1 / 28

UNITAT 2. PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS?

UNITAT 2. PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS?. 1.- LA VIDA PSÍQUICA 2.- BASES BIOLÒGIQUES DEL PSIQUISME HUMÀ 3.- LA CONDUCTA HUMANA. 1.- LA VIDA PSÍQUICA. 1.1.- Naturalesa de la ment 1.2.- Conscient i inconscient 1.3.- Estats i processos mentals. - Davant una REALITAT podem tenir una reacció.

jerome
Download Presentation

UNITAT 2. PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. UNITAT 2. PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS? 1.- LA VIDA PSÍQUICA 2.- BASES BIOLÒGIQUES DEL PSIQUISME HUMÀ 3.- LA CONDUCTA HUMANA

  2. 1.- LA VIDA PSÍQUICA 1.1.- Naturalesa de la ment 1.2.- Conscient i inconscient 1.3.- Estats i processos mentals

  3. - Davant una REALITAT podem tenir una reacció visible, pública íntima inapreciable per els altres observable, compartida amb els demés. Vida psíquica La conducta LA VIDA PSÍQUICA 1.- no són estats mentals (pensaments, records, esperances...). És on es desenvolupen els es- tats mentals ( especialment records ) 1.1.- la ment 2.- és el mateix que els estats mentals. Si no hi ha estats mentales no hi ha ment... especialment records

  4. a.-intencionalitat -els estats mentals b.-intimitat a.- intencionalitat: Tot estat mental tendeix cap a alguna cosa. No es pot estar pensant en no-res. b.- intimitat: Són inaccessibles per els altres. Són directament accessibles per al subjecte 1.2.- Conscient i inconscient -Sempre ets conscient de que penses consciència...autoconsciència Cogito ergo sum Consciència d’un mateix com a ésser

  5. SIGMUND FREUD (1856-1939) Neix el 6 de maig del 1856 a Freiberg (Moravia-Txecoslovàquia). Fill de pares jueus. 1860.- Es traslladen a Viena (per dificultats econòmiques en el negoci de llanes). 1873.- Finalitza la secundària i entra a la Universitat. Comença estudis de medicina. Especialitat de neurologia. Interés per a la filosofia. Fa cursos amb Franz Brentano. 1878.- Inici de l’amistat amb J.Breuer. Estudien junts la histèria, que el portarà cap el descobriment del mètode psicoanalític. 1882.- Treballa com a intern a l’Hospital General de Viena a la sala de psiquiatria. 1884.-Cerca les proprietats analgèsiques de la cocaina. Però aquests expe- riments demostren el veritable valor del tòxic: efectes anestèsics. 1885.-Marxa a Paris amb una beca per estudiar la histèria amb el metge francés Charcot, L’hipnotisme i la suggestió, mètode de Charcot, l’im- pressiona. 1886.- Obre un consultori privat a Viena i es casa amb Martha Bernays, que va co- nèixer el 1882. 1895.- Publica, Els estudis sobre la histèria, fruit de la col·laboració amb Breuer.

  6. Freud va desenvolupant la teoria psicoanalítica. 1899.- Es publica, Interpretació dels somnis, l’obra més famosa. Els somnis tenen un sentit: facilitar el descans. L’anàlisi dels somnis serà el “camí real” de la psicoanàlisi. 1905.-Freud edita elsTres assaigs sobre teoria sexual, que va provocar un gran escàndol. “La tesi central és que la sexualitat no apareix amb la pubertad i en exclusiva referència a la procreació, sinó que hi ha una sexualitat infantil que en el seu desenvolupament pot no arribar a la procreació i aturar-se en les anomena- des perversions (formes transitòries de la sexualitat). La repressió d’aques- tes, genera la neurosis.” 1908.- Primer congrés internacional de Psicoanàlisi. 1909.- Viatge a Amèrica i conferències a la Clark University ( Massachussets ). 1910.- Fundació de l’Associació Psicoanàlitica Internacional. Comencen algu- nes divisions.

