1 / 36

Cerc BdT 112.3a Puois nostre temps comens ’ a brunezir , vv. 31-36 :

Cerc BdT 112.3a Puois nostre temps comens ’ a brunezir , vv. 31-36 : Ves manhtas partz vey lo segle faillir, per qu ’ ieu n ’ estauc marritz e cossiros, que soudadiers non truep ab cuy s ’ apays, per lauzengiers qu ’ an bec malahuros, qui son pejor que Judas que Dieu trays;

keanu
Download Presentation

Cerc BdT 112.3a Puois nostre temps comens ’ a brunezir , vv. 31-36 :

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Cerc BdT 112.3a Puois nostre temps comens’a brunezir, vv. 31-36: Ves manhtas partz vey lo segle faillir, per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros, que soudadiers non truep ab cuy s’apays, per lauzengiers qu’an bec malahuros, qui son pejor que Judas que Dieu trays; ardre·ls degr’ om e totz vius sebellir. De maints côtés, je vois le monde faillir: je suis marri et soucieux de ce que le soudoyer ne trouve plus qui le nourrisse, par le fait des médisants à la langue maudite, pires que Judas, qui trahit Dieu; on les devrait brûler ou ensevelir tout vivants. BnMar BdT 63.2 A, senhor, qui so cuges, vv.43-48 et 55-58: Lenguaforcat, becx agutz, quan totz lo plaitz es vencutz e lor digz que di aunitz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ve·us los ab peira batutz et an pro que consirar. Lengua forcat son pejor cel qu’a trait son Senhor, [var.E - que Judas que trait] que ri d’aquo c’autre plor e fan la lei cambiar, BnMar BdT 63.8 Quan l’erb’es reverdezida, vv. 50-53: Car si·n fauc fol’esbrugida e trop gran vertat l’enquier si auran m’amor delida e vieillas e lauzengier. BnMar BdT 63.7a Quant la plueja e·l vens e·l tempiers, vv. 15-18 [7, 14, 35]: Tan voil, domna, q’us jorns primiers esplei que nostr’amors non cas per gelos ni per lauzengiers, cui mals focs las lengas abras. Car si je fais sottement du tapage et que je m’enquiers de trop près de la vérité, les vieilles et les calomniateurs auront détruit mon amour Je désire tant, ma dame, réussir quelque jour (auprès de vous), avant que notre amour ne soit brisé par des jaloux et par des « losengiers ». « Langue fourchues », becs aigus, quand le procès est tout à fait gagné, et que leurs paroles – que Dieu honnisse! … les voilà (?) frappés d’une pierre et ils ont bien de quoi réfléchir. « Langues fourchues » sont pires que Judas qui trahit son seigneur, car ils rient de ce dont un autre pleure et ils bouleversent la loi.

  2. BnMar BdT 63.3 Bel m’es lai latz la fontana, vv. 10-18: Dona es vas drut trefana de s’amor pos tres n’apana: estra lei n’i son trei, mas ab son marit l’autrei un amic cortes prezant. E si plus n’i vai sercant es desleialada e puta provada. Une dame est déloyale en amour envers son ami, quand elle l’accorde à trois; c’est contre la loi qu’ils sont à trois. Mais je lui permets à côté de son mari un ami courtois et estimé. Et si elle en cherche plus, elle est déshonorée et putain avérée.

  3. PrAlv BdT 323.24 Sobre·l vieill trobar e·l novel, vv. 1-6: Sobre·l vieill trobar e·l novel vueill mostrar mon sen als sabens, qu’entendon be cil que a venir son c’anc tro per me no fo faitz vers entiers, e qui non cre qu’ie·n sia verdadiers auia dese con estau a razon. BnMar BdT 63.6, D’entier vers far ieu non pes, vv. 31-36: E quan canorgues si mes Pey d’Alvernh’ en canongia, A Dieu per que∙s prometia Entiers que pueys si fraysses? Quar si feys, fols joglar es Per que l’entier pretz cambia. BnMar BdT 63.6, D’entier vers far ieu non pes, vv. 73-78: De far sos novelhs e fres so es bella maestria e qui belhs motz lassa e lia de belh art s’es entremes; mas non cove q’us disses que de totz n’a senhoria. BnMar BdT 63.6, D’entier vers far ieu non pes, vv. 1-6: D’entier vers far ieu non pes Ni ges de fragz no∙n faria E si fatz vers tota via, En l’an un o dos o tres, Et on plus sion asses, Entier ni frag no so mia Composer des airs nouveaux et inédits, c’est une belle maîtrise; et celui qui sait lacer et lier de belles paroles, exerce un bel art; mais il ne convient pas que quelqu’un dise qu’il y est supérieur à tout le monde. Et quand Pierre d’Auvergne fut entré comme chanoine dans un canonicat, pourquoi se promettait-il « entièrement » à Dieu, pour ensuite « se briser » (rompre ses vœux)? Car il se transforma en fol jongleur, de sorte qu’il change son renom « entier ». Je ne songe pas à faire une chanson « entière » (parfaite), mais je n’en ferais pas non plus de « brisée » (imparfaite), et pourtant je fais sans cesse des chansons, une ou deux ou trois par an, mais fussent-elles encore plus nombreuses, elles ne sont ni « entières » ni brisées ». PrAlv BdT 323.3 Al dessebrar del païs, vv. 45-48: A partir m'ave de la terra conia; si no·m fos per que·s n'azir, mes mi fora en canonia.

