LA PREGÀRIA DELS SALMS
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 17

LA PREGÀRIA DELS SALMS PowerPoint PPT Presentation


  • 86 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

LA PREGÀRIA DELS SALMS. Monges de St Benet de Montserrat. LES DIFERENTS COL· LECCIONS DE SALMS. Arbre a l’esplanada on hi havia el Temple de Jerusalem, actualment hi ha la Mesquita d’Omar. PRÒLEG A TOT EL SALTERI. Salm 1.

Download Presentation

LA PREGÀRIA DELS SALMS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


La preg ria dels salms

LA PREGÀRIA DELS SALMS

Monges de St Benet de Montserrat


La preg ria dels salms

LES DIFERENTS COL· LECCIONS

DE SALMS

Arbre a l’esplanada on hi havia el Temple de Jerusalem, actualment hi ha la Mesquita d’Omar

PRÒLEG A TOT EL SALTERI

Salm 1

Feliç l’home, la dona, que viu com un arbre ran de “l’aigua” que surt del “costat del Santuari” (Ezequiel)

Estima de cor la seva llei, i la practica nit i dia.

Tot el Salteri ens porta a meditar la Llei de Déu, ja que pregant, ens posem a prop del doll de la seva gràcia.


La preg ria dels salms

I - PART DEL SALTERI salms 1-88

INTRODUCCIÓ

Salm 2

El “Rei-Messies” és consagrat per Déu com a Fill. I Déu li dóna els pobles per herència. Aquestes pedres, evocant David i Salomó, respiren el fervor messiànic que dominava el Poble durant la pregària.

Juntament amb el s1 on es parla de la felicitat del “JUST”, aquest s2 diu feliços és qui tenen Déu per “REI”. Els dos salms obren tot el salteri: un camí vers la FELICITAT.

Pedres on hi ha esculpides les estrelles “reials” de David i Salomó


La preg ria dels salms

Roca de l’interior de la mesquita d’Omar, que correspon a l’antic Altar dels sacrificis, on el Poble venia a presentar les seves súpliques i a oferir les víctimes d’acció de gràcies.

DUES COL·LECCIONS DE SÚPLIQUES DE DAVID

Salms 3-32 i Salms 33-40.50-71

Quan molts l’ataquen, el salmista se’n va al Temple per suplicar Déu que l’ajudi. Si ells són insensats, ell vol ser innocent (=Jesús).

Amb Crist, el NOU TEMPLE, evocat per aquesta pedra, demanem a Déu, en tots aquests salms de súplica, que ens alliberi del mal.

I també mirant aquesta roca, cantem a Déu les accions de gràcies, per tantes coses bones com ens dóna.


La preg ria dels salms

Mur de les lamentacions

COL·LECCIÓ DELS FILLS DE CORÉ

Salms 41 - 48

Escrits a l’exili ( o en el postexili immediat), quan Jerusalem estava en ruïnes, aquests salms parlen tant de la set de Déu i del Temple, com de la bellesa de la Ciutat, que ells voldrien reconstruïda.

Són una Lamentació en clau positiva, ja que canten la bellesa i grandesa d’allò que desitgen.

Coré és el pseudònim que agafen aquests suplicants vinguts del desterro.


La preg ria dels salms

Capitell amb el dibuix de l’Arca de l’Aliança que acompanyava el poble en el seu Pelgrinatge pel Desert.

COL·LECCIÓ DELS FILLS D’ASSAF

Salms 49. 72 - 82

També en situació d’Exili, aquests salms fan un repàs de la història, quan Déu conduia el Poble pel Desert, amb l’Arca enmig d’ells. I demanen a Déu que continui actuant com ho va fer llavors.

També demanen a Déu que judiqui els pobles de la terra, per fer justícia als seus elegits.

Assaf és el pseudònim de l’autor d’aquests salms que repassen la història de l’Èxode i de l’Aliança.


La preg ria dels salms

Escales de l’antiga

Ciutat de David per on es pujava al Temple

APÈNDIX a les 4 COL·LECCIONS

Salms 83 - 87

Delir-se pel Temple (s83), celebrar la Salvació (s84), sentir-se fidel com David (=Jesús s85), fill de Sió (s86), però amb una situació plenament desesperada (s87), és la conclusió que donen aquests salms a les col·leccions de la 1a part del salteri.


La preg ria dels salms

Pastor jueu com el jove David. El David que, esdevingut Rei, segueix considerant-se FILL davant del Pare.

DARRER SALM DE LA 1a PART

Salm 88

Aquesta part del salteri acaba amb un salm “reial” tal com havia començat (s2). David, el pastor “segons el cor de Déu”, és el Rei Messies, que diu a Déu PARE.

I canta els favors del Senyor durant tota la vida: Ell l’ha elegit traient-lo del ramat, i l’ha fet un home fort, cap del Poble.

Ara, però, enyora les predil·leccions de quan era jove, ja que els enemics l’han vençut. Tot i això: “beneix Déu per sempre”.


La preg ria dels salms

II - PART DEL SALTERI salms 89 - 150

EL TRÈBOL

Salm 89-91

Aquests tres salms fan d’introducció a la 2ª part.

Parlen de la precarietat de la vida humana que passa com l’herba, o com aquestes flors del camp (s89).

