Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 73

6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil PowerPoint PPT Presentation


  • 88 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència Rafael Torrubia Dept. de Psiquiatria i de Medicina Legal Universitat Autònoma de Barcelona. 6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil Barcelona, 15 i 16 de maig de 2007.

Download Presentation

6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Trets psicopàtics en nens i adolescents i violènciaRafael TorrubiaDept. de Psiquiatria i de Medicina LegalUniversitat Autònoma de Barcelona

6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Curs sobre violència infantil i juvenil

Barcelona, 15 i 16 de maig de 2007


Trets psicop tics en nens i adolescents i viol ncia

Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència

  • El concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la clínica i en la recerca infanto-juvenil

  • L’estudi dels precursors de la psicopatia: algunes aproximacions rellevants

  • Psicopatia i violència: evidència en població adulta

  • La relació entre psicopatia i violència en joves

  • L’agressió proactiva en nens: un possible precursor de la psicopatia

  • Conclusions


1 el concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la cl nica i en la recerca infanto juvenil

1. El concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la clínica i en la recerca infanto-juvenil


El concepte de psicopatia

El concepte de psicopatia

  • Un trastorn de la personalitat

  • Relacionat amb personalitat disocial (CIM) i trastorn antisocial de la personalitat (DSM)

  • Es defineix per un patró de símptomes específics

    • Interpersonals, afectius i conductuals


El pcl r s l instrument d avaluaci de refer ncia hare 2003

El PCL-R és l’instrument d’avaluació de referència (Hare, 2003)

  • Escala d’avaluació de 20 ítems basada en el judici clínic

    • Faceta interpersonal

    • Faceta afectiva

    • Faceta d’estil de vida

    • Faceta antisocial

  • Fonts d’informació col·lateral

  • Entrevista semiestructurada

  • Puntuació

    • Cada ítem: segons descripció clínica del manual (0, 1 ó 2)

    • Diagnòstic clínic de psicopatia: puntuació ≥ 30


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Psicopatia, trastorn antisocial de la personalitat, trastorn de la personalitat i conducta antisocial

Trastorn Conducta

Personalitatantisocial

Trastorn

antisocial Psicopatia


Psicopatia vs trast antisocial de la personalitat

Psicopatia vs. trast. antisocial de la personalitat

  • La psicopatia permet identificar a una bona part dels individus que mostren les conductes delictives mes greus i més variades

  • Major capacitat predictiva dels criteris de psicopatia que els de TAP

    • Delictes violents

    • Reincidència

    • Conducta penitenciària

    • Resposta als programes d’intervenció

  • Els delinqüents adults amb i sense característiques psicopàtiques mostren correlats cognitius, afectius i neurològics diferents

  • Processos causals diferents per explicar el desenvolupament de conductes antisocials?


Trastorns del comportament pertorbador dsm iv

Trastorns del Comportament Pertorbador (DSM-IV)

  • Trastorn Negativista Desafiant

  • Trastorn Disocial

  • No tothom està d’acord en distingir entre els dos trastorns

  • Gran heterogeneïtat entre els casos que compleixen criteris per a aquests trastorns degut a que el DSM-IV utilitza criteris politètics

  • T. Disocial

    • Inici infantil (al menys una característica abans dels 10 anys)

    • Inici adolescent


Amb els coneixements actuals no s adequat etiquetar un jove com psic pata forth kosson i hare 2003

Amb els coneixements actuals no és adequat etiquetar un jove com “psicòpata” (Forth, Kosson i Hare, 2003)

Alguns riscos

  • Possibilitat d’observar aspectes transitoris del procés de desenvolupament que no arribin a ser característiques estables en l’edat adulta: diagnòstics falsos positius (Cleckley, 1976)

  • Utilització prematura dels instruments d’avaluació per a la presa de decisions en l’àmbit forense

  • Aplicació poc rigorosa del concepte “psicopatia” en nens / adolescents: etiquetatge social, mal pronòstic, etc.


