Psicologia evolutiva

1. Psicologia evolutiva Cursmonitors nº 222 Cal Tatxero2011

2. Estudia les diferències psicològiques i de comportament dels éssers humans al llarg de la seva vida. Les etapes de la vida d’una persona són les següents: Prenatal Infantesa Adolescència Edat adulta Vellesa Psicologia Evolutiva?

3. Algunes preguntes... El desenvolupament de les persones és gràcies a una acumulació gradual de coneixement o gràcies als canvis de pensament d’una etapa a una altra? Naixem amb coneixement o aprenem a partir de l’experiència? Ens desenvolupem gràcies al context social o gràcies a alguna cosa que hi ha innata dins nostre?

4. Teories que parlen sobre el desenvolupament i la psicologia evolutiva Teoria dels estadis de Jean Piaget (1896-1980) Era psicòleg, filòsof i biòleg. Es va fer famós per les aportacions que va fer en el camp de la psicologia evolutiva, els estudis sobre la infància i la teoria sobre el desenvolupament cognitiu. Creia que els principis de la lògica es desenvolupen abans que el llenguatge i això és gràcies a les accions sensorials i motrius del bebè i a la interacció i relació amb el medi.

5. Teoria dels estadis: Jean Piaget A/ Desenvolupament motriu: L’ambient és molt important en aquest desenvolupament i si hi ha un ambient actiu i ric en interaccions, es redueix el temps d’aprenentatge. Passos que se segueixen: Als 2 mesos aixequen el cap per sí mateixos. Als 3 mesos poden girar sobre el seu cos. Als 4 mesos es poden assentar arrepenjats. Als 6 mesos es poden assentar drets sols. Als 7 mesos comencen a estar drets si s’agafen. Als 9 mesos comencen a caminar amb ajuda. Als 10 mesos poden estar estones drets sense ajuda. Als 12 mesos comencen a caminar amb confiança. Als 17 mesos poden pujar escales amb ajuda. Als 18 mesos poden manipular objectes mentre caminen.

6. B/ Desenvolupament cognitiu: 1. Etapa sensoriomotriu: Va del naixement fins als 2 anys. Comencen a entendre la informació i a interactuar amb el món. Aprenen a manipular objectes tot i que si no està al seu abast, no entenen que encara existeixi. Al final de l’etapa poden entendre que l’objecte o persona existeix encara que no el vegin.

7. 2. Etapa Preoperacional: Comença quan ja s’entén que els objectes no desapareixen. Aprenen a interactuar amb el seu entorn també per mitjà del llenguatge i d’imatges mentals. Es caracteritza per l’egocentrisme on es creu que tothom viu al mateix món que tu. Etapa de Conservació: entendre que la capacitat de les coses no canvia encara que la forma canviï.

8. 3. Etapa de les operacions concretes: Va dels 7 als 12 anys. Disminució del pensament egocèntric. Es comença a entendre el concepte d’agrupar. Capacitat de pensar únicament amb els objectes concrets (els que han vist en la realitat). Al final de l’etapa es pot començar a desenvolupar el pensament abstracte (pensar amb un conjunt d’idees, saber relacionar coses, pensar en com estan organitzades...).

9. 4. Etapa de les operacions formals: Dels 12 anys en endavant. Desenvolupen més comprensió del món i del que els envolta. Es caracteritza per la capacitat de formular hipòtesis i de buscar solucions a aquestes. Es desenvolupa una comprensió abstracte del món. Capacitat de raonar. A l’adolescència es pot desenvolupar una pròpia visió del món.

10. http://www.youtube.com/watch?v=B4ZVHly_DVc • http://www.youtube.com/watch?v=efKldjrgTq4&feature=related

11. Teoria del desenvolupament de Erik Erikson (1902-1994) Psicòleg famós per la seva descripció de les crisis, les etapes de desenvolupament humà i diferents aportacions sobre psicologia social. Fou deixeble de Freud.

12. Teoria desenvolupament de Erikson Erikson va optar per estudiar el desenvolupament social dels infants, en com es socialitzen i com això els afecta la seva identitat personal. Aquesta teoria està formada per 8 etapes: 1. Confiança vs. Desconfiança (de 0 a 12 mesos): Si es completa l’etapa amb èxit: Els nens comencen a desenvolupar la capacitat de confiar amb els altres (en certa manera degut a la dependència que tenen del pare i la mare). Gràcies a aquesta interacció, el nen guanya seguretat per estar al món exterior. Si no es completa l’etapa amb èxit: Sensació d’inseguretat i por davant de l’exterior. A la llarga pot portar a ansietat i a tenir una desconfiança excessiva amb el món.

13. 2. Autonomia vs. Vergonya i dubte (de l’any als 3 anys): Si es completa l’etapa amb èxit: Els infants guanyen independència i cada vegada necessiten menys a la mare. Si es recolza aquesta independència, els infants guanyen confiança i es desenvolupen amb més èxit al món exterior. Si no es completa l’etapa amb èxit: Si se’ls controla amb excés comencen a tenir dubtes sobre la seva capacitat per sobreviure sols al món i es poden tenir baixa autoestima i dubte de les seves pròpies capacitats. Sempre necessiten dels altres per fer les coses.

