Estrat gies ensenyament aprenentatge
Download
1 / 19

ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE - PowerPoint PPT Presentation


  • 82 Views
  • Uploaded on

ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE. COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES ? (Ricardo Marín, 1991).

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE' - lynch


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Estrat gies ensenyament aprenentatge

ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE


Com s han d ensenyar les arts pl stiques ricardo mar n 1991
COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES ? (Ricardo Marín, 1991)

1-MÈTODE NATURAL. (El rol del jardiner) Es considera a l’alumne com a una llavor, que encara que fràgil, conté intrínsec el do del virtuosisme artístic. S’ha de fer una tasca preventiva i procurar que la llavor arribi a ser una flor de gran bellesa, perquè ja ho era en potència.

2-MÈTODE D’INSTRUCCIÓ.(Habilitats) La manera idònia en les arts implica el domini de moltes tècniques lligades, que només es poden assolir sota la direcció d’un mestre (o d’un artista) i amb un mètode adequat.

...PERÒ NO TOT ES POT ENSENYAR. Depèn del que vulguem aconseguir serà preferible un o un altre sistema. És més correcte considerar que alguns mètodes d’ensenyament són millors que uns altres per aprendre certes coses.

TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES

Activitat: Aprendre fent. El procediment és fonamental.

Individualitat: Autoreflexió i comprensió del procés propi. Problemàtiques personals.

Creativitat: Han de coincidir mètode i matèria. Mirada atenta, interès, curiositat.

FER-------------------COMPRENDRE-----------------GAUDIR


Com s han d ensenyar les arts pl stiques elliot eisner 1992
COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?Elliot Eisner (1992)

“L´aprenentatge artístic és complex i està molt influenciat per l´entorn.”

ENSENYAMENT SIGNIFICATIU:

Cada individu ha de descobrir els mecanismes, procediments i materials més adients a la seva manera d'ésser.

Introduint-se comprensiblement en el procés es desenvolupa un aprenentatge significatiu.


Proc s d ensenyament aprenentatge plantejament previ
PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGEPLANTEJAMENT PREVI

PERQUÈ? ---------Currículum--------------Matèria----------------Objectius

(Primer N.C.) Administració Alumnat (edat) Enseny-aprenent

QUÈ?-----------------------Continguts--------------------- Plantejament Educ (Segon N.C.) Administració + experts Plantejament Docent

Noció d’Art

COM?---------------Estratègies----------------Metodologia---------------Recursos

(Tercer N.C.) (Professorat) Material

ESTRATEGIA:Pla general d´acció per a aconseguir un objectiu

RECURS: Conjunt de mitjans i/o elements que es posseeixen per tal d'afrontar una situació.

MATERIAL: Objectes i/o elements físics per a utilitzar


Model cognitiu de transfer ncies

Més rellevant---------Coneixement base--------Menys rellevant

Transferència

Més efectiu----------- Elecció d´estratègies -------Menys efectiu

Transferència

Motivació ràpida---------- Disposició-------------Motivació lenta

MODEL COGNITIU DE TRANSFERÈNCIES

JUDITH KOROSCIK



ESTRATÈGIES DEL LLENGUATGE POSTMODERN rellevant

FRAGMENTACIÓ

ECLECTICISME

DESPLAÇAMENT

YUXTAPOSICIÓ

INVERSIÓ

HEDONISME

INDETERMINACIÓ

INMANÈNCIA

NOMADISME

DISCONTINUITAT

SUSPENSIÓ

RETORN A LA TRADICIÓ


Marina Abramović rellevant “ha venido utilizando técnicas de vaciamiento y

transformación para crear las condiciones necesarias que permitan la

transición de la propia artista y del público a un estado diferente”. (Chrissie Iles, 1995)

  • PROJECCIÓ VIDEO M. ABRAMOVIC


Plantejament curricular per a entendre la complexitat
PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT rellevant

POC ESTRUCTURATS

BEN ESTRUCTURATS

CAMPS D´ESTUDI

HUMANITATS

ART

CIÈNCIES PURES

ABSÈNCIA DE PRINCIPIS GENERALS

RAONAMENT

DEDUCTIU - INDUCTIU

INTERPRETACIÓ

PROBLEMATITZACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE

CONEIXEMENTS

ACTIVITATS

ENSENYAMENT-APRENENTATGE

INSTRUCCIÓ


Plantejament curricular per a entendre la complexitat1
PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT rellevant

CURRICULUM “LATTICE”

RELACIÓ DE CONTINGUTS

IDEES CLAU

NATURALESA ACUMULATIVA

TRASFERÈNCIA


Idea gr fica de la xarxa
Idea gràfica de la xarxa: rellevant

Tema d´E. A.

1- Estudi artístic

2- Estudi crític

3- Estudi històric

4- Estudi estètic

1 2 3 4

1.2- Crític – Formal

1.3- Històric-Formal

1.4- Estètic-Formal

2.3- Crític-Històric

2.4- Crític-Estètic

3.4- Estètic-Històric

1/2 2/3 3/4

1/3 2/4

1/4


EXEMPLE D´ACTIVITAT DE DIBUIX DEL NATURAL rellevant

OBJECTE ORGÀNIC

SOLUCIÓ GRÀFICA

LA NATURA MORTA

EL BARROC

CONCEPTE DE MODEL

3

1

2

4

1.2

2.3

3.4

1.3

2.4

1.4

1. Procés d’anàlisi d’una magrana. Dibuix amb tècnica seca sobre paper

2. La natura morta a la representació pictòrica.

3. El bodegó al barroc.

4. El concepte de model a la societat contemporània.

1.2. Relació de les solucions gràfiques particulars amb altres dibuixos de la mateixa temàtica i reflexió comparativa.

1.3. Estudi formal de bodegons del barroc.

1.4. Reflexió sobre els canvis en el concepte de model i la importància en l’actualitat.

2.3. Estudi de l’evolució històrica del concepte de model

2.4. La natura morta com a metàfora contemporània (sostenibilitat ambiental)

3.4. La natura morta com a valor simbòlic a la pintura occidental.



CARACTERITZACI rellevantÓ D’UN PROJECTE DE TREBALL


EL QUE TENEN DE COM rellevantÚ ELS PROJECTES AMB ALTRES ESTRATÈGIES


EL QUE rellevantNOÉS UN PROJECTE

(Quadres trets del capítol VIII“Tres proyectos de trabajo...” pp. 209-323 de HERNÁNDEZ, F. (1997) Educacin y cultura visual. Publicaciones MCEP. Sevilla.


EL QUE ES PODR rellevantÍA CONSIDERAR COM A UN PROJECTE


ad