Però si ens posem vora Déu, “fent-nos seus”, Ell ens salvarà (s90). Déu realment és la Roca que ens guarda, i que “no coneix la injustícia”(s91).

La precarietat, i proximitat de la roca, queden suggerides per aquestes roselles protegides per la natura del voltant.

“Trèbol” format per tres flors dels camps de Terra Santa


La preg ria dels salms

Banias és l’antiga Cesarea

de Felip on no sols els apòstols van confessar la divinitat de Jesús, sinó que ja des d’antic, aquestes fonts del Jordà havíen estat lloc de Culte de Divinitats Cananees, Gregues i Romanes.

SALMS DE JAHVÉ REI

Salms 92-99

Aquests salms inspirats en els poemes dedicats al déu Baal, dels cananeus (el déu de la naturalesa), canten la Reialesa Única de Jahvé que s’apareix en mig de “la tempesta i les aigües torrencials”(s92).I conviden a l’adoració de Déu (s94), Ell que és Salvador (s95 i 97) i fa Justícia (s96), ja que és Sant (s98). Que tota la terra lloi aquest Rei (s99)


La preg ria dels salms

Mesquita d’Al-Aksa situada al lloc on hi havia el palau reial, a la dreta del Temple.

10 SALMS CENTRALS

Salms 100-109

El tema d’aquests 10 salms és la reialesa del Messies (=Jesús), que sempre acostuma a seguir als salms de la reialesa de Jahvè.El rei lloa (s102-103 i 106-107) i prega Déu (s101 i 108), repassant la història de la seva Fidelitat envers el POBLE (s104-105).

Assegut a la dreta del Temple (o sigui a la dreta de Déu), on David té el palau, evocat per aquesta mesquita oriental, el rei rep de Déu la consagració i explica el seu programa de govern (s100 i 109)


La preg ria dels salms

HALLEL DE L’ÈXODE

Salms 110-117

Salms que es diuen en la celebració de la Pasqua, commemorant el pas del Mar Roig:1 - És feliç qui viu la Pasqua (s111) i lloa Déu pel seu Memorial (s110)2 – Després de cantar el pas pel Mar Roig i el Jordà (s112-113) ve un doble càntic d’acció de gràcies per aquesta salvació (s114-115)3 – Lloança universal (s116)4 - El darrer salm resumeix tota la història d’aquesta Victòria Pasqual (s117)

Mar Roig i muntanyes del Sinaí, al fons


La preg ria dels salms

Cim del Sinaí

MEDITACIÓ SOBRE LA LLEI

Salm 118

Aquest salm, central en la 2ª part, ens fa reflexionar sobre la Llei de Déu que Jahvé va donar a Moisès al Sinaí.Quan ens trobem amb Déu, en el silenci, l’Esperit posa la Llei en el nostre cor. Per això es diu d’aquest salm que és al cim de la MÍSTICA jueva.

Els cristians sabem que la única Llei és “el manament de l’Amor”, que aquest salm ens fa meditar a cada verset.


La preg ria dels salms

Vista de Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, amb les muralles a primer terme

SALMS GRADUALS

Salms 119 - 133

Aquest grup de salms són els que deien els israelites pujant a Jerusalem en pelegrinatge, per les festes.Molts jueus, venint del nord com tots els galileus, entraven a Jerusalem per la muntanya de les Oliveres, des d’on veient per 1ª vegada les muralles, “esclataven en cants d’alegria”.Tots aquests salms no sols tenen Sió en la ment, sinó la duresa del camí. Per això demanen insistentment a Déu que els guardi dels perills.


La preg ria dels salms

Porta de Damasc per

entrar a Jerusalem

EL GRAN HALLEL

Salms 134 - 136

Com a apèndix als Graduals els salms 134 i 135 lloen Déu per l’Èxode, que es repeteix en cada pelegrinatge.El salm 135 és com l’anterior, però posant 26 vegades “perdura eternament el seu amor”(el mot Jahvè equival al Nº 26).

El salm 136 té un desig ardent de “no oblidar mai Jerusalem”.


La preg ria dels salms

TERCERA COL·LECCIOde SÚPLIQUES DE DAVID

Salms 137 - 144

Al final del salteri, un darrer grup de salms atribuït a David ens vol remarcar l’autoria davídica de tot el salteri.

David s’hi presenta amb un “esperit cansat” i “rendit”(s141-142).Ell sap que Déu el judica i no se’n pot amagar (s138). Però com que té enemics que planegen el mal, demana la Salvació (s139-140).

I, agraït, canta la benedicció de Déu, al rei i al poble (s 137 i 143).

El grup acaba amb el salm 144 que és un “càntic nou” dedicat a Jahvè, Rei universal de TOT el món.

Espadats d’Engadí on Davids’amagava de Saül (títol de s142)


La preg ria dels salms

CONCLUSIÓa tot el salteri

LLOANÇA UNIVERSAL

que d’Israel (i de Jesús) s’escampa a

TOTS ELS POBLES

Salms 145 - 150

Aquest darrer grup de salms és un apèndix posat després de la composició del llibre, per donar un to de LLOANÇA al conjunt.El Senyor és el Rei que reconstrueix Jerusalem (s145) i regna sobre els humils (s146-147). Tota la terra l’ha de lloar dansant al ritme del “càntic nou” (s148-149) i amb TOTS els instruments musicals (s150).


  • Login