Curs 2004 05 l.jpg
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 51

CURS 2004-05 PowerPoint PPT Presentation


  • 89 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

CURS 2004-05. Projecte Qualitat i millora contínua en Instituts d’Educació Secundària. QUALITAT I MILLORA CONTÍNUA: UNA EXPERIÈNCIA. Aplicació de models de gestió de la qualitat a Instituts públics. Neix el curs 97-98, per inciativa d’un institut i del dep. d’Enseyament.

Download Presentation

CURS 2004-05

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Curs 2004 05 l.jpg

CURS 2004-05

Projecte Qualitat i millora

contínua en

Instituts d’Educació Secundària


Qualitat i millora cont nua una experi ncia l.jpg

QUALITAT I MILLORA CONTÍNUA: UNA EXPERIÈNCIA

  • Aplicació de models de gestió de la qualitat a Instituts públics.

  • Neix el curs 97-98, per inciativa d’un institut i del dep. d’Enseyament.

  • Avui, 39 Instituts públics. 10 tenen la certificació ISO 9001.


Referents l.jpg

REFERENTS

  • Universitat Politècnica de Catalunya. (autoavaluació EFQM, Equips de millora). Col·laboració activa en el 1er any de l’experiència.

  • Instituts d’FP públics del País Basc. (EFQM i ISO).


Objectiu l.jpg

OBJECTIU

  • Ajudar a definir, implantar i avaluar un model de gestió de l’institut, orientat cap a:

  • la millora contínua de la qualitat.

  • la satisfacció de les necessitats de l’alumnat, famílies, empreses, centres superiors, entorn social,.....

  • la satisfacció de l’equip humà que hi treballa, i

  • La millora dels seus resultats.


La millora de la qualitat de l ensenyament l.jpg

LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT

  • UNA DEMANDA DE LA SOCIETAT (població en general, organitzacions, empreses, etc.)

  • UNA DEMANDA DE LA COMUNITAT EDUCATIVA (famílies, professorat, sindicats, administració, etc.)


Objectiu del sistema educatiu logse i lopagce l.jpg

OBJECTIU DEL SISTEMA EDUCATIU (LOGSE I LOPAGCE)

  • Satisfer permanentment les demandes socials i les necessitats educatives de la població.


Objectiu d un centre educatiu l.jpg

OBJECTIU D’UN CENTRE EDUCATIU

  • Satisfer (donar resposta) permanentment les demandes socials i les necessitats educatives de la comunitat a la qual presta servei, a partir d’unes necessitats implícites genèriques prèviament establertes (requeriments).


Qualitat del servei educatiu l.jpg

QUALITAT DEL SERVEI EDUCATIU

  • Conjunt de característiques del servei que confereixen la seva aptitud per satisfer les necessitats educatives de la societat a la qual serveix (és a dir, complir l’objectiu).


Per aconseguir qu l.jpg

PER ACONSEGUIR QUÈ?

  • Resultats

  • Satisfacció de les necessitats dels usuaris o destinataris

  • Satisfacció de l’equip humà


Com saber si s ofereix qualitat de servei l.jpg

COM SABER SI S’OFEREIX QUALITAT DE SERVEI?

  • Quin és el nostre servei?

  • Quins són els nostres usuaris?

  • Què esperen els nostres usuaris?

  • Oferim un servei d’acord amb aquestes expectatives?


Slide11 l.jpg

Quins serveis dóna un Institut ?

  • Formació/ educació, distribuïda en diversos cursos, cicles o etapes.

  • Altres serveis

    • Informació i orientació.

    • Serveis complementaris: biblioteca, menjador, etc.

    • Borsa de treball.

    • Activitats esportives i/o culturals.

    • Altres.


Quins s n els nostres usuaris l.jpg

QUINS SÓN ELS NOSTRES USUARIS?

  • Usuaris directes

  • Els alumnes i les seves famílies.

