La Renaixença

1. La Renaixença Valencià 4t ESO

2. Definició • La Renaixença fou un moviment de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes a finals del segle XIX. • En terres valencianes, aquest moviment literari s’estengué fins ben entrat el segle XX a causa de la gran influència de Teodor Llorente.

3. Orígens • S’inicia amb la publicació, en la revista El Vapor l’any 1833, del poema de Bonaventura Carles Aribau La pàtria • El poeta expressa l’enyor de la pàtria i l’estima de la seua llengua.

4. La pàtria Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums i lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, i càntics llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, i ma boca llavors no sap mentir i ment, puix surten mes raons del centre de mon pit.

5. Diferències entre Catalunya i València • A València la burgesia era agrària, a diferència de Catalunya on era industrial. Per tant tenien objectius diferents. • A Catalunya hi hagué un compromís més ferm amb el nacionalisme i la normativització de la llengua. • Una de les principals figures de la Renaixença a Catalunya va ser Jacint Verdaguer amb la gran epopeia nacional catalana Canigó.

6. Els jocs florals • Eren un concurs poètic originari de l’edat mitjana. • Els temes que s’hi tractaven eren la pàtria, la fe i l’amor. • Van tindre gran importància perquè crearen públic lector, afavoriren l’aparició d’editorials, contribuïren a donar prestigi a la nostra cultura escrita i van possibilitar l’aparició de noves generacions d’autors.

7. La Renaixença valenciana A València participaren dos grups amb característiques ben diferenciades: • Poetes d’espardenya. Pertanyien a classes socials humils amb idees liberals i sense formació literària. Propugnaven l’ús del valencià com es parla. Hi destaquen Eduard Escalante i Constantí Llombart. • Poetes de guant. Eres burgesos conservadors. Escrivien en una llengua arcaïtzant que anomena-ven llemosí, comuna amb catalans i mallorquins. Cantaven a una pàtria idealitzada. Hi destaquen Teodor Llorente i Vicent Querol.

8. Teodor Llorente • És el poeta més important de la Renaixença valenciana. • En el seus poemes destaca el paisatgisme sentimental, és a dir, una descripció idealitzada del paisatge valencià identificat amb els sentiments més íntims del poeta. • Com a periodista va fundar i dirigir el periòdic Las Provincias, que encara perdura hui dia.

9. Vora el barrancdels Algadins Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d’aroma l’aire, no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s’alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, millars de teuladins fan un soroll que el cor enxisa. ¡Qui oir pogués sa xillerissa vora el barranc del Algadins! Vora el barranc dels Algadins l’aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega, i trau l’arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; i al caure el sol, caçadors destres, a joca van d’ànecs silvestres vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins mourà demà les palmes l’aire, li donaran los horts son flaire, i sa cantúria els teuladins. Lo mas demà guardarà dins dolços records i imatges belles; jo no podré gojar ja d’elles vora el barranc dels Algadins.

10. Renaixença.Teatre popular • Amb gran acceptació entre les classes populars reproduïa la vida quotidiana amb una llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes. • Sainet. Era una peça breu, d’un acte, amb presentació humorística i crítica de temes i personatges de la València del segle XIX. • Josep Bernat i Baldoví. L’agüelo pollastre i El virgo de Visanteta. • Eduard Escalante. Sainetista valencià per antonomàsia. Ús sistemàtic de deformacions lingüístiques i l’efecte ridícul d’utilitzar incorrectament el castellà. Les xiques de l’entresuelo i Tres forasters de Madrid.

11. El virgo de Visanteta Introducció del tio Collons a la pel·lícula basada en l’obra de Bernat i Baldoví El virgo de Visanteta.

12. Renaixença.Teatre culte • Proposa un teatre digne, basat en el romanti-cisme, amb una llengua culta i arcaica. • La gran varietat de situacions de les obres solen estar emmarcades en ambients històrics. • Hi predominen els personatges dominats per passions fortes i l’afany de llibertat. • Els principals autors són: Frederic Soler, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra, i sobretot Àngel Guimerà.

13. Àngel Guimerà • Va nàixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845 i va morir el 1924 a Barcelona. Encara que es sentia plenament català, sempre va sentir simpatia pel mestisatge. • La seua obra es pot dividir en tres etapes. • 1a La tragèdia romàntica. S’inicia amb Gal·la Placídia. Es plasma la passió humana i els conflictes interns dels personatges. • 2a La plenitud del drama. Hi ha un acostament al realisme. Apareix un amor possessiu que turmenta els personatges i els du a un desenllaç tràgic. Destaca Terra Baixa. • 3a Intents modernistes. Intenta acostar-se a les noves tendències naturalistes i realistes, però fracasa i reprén el teatre històric. Destaca Arran de terra i L’aranya.

14. Terra Baixa • És l’obra més important i coneguda d’Àngel Guimerà. S’hi ha fet multitud de versions, sèries i pel·lícules, tant nacionals com estrangeres. • La història gira al voltant de tres personatges: Marta, el seu amo Sebastià i Manelic, el pastor de les terres altes. Sebastià fa que Marta es case amb Manelic per poder casar-se ell amb altra dona sense deixar de posseir Marta. L’amor de Manelic alliberarà Marta. Sebastià trobarà la mort a causa dels odis i les enveges que ell ha provocat.