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Però…

  • Els trets psicopàtics no apareixen de manera espontània a l’edat adulta

  • “La psicopatia és estable en el temps, perquè actualment no som capaços de detectar-la adequadament de manera precoç i, per tant, d’intervenir-hi amb eficàcia” (Lynam, 2002)


Pot ser til estudiar els precursors de la psicopatia en nens i adolescents

Pot ser útil estudiar els precursors de la psicopatia en nens i adolescents?

  • Els adults amb trets psicopàtics empresonats presenten una història de conducta antisocial que comença a la infantesa

  • Si s’identifiquessin les manifestacions primerenques de la psicopatia seria més fàcil la intervenció i la prevenció

  • Pot facilitar la detecció dels factors causals del desenvolupament d’aquesta constel·lació de trets, diferenciant-los dels del desenvolupament de la conducta antisocial

  • Permet l’estudi dels factors protectors que poden facilitar l’adaptació dels individus amb risc

  • Pot ajudar al desenvolupament de models causals de la conducta agressiva i antisocial greu en els joves


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • No és adequat parlar de personalitat psicopàtica en nens i adolescents

  • Pot ser molt útil l’estudi dels precursors de la psicopatia en nens i adolescents


2 l estudi dels precursors de la psicopatia algunes aproximacions rellevants

2. L’estudi dels precursors de la psicopatia: algunes aproximacions rellevants


Grups d investigaci pioners

Grups d’investigació pioners

  • Forth, Hart & Hare (1990), a Canadà

  • Frick, O’Brien, Wootton & McBurnett (1994), als USA

  • Lynam (1996), als USA

  • Blair (1997), als USA

  • Andershed et al., (2002), a Suècia


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Les aproximacions més rellevants a l’estudi dels precursors de la psicopatia en població infanto-juvenil

  • Estudi en joves delinqüents de 12 a 20 anys utilitzant una aproximació semblant a la utilitzada en adults (Forth)

    • Psychopathy Checklist: Youth Version (PCL:YV; Forth, Kosson and Hare, 2003)

  • Estudi dels trets de Duresa i Insensibilitat Emocional (absència de sentiment de culpa, absència d’empatia, afecte superficial) en delinqüents i en població no delinqüent amb Trastorn Disocial, per tal de delimitar un subgrup de joves amb característiques similars a les dels psicòpates adults (Frick)

    • Antisocial Process Screening Device (APSD; Frick and Hare, 2001)


Aproximaci basada en el pcl yv

Aproximació basada en el PCL:YV

  • Instrument amb unes qualitats psicomètriques semblants a les del PCL:R

  • Bona validesa convergent i discriminant

  • Bona validesa en estudis retrospectius

    • Reincidència violenta i no violenta

    • Conducta penitenciària

  • Bona validesa en estudis prospectius

    • Reincidència violenta i no violenta

    • Conducta penitenciària


Pcl yv nombre de s mptomes de diversos trastorns del dsm iv tr i mesures de psicopatologia

PCL:YV, nombre de símptomes de diversos trastorns del DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia

1. Forth, Kosson i Hare (2003)

2. Kosson et al. (2002)


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

L’aproximació basada en els trets de

Duresa i Insensibilitat emocional(Frick, 1998)

Trajectòria psicopàtica

Baixa inhibició

conductual

Trets de Duresa i

Insensibilitat Emocional

Problemes de

conducta

Altres trajectòries

Inadequada

socialització parental

Baixa Intel·ligència


Qui s n els futurs psic pates frick 1998

Qui són els futurs psicòpates?(Frick, 1998)

Es troben entre els nens / adolescents que presenten problemes de conducta (TND/TD) juntament amb trets de Duresa i Insensibilitat Emocional (DIE)

TND/TD + DIE


Antisocial process screening device apsd frick hare 2001

Antisocial Process Screening Device (APSD; Frick & Hare, 2001)

  • Elaborat per ser utilitzat en nens / nenes de 6-13 anys

  • 20 ítems basats en els del PCL-R (Hare, 1991)