  • Les empreses que han de donar treball als alumnes.

  • Els centres educatius superiors on els alumnes continuaran els seus estudis.

  • Les empreses o institucions que col·laboren en l’FCT.

  • Usuaris indirectes

  • La comunitat on dóna servei el centre.

  • La societat, a través de l'administració educativa.


Slide13 l.jpg

L’USUARI I LA SEVA PERCEPCIÓ

  • La qualitat no es pot entendre com allò que es fa, sinó com allò que es percep.

  • L’òptica de l’usuari del servei és fonamental per determinar si un servei és de qualitat.


La percepci de la qualitat del servei l.jpg

LA PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DEL SERVEI

  • la qualitat del servei educatiu (estrictament considerat).

  • la qualitat d’altres atencions que reben els usuaris:

    - atenció del professorat i el personal del centre,

    - informació i orientació els alumnes i els pares.

    - procediment de matriculació,

    - neteja i higiene d’instal·lacions,

    - horari de classes,

    - activitats culturals i de lleure, reprografia, biblioteca, menjador, transport,

    - borsa de treball,

    - prestigi social del centre, etc..

  • LA QUALITAT OFERTA HA DE SER UNA EXIGÈNCIA DE TOT EL CENTRE.


Slide15 l.jpg

LA QUALITAT EN UN CENTRE NO S’OBTÉ DE MANERA ESPONTÀNIA.

LA QUALITAT HA DE SER GESTIONADA.

  • Definir objectius i planificar activitats.

  • Fer allò que s’ha planificat.

  • Avaluar sistemàticament si s’aconsegueixen els objectius.

  • Millorar contínuament per aconseguir l’excel·lència.


Sistema de gesti de la qualitat millora cont nua l.jpg

Planificar

Millorar

Fer

Avaluar

SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT- MILLORA CONTÍNUA


Prop sit l.jpg

PROPÒSIT

Si no saps on vas,

tant se val el camí que agafis....

Missió Visió

Raó de ser El que volem ser

Fes el que realment vulguis fer. Concreta-ho. Visualitza el futur. Quins són els teus objectius? Què és el que veritablement vols fer?


Slide18 l.jpg

EL SISTEMA ORGANITZATIU I DE GESTIÓ D’UN INSTITUT

  • La qualitat s’ha de definir en:

    - el Projecte educatiu i Pla estratègic.

    - el Projecte curricular de centre (el servei)

  • I es concreta en diversos programes operatius:

    - planificació general de l’institut

    - pressupost.

    - plans departamentals i funcionals.

    - etc.


Slide19 l.jpg

L’INSTITUT HA DE DISPOSAR D’UN SISTEMA DE GESTIÓ

  • Que asseguri que els seus projectes i plans són posats en acció, que s’aconsegueixen els objectius establerts (avaluació) i que s’estableixin les modificacions o millores necessàries (dels plans).

  • Que asseguri que se satisfan adequadament les necessitats i els interessos dels usuaris.


Model de gesti la qualitat que s experimenta l.jpg

MODEL DE GESTIÓ LA QUALITAT QUE S’EXPERIMENTA

  • Model de gestió que integra aspectes: planificar, fer, avaluar, millorar.

  • Comprèn totes les persones i les activitats del centre.


Principis del model 1 l.jpg

PRINCIPIS DEL MODEL (1)

Orientació de l’institut envers la satisfacció dels seus usuaris.

L’Institut comprèn les necessitats i requeriments dels usuaris, així com la manera lliurar-los-hi serveis de valor. La satisfacció dels usuaris es mesura i s’analitza.

Desenvolupament i implicació del personal.

L’Institut crea un clima de confiança i un conjunt de valors compartits que possibilita el desenvolupament del ple potencial de les persones que hi treballen.

Processos i fets.

Les activitats es gestionen sistemàticament en termes de processos (seqüència de passos que van afegint valor al servei). La gestió es basa en els fets, la mesura sistemàtica i la informació.