  7. 1914.- Publica Tòtem i tabú, que posa en connexió la psicoanàlisi amb les teories d’antropologia de les religions primitives. Introducció al Narcisisme, on Freud estudia els enstins primaris del subjecte humà. 1920.- Publica Més enllà del principi del plaer, on proposa la revolucionària tesi dels dos instints primaris antagònics: EROS, principi de la vida, i THANATOS, principi de mort. 1921.- Psicologia de les masses i anàlisi del jo, on indica que l’agrupació multitudinària posa en joc els nivells més primitius de la personalitat individual. 1923.- El Jo i l’Allò, estableix una nova distribució i denominació dels compònents del psiquisme humà. Freud l’operen per primera vegada d’un càncer a la mandíbula superior. Fins a la seva mort, va ésser operat 33 vegades. 1929.- El malestar en la cultura, sobreles dures condicions repressives que la civilització tècnica moderna imposa al seus subjectes.

  8. 1933.- Els nazis cremen públicament les obres de Freud. 1938.- S’exilia a Londres. 1939.- Mor el 23 de setembre.

  9. LA PSICOANÀLISI Com i per què apareix ? Nivell 1: Per conèixer les causes de les neurosis (i altres trantorns mentals). I per trobar mitjans per a la seva curació, guarir-les. Nivell 2: S’anà convertint en una teoria general sobre la vida psíquica. Es convertirà en una escola psicològica (manera d’interpretar les coses). Donarà respostes a tot allò relacionat amb la psique humana. Nivell 3: Serà una teoría general sobre l’home, la història i la cultura.

  10. 1.- La idea central és l’afirmació de l’existència de quelcom que Freud anomena inconscient. Què és l’inconscient? Lloc on s’enterra totes aquelles idees, sensacions, instints, pensaments, que la nostra consciència rebutja, el que és psíquicament desagradable. La psique humana té un mecanisme, la censura, que filtra els pensaments.. I decideix si es queda a la consciència o a l’inconscient. Quan la censura no aconsegueix eliminar del tot el que molesta, es queda a la consciència (no sempre, però, genera neurosis o malalties). consciència inconsciència censura

  11. - La psicoanàlisi com a teràpia Com es pot conèixer les causes dels trastorns que pateix el malalt? INTERPRETANT Tot el que fem, desitgem, somniem i pensem ens permet saber el que som ( Freud). El malalt desconeix l’origen del que li passa perquè la seva consciència ha enviat el molest a l’inconscient. s’ha d’arribar a l’inconscient Cal interpretar tot el que el pacient diu, pensa, somnia... (del patent al latent) PATENT: el que et passa i n’ets conscient LATENT: el que hi ha a l’inconscient

  12. Segons Freud, per arribar al latent, hi ha 5 manifestacions de l’inconscient: -somnis -actes fallits -lapsus -acudits -neurosis A partir de la interpretació i d’arribar al latent, es podrà guarir al malalt Com es curen els trastorns? Mitjançant la CATARSI - presentar al malalt l’origen real del seu problema sense que intervingui la censura • si la consciència pot acceptar la visió del problema sense que la censura • participi i el torni a enviar a l’inconscient, ens curarem. S’ha d’enfrontar conscientment el problema. No reprimir-lo

  13. 2.- Anàlisi del psiquisme plaer realitat circumstància - 3 principis regeixen la psique humana: Freud utilitza el terme TÒPICA per classificar els llocs de la psique humana: - 1a. Tòpica - 2na. Tòpica ( del grec = topcs = llocs ) 1a. tòpica Descriu els components de la personalitat humana: 3 nivells - Conscient - Preconscient - Inconscient

  14. - conscient: format per totes les operacions i continguts presents en la consciència en el moment actual. • pre-conscient: format per totes les operacions i continguts NO presents en la • consciència en el moment actual, però ACCESSIBLES ( conei- • xements, records...) • inconscient: totes les operacions i continguts no presents en la conscièn- • cia però INACCESSIBLES a causa de l’acció de la censura. Freud pensa que som conscients de molt poc. L’inconscient és el més Important ( instint, records, primeres experiències, conflictes reprimits...) EL TEMA DELS INSTINTS Importantíssims en tota la teoria psicoanalítica car són considerats els generadors de tota l’energia psíquica que posa en marxa els tres nivells de la primera tòpica. INSTINTS: són tendències innates amb energia pròpia que orienten els processos psíquics.

