bacteri mies
Download
Skip this Video
Download Presentation
Bacterièmies

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 54

Bacterièmies - PowerPoint PPT Presentation


  • 169 Views
  • Uploaded on

Bacterièmies. ACICI 2004 16.12.2004. Guió:. Microbiologia Dra. Mariona Xercavins Microbióloga Vigilància Núria Freixas Infermera Control Infecció Transcendència clínica Dra. Ester Calbo Unitat de Enfermetats Infeccioses. MICROBIOLÒGIA. Dra. Mariona Xercavins. DEFINICIONS.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Bacterièmies' - luce


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
bacteri mies

Bacterièmies

ACICI 2004

16.12.2004

slide2
Guió:
  • Microbiologia

Dra. Mariona Xercavins Microbióloga

  • Vigilància

Núria Freixas Infermera Control Infecció

  • Transcendència clínica

Dra. Ester Calbo Unitat de Enfermetats Infeccioses

microbiol gia

MICROBIOLÒGIA

Dra. Mariona Xercavins

definicions
DEFINICIONS
  • Bacterièmia: presència de bacteris en la sang

que s\'aïllen en els hemocultius

  • Fungemia: presència de fongs en la sang aïllats en els hemocultius
  • Hemocultius: cultiu de la sang
  • Extracció: sang per venopunció, normalment dos flascons (aerobi i anaerobi)
fisiopatologia
FISIOPATOLOGIA
  • La bacterièmia es produeix quan els microorganismes invadeixen el torrent sanguini i es multipliquen a un ritme que supera la capacitat del sistema reticuloendotelial per eliminar-los.
  • Aquesta invasió pot ser:
    • Focus infecciós extravascular
      • Capil·lars sanguinis
      • Vasos limfàtics
    • Focus infecciós intra -vascular:
      • Endocarditis
      • Infecció catèters intravenosos o arterials
indicacions dels hemocultius
INDICACIONS DELS HEMOCULTIUS
  • Sospita clínica de :
    • Sepsis - Infeccions greus pell
    • Meningitis - Neumonía
    • Osteomielitis - Endocarditis
    • Pielonefritis - Artritis
    • Infecció intraabdominal
    • Febre d’origen desconegut
  • Abans de la administració de la teràpia antimicrobiana sistèmica
signes bacteri mia
SIGNES BACTERIÈMIA
  • Febre o hipotermia (nounats, ancians)
  • Calfreds
  • Leucocitosi o granulocitopenia
  • Deteriorament uni o multiorgànic d’etiologia no coneguda
  • Shock
  • Compromís hemodinàmic de causa no coneguda
  • Combinació d’algun d’aquests
quan realitzar els hemocultius
QUAN REALITZAR ELS HEMOCULTIUS
  • Extracció el més ràpid possible després de l’inici de la febre i els calfreds .
  • Si la bacterièmia es contínua (focus intravascular) el moment de l’extracció és indiferent
qui realitza els hemocultius
QUI REALITZA ELS HEMOCULTIUS
  • Personal d’infermeria del laboratori de Microbiologia
  • Nit i festius: personal d’infermeria del laboratori d’urgències
  • Pediatria/Nounats: personal d’infermeria d’aquests serveis
t cnica d extracci
TÈCNICA D’EXTRACCIÓ
  • Venopunció
    • Venes de l’avantbraç
    • L’utilització de sang arterial no ha demostrat avantatges sobre la venosa
    • Cada extracció s’obtindrà de llocs de venopunció diferents
as psia de la pell 1
ASÈPSIA DE LA PELL (1)
  • Palpació vena escollida
  • Neteja de la zona amb alcohol etílic 70º durant 30 segons
  • Aplicació solució iodada cobrint una àrea d’uns 4 cms de diàmetre
  • Povidona iodada al 10% durant 1 minut
as psia de la pell 2
ASÈPSIA DE LA PELL (2)
  • Deixar assecar el compost iodat per a que exerceixi l’acció oxidant
  • Evitar tocar amb els dits el lloc de la venopunció
  • No parlar ni tossir en el moment de realitzar l’extracció
  • En els malalts al·lèrgics als compostos iodats realitzar dues neteges amb alcohol etílic
extracci de la mostra de sang 1
EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA DE SANG (1)
  • Abans es netejaran els taps dels flascons dels hemocultius amb un antisèptic, deixant assecar .
  • A continuació s\'inserirà l’agulla a la vena escollida i s’extraurà el volum de sang sense emprar anticoagulant.
  • No s‘ha d’utilitzar cotó ni altre material no estèril sobre l’agulla en el moment de retirar-la de la vena
extracci de la mostra de sang 2
EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA DE SANG (2)
  • S’ha d’introduir ràpidament la sang en els flascons d’hemocultius per evitar la coagulació de la sang a la xeringa, travessant-los amb l’agulla en posició vertical
  • Diferent estudis demostren que el canvi d’agulles no disminueix la taxa de contaminació i si augmenta el risc de punxada accidental.
  • Primer s’inocula el flascó anaerobi i després l’aerobi. Inversió varies vegades.
nombre e interval de les extraccions
NOMBRE E INTERVAL DE LES EXTRACCIONS
  • Nº òptim d’extraccions:2 de llocs diferents
  • En casos de sospita d’endocarditis amb hemocultius inicialment negatius o amb aïllament d’estafilococus coagulasa negatiu, pot ser útil realitzar un major nombre d’extraccions
volumen de sang
VOLUMEN DE SANG
  • Volumen:
    • Adults: 10 ml per extracció / 2 flascons
    • Pediatria:1-5 ml per punció. Per flascons no més de 3 ml
contaminats
CONTAMINATS
  • Amb una tècnica d’asèpsia correcta el nombre de hemocultius contaminats no ha de ser superior al 3%.
  • En general es consideren microorganismes contaminats:
    • Estafilococus coagulasa negatiu
    • Bacillus spp.
    • Propionibacterium acnes
    • Corynebacterium spp.
diagn stic sepsis per cat ter
DIAGNÒSTIC SEPSIS PER CATÈTER
  • Extracció de sang vena perifèrica i extracció de sang a través de catèters. Una darrere d’altre. El mateix volumen de sang.
  • Incubació simultània
  • Si l’hemocultiu fet a través del catèter es fa positiu abans de 2 hores que el perifèric,l’origen de la sepsis es el catèter