  4. PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 19-24 : E·l tertz Bernartz de Ventadorn, qu’es menre de Bornelh un dorn: en son paire ac bon sirven per trair’ ab arc manal d’alborn, e sa maire escalfav’ al forn et amassav’ a l’issermen. Le troisième, Bernard de Ventadour, inférieur à Bornelh de la largeur de la main, eut pour père un serviteur expert à tirer de l’arc de cytise. Quant à sa mère, elle chauffait le four et ramassait des sarments. PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 79-84 : Peire d’Alvernhe a tal votz que non canta sus ni desotz, e lauza·s mout a tota gen; pero maiestres es de totz, ab q’un pauc esclarzis sos motz, qu’a penas nulhs hom los enten. BnMar BdT 63.7a Quant la plueja e·l vens e·l tempiers, vv. 7, 14, 35 : lo matin egal del alborn eu∙m al mon bel palais el forn dels mals no∙m puesc partir un dorn Quant à Pierre d’Auvergne, il a une voix telle qu’il chante aussi bien en haut qu’en bas et se vante fort auprès de toute gent. Mais c’est bien le maître de tous, à condition qu’il rende un peu plus claires ses paroles, car c’est à peine si on les comprend.

  5. PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 49-54 : E l’ochens Bernatz de Saissac, qu’anc un sol bon mestier non ac mas d’anar menutz dos queren, et anc pueys no·l prezei un brac, pus a·N Bertran de Cardalhac ques un vieil mantel suzolen. Le huitième est Bernard de Saissac, qui n’eut jamais d’autre bon métier que d’aller mendier de menus dons. Et je l’estime moins que fange depuis qu’il est allé mendier à Bertrand Cardaillac un vieux manteau couvert de crasse. BnMar BdT 63.7 Farai un vers ab son novelh, vv. 37-39 et 43-46 : Cuy siey amic falhon del tot ben seri’ ops a perforsar que non estes tostemps el lot Mas so que hom a, sobretot cove per mezura menar, si non o fai es senes cot: l’autruy l’ave segr’ e cassar. BnMar BdT 63.8 Quan l’erb’es reverdezida, vv. 8-14: Si ai amor encobida e mes tot mon cossirier que ja no vuelh a ma vida, mon grat, far autre mestier, qu’anc pus nasquey de ma maire no volgui autr’obra faire ni d’autre labor no viu. Celui qui est tout abandonné de ses amis, devrait bien s’efforcer de ne pas toujours rester dans la boue. Mais ce que l’homme a, surtout il convient de le mener avec mesure. S’il ne le fait pas et qu’il le néglige, il est obligé de poursuivre et de pourchasser le bien d’autrui. J’ai tellement convoité l’amour, j’y ai tant mis tout mon désir, que de ma vie je ne veux faire, de mon propre gré, d’autre métier, car jamais depuis ma naissance je ne voulus m’appliquer à autre chose, et je ne vis point d’autre labeur.