Principis del model 2 l.jpg

PRINCIPIS DEL MODEL (2)

Millora contínua i innovació.

Existeix una cultura de millora contínua. Es fomenta el pensament creatiu i la innovació. Les activitats d’intercanvi amb centres que desenvolupen bones pràctiques s’empren per recolzar la innovació i la millora.

Lideratge i coherència d’objectius.

Les persones de l’Institut dirigeixen els recursos i els seus esforços cap a l’exel·lència. Els objectius i plans es despleguen de manera estructurada i sistemàtica, en la mateixa direcció. Totes les persones es comporten de manera coherent amb els valors, els objectius i els plans del Centre.

Orientació envers els resultats.

L’èxit continuat depèn de l’equilibri i satisfacció dels interessos de tots els grups que d’una o altre manera participen en el Centre: usuaris, personal, entorn social,......


Orientaci a processos l.jpg

ORIENTACIÓ A PROCESSOS

Orientar la millora cap a processos significa millorar la nostra manera de fer les coses que fem.

Si continuem

fent el mateix

Obtindrem els

mateixos

resultats


Canvi de mentalitat culpable causa l.jpg

CANVI DE MENTALITATCULPABLE-CAUSA

Quin és el problema? Qui és el culpable?

Quin és el problema? Quina és la causa?


Canvi de mentalitat queixa oportunitat l.jpg

CANVI DE MENTALITATQUEIXA OPORTUNITAT

Hi ha una queixa? Hi ha un problema. Amaguem-lo.

Hi ha una queixa? Hi ha una oportunitat per millorar.

Estudiem les causes


Eines que s experimenten l.jpg

EINES QUE S’EXPERIMENTEN

  • EINA 1. AUTOAVALUACIÓ AMB EL MODEL EUROPEU DE GESTIÓ DE LA QUALITAT.

  • EINA 2. PLANS I EQUIPS DE MILLORA.

  • EINA 3. GESTIÓ PER PROCESSOS.

  • EINA 4. DEFINICIÓ I IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT (ISO 9001).


Eines 1 autoavaluaci l.jpg

EINES (1)AUTOAVALUACIÓ

COMPARACIÓ

CARACTERÍSTIQUES

  • Referent Europeu per a l’Administració Pública

  • S’ha adaptat a Instituts.

  • Autoav. sistèmica,rigurosa i estructurada.

  • Participa l’equip de gestió.

  • Eina de sensibilització i formació.

MODEL DE

GESTIÓ DE

L’INSTITUT

MODEL DE

REFERÈNCIA

EUROPEU DE

LA QUALITAT

MILLORA

AUTOAVALUACIÓ

SITUACIÓ RELATIVA

- PUNTS FORTS

- ÀREES DE MILLORA

L’autoavaluació ofereix a l’Institut una oportunitat per aprendre.


Qu s l autoavaluaci l.jpg

Què és l’AUTOAVALUACIÓ?

  • És un examen global, sistemàtic i regular de les activitats i resultats d’un institut comparats amb un model d’excel·lència.

    Es realitza per les pròpies persones del centre que s’autoavalua.


Eines 1 model europeu de la qualitat l.jpg

EINES (1)MODEL EUROPEU DE LA QUALITAT

INNOVACIÓ I APRENENTATGE

PLANIFICACIÓ I

ESTRATÈGIA

8%

PROCESSOS

14%

RESULTATS

EN ELS CLIENTS

20%

LIDERATGE

10%

RESULTATS

EN LES PERSONES

9%

PERSONES

9%

RESULTATS EN

LA SOCIETAT

6%

RECURSOS

9%

RESULTATS CLAU

15%

AGENTS FACILITADORS 50%

RESULTATS 50%


Agents facilitadors l.jpg

Agents facilitadors

Lideratge: com les persones que impulsen l’institut estimulen, donen suport i fomenten una cultura de qualitat.