Ann Intern Med 2004;140:18-25

transport al laboratorio
TRANSPORT AL LABORATORIO
  • La petició del hemocultiu ha de estar degudament complimentada
  • Cada flascó ha d’estar identificat amb el nom del pacient i el nº d ‘extracció
  • En el laboratori s’introdueixen en el sistema automatitzat d’hemocultius
  • Si no fa falta incubar-los a l‘estufa a 35-37ºC
processament
PROCESSAMENT
  • Mètodes manuals
  • Sistemes automàtics : son sistemes comercials que eliminen tota manipulació, realitzen agitació i monitoritzaciócontínua, amb tècniques no invasores de lectura.

Es basen en la detecció de la producció de CO2 per els microorganismes i difereixen en el mètode de detecció d’aquest.

slide21
Les dades obtingudes a cada lectura es transmetien a un ordinador on s’emmagatzemen i s’analitzen segons sofisticats algoritmes que determinen quan es produeix creixement bacterià (producció de CO2), a la vegada que minimitzen el nombre de falsos positius i de falsos negatius
sistemes automatitzats
SISTEMES AUTOMATITZATS
  • BacT/Alert® (Organon Teknica): detecció colorimètrica.
  • Bactec-9240 ® (Becton Dickinson): detecció de fluorescència
  • Sistema Vital® (bioMerieux):detecció de fluorescència
  • ESP® (Difco Laboratories): detecció manomètrica
per ode incubaci
PERÍODE INCUBACIÓ
  • 5 dies
  • Pediatria: 7 dies
  • Pacients: 15 dies
    • VIH + / SIDA
    • Endocarditis
    • Fungèmia
  • Brucel·losi: 30 dies
hemocultius positius
HEMOCULTIUS POSITIUS
  • Detecció de flascó positiu
  • Tinció de Gram
  • Sembra a medis de cultius adients
  • Proves d’identificació i de susceptibilitat prèvies
  • Informe preliminar
  • Identificació definitiva
  • Susceptibilitat estandarditzada
  • Informe definitiu
hemocultius negatius
HEMOCULTIUS NEGATIUS
  • Si no s’ha detectat positivitat a l’acabar el temps d’incubació s’informaran els hemocultius com a negatius.
  • Especificar el temps d’incubació
sessi di ria
SESSIÓ DIÀRIA
  • Participants: microbiologia, malalties infeccioses, UCI, pediatria i infermeres control d’infeccions
  • Informació, entre d’altres, de tots els hemocultius positius i seguiment posterior
vigil ncia de les bacteri mies