  6. BnMar BdT 63.8 Quan l’erb’es reverdezida, vv. 57-66: N’Eblon man ves Marguarida, lo vers per un mesatgier, qu’en lui es amor jauzida de don’ e de cavalier. Et ieu soi sai ajustaire de dos amicx d’un vejaire, N’Aimes e·N L’Estrebesquiu. N’Aimes e·N L’Estrebeschaire son dui amic d’un vejaire [...] ab L’Entrebeschiu. J’envoie la chanson par un messager à messire Eble, du côté de Margarida, car chez lui amour de dame et de chevalerie trouve un joyeux accueil. Et ici, je mets d’accord deux amis d’un [même?] avis, les sires Aimes et le Dénoueur. Les sires Aimes et le Dénoueur sont deux amis d’un avis… PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 61-66 : E N’Ebles de Saigna·l dezes, a cuy anc d’amor non venc bes si tot se canta de coynden: us vilanetz enflatz plages, que dizon que per dos poges lai se logua e sai si ven. Le dixième est messire Ebles de Saignes, qui n’eut jamais grand succès en amour, bien qu’il chante comme s’il avait mal aux dents (?). C’est un vilain, prétentieux et chicaneur, dont on dit que pour deux deniers pougeois, il se loue d’un côté et se vend de l’autre.

  7. BnMar BdT 63.7 Farai un vers ab son novelh, vv. 43-50 : Mas so que hom a, sobretot cove per mezura menar, si non o fai es senes cot: l’autruy l’ave segr’ e cassar. Ab so qu’ieu sembli be la cot que non talh’ e fa·l fer talhar. Aquo de qu’ieu non say un mot cugi ad autruy ensenhar. Mais ce que l’homme a, surtout il convient de le mener avec mesure. S’il ne le fait pas et qu’il le néglige, il est obligé de poursuivre et de pourchasser le bien d’autrui. Avec cela, je ressemble bien à la pierre à aiguiser qui, sans tailler, fait tailler le fer. Ce dont je ne sais pas (moi-même) un mot, je pense l’enseigner à autrui. Horace, Ars poetica, 304-306 : Ergo fungar vice cotis, acutum reddere quae ferrum valet exsors ipsa secandi. Munus et officium, nil scribens ipse, docebo Donc, je veux jouer le rôle de la pierre à aiguiser, capable de rendre le fer tranchant sans avoir elle-même la propriété de couper. J’enseignerai, sans rien écrire moi-même, la tâche et le devoir.

  8. BnMar BdT 63.5 Compahno, per companhia, vv. 36-39: Pero per conseill faria la leujor Bernart Martin lo Pintor que ditz e trai guirentia Ainsi il ferait la légèreté selon le conseil de Bernart Martin le Peintre qui dit et témoigne. Horace, Ars poetica, 9-10, 361 : Pictoribus atque poetis quidlibet audendi semper fuit aequa potestas Ut pictura poesis Les peintres et les poètes, toujours, eurent le juste pouvoir de tout oser. Il en est d’une poésie comme d’une peinture

  9. BnMar BdT 63.1 Amar dei, vv. 10-13: Dunc dompnei color en peintura, mas be vei en plan ma rancura Alors je me donne l’air d’être heureux en amour [je courtise une vaine apparence], mais en réalité je vois bien ce qui fait mon chagrin. Sap. 15, 4-5 : Non enim in errorem induxit nos hominum malae artis excogitatio, nec umbra picturae labor sine fructu, effigies sculpta per varios colores, cuius aspectus insensato dat concupiscentiam. Non, les inventions humaines d'un art pervers ne nous ont pas égarés, ni le travail stérile des peintres, ces figures barbouillées de couleurs disparates, dont la vue éveille la passion chez les insensés et leur fait désirer la forme inanimée d'une image morte.

  10. GlPoi BdT 183.2 Ben vueill que sapchon li pluzor, vv. 1-3 : Ben vueill que sapchon li pluzor d’un vers, si es de bona color qu’ieu ai trat de bon obrador Marc BdT 293.16 D’aisso laus Dieu, vv. 49-51 : Del plus torz fens sui ples e prens, de cent colors per mieills chauzir RbAur BdT 389.22 Cars, douz e fenhz del bederesc, v. 19: Cars, bruns e tenhz motz entrebesc Je veux que tout le monde sache s’il est de bonne couleur, ce petit vers sorti de mon atelier. Je suis doué et rempli d’une infinité d’artifices, de cent moyens pour aboutir [ou nuire] J’enchevêtre des mots obscurs et ternes

  11. JfRud BdT 262.7 Qui no sap esser chantaire (BnMar?): Qui no sap esser chantaire, braire deu quant aug lo ver sonar clar e qant son per tot mesclat prat e·l rozal del mati s’espan blan sobre l’erba josta·l sauza. Que celui-là qui ne sait pas chanter aboie, quand j’entends les vergers résonner gaiement, quant partout les prés sont bigarrés et que la rosée du matin s’épand doucement sur l’herbe auprès du saule.