Planificació i estratègia: com l’institut formula, desplega i revisa la seva estratègia i la converteix en plans i accions.

Persones: com l’institut aprofita el ple potencial del seu personal.

Recursos: com l’institut gestiona els seus recursos d’una manera eficaç i eficient.

Processos: com l’institut identifica, gestiona, revisa i millora el seus processos.


Resultats l.jpg

Resultats

Resultats en els clients: quines fites s’estan aconseguint en relació amb la satisfacció dels usuaris externs.

Resultats en les persones: quines fites s’estan aconseguint en relació amb la satisfacció del personal.

Resultats en la societat: quines fites s’estan aconseguint en relació amb la satisfacció de les necessitats i expectatives de la comunitat a la qual pertany.

Resultats clau : quines fites s’estan aconseguint en relació amb els objectius planificats.


Model europeu de gesti de la qualitat l.jpg

MODEL EUROPEU DE GESTIÓ DE LA QUALITAT

  • Planificació

  • i estratègia

  • Lideratge

  • col·lectiu

  • Gestió de:

  • L’Equip Humà

  • Els Recursos

  • Els Processos

Innovar i aprendre

  • Per aconseguir

  • Satisfacció Alumnat, Societat

  • Satisfacció Equip Humà

  • Impacte en l’Entorn

Excel·lència

Resultats

Resultats

Agents

Facilitadors


Eines 2 plans i equips de millora l.jpg

EINES (2)PLANS I EQUIPS DE MILLORA

PLA DE MILLORA

  • De l’autoavaluació punts forts i àrees de millora.

  • L’equip d’autoavaluació dóna prioritat les àrees de millora.

  • Pla de millora: objectius, estratègies, calendari, responsables.

EQUIP DE MILLORA

  • Una eina per desplegar el pla de millora.

  • Es constitueix amb persones del centre.

  • Neix per afrontar una millora, finalitza una vegada implantada.

  • Treballa en equip, amb mètode i amb ordre.

  • L’equip de millora, una eina de sensibilització i formació.


Eina 3 gesti per processos l.jpg

EINA 3: GESTIÓ PER PROCESSOS

Conjunt d’activitats, agrupades d’acord amb la seva finalitat, que es fan en un Institut orientades a generar un valor afegit sobre una entrada (satisfer un requeriment, una necessitat,...)

Guies

Servei lliurat

Necessitat o requeriment satisfet

Sol·licitud de servei

Necessitat, requeriment

Procés de

servei

CADENA

DE VALOR

Recursos


L institut l.jpg

L’INSTITUT

Societat

Departament d’Ensenyament

INSTITUT

Alumnes amb necessitats educatives

Alumnes formats

Recursos

Equip humà


Slide36 l.jpg

VISIÓ HOLÍSTICA D’UN INSTITUT

INSTITUT

PROCÉS 1

PROCÉS 2

PROCÉS 3


Tipus de proc s en un ies l.jpg

Processos

Estratègics

Donen línies d’actuació i proveeixen de guies i criteris als processos claus.

Actuen directament sobre l’alumnat, les famílies i les empreses col·laboradores

Processos

Clau

Alumne

Alumne

Proveeixen dels recursos necessaris per dur a terme els processos clau.

Processos

de Suport

TIPUS DE PROCÉS EN UN IES


Exemple de processos l.jpg

EXEMPLE DE PROCESSOS

Processos

Estratègics

Elaboració del PEC, Pla Estratègic, PCC, Programació Gral i pressupost, Elaboració de l’RRI, Veu de l’empresa i l’entorn social,

Processos

Clau

Informació, preinscripció, matriculació, acollida, ensenyament-aprenentatge, ...

Processos

de Suport

Compres, gestió econòmica, gestió de manteniment i neteja, gestió i formació de l’equip humà, gestió administrativa,...