  • Format escala d’avaluació conductual: pares, mestres, nois/noies

  • Puntuació combinada de pares i mestres

  • Estructura de tres factors

    • Narcisisme

    • Impulsivitat

    • Duresa i Insensibilitat Emocional


Evid ncia a favor del model de frick

Evidència a favor del model de Frick

  • Els nois/noies amb TND/TD i trets de Duresa i Insensibiltat Emocional (DIE) comparats amb els TND/TD sense DIE mostren

    • Conducta antisocial més variada i més greu

    • Contactes més precoços amb la policia

    • Dèficit en modulació de resposta

    • Major preferència per activitats emocionants i arriscades

    • Dificultat per reconèixer expressions de tristesa en les cares i en les vocalitzacions d’altres nois

    • Menors dèficit intel·lectuals (QI verbal)

    • Menor associació amb estils educatius parentals disfuncionals


3 psicopatia i viol ncia evid ncia en poblaci adulta

3. Psicopatia i violència: evidència en població adulta


La psicopatia no s un factor causal directe de la conducta violenta

La psicopatia no és un factor causal directe de la conducta violenta

  • La causa de la violència està en la decisió d’actuar violentament

  • La psicopatia es un dels múltiples factors causals indirectes que exerceixen una influència en el procés de presa de decisions


Els s mptomes de psicopatia poden influir en la decisi d actuar violentament a trav s de mecanismes

Els símptomes de psicopatia poden influir en la decisió d’actuar violentament a través de mecanismes

  • Cognitius (símptomes positius)

    • Predisposició a veure les accions dels altres com hostils

    • Avaluació d’actes violents com reforçadors

  • Afectius (símptomes negatius)

    • L’ absència d’empatia, culpa i por poden fer que els actes violents no suposin una amenaça pel benestar físic, psicològic i social

  • Tendència a actuar sense reflexionar

    • Component impulsiu


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults

La psicopatia: un bon predictor de violència en adults

  • Considerant les variables de risc de forma individual, el PCL és un dels factors amb major capacitat predictiva de conducta delictiva i violenta identificats per la recerca criminològica

  • Les facetes Estil de vida i Antisocial tenen millor capacitat predictiva que la Interpersonal i l’Afectiva


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults1

La psicopatia: un bon predictor de violència en adults

  • La correlació entre PCL i reincidència violenta se situa al voltant d’un valor mitjà (r= 0,30)

    • La magnitud de l’efecte és moderada

    • La capacitat predictiva del PCL és millor que la de la majoria de procediments clínics

    • Aquesta capacitat predictiva se situa aproximadament en la mitjana dels efectes que es troben en les ciències socials i en les ciències mèdiques


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults2

La psicopatia: un bon predictor de violència en adults

  • El PCL-R i/o el PCL:SV s’utilitzen en diversos instruments de predicció de violència

    • HCR-20 (Webster et al., 1997)

    • VRAG (Harris et al., 1993)

    • MacArthur VRAS (Monahan et al., 2000)

  • La seva capacitat predictiva és lleugerament inferior a la dels propis instruments


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Però…

  • No totes les persones violentes són psicòpates

  • El risc de conducta violenta no és l’única característica essencial de la psicopatia


Agressi reactiva vs proactiva i psicopatia

Reactiva (impulsiva, afectiva, etc.)

Relacionada amb la dificultat per controlar els propis impulsos, elicitada per provocació, frustració o per la percepció d’amenaça

Proactiva (premeditada, instrumental, etc.)

Procediment per controlar l’entorn; iniciada de manera premeditada, dirigida a un objectiu i predatòria, per dominar els altres, per pujar d’estatus

Agressió reactiva vs proactiva i psicopatia


L agressi proactiva instrumental en adults est associada a la psicopatia

L’agressió proactiva / instrumental en adults està associada a la psicopatia

  • Els homicides psicòpates utilitzen més l’agressió proactiva que els no psicòpates en els seus delictes

  • Els delinqüents que presenten més agressió proactiva puntuen més alt en el PCL-R

  • Els psicòpates presenten amb més freqüència agressions a desconeguts i per diners mentre que els actes violents dels no psicòpates són comesos freqüentment en estats emocionals intensos

  • L’agressió proactiva dels psicòpates està més relacionada amb les facetes Interpersonal i Afectiva que amb les altres dues