  12. BnVen 70.9, 1: Bel m’es can eu vei la brolha BnVen 70.10, 1: Bel m’es qu’eu chan en aquel mes Marc 293.11, 1: Bel m’es quan la rana chanta (cf. 293.12, 12a, 13, 21) JfRud 262.5, 1: Quan lo rius de la fontana Marc 293.31, 9-10: E s’esforsa si la rana lonc la fontanilha Marc 293.21, 1-4: Bel m’es quan la fuelh’ ufana / en l’auta branquilha / e·l rossinholets s’afana / desotz la ramilha Cerc 112.1c, 6: Contre l’ivern e·l freig aurei GrEsp 244.13, 42-43: Dous aureys / tempratz non trop cautz ni freys Cerc 112.1a, 3: Can par la flors sobre·l verjan Cerc 112.3a, 2: E li verjan son de la fuelha blos Cerc 112.4, 2: E·l fuelha chai de sus verjan Marc 293.5, 7-11: C’est amors… a cui es douss’e privada

  13. « In conclusione: nella poesia di Bernart Marti si possono cogliere echi formali da Marcabruno, ma non si trova affatto il rigoroso moralismo marcabruniano. In particolare, la strofa in cui egli sentenzia che estra lei n’i son trei non costituisce un’interpretazione autentica della condanna che Marcabruno pronuncia contro cella qu’en pren dos o tres. Essa ricorda, sì, i versi di Marcabruno; ma, forse giuocando consapevolmente sull’equivoco, in realtà li corregge, nel senso di quello ch’io chiamerei “il compromesso cortese”. Compromesso tra la spregiudicata esuberanza d’un Guglielmo d’Aquitania e l’arcigno ritegno d’un Marcabruno; compromesso tra libertinaggio d’istinto mondano e monogamia di legge divina » A. Roncaglia, « Trobar clus: discussione aperta », p. 43-44

  14. Marc 293.15, 27-30: Mas cella qu’en pren dos o tres e per un non s’i vol fiar, ben deu sos pretz asordejar e sa valors a chascun mes. Mais celle qui en prend deux ou trois [amants? hommes?] et ne veux donner sa foi à un seul doit bien avilir son prix et sa valeur chaque mois Marc 293.18, 43-44 et 55-57 (ms. C): Selh’amor[s] viu de rapina que per un sol non defina ………………………………………. Amors qui ves dos s’aclina quer lo ters que∙l plec l’esquina, plus es puta que maustina L’amour qui ne se contente pas d’un seul [homme] vit de pillage [tromperie] ……………………………………………… L’amour qui s’incline devant deux personnes et en désire aussi une troisième devant laquelle plier l’échine est plus dévergondé qu’une mâtine Cerc 112.1a, 36-37: Non a valor d’aissi enan cela, c’ab dos ni ab tres jai Celle qui couche avec deux ou trois amants, de ce jour-là, elle perd toute valeur

  15. Marc 293.30, 87: ni de son cor plus trefana Marc 293.15, 27-30: Mas cella qu’en pren dos o tres e per un non s’i vol fiar, ben deu sos pretz asordejar e sa valors a chascun mes. Mais celle qui en prend deux ou trois [amants? hommes?] et ne veux donner sa foi à un seul doit bien avilir son prix et sa valeur chaque mois

  16. Marc 293.32, 64-72: C’amors s’embria lai on conois son par; blancha e floria, e presta de granar, ses fellonia fai contr’amic aisar; ops l’es qe·is gar cel cui bon’amors guia de mespreiso. Car amour croît là où il reconnaît son compagnon; blanc et fleuri et prêt à germer, sans méchanceté il met à son aise le vrai amant; il faut que celui que guide le bon amour se garde des mauvaises actions.

  17. Marc 293.30, 54-56: Per so n’auretz per soudada al partir: bada, fols, bada, e la muz’a meliana Pour ce, vous aurez pour salaire, au départ: baye, fou, baye, et la perte de l’après-midi. Marc 293.5, 12: Tant que∙l fols deven musaire Marc 293.5, 29: Si l’us musa, l’autre bada Marc 293.14, 1: La musa port’e∙l badalh Marc 293.14, 33: Qu’estra grat mus’e badalha Marc 293.25, 63-64: Bad’e mus / qui∙l vol plus Marc 293.42, 15-16: E∙l jelos bada e musa / e fai badiu badarel Cerc 112.4, 37-38: Bel m’es quant ilh m’enfolhetis / e∙m fai muzar e∙n vauc badan