Estructura de processos l.jpg

ESTRUCTURA DE PROCESSOS

Procés

Acolliment

Ensenyament

Aprenentatge

Cicles Formatius

Nivell 1

Seguiment, Avaluació i Orientació tutorial

Nivell 2

Desenvolupament activitats d’aula

Desenvolupament FCT

Avaluació Final

Diagrama de flux

Diagrama

de flux

Diagrama

de flux

Diagrama

de flux

Procediments

Diagrama

de flux


Caracteritzaci d un proc s l.jpg

CARACTERITZACIÓ D’UN PROCÉS

QUÈ

Funció o missió del procés

PER QUÈ

Raó d’existir del procés

Qui rep el servei que dóna el procés

PER A QUI

Quines interrelacions té amb altres processos

INTERRELACIÓ

INDICADORS

Quines dades hem d’obtenir per avaluar i millorar el procés

RESPONSABLE

Que gestioni el procés


Eines 4 sistema de gesti iso l.jpg

EINES (4)SISTEMA DE GESTIÓ (ISO)

  • Elaboració del manual de gestió de l’institut: mapa de processos, responsabilitats, política i objectius, gestió dels recursos, realització del servei educatiu i mesura, anàlisi i millora.

  • Elaboració del manual de procediments: aprox. 30 (seguiment tutorial, avaluació, activitats E/A, selecció crèdits variables, seguiment FCT, harmonització criteris d’avaluació, compres, revisió PCC, control documentació, control no conformitats, accions correctives,.....)

  • Elaboració del manual d’indicadors.

  • Implantació, auditoria interna (cada curs) i millora.

  • Auditoria externa (APPLUS+CTC), millora i manteniment.


Organitzaci experi ncia l.jpg

ORGANITZACIÓ EXPERIÈNCIA

Centres agrupats en xarxes d’intercanvi, formació i col·laboració

XARXA Q5,6,7 i 8

Sensibilització, autoavaluació, plans de millora i iniciació a la gestió per processos

20 centres

EXPERIÈNCIA

XARXA Q3 i Q4

Pendents d’asolir la certificació ISO 9001 durant el curs 2004-05

9 centres

XARXA Q1 i Q2

Nivell més avançat, centres certificats amb la ISO 9001

10 centres


Centres l.jpg

IES-SEP LACETÀNIA (ISO)

IES-SEP LA GARROTXA (ISO)

IES QUERCUS (ISO)

IES ESCOLA BONANOVA (ISO)

IES-SEP COMTE DE RIUS (ISO)

IES MONTSIÀ (ISO)

IES-SEP L’EBRE (ISO)

IES ESC. HOT.CAMBRILS (ISO)

IES VIDAL I BARRAQUER (ISO)

IES PERE MARTELL (ISO)

IES-SEP CASTELLARNAU

IES-SEP ESCOLA DEL TREBALL

IES NARCÍS XIFRA

IES-SEP GUINDÀVOLS

IES FLIX

IES BRUGULAT

IES MARIANAO

IES LA PINEDA

CENTRES


Centres44 l.jpg

IES-SEPMONTILIVI

IES-SEP MOLLET

IES-SEP MILÀ I FONTANALS

IES-SEP ESTEVE TERRADES

IES SEVERO OCHOA

IES-SEP LA CAPARRELLA

IES COSTAFREDA

IES-SEP M. D. LA MERCÈ

IES LA GUINEUETA

IES CAMPS BLANCS

IES LLOBREGAT

CENTRES


Centres45 l.jpg

CENTRES

  • IES PROVENÇANA

  • IES NARCÍS MONTURIOL

  • IES ESCOLA DEL TREBALL (LLEIDA)

  • IES SALVADOR SEGUÍ

  • IES JAUME HUGUET

  • IES CAL·LÍPOLIS

  • IES GIOLA

  • ESCOLA INDUSTRIAL (SABADELL)

  • IES ALT PENEDÈS

  • IES TERRASSA


Inici de l experi ncia ies de la xarxa q 8 l.jpg

INICI DE L’EXPERIÈNCIA IES DE LA XARXA Q 8

1. INCORPORACIÓ VOLUNTÀRIA (xarxa).

2. SENSIBILITZACIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU.

- formació del director/a i coordinador/a.