VIGILÀNCIA DE LES BACTERIÈMIES

Núria Freixas Infermera C.I.

impacte de les bacteri mies nosocomials
Impacte de les bacterièmies nosocomials:
  • USA 35M ingressos hospitalaris cada/any.
  • 2,5M pacients desenvolupen una infecció nosocomial.
  • Aprox. 250.000 bacterièmies.
  • Mortalitat entre 12 - 80% (total/UCI).
  • Mortalitat atribuible 16% - 40%.
  • Allarga l’estada hospitalària entre 7,5 i 32 dies.
  • 62500 morts directament atribuïbles

CID 2004:39(1 August)

metodologia de vigil ncia
Metodologia de vigilància:
  • Definicions
  • Raons pel seguiment
  • Equip responsable
  • Recollida de dades
  • Elaboració de resultats
  • Comunicació dels resultats
1 definicions
1.- Definicions:
  • Bacterièmia nosocomial:

Un o més hemocultius positius per bacteris o fongs, obtinguts a partir de les 48 h. de l’ingrés a l´hospital.

  • Bacterièmia comunitària

Hemocultiu positiu obtingut abans de l\'ingrés o dintre les primeres 48h.

contaminant o pseudobacteri mia
Contaminant o pseudobacterièmia:
  • Hemocultius que s’ha fet positius en el laboratori però no corresponen a la realitat del pacient.

Succeeix quan els bacteris o fongs aïllats s’han originat fora de la sang del pacient.

  • Es determina per la revisió de l\'historia clínica del pacient, exploració física, temperatura, leucòcits, nombre de cultius positius, altres resultats de cultius, curs clínic i resposta terapèutica.
classificaci segons el focus
Classificació segons el focus:
  • Bacterièmia primària:
    • Quan s’aïlla un microorganisme sense relació amb un altre focus d’infecció.
  • Bacterièmia secundària:
    • Quan el microorganisme aïllat a la sang és a conseqüència d’una infecció en un altre lloc del organisme.
2 raons pel seguiment de les bacteri mies
2.- Raons pel seguiment de les bacterièmies:
  • Vigilar de la infecció nosocomial.
  • Detecció i investigació de brots.
  • Control de qualitat del laboratori de microbiologia.
  • Adequació del tractament antibiòtic.
  • Pronòstic de la malaltia.
  • Seguiment epidemiològic.

Pittet

3 equip responsable
3.- Equip responsable:
  • Microbiòleg
  • Metge adjunt de la Unitat de Malalties Infeccioses.
  • Infermeres pel control d’infecció.
4 recollida de dades
4.- Recollida de dades:

Full:

  • Identificació del pacient
  • Dades microbiologiques
  • Diagnòstic d’ingrés i de asèpsia
  • Gravetat
  • Origen de la bacterièmia
  • Factors intrínsecs
  • Factors extrínsecs
  • Focus
  • Tractament
  • Evolució
5 elaboraci dels resultats
5.- Elaboració dels resultats:
  • Revisió de dades per a detectar possibles errors (dates, camps en blanc, classificació etc.).
  • Explotació estadística.
6 comunicaci de resultats
6.- Comunicació de resultats:
  • Comissió d’Infeccions.
  • En brots o epidèmies al servei afectat.
  • Bacterièmies per catèter, a la supervisora de la unitat d’infermeria.
  • Al Departament de Sanitat, malalties de declaració obligatòria.
  • Anualment en la memòria d’epidemiologia.
bacteri mies la trascend ncia cl nica

BACTERIÈMIES:LA TRASCENDÈNCIA CLÍNICA

Esther Calbo

Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses.

