Bacteri mies
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 54

Bacterièmies PowerPoint PPT Presentation


  • 109 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Bacterièmies. ACICI 2004 16.12.2004. Guió:. Microbiologia Dra. Mariona Xercavins Microbióloga Vigilància Núria Freixas Infermera Control Infecció Transcendència clínica Dra. Ester Calbo Unitat de Enfermetats Infeccioses. MICROBIOLÒGIA. Dra. Mariona Xercavins. DEFINICIONS.

Download Presentation

Bacterièmies

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Bacteri mies

Bacterièmies

ACICI 2004

16.12.2004


Bacteri mies

Guió:

  • Microbiologia

    Dra. Mariona Xercavins Microbióloga

  • Vigilància

    Núria Freixas Infermera Control Infecció

  • Transcendència clínica

    Dra. Ester Calbo Unitat de Enfermetats Infeccioses


Microbiol gia

MICROBIOLÒGIA

Dra. Mariona Xercavins


Definicions

DEFINICIONS

  • Bacterièmia: presència de bacteris en la sang

    que s'aïllen en els hemocultius

  • Fungemia: presència de fongs en la sang aïllats en els hemocultius

  • Hemocultius: cultiu de la sang

  • Extracció: sang per venopunció, normalment dos flascons (aerobi i anaerobi)


Fisiopatologia

FISIOPATOLOGIA

  • La bacterièmia es produeix quan els microorganismes invadeixen el torrent sanguini i es multipliquen a un ritme que supera la capacitat del sistema reticuloendotelial per eliminar-los.

  • Aquesta invasió pot ser:

    • Focus infecciós extravascular

      • Capil·lars sanguinis

      • Vasos limfàtics

    • Focus infecciós intra -vascular:

      • Endocarditis

      • Infecció catèters intravenosos o arterials


Indicacions dels hemocultius

INDICACIONS DELS HEMOCULTIUS

  • Sospita clínica de :

    • Sepsis- Infeccions greus pell

    • Meningitis- Neumonía

    • Osteomielitis- Endocarditis

    • Pielonefritis- Artritis

    • Infecció intraabdominal

    • Febre d’origen desconegut

  • Abans de la administració de la teràpia antimicrobiana sistèmica


Signes bacteri mia

SIGNES BACTERIÈMIA

  • Febre o hipotermia (nounats, ancians)

  • Calfreds

  • Leucocitosi o granulocitopenia

  • Deteriorament uni o multiorgànic d’etiologia no coneguda

  • Shock

  • Compromís hemodinàmic de causa no coneguda

  • Combinació d’algun d’aquests


Quan realitzar els hemocultius

QUAN REALITZAR ELS HEMOCULTIUS

  • Extracció el més ràpid possible després de l’inici de la febre i els calfreds .

  • Si la bacterièmia es contínua (focus intravascular) el moment de l’extracció és indiferent


Qui realitza els hemocultius

QUI REALITZA ELS HEMOCULTIUS

  • Personal d’infermeria del laboratori de Microbiologia

  • Nit i festius: personal d’infermeria del laboratori d’urgències

  • Pediatria/Nounats: personal d’infermeria d’aquests serveis


T cnica d extracci

TÈCNICA D’EXTRACCIÓ

  • Venopunció

    • Venes de l’avantbraç

    • L’utilització de sang arterial no ha demostrat avantatges sobre la venosa

    • Cada extracció s’obtindrà de llocs de venopunció diferents


As psia de la pell 1

ASÈPSIA DE LA PELL (1)

  • Palpació vena escollida

  • Neteja de la zona amb alcohol etílic 70º durant 30 segons

  • Aplicació solució iodada cobrint una àrea d’uns 4 cms de diàmetre

  • Povidona iodada al 10% durant 1 minut


As psia de la pell 2

ASÈPSIA DE LA PELL (2)

  • Deixar assecar el compost iodat per a que exerceixi l’acció oxidant

  • Evitar tocar amb els dits el lloc de la venopunció

  • No parlar ni tossir en el moment de realitzar l’extracció

  • En els malalts al·lèrgics als compostos iodats realitzar dues neteges amb alcohol etílic


Extracci de la mostra de sang 1

EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA DE SANG (1)

  • Abans es netejaran els taps dels flascons dels hemocultius amb un antisèptic, deixant assecar .

  • A continuació s'inserirà l’agulla a la vena escollida i s’extraurà el volum de sang sense emprar anticoagulant.