4 la relaci entre psicopatia i viol ncia en joves

4. La relació entre psicopatia i violència en joves


Trets psicop tics i conducta violenta en joves

Trets psicopàtics i conducta violenta en joves

  • Els estudis retrospectius mostren que puntuacions elevades en el PCL:YV es relacionen amb una major probabilitat d’haver comès delictes violents

  • Els estudis prospectius en joves avaluats amb el PCL:YV demostren una elevada capacitat predictiva de reincidència violenta a l’edat adulta


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • 152 adolescents edat M= 16,1 anys (DT=1,4)

  • Seguiment durant 10 anys

  • Codificació de reincidències durant aquest període


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Percentatge

de reincidència

en 10 anys segons

PCL:YV


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Proporció de casos

sense reincidència

violenta en funció

del PCL:YV en els

diversos moments

del seguiment


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • 220 adolescents (12 – 18 anys)

  • Programa extern tractament per delinqüents sexuals

  • Seguiment durant 55 mesos de mitjana després de l’acabament del tractament


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Reincidència:

Almenys un delicte


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Proporció de casos sense cometre

el primer delicte segons PCL:YV

Delictes violents


Trets psicop tics i conducta violenta en joves1

Trets psicopàtics i conducta violenta en joves

  • Els joves amb trets psicopàtics mostren més agressió proactiva?


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

La violència instrumental es relaciona amb psicopatia (PCL:YV) en adolescents de 13 a18 anys(Murrie et al., 2004)


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

La violència instrumental es relaciona amb psicopatia en adolescents (PCL:YV) de 16 a 20 anys (Flight, 2004)


Estudis en nens i joves amb l apsd i

Estudis en nens i joves amb l’APSD (I)

  • Delinqüents sexuals violents adolescents (M=16 anys) (amb més agressió proactiva i violència premeditada) mostraren més trets psicopàtics en comparació a d’altres delinqüents violents i no violents (Caputo, Frick, & Brodsky, 1999)

  • Delinqüents juvenils (nois 14 – 21 anys) amb violència més greu, repetida i sàdica i més deslligada de situacions i persones específiques, presentaven puntuacions més elevades en psicopatia (Kruh, Frick, & Clements, 2005)


Estudis en nens i joves amb l apsd ii

Estudis en nens i joves amb l’APSD (II)

  • Trets psicopàtics es relacionaren amb una tendència a emfasitzar els aspectes positius de l’agressió instrumental i a minimitzar els negatius (nois / noies M= 16 anys) (Pardini, Lochman, & Frick, 2003)

  • Nois / noies (9 – 13 anys) de la població general amb problemes de conducta i trets psicopàtics presentaven més agressió en general i més agressió proactiva que altres joves amb probemes de conducta (Frick, Cornell, Bodin, et al., 2003)


5 l agressi proactiva en nens un possible precursor de la psicopatia

5. L’agressió proactiva en nens: un possible precursor de la psicopatia


Les traject ries de desenvolupament de la conducta agressiva en nois noies en edat escolar

Les trajectòries de desenvolupament de la conducta agressiva en nois / noies en edat escolar

  • La conducta agressiva és una dimensió important dels problemes de conducta a la infantesa en molts sistemes de classificació

  • La conducta agressiva en nens és molt estable en el temps i difícil de tractar

  • Hi ha evidència que l’agressió física augmenta fins els 3-4 anys i que després, o bé es manté estable, o bé va disminuint fins l’edat adulta en la major part de nois i noies

  • Hi ha un subgrup de nois / noies amb nivells elevats de conducta agressiva durant tota la infantesa en què no es produeix aquesta disminució, i que presenta risc de problemes greus de conducta antisocial al final de l’adolescència


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Evolució de l’agressió física amb l’edat en nois

(Broidy, et al, 2003)


L agressi reactiva i la proactiva en nens

L’agressió reactiva i la proactiva en nens

  • Encara no hi ha dades d’estudis longitudinals que hagin estudiat l’evolució dels dos tipus d’agressió de manera diferenciada

  • És possible distingir de manera fiable en nens l’agressió reactiva de la proactiva