Hospital Mútua de Terrassa.

s ndromes cl niques
SÍNDROMES CLÍNIQUES
  • COLONITZACIÓ:creixement de bacteris sense resposta inflamatòria acompanyant i que succeeix en teixits o cavitats que habitualment no són estèrils.
  • INFECCIÓ:fenomen caracteritzat per la resposta inflamatòria deguda a la presència de microorganismes o per la invasió de teixits normalment estèrils.
  • BACTERIÈMIA:presència de bactèries viables en sang, a la pràctica equivalent a un hemocultiu positiu. Un sol hemculitiu positiu és suficient excepte per microorganismes habitualment contaminants (SPCN)
  • SÍNDROME RESPOSTA INFLAMOATÒRIA SISTÈMICA (SIRS):resposta clínica generalitzada a una àmplia gamma d’agressions (infecció, traumatisme, inflamació...) Es defineix en base a paràmetres clínics (FR, FC,Tª) i analítics (leucos)
  • SEPSIS:SIRS per infecció
  • SHOCK:Hipotensió deguda a sepsis, malgrat una correcta expansió del volumen intravascular, amb alteració de la perfussió d’algun òrgan.

Crit Care Med 1992;20:864-74.

objectiu
OBJECTIU
  • Dissenyar un INICIALMENT un tractament empíric i UN COP REBUDA la informació del laboratori de microbiologia un tractament definitiu adequat.
  • L’adequació entre el tt atb i la sensibilitat del patogen té un impacte en MORTALITAT, ESTADA MITJA, COST, SELECCIÓ DE MULTIRESISTENTS, IATROGÈNIA
punts a considerar
PUNTS A CONSIDERAR
  • 1.FORMES DE TRANSMETRE LA INFORMACIÓ (equip de control de bacterièmies)
  • 2. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL LLOC D’ADQUISICIÓ, (impacte en la epidemiologia, disseny del tractament empíric)
paper de l infect leg
PAPER DE L’INFECTÒLEG
  • 297 bacterièmies en un hospital terciari.
  • Comparació entre tres grups de bacterièmies:
    • informació directa del laboratori
    • a més a més nota escrita a la HC recomanant atb
    • a més a mes informació oral de l’ IC d’infeccioses

Bouza E. CID 2004; 39:1161-9.

paper de l infect leg1
PAPER DE L’INFECTÒLEG
  • El grup amb més informació:
    • major número de dies amb tt atb adequat (66.3%, 92.1%, 91.2%)
    • major nº de dies amb DDD correctes (16.4, 22.2, 20.7)
    • menor cost (€580.63 vs €537.98 vs €434.53)
    • no demostren menor estança mitja o menor mortalitat
lloc d adquisici de la bacteri mia
LLOC D’ADQUISICIÓ DE LA BACTERIÈMIA
  • BACTERIÈMIA NOSOCOMIAL: hemocultiu positiu obtingut en un pacient hospitalitzat més de 48 h. Si el pacient és traslladat d’un altre hospital es considera com data la de l’inici del primer ingrés.
  • BACTERIÈMIA RELACIONADA AMB EL MITJÀ SANITARI: bacterièmia documentada en les primeres 48 h d’ingrés en un pacient que compleix qualsevol dels següents criteris:
    • Tractament ev o cures a domicili
    • Pacient en hemodiàlisi o que ha rebut QT ev en els 30 dies previs
    • Pacient amb ingrés superior a 2 dies en els 3 mesos previs
  • BACTERIÈMIA COMUNITÀRIA: bacterièmia documentada en les primeres 48 h d’ingrés en un pacient sense cap dels criteris previs

Friedman ND. Ann Intern Med 2002; 137: 791-7

lloc d adquisici de la bacteri mia1
LLOC D’ADQUISICIÓ DE LA BACTERIÈMIA
  • Els pacients amb bacterièmia relacionada amb el mitjà sanitari són similars a les nosocomials en:
    • Origen de la bacterièmia
    • Freqüència d’aïllament d’ Staphylococcus aureus (a considerar MRSA).
    • Comorbilitat (neoplàsia i infecció per VIH)
    • Mortalitat
conclusions
CONCLUSIONS
  • La presència de bacteris en sang és una síndrome clínica que requereix sempre tractament antibiòtic.
  • La precocitat en instaurar un tractament adient té repercussions en la mortalitat.
  • El coneixement de les característiques epidemiològiques del malalt permet acurar el tractament empíric.
  • La informació microbiològica acompanyada del consell clínic millora els resultats.