  18. BnMar BdT 63.1, 55-57: non a rei / el mon tan com dura / mieils estei Cerc BdT 112.1b, 5-6: mas tan s’es de mi loignada /q’ieu non la puesc aconseguir Marc BdT 293.1, 42: que trop s’es de mi alonhatz BnMar BdT 63.1, 49-50: tant es fin’e pura, / grail’e grass’e plana RmMir BdT 406.6, 53-54: qu’en tela renzana / agr’en sa cabana ArGlMarsan, Ensenhamen, 11: camizas de ransan Flamenca, 5822-5833: camis’e bragas ac de tela / de Rens ben faita e sotil GlPoi BdT 183.1, 23-24: enquer me lais Dieus viure tan / qu’aia mes mans soz son mantel Cerc BdT 112.1b, 47-49: si josta mi despoliada non la puesc baizar e tenir dins cambra encortinada JfRud BdT 262.5, 12-14: ab atraich d’amor doussana dinz vergier o sotz cortina ab dezirada companha

  19. Léo Spitzer, « L’amour lointain de JaufréRudel et le sens de la poésie des troubadours », in RomanischeLiteraturstudien 1936-1956, Tübingen 1959 (1944), p. 363-417. Grace Frank, « The distant love of JaufréRudel », Modern language notes, 57 (1942), p. 528-534. Pietro G. Beltrami, « Ancora su Guglielmo IX e i trovatori antichi », Messana, n.s. 4 (1990), p. 5-45.

  20. PrAlv BdT 323.15, 8-11: Contr’aisso m’agrada·l parers d’amor lonhdana e de vezis, quar pauc val levars ni iazers a lui ses lieys cuy es aclis, Dans cette situation, j’aime bien l’apparition d’un amour lointain et voisin, parce que la veille et le sommeil ont peu de valeur pour lui, sans celle à laquelle il est soumis BnVen BdT 70.7, 7: eu melhur enans que sordei Je deviens meilleur au lieu d’empirer Vida du Monge de Montaudon: E fo faichs seingner del Puoi Sainta Maria e de dar l’esparvier. Lonc temps ac la seingnoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet Et il fut fait seigneur du Puy Sainte-Marie, avec le privilège de donner l’épervier. Longtemps il eut la seigneurie de la cour du Puy, jusqu’au moment où la cour disparut Canso de la Crozada, 7954-7955: Qui no sap cosselh pendre l’ora que l’a mestier, ja a la cort del Poy no prengua l’esparvier Celui qui ne sait pas prendre sa décision à l’instant où cela lui est nécessaire, ne se hasarde pas à prendre l’épervier à la cour du Puy Canso de la Crozada, 8119: Que fier e trenca e briza totz los cors e·ls correitz Elle rompit et brisa tous les cuirs et les attaches

  21. JfRud BdT 262.5, vv. 8-14: Amors de terra lonhdana, per vos totz lo cors mi dol. E no·n puesc trobar meizina si non vau vostre reclam ab atraich d’amor doussana dinz vergier o sotz cortina ab dezirada companha. BnMar BdT 63.3, vv. 33-36,  43-47: Ges non ai mon cor voiant d’amor quan m’en vauc prezant per NaDezirada, mas trop m’es lunhada. ………………………………………. c’asatz fauc meils mon talant quan l’ai despoillada sotz cortin’ obrada. En autr’amistat propdana m’amar mis, que·m fo dolsana: Cerc BdT 112.1b, vv. 3-6, 12-13, 47-49: vueil un novel chant comenzar d’un amor cui am e dezir; mas tan s’es de mi loignada q’ieu non la puesc aconseguir ………………………………………………. Las! tan l’aurai desirada qe per lei plaing, plor e sospir ………………………………………………. si josta mi despoliada non la puesc baizar e tenir dins cambra encortinada.

  22. BnMar BdT 63.6, 15-17: Fols hom leu so cujaria que chans nulhs entrebesques qu’om de vanetat fezes ElCai BdT 133.2, 17-18: Qu’us rics savais que trastomba fin’amor e l’entrebesca GlAde BdT 202.4, 13-14: Ans vauc de bresc entrebrescan, debresc entrebrescat d’enjan GrBor BdT 242.11, 20-21: es, qui sap razo gardar, com los motzentrebeschar Marc BdT 293.14, 35-36: qu’amors adoncx entrebresca, enginhos desentrebresc Marc BdT 293.31, 39-40: del cim tro qu’en la racina, entrebescat hoc e no Marc BdT 293.33, 9-11: mas menut trobador bergau entrebesquill mi tornon mon chant en badau Marc BdT 293.37, 7-8 et 11-12: Trobador, ab sen d’enfanssa, movon als pros atahina, […] e fant los motz, per esmanssa, entrebeschatz de fraichura RbAur BdT 389.20, 20-21: q’ieu non sui cel que paresc: q’en autre sen m'entrebesc RbAur BdT 389.22, 19 et 26-27: Cars, bruns e tenhz motzentrebesc …………………………………………….. e enclau Joven e serga per qu’ira e jois entrebesca RbAur 389.41, 36-37: Ben ai ma voluntat plena de tal sen que s’entrebesca