14. 3. Iniciativa vs. Culpa (dels 3 als 7 anys): Si es completa l’etapa amb èxit: És quan els nens comencen a pensar activitats per si sols, inventen nous jocs i desenvolupen una sensació de seguretat a l’hora de prendre decisions. Si no es completa l’etapa amb èxit: Si hi ha sempre crítica i control quan fan alguna cosa, es desenvolupa un sentiment de culpabilitat i es poden sentir com una molèstia cap als altres. En aquesta etapa apareix la moral.

15. 4. “Superioritat” vs. Inferioritat (dels 6 anys fins la pubertat): Si es completa l’etapa amb èxit: Desenvolupen sensació d’estar orgullosos del que han fet. Comencen projectes i els volen acabar amb èxit. Etapa important per reforçar les activitats dels infants. Si no es completa l’etapa amb èxit: El nen es pot sentir inferior i poc valorat i reconegut pels altres. Això farà que sigui més difícil que desenvolupi tot el seu potencial. Es desenvolupa l’autoconcepte.

16. 5. Identitat vs. Confusió de papers (al llarg de l’adolescència): Si es completa l’etapa amb èxit: Els nens es tornem més independents i comencen a aparèixer projectes de vida a curt plaç (estudis, feina, habitatge...). Si no es completa l’etapa amb èxit: Pot donar lloc a la confusió personal. Es qüestiona la pròpia identitat.

17. 6. Intimitat vs. Aïllament (primera edat adulta, dels 20 als 25 anys): Si es completa l’etapa amb èxit: S’estableixen relacions amb un compromís més ferm. Es guanyen dues virtuts: afiliació i amor. Si no es completa l’etapa amb èxit: Es pot arribar a l’aïllament, soledat i en ocasions, la depressió.

18. 7. Generativitat vs. Estancament (edat adulta mitjana, dels 25 als 60 anys): Si es completa l’etapa amb èxit: Es comença la pròpia família i carrera professional i desenvolupem el sentit de formar part d’una cosa més important. És una etapa que cadascú aporta coses a la societat. Si no es completa l’etapa amb èxit: Pot donar lloc a l’empobriment personal. Les persones es poden sentir buides i amb la sensació d’haver perdut el temps. Se senten hepàtics i cansats. Pot haver-hi una nova crisi d’identitat.

19. 8. Integritat del jo vs. Desesperació (vellesa): Si es completa l’etapa amb èxit: Es contemplen els èxits personals i es desenvolupa integritat si hem portat una vida satisfactòria. Si no es completa l’etapa amb èxit: Ens sentim culpables de les accions que hem fet i estem insatisfets i descontents amb la nostra vida. També pot portar a la depressió.

20. Com potenciar un desenvolupament amb èxit a la primera infància... Fer activitats amb els infants i fer-los de guies, acompanyar-los. Crear espais educatius amb ells que siguin significatius. Aprendre a observar els infants i conèixer com es desenvolupen amb les coses quotidianes. Propiciar l’activitat física del nen. Afavorir el seu joc amb joguines simples. Promoure, en mesura del que es pugui, la reflexió i comprensió de les coses de manera que els obligui a buscar recursos cognitius. Buscar la integració de tots els llenguatges expressius i comunicatius perquè el nen tingui la seva pròpia manera de pensar. Ensenyar el plaer d’aprendre, anar més enllà de l’aprendre acadèmic.

21. Cal tenir present que en la primera infància... No hi ha un desenvolupament lineal: ja no es miren les coses com una seqüència de fets. Mai s’acaba el procés de coneixement i contínuament es poden transformar els coneixements. El desenvolupament afectiu, social i cognitiu no comença de zero, sempre hi ha una base sobre la qual els processos funcionen. El desenvolupament no té una etapa final, sempre hi ha reorganitzacions que poden portar a una transformació.

22. Com potenciar el desenvolupament a la segona infància I... Etapa important per l’aplicació de les operacions mental lògiques. Gran progrés intel·lectual en part perquè és quan genera un interès insaciable per tot el que té al voltant. El grup d’iguals comença a prendre importància i perd importància la figura dels pares. No cal forçar a fer els grups mixtes, en tot cas ja es van agrupant ells per sí mateixos. Es destaca un desenvolupament moral de manera que no només se segueixen les normes per por al càstig. Es pot mostrar un comportament poc definit (carinyós, esquerp, simpàtic, tímid...).

23. Com potenciar el desenvolupament a la segona infància II... Moment amb gran capacitat de reflexió. El desenvolupament intel·lectual és molt elevat i per tant es pot aprofitar per activitats que requereixin rendiment cognitiu. Al final de l’etapa els mateixos grups, per sí sols, es van obrint a les persones a l’altre sexe i per si sols ja apareixen els grups mixtes.