  • No s‘ha d’utilitzar cotó ni altre material no estèril sobre l’agulla en el moment de retirar-la de la vena


Extracci de la mostra de sang 2

EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA DE SANG (2)

  • S’ha d’introduir ràpidament la sang en els flascons d’hemocultius per evitar la coagulació de la sang a la xeringa, travessant-los amb l’agulla en posició vertical

  • Diferent estudis demostren que el canvi d’agulles no disminueix la taxa de contaminació i si augmenta el risc de punxada accidental.

  • Primer s’inocula el flascó anaerobi i després l’aerobi. Inversió varies vegades.


Nombre e interval de les extraccions

NOMBRE E INTERVAL DE LES EXTRACCIONS

  • Nº òptim d’extraccions:2 de llocs diferents

  • En casos de sospita d’endocarditis amb hemocultius inicialment negatius o amb aïllament d’estafilococus coagulasa negatiu, pot ser útil realitzar un major nombre d’extraccions


Volumen de sang

VOLUMEN DE SANG

  • Volumen:

    • Adults: 10 ml per extracció / 2 flascons

    • Pediatria:1-5 ml per punció. Per flascons no més de 3 ml


Contaminats

CONTAMINATS

  • Amb una tècnica d’asèpsia correcta el nombre de hemocultius contaminats no ha de ser superior al 3%.

  • En general es consideren microorganismes contaminats:

    • Estafilococus coagulasa negatiu

    • Bacillus spp.

    • Propionibacterium acnes

    • Corynebacterium spp.


Diagn stic sepsis per cat ter

DIAGNÒSTIC SEPSIS PER CATÈTER

  • Extracció de sang vena perifèrica i extracció de sang a través de catèters. Una darrere d’altre. El mateix volumen de sang.

  • Incubació simultània

  • Si l’hemocultiu fet a través del catèter es fa positiu abans de 2 hores que el perifèric,l’origen de la sepsis es el catèter

    Ann Intern Med 2004;140:18-25


Transport al laboratorio

TRANSPORT AL LABORATORIO

  • La petició del hemocultiu ha de estar degudament complimentada

  • Cada flascó ha d’estar identificat amb el nom del pacient i el nº d ‘extracció

  • En el laboratori s’introdueixen en el sistema automatitzat d’hemocultius

  • Si no fa falta incubar-los a l‘estufa a 35-37ºC


Processament

PROCESSAMENT

  • Mètodes manuals

  • Sistemes automàtics : son sistemes comercials que eliminen tota manipulació, realitzen agitació i monitoritzaciócontínua, amb tècniques no invasores de lectura.

    Es basen en la detecció de la producció de CO2 per els microorganismes i difereixen en el mètode de detecció d’aquest.


Bacteri mies

  • Les dades obtingudes a cada lectura es transmetien a un ordinador on s’emmagatzemen i s’analitzen segons sofisticats algoritmes que determinen quan es produeix creixement bacterià (producció de CO2), a la vegada que minimitzen el nombre de falsos positius i de falsos negatius


Sistemes automatitzats

SISTEMES AUTOMATITZATS

  • BacT/Alert® (Organon Teknica): detecció colorimètrica.

  • Bactec-9240 ® (Becton Dickinson): detecció de fluorescència

  • Sistema Vital® (bioMerieux):detecció de fluorescència

  • ESP® (Difco Laboratories): detecció manomètrica


Per ode incubaci

PERÍODE INCUBACIÓ

  • 5 dies

  • Pediatria: 7 dies

  • Pacients: 15 dies

    • VIH + / SIDA

    • Endocarditis

    • Fungèmia

  • Brucel·losi: 30 dies


Hemocultius positius

HEMOCULTIUS POSITIUS

  • Detecció de flascó positiu

  • Tinció de Gram

  • Sembra a medis de cultius adients

  • Proves d’identificació i de susceptibilitat prèvies

  • Informe preliminar

  • Identificació definitiva

  • Susceptibilitat estandarditzada

  • Informe definitiu


Hemocultius negatius

HEMOCULTIUS NEGATIUS

  • Si no s’ha detectat positivitat a l’acabar el temps d’incubació s’informaran els hemocultius com a negatius.

  • Especificar el temps d’incubació


Sessi di ria

SESSIÓ DIÀRIA

  • Participants: microbiologia, malalties infeccioses, UCI, pediatria i infermeres control d’infeccions

  • Informació, entre d’altres, de tots els hemocultius positius i seguiment posterior


Vigil ncia de les bacteri mies

VIGILÀNCIA DE LES BACTERIÈMIES

Núria Freixas Infermera C.I.