  23. Attribution: C+CReg2 = Marc; R+CReg1 = BnMar; ABDEIKNN2 = PrAlv 8ababcd (cf. Cerc BdT 112.4 Quant l’aura doussa s’amarzis) 8 coblas unissonans + tornada cd Mss. ABIKNN2z: Sainta Maria d’Orien, guiza·ls reis e l’emperador e faitz lor far ab la lur gen lo servizi Nostre Seignor, qe·il Turc conoscant l’entresseing on Dieus moric per nos carnau. Mss. C(DE): Sancta Mari’, en Orien, guiza·l rei e l’emperador e lur fagz far ab la lor gen lo servizi Nostre Senhor, que·lh Turc conosco l’entressenh que Dieus pres per nos mort carnau. reis = Philippe II Auguste et Henri II Plantagenêt (ou son fils Richard Cœur de Lion) emperador = Frédéric Barberousse date = troisième croisade, 1187-1190 rei =Louis VII emperador = Conrad III date = deuxième croisade, 1145-1147

  24. BnMar BdT 323.5, 1: Belha m’es la flors d’aguilen (ABCDKN2) Belha m’es la flor d’aguilen (IENR) DdPra BdT 124.5, 1: Bela m’es la votz autana BnMar BdT 323.5, 2: quant aug del fin joi la doussor cant aug dels dos chans la dossor (R) GlMon BdT 225.2, 1-5: Ar ab lo coinde pascor, qan vei de bella color flors per vergiers e per pratz, e aug chantar daus totz latz los auseletz per doussour

  25. BnMar BdT 323.5, 5: e son de flors cubert li reynh (C) e son de flors cubert li ram (ABDEIKNN2) e son li ram cubert de penh (R) ArDan BdT 29.5, 2: son nou de flors els rams li renc BnMar BdT 323.5, 6: gruec e vermelh e vert e blau (ABCDEIKN2) groc e vermeill e vert e brau (N) gruoc e vermelh e blanc e blau (R) Marc BdT 293.2, 5: quant li prat son vermelh e groc BnVan BdT 293.12, 6: e son li prat groc e vermelh PrRmTol BdT 355.14, 2: e·il prat son groc vert e vermeill ArDan BdT 29.4, 1-2: Er vei vermeilz vers blaus blans gruocs vergiers plais plans tertres e vaus

  26. molherat: Marc BdT 293.4, 31 et 39; 5,19; 8, 16 et 51; 17, 31,42 et 44; 19,46; 36,27; 39,50; 40,16 Marc BdT 293.36, 25-28: Drudari’ es trassaillida e creis Putia s’onor, e·il moillerat l’ant sazida e so·is fait dompnejador Marc BdT 293.5, 19-30: Moillerat, per saint Ylaire, son d’una foldat confraire, Qu’entr’els es guerra moguda tals que cornutz fa cornuda, e cogotz copatz copada. Puois eis la coa de braire. Tals cuid’ esser ben gardaire de la so’ e del autrui laire, c’atretals es devenguda d’aicel de sai que la cuda; si l’us musa, l’autre bada e ieu sui del dich pechaire. Cerc BdT 112.1a, 15-17: Ben sai qe lor es mal estan als moilleratz car se fan gai domnejador ni drudejan Marc BdT 293.39, 50-56: Non puosc sofrir qu’als moilleratz non diga lor forfaitz saubutz; non sai la cals auctoritatz lor mostra c’om los apel drutz semblan fant del ase cortes, c’ab son seignor cuidet bordir, cant lo vic trepar ab sos ches. BnMar BdT 323.5, 7: De molheratz ges no m’es gen (CR) De moilleratz no m’es pas gen (ABDEIKNN2)

