1 / 20

Bases neurobiològiques de la conducta agressiva

Bases neurobiològiques de la conducta agressiva. Dra. Pilar Adroher Tarrés Pediatre Clínica Bofill. Agressivitat. “ Instint agressiu ” és present a totes les espècies . 

kert
Download Presentation

Bases neurobiològiques de la conducta agressiva

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Bases neurobiològiques de la conducta agressiva Dra. Pilar Adroher Tarrés Pediatre Clínica Bofill

  2. Agressivitat • “Instintagressiu” éspresent a totes les espècies.  • En humans, la plasticitat cerebral del nen en elsprimersanys, fa que elsvinclesafectius i patronseducacionalsdelsfamiliars responsables, determinin un correctedesenvolupament de connexionsinterneuronals que controlaran la seva conducta post. • Els “afectes” o “emocions” viscudesdurant la primera infància, sónsenyalsneurofisiològicamentgenerades, i que es van registrant, imprimint en l’anatomiad’uncervell en desenvolupament.

  3. Història pediàtrica de l’agressivitat • Lactant 1er any: interacció bàsica plor-resposta mare. • Fins 2 anys: rebequeries, esgarrapa la seva cara, crits, mossegades... autoagressions quan no obté el què vol. • Als 2-3 anys: agredeix als demés de la seva edat estirant cabells, esgarrapant, mossegant, empentant els companys. • Als 4 anys: inici d’agressivitat verbal.

  4. Tic FADAT Si +4 anys persisteix la intolerància a la frustració, amb resultat de freqüent conducta violenta, és preocupant, sobretot si s’arriba a preadolescent, perquè obra el pas al món de la predelinqüència.

  5. Determinants socials i de l’entorn • Baixnivelleconòmic i/o situació laboral d’atur • Dificultatsd’aprenentatge a l’escola, sensació de fracàs i baixa autoestima • Conflictesfamiliars: maltractaments, abusos físics o sexuals • Implicats en grupd’adolescentdelinqüents • Falta de model de comportamentapropiat • Antecedentsfamiliars d’ alcoholisme, criminalitat o psiquiàtrics

  6. Problemes de salut d’aquests adolescents • Necessitats nutritives no cobertes • Lesions o traumes menors 4-8 vegades més • Abús de substàncies • Malalties de transmisió sexual i embaràs precoç

  7. Etiologia de l’agressivitat • Factors genètics • Factors anatòmics • Factors neuroendocrins • Factors neuroquímics

  8. Factors genètics • Cromosomopaties: Síndrome de Klinefelter (47 xxy) Síndrome 47 xyy • Malaltieshereditàries : Malaltia de Wilson ________________________________________ Estudisfetsambnensadoptats, fills de pares biològicsviolents, presenten méstendència a ser violents també. Estudisfetsambbessonsmonocigotsdemostrenmajorconcordància en la tendènciacap a conductesagressiva que no en bessonsheterocigots. ________________________________________ Sembla existir alguntipus de vulneranilitat heredada.

  9. Factors anatòmics • El cervellésextraordinàriamentcomplexe. • Nombroses estructures orgàniquesintervenen en generar i modular la conducta agressiva. - des de partsmésinferiors de l’hipotàlam, com el sistema límbic, que controla circuïtsemocionals, - la amígdala, - fins a les àreesméssuperiors, àrees pre- frontals, que controlen circuïtsracionals.

  10. Lesions cerebrals Lesions orgàniques en àrees determinades del cervell per:  • Accidents traumàtics amb lesions frontals o temporals, • Asfixia neonatal, que afectin àrees tàlam-amigdala-ganglis basals , • Accidents vasculars cerebrals • Tumors de l’hipotàlam • Seqüeles d’infeccions: menigitis, encefalitis

  11. Factors neuroquímics “Neurotransmisors”:substàncies que intervenen en la laproducciód’impulsos nerviosos entre neurones. Importància per l’elaboraciódels “psicofàrmacs”, que actuaran modificant la funciód’aquestsneurotransmisors. • Serotonina: nivells (-) es relaciona amberrades en elsmecanismes que controlen els impulsos agressius. • Dopamina: nivells(+) desencadena violencia autodestructiva. • HiperfuncióNA i Hipofunció del GABA. Influència de substànciespsicoactives: alcohol.

  12. Factors neuroendocrins Les hormones modulen la conducta individual, i alhorafactorsambientals regulen la síntesid’algunes hormones. • Testosterona (+) genera conductesdominants. • Corticoïdes (-) presenta en conductessumises. • Glucèmia (-)

  13. Avaluació clínica • Anamnèsi: edatd’inici, símptomes, evolució, circumstànciesdesencadenants (divorci pares, pressó pare, pèrdua de treball…) • Antecedentspersonals:Embaràs, Part (anòxia, patiment fetal), Desenvolupament psicomotor (marxa, llenguatge), Malaltiesprèvies (epilepsia), Accidents (maltractaments), Hospitalitzacions, Escolarització (retardsd’aprenentatge, dislèxia, disgrafia, discalcúlia). • Antecedentsfamiliars:Edatdels pares, Professió, Estudis, Orígengeogràfic, Interacció familiar, Criteriseducatius, Alcoholisme i drogues, Conductesdelictives, Transtornspsicòtics, Depressió de la mare i maltracte. • ExploracióFisica- Neurològica:Detecció de lesionsfísiques –hematomes, Malformacions o dismorfies, Focalitatsneurològiques

  14. Exploracions complementàries • Analitica de sang: Nivells de glucosa Nivells de testosterona Nivellsd’alcoholèmia • LCR: Nivells de serotonina (5-HIAA) Nivells de dopamina • Estudi del cariotip. Descobreixcromosomopaties • EEG. Descartar epilèpsialòbul temporal • RMN.Valoralesionsorgàniques per trauma, tumor, AVC • Exploracióneuropsicològica: Qüoficient Intelectual, Lectura, Escriptura, Càlcul, Llenguatge i raonamentlògic

  15. Tractament • Teràpia multisistèmica. Inclou en seguiment en equip format per treballadors socials, psicòlegs, pediatres, neuròlegs, pedagogs, psicoterapeutes. • Psicofàrmacs. justificat quan el pacient té transtorns psiquiàtrics catalogats (depressió, transtorn d’ansietat, dèficit d’atenció e hiperactivitat, epilepsia o símptomes psicòtics.)

  16. Tic FELIÇ

More Related