  • L’agressió reactiva i la proactiva estan força correlacionades

  • Hi ha indicis per pensar que mostren trajectòries de desenvolupament diferents

  • L’associació entre els dos tipus d’agressió és asimètrica

    • Alguns nens només mostren agressió reactiva

    • La majoria de nens que mostren alts nivells d’agressió proactiva també mostren agressió reactiva


L agressi reactiva i la proactiva en nens vitaro et al 2006

L’agressió reactiva i la proactiva en nens (Vitaro, et al., 2006)

  • L’agressió reactiva es mostra relacionada amb

    • Utilització del càstig físic en els pares

    • Emotivitat negativa

    • Baixos ingressos familiars

    • Sexe

  • L’agressió proactiva no es mostra relacionada amb cap d’aquestes variables


Cada grup presenta perfils d adaptaci social i delictius diferents frick marsee 2006

Cada grup presenta perfils d’adaptació social i delictius diferents (Frick & Marsee, 2006)

  • Grup amb només agressió reactiva

    • Més problemes d’adaptació a l’escola

    • Més rebuig per part dels iguals

    • Més victimització per part dels iguals

    • Els problemes socials estan relacionats probablement amb dèficits de cognició social

      • Tendència a fer atribucions hostils a provocacions ambígües dels iguals

      • Dificultat per emprar estratègies no agressives en problemes d’interacció social

      • Tendència a presentar estats afectius negatius, baixa tolerància a la frustració, ira, més depressió, ansietat i impulsivitat


Cada grup presenta perfils d adaptaci social i delictius diferents frick marsee 20061

Cada grup presenta perfils d’adaptació social i delictius diferents (Frick & Marsee, 2006)

  • Grup amb agressió proactiva i reactiva

    • Major risc de delinqüència i de problemes d’abús d’alcohol a l’adolescència i de delinqüència a l’edat adulta

    • Són menys rebutjats i victimitzats

    • Tenen més amics i són percebuts amb és freqüència com a líders

    • Sobreestimen les conseqüències positives de la seva conducta agressiva

    • Pensen menys en la possibilitat de ser castigats per la seva conducta

    • No tendeixen a presentar estats afectius negatius, ni problemes de regulació emocional

    • Presenten baixa reactivitat emocional


L agressi proactiva en nens i adolescents un precursor de la psicopatia adulta

L’agressió proactiva en nens i adolescents: un precursor de la psicopatia adulta?

  • Els nois/noies amb pautes freqüents d’agressió proactiva i reactiva tenen algunes característiques que recorden a les dels psicòpates adults

  • Alguns estudis ja han començat a mostrar relació entre els trets de Duresa i Insensibilitat Emocional i agressió proactiva

  • Són necessaris estudis prospectius en mostres de nois /noies en edat escolar per tal de contrastar aquesta hipòtesi


6 conclusions

6. Conclusions


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • L’estudi dels precursors de la psicopatia pot ser de gran utilitat per a determinar els factors causals i per a la prevenció d’aquest trastorn

  • Els nens i adolescents amb trets psicopàtics presenten un perfil de conducta agressiva força semblant al dels adults

  • L’agressió proactiva en nens i adolescents podria ser un precursor la personalitat psicopàtica adulta


Agressi oberta vs relacional en joves

Agressió oberta vs relacional en joves

  • Oberta

  • Contra els benestar físic (ag. Física i verbals)

  • Relacional

  • Contra les relacions socials, les amistats, l’acceptació dins els grup

  • Diferències entre gèneres

  • Ambdós tipus d’agressió prediuen problemes d’adaptació en nens i adolescents

  • No hi ha estudis d’agressió relacional i psicopatia


Agressi reactiva vs agressi proactiva

Agressió reactiva vs agressió proactiva


Trets psicop tics i trastorn disocial en adolescents infractors

Trets psicopàtics i Trastorn Disocial en adolescents infractors

80-95%

Trastorn disocial

10 – 30%

Psicopatia


Criteris per al diagn stic de trastorn disocial dsm iv tr

Criteris per al diagnòstic de Trastorn Disocial (DSM-IV-TR)