  27. BnMar BdT 323.5, 10: Engienhs cossi gardon las lor (C) Engeing ab que gardon las lor (ABDEIKNN2) Ab genh co mielhs gardon labor (R) GlPoi BdT 183.7, 43-48: Fait ai lo vers, no sai de cui; et trametrai lo a celui que lo·m trametra per autrui enves Peitau, que·m tramezes del sieu estui la contraclau. RmMir BdT 406.23, 15-16: Ab fals digz et ab termes loncs fant dompnas de cortes vilas Marc BdT 293.12a, 31-33: Car el n’a la clau segonda per qe·l segner, so·us afin, porta capel cornut conin Marc BdT 293.32, 19-24: Non sai que faire, tant fort sui entrepres, q’entorn l’araire si fant villan cortes e·il just pechaire d’aisso q’en lor non es Marc BdT 293.33, 19-20: Avoleza porta la clau e geta Proez’ en issill Marc BdT 293.41, 34-36: Tans n’i vei dels contraclaviers, greu sai remanra conz entiers a crebar ni a meich partir. Marc BdT 293.36, 25-28: Drudari’ es trassaillida e creis Putia s’onor, e·il moillerat l’ant sazida e so·is fait dompnejador

  28. BnMar BdT 323.5, 15-16: E l’ases quanbram’ eyssamen, cum fai lebriers ab son senhor (C) E l’asne braydis eyssamen, com fa·l lebrier a son senhor (R) E l’ases camjet eissamen, qand vi·l lebrier ab son seignor (AB) Ellas si·s camjon eissamen, com lo lebriers ab son seignor (DEN) Ellas si·s camion eissamen, qan lo lebriers ab son seignor (IKN2)

  29. Adémar de Chabannes, à partir d’Ésope 275: Asinus cotidie uidebat Catellum blandiri Dominum, et de mensa saturari, et a familia illi largiri plura. Sic dixit As[inus] : Si Canem immundissimum sic diligit Dominus meus et familia, [quanto magis me], et si obsequium illi fecero, qui multo plus melior sum quam Canis, et multis rebus laudabilior, et ualde utilis? Aqua [ex] sanctis fontibus alor; cibus mihi mundus datur; melior sum Catello; meliori uita frui possum et maximum honorem habere. Cum haec As[inus] cogitass[et], uidit Dominum introire. Cui occurrens uelocius et clamans prosiliuit, et ambos pedes super humeros Domini sui imposuit, eumque lingua linguens, et ungulis uestem discerpens, Dominum suo fatigat pondere. Clamore Domini concitatur omnis familia; fustes et lapides arripiunt, et super Asinum insurgunt; faciunt debilem membris, costisque confractis abitiunt ad praesepia lassum atque semiuiuum. Ne quis indignus ingerat, ut melioris officium faciat. Marc BdT 293.2, 26-30: Greu cug mais que ja lur don aquist soldat vay qu’es traitz pla seguon la natura del ca: pus lo guos ro e·l lebriers gron, de sus ves del plat bufa·l foc. Marc BdT 293.39, 50-56: Non puosc sofrir qu’als moilleratz non diga lor forfaitz saubutz; non sai la cals auctoritatz lor mostra c’om los apel drutz semblan fant del ase cortes, c’ab son seignor cuidet bordir, cant lo vic trepar ab sos ches. Marc BdT 293.31, 46-49: Dompna non sap d’amor fina c’ama girbaut de maiso, sa voluntatz la mastina cum fai lebrieir’ ab gosso

  30. Marc BdT 293.25, 34-35: Per semblant es veziada, plus que veilla volps cassada BnMar BdT 323.5, 20: de veziat enguanador (C) d’enverinat enjanador (R) de l’enveiat enganador (AB) de l’envezat enganador (DEIKNN2) DdPra BdT 124.12, 27-30: Qu’a dreg son coguos e sufren silh qui plus s’en fan veziat; que donas e drut e marit, tug volon esser amador. BnMar BdT 323.5, 21: que l’autrui pa guasta e despen (C) que l’autruy blat gast’e despen (R) l’autrui gran gasta e despen (ABDEIKNN2) Marc BdT 293.2, 13: qu’encaritz son li guasta-pa

  31. BnMar BdT 323.5, 23: mas cel a cui grans fams en pren (ADIKNN2) mas selh a cuy grans fams en prenh (CE) e sela que la fam destrenh (R) RmDur BdT 397.1, 3: e pus yeu ab vos m’en emprenh RmMir BdT 406.7, 1: A penas sai don m’apreing RmMir BdT 406.20, 54: d’amar, pus eu de vos n’apreing RmMir BdT 406.26, 10: e faz e dic e aprein RmMir BdT 406.44, 14: que qora·s vol m’emprenh en la mesclanha BnMar BdT 323.5, 24: manja lo pan que non l’abau (ABCNN2) manja·l pan que non l’abau [-1] (DEIK) manuga·l pan que non l’abau (R)

