RAMON LLULL (1232-1316)

1. RAMON LLULL (1232-1316)

2. BIOGRAFiA • · Llull és una de les figures més fascinants i avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'edat mitjana • · Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, ermità franciscà... i va deixar una gran obra variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí. • · Va néixer a Mallorca entre finals del 1232 i principis del 1233, fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una família acomodada probablement de la noblesa catalana. • · Va començar a la cort de patge però després va ser preceptor de fill de Jaume I i majordom de palau. • · Es va casar amb Blanca Picany, que li va donar dos fills. • · Mentre ell estava a la cort les seves obres es redueixen a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità, aptes per ser cantades pels trobadors.

3. BIOGRAFiA (2) • · Cap al 1263 experimentà un canvi radical en la seva vida arran d'una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avançar l'herència a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació. • · Començà la seva formació teològica i es retirà de la vida pública per seguir “el que deia Déu”. Anà a terres musulmanes per estendre la doctrina cristiana i aprengué àrab. • · Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació. • · Finalment va entrar al monestir de la Real, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica • · En la seva vida va viatjar molt:Roma,París,Gènova,Tunis,Nàpols

4. OBRES • · Ramon Llull va escriure uns 265 llibres, que inclouen matèries com la filosofia , la ciència, l'educació, la mística, la gramàtica, la cavalleria, les novel·les o la poesia, entre molts altres temes, que ell mateix, traduïa a l'àrab i al llatí. Les principals són: • FILOSOFIQUES: Llibre de Gentil e los tres savis, i l'Art abreujada de trobar veritat/Ars Magna, on ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües. • DIDÀCTICA : Llibre de l'ordre de cavalleria • LITERÀRIES: Llibre d'Evast e Blanquerna, que conté el Llibre d'Amic e Amat, text que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que con-templa, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365. I el Fèlix, o Llibre de les meravelles: Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina. Inclou El llibre de les bèsties.

5. OBJECTIUS DE LA SEVA OBRA L'ART Sistema de pensament per salvar infidels i cristians Amor a Déu Superació culpes morals Explicació univers Com s'explica? Formes literàries diverses Poesia Novel·la Obra científica

6. LLENGUATGE • ·Ramon Llull utilitzà a les seves obres quatre llengües amb una finalitat instrumental: • · La llengua balear ( el català) per arribar al seu poble • · El llatí per convèncer els intel·lectuals • · L'àrab per arribar als infidels • · El provençal, en la seva joventut, per fer poesia trobadoresca • · També és el primer autor europeu que utilitzarà una llengua romànica, el català (i no el llatí) en obres filosòfiques, científiques i teològiques per fer arribar de manera més comprensible aquestes idees a un públic urbà, burgès o aristòcrata. • · Creà un model de llengua culta i unificat, amb una prosa perfecta i moderna, apta per expressar pensaments, intel·ligència i sentiments. • · Augmentà el cabdal lèxic per escriure les obres filosòfiques i doctrinals i es va basar sobretot en el lèxic hereditari, fent derivar mots del català i del llatí.

7. ESTIL • · La sintaxi és molt rigorosa i precisa amb una duplicitat de solucions: calcs i construccions llatines com les subordinades adjectives. • · Formes que reflecteixen el llenguatge popular com les oracions impersonals en 2a persona o els condicionals. Tot amb un esperit extraordinàriament fidel a la llengua que li permeté fixar per sempre el català literari amb tota la seva plenitud i perfecció. • · Dins l'estil lul·lià, cal distingir dos aspectes: • 1.- la retòrica lògica adreçada a la intel·ligència i que se centra en els enunciats. • 2.- la retòrica literària adreçada a la imaginació, que se centra en la bellesa de les paraules. • · Constants en l'estil de R. Llull són els locus amoenus, els exemples, les metàfores, els proverbis, les antítesis i els personatges simbòlics.

8. Exemples de textos 1 • RAMON LLULL: Llibre de les bèsties. [Una vegada elegit el lleó com a rei, cal nomenar els seus consellers.] • L'ós, el lleopard i la pantera s'inquietaren molt en sentir que la rabosa pertanyeria alconsell del rei. Temien que amb la seua loquacitat i la seua astúcia els enemistaria amb elrei, ja que ella més que cap altra bèstia havia aconsellat d'elegir el lleó.- Senyor -va dir el lleopard al rei-, en la vostra cort teniu el gall, que és savi i de bellafigura, i que sap ser senyor de moltes gallines. A l'alba canta molt clarament i bellament.És molt més convenient que ell siga del vostre consell, que no la rabosa.L'elefant va dir que era bo que el gall fóra del consell del rei perquè així li donaria exemplede com havia de governar i sotmetre la reina i el despertaria a l'alba per pregar Déu. Peròque la rabosa era apta per pertànyer al consell perquè era una bèstia que sabia moltescoses.El lleopard digué que no era convenient que en el consell del rei hi haguera duespersones de natures tan oposades, ja que per la poca estima que es tenien, podienpertorbar el bon funcionament del consell.La rabosa, per la seua banda, va dir que calia que en el consell del rei hi haguera bèstiesbelles i grans com l'elefant, el senglar, el boc, el moltó i el cérvol, perquè és convenientque el rei s'envolte de belles figures.

9. Exemples de textos 2 • (Del Llibre d'amic e amat) • 88. Apartaren-se l'amic e l'amor, e tenien solaç de l'amat; e representà's l'amat. Plorà l'amic, e esvaneí's amor en l'esmortiment de l'amic. Reviscolà l'amat son amic con li remembrà ses faiçons. 89. Deïa l'amic a l'amat que per moltes carreres venia a son cor e es representava a sos ulls; e per molts noms lo nomenava sa paraula; mas la amor ab què l'avidava e el mortificava no era mas una, tan solament. 90. Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e de novells vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç, e enclina son cap per ço li do un besar, e està en alt per ço que el pusca atrobar. 91. Absentà's l'amat a son amic, e encercava l'amic son amat ab memòria e ab enteniment, per ço que el pogués amar. Atrobà l'amic son amat; demanà-li on havia estat. Respòs: –En absència de ton remembrament e en la innorància de ta intelligència.– • 92. Digues, foll, ¿has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?–. Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment, qui no sap amar.

10. Exemples de textos 2 (cont.) • 93. Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes e ab plors. 94. Sembrava l'amat en lo cos de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments. Sanava l'amic son cos ab esperança, devoció, paciència, consolacions. 95. A una gran festa tenc l'amat gran cort de molts honrats barons, e féu grans canvits e grans dons. Venc l'amic a aquella cort; dix-li l'amat: –¿Qui t'ha apellat a venir a ma cort?–. Respòs l'amic: –Necessitat e amors m'han fet venir veer tes faiçons e tos capteniments.– • 96. Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: –D'amor–. –De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–. –Has altra cosa mas amor?–. Respòs: –Hoc, colpes e torts contra mon amat–. –Ha en ton amat perdò?–. –Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per acò era son hostal enfre amor e esperança.