Impacte de les bacteri mies nosocomials

Impacte de les bacterièmies nosocomials:

  • USA 35M ingressos hospitalaris cada/any.

  • 2,5M pacients desenvolupen una infecció nosocomial.

  • Aprox. 250.000 bacterièmies.

  • Mortalitat entre 12 - 80% (total/UCI).

  • Mortalitat atribuible 16% - 40%.

  • Allarga l’estada hospitalària entre 7,5 i 32 dies.

  • 62500 morts directament atribuïbles

    CID 2004:39(1 August)


Metodologia de vigil ncia

Metodologia de vigilància:

  • Definicions

  • Raons pel seguiment

  • Equip responsable

  • Recollida de dades

  • Elaboració de resultats

  • Comunicació dels resultats


1 definicions

1.- Definicions:

  • Bacterièmia nosocomial:

    Un o més hemocultius positius per bacteris o fongs, obtinguts a partir de les 48 h. de l’ingrés a l´hospital.

  • Bacterièmia comunitària

    Hemocultiu positiu obtingut abans de l'ingrés o dintre les primeres 48h.


Contaminant o pseudobacteri mia

Contaminant o pseudobacterièmia:

  • Hemocultius que s’ha fet positius en el laboratori però no corresponen a la realitat del pacient.

    Succeeix quan els bacteris o fongs aïllats s’han originat fora de la sang del pacient.

  • Es determina per la revisió de l'historia clínica del pacient, exploració física, temperatura, leucòcits, nombre de cultius positius, altres resultats de cultius, curs clínic i resposta terapèutica.


Classificaci segons el focus

Classificació segons el focus:

  • Bacterièmia primària:

    • Quan s’aïlla un microorganisme sense relació amb un altre focus d’infecció.

  • Bacterièmia secundària:

    • Quan el microorganisme aïllat a la sang és a conseqüència d’una infecció en un altre lloc del organisme.


2 raons pel seguiment de les bacteri mies

2.- Raons pel seguiment de les bacterièmies:

  • Vigilar de la infecció nosocomial.

  • Detecció i investigació de brots.

  • Control de qualitat del laboratori de microbiologia.

  • Adequació del tractament antibiòtic.

  • Pronòstic de la malaltia.

  • Seguiment epidemiològic.

    Pittet


3 equip responsable

3.- Equip responsable:

  • Microbiòleg

  • Metge adjunt de la Unitat de Malalties Infeccioses.

  • Infermeres pel control d’infecció.


4 recollida de dades

4.- Recollida de dades:

Full:

  • Identificació del pacient

  • Dades microbiologiques

  • Diagnòstic d’ingrés i de asèpsia

  • Gravetat

  • Origen de la bacterièmia

  • Factors intrínsecs

  • Factors extrínsecs

  • Focus

  • Tractament

  • Evolució


Circuit

Circuit:


5 elaboraci dels resultats

5.- Elaboració dels resultats:

  • Revisió de dades per a detectar possibles errors (dates, camps en blanc, classificació etc.).

  • Explotació estadística.


6 comunicaci de resultats

6.- Comunicació de resultats:

  • Comissió d’Infeccions.

  • En brots o epidèmies al servei afectat.

  • Bacterièmies per catèter, a la supervisora de la unitat d’infermeria.

  • Al Departament de Sanitat, malalties de declaració obligatòria.

  • Anualment en la memòria d’epidemiologia.


Bacteri mies la trascend ncia cl nica

BACTERIÈMIES:LA TRASCENDÈNCIA CLÍNICA

Esther Calbo

Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses.

Hospital Mútua de Terrassa.


S ndromes cl niques

SÍNDROMES CLÍNIQUES

  • COLONITZACIÓ:creixement de bacteris sense resposta inflamatòria acompanyant i que succeeix en teixits o cavitats que habitualment no són estèrils.

  • INFECCIÓ:fenomen caracteritzat per la resposta inflamatòria deguda a la presència de microorganismes o per la invasió de teixits normalment estèrils.