  32. BnVan BdT 71.3, 41-48: Maritz-drutz, qu’autrui con bezuc, del sieu fai lo trieu d’Espanha, et es li·n avols mesclanha si per un colp ne pren trezens, que luy suefre, et er sufrens, si no·s n’irays; ben sembla que pels autruys bays fassa dels sieus eys sufrensa. Marc BdT 293.11, 49 et 63: maritz qui l’autrui con grata […] e fai son seinhor sufren Marc BdT 293.11, 55-56: que qui car compra car ven, ar, segon la lei de Piza. BnMar BdT 323.5, 26: deu tastar d’atretal sabor (ABCIKNN2R) deu tastar de tal sabor [-1] (DE) BnMar BdT 323.5, 28: e·l gelos met li guardador (ABCN) e·l gilos meten gardador (DEIKN2) car lo sieu meteus gardador (R)

  33. Marc BdT 293.29, 23-30: e tenon guirbautz als tisos cui las comandon a gardar. E segon que ditz Salamos, non podon cill pejors lairos acuillir d’aquels compaignos qui fant la noirim cogular, et aplanon los guirbaudos e cujon lor fills piadar. Marc BdT 293.31, 46-52: Dompna non sap d’amor fina c’ama girbaut de maiso, sa voluntatz la mastina cum fai lebrieir’ ab gosso; ai! D’aqui naisso·ill ric savai que no fant conduit ni pai Marc BdT 293.34, 22-28: Eyssamens son domnas trichans e sabon trichar e mentir, per que fan los autrus enfans als maritz tener e noyrir; d’aqui naisso·l malvat avar qu’us non ama Joy ni Deport ni n’auza hom entr’elhs parlar. BnVan 71.1a, 36-37: Aquest parelhs fai paria don nays semensa non monda

  34. GcFai BdT 167.15, 31-37: Tant cum reignet leialmen amistatz, fo·l segles bos e senes vilania, mas, puois c’Amors tornet en tricharia, es deschazutz Jovens, et abaissatz – et ieu meteis, pos dir vuoill las vertatz, ai tant apres dels fals drutz trichadors, qe non es dreitz que ja mais en reveigna Cerc BdT 112.2a, 3-6: ir’ e dolor e marrimen ai, car vei abaissar Joven: malvestatz puej’ e Jois dissen despois muric lo Peitavis. BnMar BdT 323.5, 36: li fals e·il garsson naturau (AB) li fes e·l garson natairau (N) li fel e·l garson naturau (N2z) e·l fel son garson naturau (D) e·ill fol son garson naturau (E) e·l fel e·l garson naturau (IK) li folh e·l guarso naturau (C) lo filh de garizon naturau (R) BnMar BdT 323.5, 35: cist tenon l’aver el destreing (ABENz) cist ten l’aver el destreing [-1] (DIKN2) sest ama l’aver el estrenh (C) quest serra l’aver el destrenh (R)

  35. BnVan BdT 323.6, 50: lo vers vas la fin s’atraia Cerc BdT 112.1c, 31: plas es lo vers, vauc l’afinan PrAlv BdT 323.7, 36: chantadors, lo vers vos fenis BnVan BdT 71.1a, 43-44: vers la fenida s’embria lo vers, s’es qui·l chant ni·l gronda PrRmTol BdT 355.12, 43: lo vers vai a la fenida BnVan BdT 71.1, 50: del vers es prop la fenizos PrAlv BdT 323.4, 40-42: Faich ai longa carantena, e sai, si la fezes loignor, ades la trobera pejor BnMar BdT 323.5, 47: q’ieu non sui drutz ni no m’en feing (ABE) quez ieu non son drutz ni m’en feing (DIKNN2z) qu’ieu no suy drutz ni drutz no·m fenh (C) pero no son drutz ni m’en fenh (R)

  36. Ms. C: Non er mais drutz ni drutz no·m fenh lopeniers ni joys non l’esjau Ms. E: Non es mais drutz ni drutz no·s fenh lospitar ni jois no l’esjau Ms. R: Ies no son drutz ni drutz no·m fenh ni per joy d’amors no m’esjau MoMon BdT 305.7, 57-58: Monge, penhers ab afachar lor fai manhs colps d’aval sofrir

More Related