A Un patró repetitiu i persistent en què es violen els drets bàsics dels altres o normes socials importants, manifestant-se per la presència de tres (o més) dels següents criteris durant els darrers 12 mesos i al menys un criteri durant els darrers 6 mesos

  • Agressió a persones i animals (7 criteris)

  • Destrucció de bens (2 criteris)

  • Frau o robatori (3 criteris)

  • Violació greu de normes (3 criteris)

    B El trastorn provoca deteriorament clínicament significatiu l’activitat social, acadèmica o laboral

    C Si l’individu té 18 anys o més i no compleix criteris de trastorn antisocial de la personalitat

    Tipus: Inici infantil vs inici adolescent

    Gravetat: Lleu, moderat, greu


Flight 2004

Flight (2004)


Caracter stiques del pcl yv

Característiques del PCL:YV

  • Limitacions / precaucions per la utilització en clínica

    • No etiquetar el jove com a “psicòpata”

    • No adequat per fer recomanacions a favor o en contra de realitzar un tractament

    • No refiar-se només del PCL:YV per la presa de decisions que puguin ser transcendents per al jove

    • Dificultat d’utilització en mostres de joves no institucionalitzats


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • Els trets psicopàtics juguen un paper important en la decisió d’actuar de manera violenta

  • No seria possible una comprensió exhaustiva del fenomen de la violència sense tenir en consideració el risc afegit que suposa la presència de trets psicopàtics

  • El risc de conducta violenta no és l’única característica essencial de la psicopatia

  • No totes les persones violentes són psicòpates


Tems del pcl yv

Ítems del PCL-YV

  • Faceta interpersonal:

  • 1. Utilització de la impressió

  • 2. Sentiment exagerat de la pròpia vàlua

  • 4. Mentider patològic

  • 5. Manipulació per obtenir guanys personals

  • Faceta afectiva:

  • 6. Absència de remordiment

  • 7. Afecte superficial

  • 8. Insensibilitat afectiva/ absència d’empatia

  • 16. Incapacitat per acceptar la responsabilitat


Tems del pcl yv1

Ítems del PCL-YV

  • Faceta d’estil de vida:

  • 3. Percaça d’estimulació

  • 9. Orientació parasitària

  • 13. Absència d’objectius

  • 14. Impulsivitat

  • 15. Irresponsabilitat

  • Faceta antisocial:

  • 10. Pobre control de la ira

  • 12. Problemes de conducta a la infantesa

  • 18. Conducta criminal greu

  • 19. Violacions greus de la llibertat condicional

  • 20. Versatilitat criminal


Tems del pcl yv2

Ítems del PCL-YV

  • Altres ítems

  • 11. Conducta sexual impersonal

  • 17. Relacions interpersonals inestables


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • Bones propietats psicomètriques

    • Consistència interna

    • Fiabilitat interavaluadors

    • Bona validesa estructural

    • Bona validesa convergent i discriminant


4 3 correlats penitenciaris

4.3. Correlats penitenciaris

  • Puntuacions elevades en el PCL:YV estan relacionades amb

    • Freqüència d’incidents dins els centres

    • Conducta violenta dins la institució

    • Intents de fugida


Antisocial process screening device apsd

Antisocial Process Screening Device (APSD)

  • Culpa els altres dels seus errors (I)

  • S’implica en activitats il·legals (I/CP)

  • Es preocupa de com fa les coses a l’escola o a la feina(DIE)

  • Actua sense pensar en les conseqüències (I)

  • Les seves emocions són superficials i fingides (N)

  • Menteix fàcilment i amb habilitat (I/CP)

  • Compleix les seves promeses(DIE)

  • Presumeix molt de les seves habilitats, dels seus èxits o de les seves possessions (N)

  • S’avorreix fàcilment (I)

  • Utilitza o enreda els altres per a aconseguir el que vol (N)


Antisocial process screening device apsd1

Antisocial Process Screening Device (APSD)

  • Pren el pèl o se’n riu dels altres (N)

  • Se sent malament o culpable quan fa alguna cosa mal feta(DIE)

  • S’implica en activitats arriscades o perilloses (I)