  • BACTERIÈMIA:presència de bactèries viables en sang, a la pràctica equivalent a un hemocultiu positiu. Un sol hemculitiu positiu és suficient excepte per microorganismes habitualment contaminants (SPCN)

  • SÍNDROME RESPOSTA INFLAMOATÒRIA SISTÈMICA (SIRS):resposta clínica generalitzada a una àmplia gamma d’agressions (infecció, traumatisme, inflamació...) Es defineix en base a paràmetres clínics (FR, FC,Tª) i analítics (leucos)

  • SEPSIS:SIRS per infecció

  • SHOCK:Hipotensió deguda a sepsis, malgrat una correcta expansió del volumen intravascular, amb alteració de la perfussió d’algun òrgan.

Crit Care Med 1992;20:864-74.


Objectiu

OBJECTIU

  • Dissenyar un INICIALMENT un tractament empíric i UN COP REBUDA la informació del laboratori de microbiologia un tractament definitiu adequat.

  • L’adequació entre el tt atb i la sensibilitat del patogen té un impacte en MORTALITAT, ESTADA MITJA, COST, SELECCIÓ DE MULTIRESISTENTS, IATROGÈNIA


Punts a considerar

PUNTS A CONSIDERAR

  • 1.FORMES DE TRANSMETRE LA INFORMACIÓ (equip de control de bacterièmies)

  • 2. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL LLOC D’ADQUISICIÓ, (impacte en la epidemiologia, disseny del tractament empíric)


Paper de l infect leg

PAPER DE L’INFECTÒLEG

  • 297 bacterièmies en un hospital terciari.

  • Comparació entre tres grups de bacterièmies:

    • informació directa del laboratori

    • a més a més nota escrita a la HC recomanant atb

    • a més a mes informació oral de l’ IC d’infeccioses

Bouza E. CID 2004; 39:1161-9.


Paper de l infect leg1

PAPER DE L’INFECTÒLEG

  • El grup amb més informació:

    • major número de dies amb tt atb adequat (66.3%, 92.1%, 91.2%)

    • major nº de dies amb DDD correctes (16.4, 22.2, 20.7)

    • menor cost (€580.63 vs €537.98 vs €434.53)

    • no demostren menor estança mitja o menor mortalitat


Lloc d adquisici de la bacteri mia

LLOC D’ADQUISICIÓ DE LA BACTERIÈMIA

  • BACTERIÈMIA NOSOCOMIAL: hemocultiu positiu obtingut en un pacient hospitalitzat més de 48 h. Si el pacient és traslladat d’un altre hospital es considera com data la de l’inici del primer ingrés.

  • BACTERIÈMIA RELACIONADA AMB EL MITJÀ SANITARI: bacterièmia documentada en les primeres 48 h d’ingrés en un pacient que compleix qualsevol dels següents criteris:

    • Tractament ev o cures a domicili

    • Pacient en hemodiàlisi o que ha rebut QT ev en els 30 dies previs

    • Pacient amb ingrés superior a 2 dies en els 3 mesos previs

  • BACTERIÈMIA COMUNITÀRIA: bacterièmia documentada en les primeres 48 h d’ingrés en un pacient sense cap dels criteris previs

Friedman ND. Ann Intern Med 2002; 137: 791-7


Focus de la bacteri mia en funci del lloc d adquisici

FOCUS DE LA BACTERIÈMIA EN FUNCIÓ DEL LLOC D’ADQUISICIÓ


Microorganisme m s freq ent en funci del lloc d adquisici

MICROORGANISME MÉS FREQÜENT EN FUNCIÓ DEL LLOC D’ADQUISICIÓ


Lloc d adquisici de la bacteri mia1

LLOC D’ADQUISICIÓ DE LA BACTERIÈMIA

  • Els pacients amb bacterièmia relacionada amb el mitjà sanitari són similars a les nosocomials en:

    • Origen de la bacterièmia

    • Freqüència d’aïllament d’ Staphylococcus aureus (a considerar MRSA).

    • Comorbilitat (neoplàsia i infecció per VIH)

    • Mortalitat


Microorganisme m s freq ent en funci del lloc d adquisici hmt

MICROORGANISME MÉS FREQÜENT EN FUNCIÓ DEL LLOC D’ADQUISICIÓ. HMT


Conclusions

CONCLUSIONS

  • La presència de bacteris en sang és una síndrome clínica que requereix sempre tractament antibiòtic.

  • La precocitat en instaurar un tractament adient té repercussions en la mortalitat.

  • El coneixement de les característiques epidemiològiques del malalt permet acurar el tractament empíric.

  • La informació microbiològica acompanyada del consell clínic millora els resultats.


  • Login