Unitat 2

1. Unitat 2 La il.lustració grega i la filosofia de Plató

2. Pàg. 44 1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes • La il.lustració grega i la democràcia atenenca • Segle V aC Atenes lidera la victòria davant els perses • La il.lustració grega: el segle de Pèricles (495-429 aC) • Atenes es converteix en la polis amb més poder polític, econòmic i cultural • Ciutat cosmopolita, oberta a tothom • Desenvolupament i esplendor cultural: pol d’atracció de científics i intel.lectuals que hi arriben de tota Grècia i aporten els seus coneixements: d’altres cultures, formes de govern, costums, etc. • La “il.lustració grega”: moviment cultural que posa la cultura a l’abast de la majoria de la ciutadania (difusió dels sabers)

3. Pàg. 44 1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes • L’aparició de la democràcia • La victòria davant els perses va exigir la participació de les capes popularsen la guerra que ara reclamen la participació política • Pèricles aplica un conjunt de reformes polítiques que inauguren una nova forma de govern (la democràcia) i de pertànyer a la polis (ciutadania) • L’”Oració fúnebre” defineix els trets característics dels ciutadà: aquell que participa activament en el govern de la ciutat (en la discussió i la resolució dels assumptes públics, i en l’exercici dels diversos càrrecs públics (legislatius, judicials i administratius) • Conseqüències • Gran identificació del ciutadà amb la polis i l’activitat política (que deixa de ser exclusiva de les capes aristocràtiques i determinada pel llinatge) • En la nova forma de govern (el debat en l’àgora) es pren consciència de que “Saber és poder”: • Posseir els coneixements adequats del que és millor per la ciutat i • Saber expressar-los de manera eloqüent i persuasiva És la clau de l’èxit en l’assemblea i per complir eficaçment el paper de ciutadà

4. Pàg. 44 1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes • Els sofistes: objectius i mètode de la filosofia sofística • Qui són? • Un conjunt d’intel.lectuals, cosmopolites i viatgers que arriben a Atenes atrets per la seva esplendor cultural (gaire bé tots són estrangers) • Posseeixen una cultura enciclopèdica (dominen tots els sabers, especialment els de caràcter humanístic) • Tenen una visió més oberta i desarrelada de la tradició: crítics amb l’educació tradicional (el mite) i els seus valors • Són vistos amb simpatia pels joves i amb animadversió per l’antiga noblesa • Què són? • Sophistés: aquell que posseeix un saber teòric o pràctic • Són els primers professionals del saber (ensenyaven a canvi de diners) • Quines ensenyances oferien? • El seu saber: coneixements de política, moral, dret, història, etc. • Les tècniques per saber parlar bé: oratòria i retòrica imprescindibles per expressar-se amb eloqüència i persuasió per tenir èxit en l’assemblea: Pèricles: “El que sap i no s’explica clarament, és com si no pensés” Pren-ne nota! Pàgina 45

5. Pàg. 45 1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes • Quin model d’educació defensaven i a qui ensenyaven? • Defensen una educació igualitària (mal vist per l’aristocràcia) • Es centren en la paidèia ciutadana (capacitació per a la virtut política) amb funció educadora i moralitzadora: potenciar la democràcia i els seus valors • Només arribaran als fills de la gent benestant (pels seus alts honoraris) • Com ensenyaven (l’estil)? • Elaboren llargs discursos combinació de brillant retòrica i alta erudició • “Pensar bé i parlar amb elegància”: són les característiques pròpies del savi • No és només un exercici d’estil sinó que té una funció pràctica: fer prevaler a l’assemblea o els litigis privats les pròpies opinions • Amb quin objectiu? Podem distingir-ne tres tipus: • Honest i democràtic: busca el millor per a la ciutat i fer una crítica positiva de les tradicions i els valors desfasats • Lluïment personal: busca el reconeixement social i l’èxit, les seves armes són la improvisació i el “Doble discurs” • Oradors a sou: defensen qualsevol causa (encara que aquesta sigui injusta) amb arguments enganyosos (sofismes) i demagògia: causa el seu desprestigi Pren-ne nota! Pàgina 46

6. Pàg. 46 1. Els sofistes1.1. Les claus per entendre la filosofia dels sofistes • Etapes i representants • Trets generals • No és un moviment unitari (hi ha trets en comú però defensen diferents propostes filosòfiques) ni tampoc sistemàtic • Van ser perseguits i els seus textos van ser destruïts per les seves posicions ideològiques • Coneixem la seva filosofia pels textos dels seus oponents: Plató i Aristòtil • Sofistes de la cultura (la primera sofística): segle V aC • Busquen proporcionar una base racional a la vida de l’ésser humà en societat • Reflexionen sobre el llenguatge, les institucions polítiques, la moral i la religió • Representants: Protàgores, Gòrgies, Pròdic i Hípies • Sofistes posteriors (la segona sofística): finals del segle V i segle IV aC • Moment de crisis i turbulències polítiques a causa de les “Guerres del Peloponès”. L’abús de la demagògia i la manca d’escrúpols desprestigia la sofística • Reflexionen sobre l’individu i la incidència de les institucions polítiques sobre ell, veuen les lleis com a un instrument de domini dels uns sobre els altres • Representants: Cal.licles, Polos, Trasímac, Licofró, Antifont i Alcidames José Vidal González Barredo