1 / 13

La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB

La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. Presenta:. 200 anys de la Constitució de 1812. Mostra bibliogràfica Del 19 de març al 19 d’abril de 2012. Monarquies absolutistes de l’Antic Règim (...) Il·lustració (...) Liberalisme (...) Revolució Francesa (...) Invasió Napoleònica

jenski
Download Presentation

La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La Biblioteca de Ciències Socialsde la UAB Presenta:

  2. 200anys de la Constitució de 1812 Mostra bibliogràfica Del 19 de març al 19 d’abril de 2012

  3. Monarquies absolutistes de l’Antic Règim (...) Il·lustració (...) Liberalisme (...) Revolució Francesa (...) Invasió Napoleònica (...) Guerra del Francès (Guerra contra Napoleó o de la Independència) (...) Monarquies constitucionals parlamentàries (...) = Constitució Gaditana de 1812

  4. “La primera constitució espanyola va ser promulgada per les Corts Generals el 19 de març de 1812 a Cadis. Va ser coneguda popularment com a “La Pepa” per haver estat promulgada el dia de Sant Josep. La importància històrica es deu no només a que es tracta de la primera constitució promulgada a Espanya, sinó també a que va ser una de les més liberals del seu temps, és a dir, de l’època de l’expansió de les idees que van inspirar la Revolució Francesa de 1789, i a que va impactar en els origens constitucionals i parlamentaris de la major part dels estats americans durant i després de la seva independència”

  5. Acte de les Corts Generals i Extraordinàries celebrades al Teatro Real de la Isla de León (San Fernando, Càdis) el 24 de setembre de 1810, d’on va sorgir la Constitució de 1812. Dibuix a tinta, a ploma i aiguada blanca. Paper verjurat. Atribuït a Bonaventura Planella (1772-1844). [Propietat de PALAU ANTIGUITATS ]

  6. Els debats i les conquestes polítiques, econòmiques i socials de les Corts de Cadis, reunides del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 :

  7. Principi de sobirania nacional • La divisió de poders • El sistema electoral • La constitució • L’organització fiscal de l’estat • L’abolició de les senyories jurisdiccionals i la secularització dels béns eclesiàstics • El repartiment de les terres de “baldío” i comunals • La supressió dels serveis personals dels indis a particulars • La supressió del requisit de noblesa per a l’entrada als col·legis militars • L’abolició de la regulació gremial • L’abolició de la inquisició i de la tortura • La divisió provincial • La unitat del codi civil i de la instrucció pública

  8. Els homes de les Corts de Cadis :

  9. Els diputats de les Corts de Cadis, en plena revolta antinapoleònica, es reuniren a iniciativa dels grups cultes il·lustrats i liberals, en destaquem tres tendències : • La conservadora, representada per Floridablanca. • La reformista i moderada de patró anglès amb Jovellanos al capdavant. • I la de Calvo de Rozas, progressista i de clara influència de la Revolució Francesa.

  10. Els diputats d’actituds liberals foren : Argüelles, Calatrava, Garcia Herreros, Martínez Marina, Luján, Oliveros, Perez de Castro, els catalans Josep Espiga i Joaquim Llorenç Villanueva. • Els d’actituds més conservadores : García de la Huerta, Mejía Larrazábal, els catalans Jaume Creus i Francesc X. Borrull. • Entre els conservadors matisats Ramon Llàtzer de Dou, primer president de les corts, i Antoni de Capmany.

  11. La major part dels diputats dels Països Catalans defensaren els postulats d’un tradicionalisme social i polític, i en la seva majoria es mantingueren en una prudent reserva davant la possible implantació de novetats sense base històrica, és a dir, davant l’uniformisme liberal, com la centralització fiscal, l’abolició del sistema gremial, etc.

  12. Aquesta Constitució fou anul·lada el 4 de maig de 1814 per Ferran VII; tornà a regir durant el Trienni Constitucional (1820-1823). Va ser proclamada de nou interinament després del motí de La Granja (13 d’agost de 1836), regí formalment fins al 24 d’octubre del mateix any, que el govern presentà el nou projecte constitucional, promulgat el 18 de juny de 1837. La constitució de 1812 fou bandera i model del liberalisme europeu fins el 1830.

  13. Agraïments a : Palau Antiguitats per la cessió de les imatges Carrer de Gràcia, 1 08012 Barcelona www.palauantiguitats.com Textos: Professor Joan Baucells i Lladós Enciclopèdia Catalana Presentació PowerPoint a càrrec de Josep Vicens-i-Planagumà FI

More Related