1 / 7

Poesia pura

Poesia pura. Finals XIX – principis XX.

joanna
Download Presentation

Poesia pura

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Poesia pura Finals XIX – principis XX

  2. Terme usat en història i crítica literària per designar una estètica dins la poètica que, des de finals del segle XIX i inicis del segle XX, com a reacció al romanticisme decadent, va convertir en tòpics les essències genuïnes del moviment romàntic. La poesia pura va ser posada en pràctica, entre altres autors, per Paul Valéry, Juan Ramón Jiménez i Jorge Guillén. Poesia pura

  3. El terme va començar a usar-se cap a 1880 a França i defensava la música dins el llenguatge poètic; però l'origen del concepte d'art pur i la seva extensió a les lletres és anterior, i es troba en Charles Baudelaire i en el seu inspirador, Edgar Allan Poe, autor de l'assaig poètic Els principis poètics (1850). Poesia pura

  4. Per Jorge Guillén "poesía pura es todo lo que permanece en un poema después de haber eliminado todo aquello que no es poesía". Poesia pura

  5. Deshaced este verso, quitadle los caireles de la rima, el metro, la cadencia y hasta la idea misma... Aventad las palabras... y si después queda algo todavía eso será la poesía. Gustavo Adolfo Bécquer "Poesía eres tú" Poesia pura

  6. El tema és mínim, o inexistent. Un nu o un mirall. El poema esdevé un joc de metàfores o, més en general, d'elements que resulten intraduïbles. Perquè tots ells es redueixen a això; a un so i no a un altre, a una coma o un encavallament, a un gir o una rima. El poema no diu: canta. Poesia pura

  7. 1937. Tres suites de Carles Riba. 1937. Primer desenllaç de Joan Vinyoli. 1938. Imitació del focde Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

More Related