  15. El seu origen és orgànic i la seva finalitat és mantenir l’equilibri psíquic alliberant l’energia sobrera que provocaria el displaer( alli- berar la psique de les tensions acumulades. Ex. Agressivitat...). Classificació dels instints Sexuals: conservació de l’espècie 1a. Classificació (biologicista) Del jo: conservació de l’individu Instints de vida (Eros)- principalment sexuals + autocon- servació (inclou els 2 apartats de la 1a. classificació) 2a. classificació La seva energia s’anomena Líbido (culturalista) Instints de mort (Thanatos): tenen caràcter destructiu A més hi ha les Pulsions Són un tipus d’instints, entre físic i psíquic, que tenen com objectiu la seva pròpia satis- facció. (de l’alemany: TRIEB) Líbido + Pulsions = Energia psíquica

  16. 2a. tòpica Les instàncies de la personalitat De progressiva aparició 2 3 1 JO ALLÒ SUPERJO L’ALLÒ És el nucli primitiu de la personalitat i el relacionem amb l’inconscient de la primera tòpica. És el lloc dels instints, on hi ha totes les energies psíquiques de la persona. Es dirigit pel PRINCIPI DEL PLAER: evitar el dolor i cercar el màxim plaer.

  17. EL JO És el nucli conscient de la personalitat. Part organitzada de l’allò. Es forma per la influència del món extern. Fa de mitjancer entre l’allò i el món extern. Objectiu: mitjançant la racionalitat ha de controlar el desig de plaer de l’allò. Regit pel principi de realitat, ha de contenir i ajornar el desig de plaer de l’allò. L’ALLÒ i el JO pot ésser una font de conflictes: si el JO és feble pot sucumbir a l’ALLÒ. EL SUPER-JO Apareix com a conseqüència de la superació del complex d’Edip. Última instància de la personalitat. És el jutge o censor del JO i de l’ALLÒ. les experiències infantils. l’educació rebuda i entorn familiar. Es crea a partir de l’aprenentatge del que és bo/dolent; just/injust...

  18. Es pot considerar equiparable a la CONSCIÈNCIA MORAL. 2 funcions: - reprimir el que considera moralment reprobable. - assegurar-se de la preeminència/ triomf dels valors morals bons. EL DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT 3 ETAPES 1.- pre-genital 2.- latència 3.- genital PRE-GENITAL 0-5 anys: etapa incoherent i desordenada • Fase oral ( 18 primers mesos ): el plaer sexual es concentre a la boca…menjar, • llepar, mossegar, xuclar (mugró, xumet, polze…). Amb moviments rítmics. • Fase anal ( 2n. any de vida i part del tercer ): el centre de plaer: l’anus. Troba • plaer en el control de l’esfínters; en la retenció i expulsió dels excrements. L’infant • aprèn a controlar els seus impulsos i necessitats naturals, cosa que desvetlla la • seva curiositat.

  19. Fase fàlica ( 3 a 5 anys ): El plaer es localitza en el òrgans sexuals (fal·lus, • clítoris) . Practica moviments, rítmes, carícies masturbatorie s… Aquesta etapa només finalitzarà quan es superi el COMPLEX D’EDIP És el conflicte pel qual passem tots els humans en el procés de maduració personal i de formació de la personalitat individual. És el complex que tot ésser humà ha de superar en la seva infantesa: l’odi envers el progenitor del mateix sexe i el desig envers el del sexe oposat. NEN enamorat de la mare. Vol posseir a la mare en exclusivitat. El pare és el rival ! En la seva imaginació, mata al pare. Això el fa patir: té por, tem que el pare el castri com a revenja. De 0 a 5 anys: Al final, el nen accepta el lideratge del pare. Idolatra al pare, és el model, la llei… NENES: enveja i decepció per la manca de fal·lus. Desitja tenir un fill del pare. Amb els anys ho supera amb el desig de la ma- ternitat.

  20. AMB LA FORMACIÓ DEL SUPER-JO ( la consciència moral ) i SUPERACIÓ del COMPLEX D’EDIP LA PERSONALITAT QUEDA FORMADA LATÈNCIA Comença als 6 anys fins a l’inici de l’adolescència. El desenvolupament de la vida sexual queda aturat. Ara no hi ha conflictes sexuals. És una etapa post-grans conflictes. GENITAL Comença amb la pubertat. La vida sexual queda centrada en els genitals.