  • Pot ser una persona encantadora a vegades, però de manera que sembla poc sincera o superficial (N)

  • S’enfada quan el corregeixen o el castiguen (N)

  • Es pensa que és millor o més important que els altres (N)

  • Fa les coses sense planificar-les amb antelació o les deixa per a l’últim moment (I)

  • Es preocupa pels sentiments dels altres(DIE)

  • Mostra sentiments o emocions(DIE)

  • Manté els mateixos amics(DIE)


Antisocial process screening device apsd2

Antisocial Process Screening Device (APSD)

  • Útil per a la recerca i no recomanable per a la clínica

  • Algunes dades mostren una validesa concurrent amb el PCL modesta

  • Estructura diferent del PCL

  • Dificultat per replicar l’estructura factorial en el nostre país


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • Els nens dels dos grups d’agressió tenen riscos diferents a l’adolescència i a l’edat adulta

  • Els nens que mostren agressió proactiva presenten major risc de delinqüència i de problemes d’abús d’alcohol a l’adolescència i de delinqüència a l’edat adulta

  • Diferències en adaptació social

  • Nens amb agressió reactiva presenten més problemes d’adaptació a l’escola, més rebuig per part dels iguals i més vicitmització per part dels iguals que els que presenten agressió proactiva

  • Problemes socials relacionats amb dèficits de cognició social com tendència a fer atribucions hostils a provocacions ambígües dels iguals i dificultat per emprar estratègies no agressives als problemes d’interacció social

  • Els nens amb agressió proactive són menys rebutjats i victimitzats, tenen més amics i són percebuts amb és freqüència com a liders, sobreestimen les conseqüències positives de la seva conducta agressiva i pensen menys en la possibilitat de ser castigats per la seva conducta

  • Els nens amb agressió reactiva tendeixen a presentar estats afectius negatius, més depressió, ansietat i impulsivitat

  • Els nens amb agressió proactiva no presenten aquest patró, sinó més aviat el contrari

  • Els nens amb aquest patró tenen algunes característiques similars a les dels psicòpates adults


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Beneficis potencials d’utilitzar els trets de Duresa i Insensibilitat Emocional per a subtipificar els nois/noies amb Trastorn Disocial

  • Permet treballar en mostres de la població general

  • Està focalitzat en les característiques interpersonals i afectives (essencials en el trastorn)

  • Les característiques dels nois/noies amb trets DIE poden ser integrades en les teories sobre desenvolupament normal de la conciència

  • Permet delimitar un subgrup de nois/noies dins dels subgrups de Trastorn Disocial d’inici precoç

  • Permet delimitar un altre subgrup de nois/noies sense aquests trets amb perfil conductuals, delictius i emocionals diferents (p.e. dificultat en la regulació de les emocions)


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

Concepte i definició de psicopatia

Utilitat de l’estudi dels precursors de la psicopatia en nens i adolescents

Psicopatia en nens i adolescents

Evidències

PCL:YV (Forth, Kosson i Hare)

Capacitat predictiva en adolescents

Correlats neurobiològics

Limitacions i recomanacions

APSD (Frick)

Trets precursors C/U afegits al trastorn disocial semblen delimitar un subgrup de nois i noies que presenten característiques comunes amb els psicòpates adults

Agressió i psicopatia en adults

Agressió reactiva vs agressió instrumental

Agressió i psicopatia en nens i adolescents

Es possible diferenciar les dos tipus d’agressió en nens

Diferències evolutives dels dos tipus d’agressió en nens

Relació entre tipus d’agressió i trets de personalitat en nens

Conclusions i propostes de futur


6es jornades sobre viol ncia dom stica curs sobre viol ncia infantil i juvenil

  • Classificacions

    • Segons la forma

      • Oberta vs relacional

        • Es distingeixen

          • Pel mètode de fer mal (agressió física i verbal vs exclusió, malparlar, etc.) i

          • Pels objectius als quals serveixen (destrucció del benestar físic vs destrucció de les relacions socials i acceptació en el grup)

    • Segons la funció

      Reactiva vs proactiva


  • Login