del moviment obrer:  socialisme (UGT) amb nous dirigents (J. Besteiro).

 anarquisme (CNT)  implantació a Catalunya.

 vaga general com a mètode.

- coordinació:  des de 1916 UGT i CNT actuen conjuntament.

 a 1917 amenaces de vaga general per evitar el problema de la fam.

Comité de Huelga de 1917


b) El descontent de l’exercit: (1898-1923)

  • característiques de l’exercit:  gran nombre d’oficials.

     divisió  peninsulars (buròcrates).

     africans (mèrits de guerra).

  • les Juntes Militars de Defensa:  protagonitzades pels peninsulars.

     creixement dels preus.

     ascens per mèrits de guerra.

     recolzament de sectors renovadors (regeneracionistes).

     reacció dubitativa del govern.


c) Intents (1898-1923)de superar la crisis:

  • mecanisme del torn  Alfons XIII nomena al conservador E. Dato.

     suspensió de les garanties constitucionals, censura i acceptació de les Juntes.

  • la protesta política:  Cambó organitza una Assemblea de Parlamentaris en sol·licitud:

     formació de govern provisional.

     convocatòria de Corts constituents.

     fracàs per falta de recolzament polític.


d) L’esclat (1898-1923)revolucionari:

- protagonitzat pel moviment obrer:  especialment socialistes.

vaga general fracassada per falta d’unitat.

 greus incidents amb més de 70 morts.

- l'exèrcit contrari a la revolució social.

  • Conseqüències:

    - el sistema tímid front als desigs renovadors de la societat.

    - falta d’unitat en els objectius de l'exèrcit, els obrers i els polítics.


  • La (1898-1923)pendent cap a la Dictadura (1918-1923).

  • Crisi social: - Barcelona augment de les vagues i creació del somatén.

    - Andalusia  revolució camperola anarquista (el trienni bolxevic).

    - lluita sindical i terrorisme  reacció patronal amb el pistolerisme (1919-1921).- canvi en el socialisme  del reformisme a la revolució després de 1917 (Rússia).

     paralització del sector revolucionari per P. Iglesias. - creació del Partit Comunista  escissió de les joventuts socialistes a 1921.


  • Conclusió, cap a 1923 (1898-1923):

    - dificultat de control de les eleccions.

    - proliferació de petits partits.

    - inestabilitat governamental  23 crisis de govern.

    - falta d’oposició  republicans sense força.

     catòlics desmotivats.

     regionalistes dividits.

     socialistes sense força per al canvi revolucionari.


ad