  21. ELS CONFLICTES PSÍQUICS I ELS MECANISMES DE DEFENSA Fruit de la “competència” que s’estableix entre les tres instàncies de la 2a. tòpica per controlar la totalitat de l’energia psíquica i, per tant LA PERSONALITAT presiona critica L’ALLÒ JO SUPER-JO pateix frustació: per reprimir desigs de l’ALLÒ Sentiments de culpa pels retrets del SUPER-JO El JO per contrarrestar i reduir els efectes del conflicte psíquic, té MECANISMES DE DEFENSA

  22. -REPRESSIÓ: per minvar les tensions allunyant cap l’Inconscient els impulsos reprobables. -FORMACIÓ REACTIVA: estimular l’actitud contrària a un desig reprimit -PROTECCIÓ: expulsar d’un mateix i localitzar en un altre ALLÒ el que un refusa de si mateix. -DESPLAÇAMENT: substituir una representació que provoca angoixa…per una altra associada a la primera però menys intensa. -SUBLIMACIÓ: derivar una pulsió cap a una nova finalitat, no sexual, i que s’orienta cap a uns objectes o fins socialment valorats. -COMPENSACIÓ: intentar neutralitzar un fracàs mitjançant la realització d’una altra activitat pressumptament d’èxit. -RECONCIALITZACIÓ: justificar lògicament motius inconscients i irracionals.

  23. ELS SOMNIS misteri ( ex. Grècia i Roma: informació sobre el futur; Egipte: missatges divins; Mahoma: reb en somnis el missatge de comunicar als homes el missatge de Déu…) 1.- considerats tradicionalment com a residus de la vida diària conscient. 2.- com un “mal funcionament” de la consciència. Freud: 1) com manifestacions de l’inconscient. 2) el “cami real” per a estudiar/conèixer l’inconscient Els somnis s’interpreten, NO s’expliquen. Vincular-los a hipòtesis coherents que els hi donin un sentit o significat,

  24. TESIS 1.- Els somnis tenen una “funció biològica”: Faciliten el descans, eviten que el subjecte es desperti i pugui continuar dormint 2.- Són “realitzacions de desigs”: Problemes / dificultats de la vida diürna. Desigs generals del subjecte. 3.- Els somnis tenen: 1.- contingut manifest (el que sembla). El que el subjecte diu i explica, la descripció que en fa.... 2.- contingut latent (el que és ). Els autèntics i profunds desigs del subjecte.

  25. La interpretació dels somnis és l’intent de trobar el contingut real del somni Els desigs no poden aparèixer plenament i clara, perquè trastornarien el subjecte i la censura els reprimiria i la persona es despertaria ( perquè el conscient no els conegui ). 3.- “elaboració o treball del somni” (el que es fa per...) ELABORACIÓ ONÍRICA Allò que es fa per desfigurar els desigs, i evitar que la censura actui, i el subjecte continui dormint. 4.- La censura és la causa que oblidem la major part del que somniem. 5.- En l’ ELABORACIÓ ONÍRICA intervé: - Restes diürnes: coses/material del dia, de la vigília... • Desigs sexuals: de l’inconscient. A vegades d’origen infantil. TOT l’incons- • cient prové inicialment de la infantesa. • El llenguatge dels somnis: una mena d’idioma de símbols i imatges que expressen el contingut real dels somnis.

  26. 6.- Tot somni s’ha d’entendre com a S’ÍMPTOMA d’un estat psicològic personal i individual: el de la persona que somnia. No hi ha interpretacions universals...sinó circumstàncies biogràfiques concretes. Segueix els mateixos / lleis que qualsevol altre fenomen inconscient. 7.- L’ELABORACIÓ ONÍRICA: 1.- Condensació: En el somni apareixen juntes coses o elements que en la vida desperta van separats i són diferents. Una sola imatge es pot presentar com a element clau de molts problemes i situacions diferents. 2.- Desplaçament ( o deformació ): Unes imatges guanyen o perden interès en funció de les altres... Sovint, el que sembla menys interessant, menys valuós, és el que ho és més...és per enganyar a la censura... 3.- La consideració a la representabilitat: En els somnis no apareixen ni idees generals ni qüestions abstractes...Apareixen disfressades. El somni és molt visual. Hi ha imatges simbòliques.

  27. p. ex: no apareix la idea de burla, sinó una situació absurda. 8.- RESUM: Els somnis són “dramatitzacions” primitives, simples, “infantils”, poc treballades intel·lectualment...A diferència dels productes del conscient. No respecten el temps lineal de la consciència. L’inconscient és intemporal (barreges, desordre...)

  28. 1.3.- Estats processos mentals. reacció ÉSSER HUMÀ REALITAT VISIBLE ÍNTIMA “ “ comportament Vida psíquica FACULTATS COGNITIVES Totes aquelles facultats involucrades en el procés de coneixement de la realitat. Ens ajuden a conèixer i a interpretar la realitat que ens envolta. 1.- La percepció:

More Related