1 / 22

Proposta per un Pacte de l’aigua de Girona

Proposta per un Pacte de l’aigua de Girona. Ter a Torroella. Àrea metropolitana i riu Ter. El riu Ter té cabals tant per sota del seu cabal ecològic que ha deixat de ser un riu.

kele
Download Presentation

Proposta per un Pacte de l’aigua de Girona

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Proposta per un Pacte de l’aigua de Girona

  2. Ter a Torroella

  3. Àrea metropolitana i riu Ter • El riu Ter té cabals tant per sota del seu cabal ecològic que ha deixat de ser un riu. • L’àrea metropolitana de Barcelona té un dèficit històric agreujat per l’augment de la població en els darrers 5 anys. • El riu Ter ha assumit injustament la responsabilitat de subministrament d’aigua a Barcelona.

  4. Solucions a l’abastament • Les solucions previstes de subministrament d’aigua a Barcelona passen per la dessalinització (160 hm3), el transvasament del Roine, la recuperació d’aqüífers abandonats, l’estalvi i la reutilització. D’aquestes, només el transvasament del Roine allibera el riu Ter de la responsabilitat de subministrament.

  5. Solució pel Roine

  6. Recuperació del riu Ter • No és cert que les inversions actuals alliberin la pressió sobre el riu Ter: la conselleria de Medi Ambient diu que s’alliberaran 45 hm3 del riu Ter. Això no serà cert en cas de sequera com el període actual. • L’augment de la demanda futura preveu unes necessitats de 160 hm3 que tornaran a recaure en el riu Ter.

  7. Criteris coherents i justos • Cal establir criteris coherents i justos per resoldre el subministrament històric d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona: • Si no es transvasa, no es transvasa enlloc. • No és just que les comarques de Girona assumeixin soles la responsabilitat de subministrament d’aigua a Barcelona. • La solució ha de ser definitiva

  8. Principi de deixar aigua • L’aigua és propietat de la conca. No es pot vendre ni canviar a una altra conca. • L’aigua es pot deixar. • Una vegada usada i depurada, l’aigua ha de tornar a la conca original.

  9. Cost energètic • Un dels costos més importants en la solució de l’aigua és els cost energètic. Resoldre l’energia és resoldre el problema. • Com a valor de comparació hem de saber que el transvasament d’aigua del Roine suposa un consum de 2 kWh/m3, i que la dessalinització suposa un consum entre 3,3 i 3,8 kWh/m3 (Blanes).

  10. Proposta pel pacte • L’aigua es depura en EDAR una vegada s’ha fet servir. • La reutilització en àmbits urbans no resoldrà el problema del Ter. • La solució al subministrament d’aigua passa per la reutilització de l’aigua depurada en el reg de la conca on s’ha captat l’aigua.

  11. Proposta pel pacte • La millor fórmula consisteix en fer servir un 20% de l’aigua de reg de les comarques del Baix Empordà, del Segre i de l’Ebre i tornar-la una vegada depurada per diluir-la amb el 80% de l’aigua del riu. Això significaria que Girona subministraria 17,6 hm3, Lleida 202 hm3 i Tarragona 143 hm3, que serien retornats als seus rius una vegada utilitzats.

  12. Proposta pel pacte • Si el criteri ha de ser més polític, l’àrea urbana de Barcelona es pot alimentar a parts iguals entre les comarques de Girona, de Lleida i de Tarragona. • Amb aquest criteri es podria alimentar l’àrea metropolitana amb 100 hm3 des de Girona, 100 hm3 des de Lleida i 100 hm3 des de les terres de l’Ebre.

  13. Avaluació del consum energètic • El consum de captació d’aigua amb el criteri de reutilitzar el 20% del volum de reg té un cost energètic de 1,92 kWh/m3. • Si el criteri és polític, a parts iguals, 1/3 per Girona, 1/3 per Lleida, 1/3 per Tarragona, el cost energètic esdevé de 1,38 kWh/m3. • El cost de dessalinitzar és de 3,5 kWh/m3

  14. Xarxes d’aigua recuperada en alta • Per fer arribar l’aigua recuperada als regants cal construir una xarxa d’aigua recuperada en alta que transporti l’aigua de les EDAR fins a les conques de captació. • El retorn de l’aigua recuperada a les comarques de Girona demana una canonada de més de 85 km i una potència de bombeig de més de 4,3 MW. • És important connectar-la amb la xarxa de reg del Baix Empordà.

  15. Xarxes d’aigua recuperada en alta • La captació d’aigua a la conca del Segre es podria fer al pantà d’Oliana. Una canonada entre aquest pantà i el de Sant Ponç, té una longitud de 30 km, amb un desnivell mínim de 150 m. si es fa un túnel. • El retorn d’aigua pels regants del canal Segarra Garrigues es pot fer a Ponts, amb una llargada de 185 km i una potència de 25 MW.

  16. Xarxes d’aigua recuperada en alta • La captació de les Terres de l’Ebre es podria fer al pantà de Mequinensa, però és millor fer-ho a Tortosa. El retorn de l’aigua depurada també hauria d’anar a la mateixa zona, aprofitant els canals de reg. • La llargada de les dues canonades seria de 140 km, amb una potència de 8 MW.

  17. Xarxes d’aigua recuperada en alta

  18. Xarxes d’aigua recuperada en alta

  19. Solució que impulsi al país • Resoldre el problema de manca d’aigua amb xarxes d’aigua recuperada d’alta per subministrar als regants permet desenvolupar sistemes propis amb tecnologia autòctona, permet millorar la tecnologia de regadiu i és una solució que es pot fer en un termini ample de temps. • És una solució que permet fer créixer l’economia catalana. Permet a l’ACA ser locomotora en tecnologia ambiental.

  20. Règim de funcionament de les plantes de dessalinització • Donada la quantitat d’energia elèctrica que demana la dessalinització d’aigua de mar, és imprescindible que les plantes adeqüin el seu règim de funcionament per afavorir el sistema elèctric. • La producció ha de seguir la vall de la corba (nits i caps de setmana, 5.800 h/any) i el règim eòlic (1.000 h/any més).

  21. Corba de demanda eléctrica

More Related