- autoavaluació EFQM (equip de gestió).

- elaboració d’un pla de millora de centre.

3. INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ PER PROCESSOS.

4. CONSTITUCIÓ D’UN EQUIP DE MILLORA.

5. VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA (12-16 persones)


Progressi ies de la xarxa q 4 5 6 i 7 l.jpg

PROGRESSIÓ IES DE LA XARXA Q 4, 5, 6 i 7

1. CONSTITUCIÓ DE NOUS EQUIPS DE MILLORA.

2. DESPLEGAMENT DEL PLA DE MILLORA.

3. FORMACIÓ DIRECTOR/A I COORDINADOR/A.

4. ELABORACIÓ D’UN PLA DOCUMENTAL DEL CENTRE (PEC,PCC, RRI, …..)

5. ELABORACIÓ I IMPLANTACIÓ DE LA GESTIÓ PER PROCESSOS EN L’ÀMBIT D’E/A.

6. VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA (participants, el claustre, altres òrgans).


Progressi ies de la xarxa q 1 2 i 3 certificats amb l iso 9001 l.jpg

PROGRESSIÓIES DE LA XARXA Q 1, 2 i 3CERTIFICATS amb l’ISO 9001

1. DEFINICIÓ, DOCUMENTACIÓ I IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT (abasta la totalitat d’activitats i persones del centre).

2. CERTIFICACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ PER PART D’UNA ENTITAT EXTERNA (APPLUS+CTC) (D’acord als requisits de la norma ISO 9001)

3. VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA.

4. ESTABLIMENT D’UN MODEL DE GESTIÓ REFERENCIAL I D’UNA GUIA PER A L’APLICACIÓ DE LA NORMA ALS CENTRES EDUCATIUS.


Qualitat i millora cont nua dades de l experi ncia l.jpg

QUALITAT I MILLORA CONTÍNUADADES DE L’EXPERIÈNCIA

ENQUESTA PARTICIPANTS AUTOAVAL (141 resp.)

94%Si el centre posés en joc les metodologies de qualitat, milloraria substancialment.

84%El model adoptat és transferible a un Institut.

86%El model és útil per optimar la gestió del centre.

66%És viable implantar-lo en un centre.

94%És útil per reflexionar a fons sobre el centre.


Slide50 l.jpg

Alta satisfacció (per ara).

Enganxa, és motivador.

És un model de gestió.

Rigor, mètode, estructuració.

Fets, dades, resultats.

Decisions fonamentades.

Millora contínua.

Integrador: Pla-Fer-Av-Mill.

Sistèmic.

Participació, treball en equip.

Facilita la transferència de coneixement entre centres.

Llenguatge.

Disposar de temps en el centre.

Continuïtat en el centre.

Lentitud del procés.

“Turbulències” externes i internes del centre.

Papers.

Integració de la Q. en el dia a dia.

Reconeixement.




Resultats esperats l.jpg

RESULTATS ESPERATS

  • Un sistema de gestió útil, documentat, que incorpori mecanismes intrínsecs de revisió i millora.

  • Instruments validats i consolidats d’autoavaluació i millora contínua del centre .

  • Una forma de treballar orientada a satisfer les necessitats educatives: alumnat, famílies, empreses, entorn social, etc.

  • La direcció formada en gestió i avaluació per establir actuacions estratègiques coherents.

  • Un grup suficient de persones del centre per impulsar i aplicar metodologies de millora.

  • Un nombre apreciable de membres de la comunitat educativa (alumnat, famílies, centres de treball col·laboradors,...) que participin en actuacions de millora del centre.


  • Login