Mare de d u de montserrat
Download
1 / 6

Mare de déu de Montserrat - PowerPoint PPT Presentation


  • 116 Views
  • Uploaded on

Mare de déu de Montserrat. Autor : desconegut. Cronologia: darrer terç del segle XII, amb afegits dels segles XVI i XIX. Estil: romànic. Tipologia: escultura exempta. Material: fusta d ’ àlber. Tema: religiós. Localització: Santuari del monestir benedictí de Montserrat. Context.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Mare de déu de Montserrat' - jam


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Mare de d u de montserrat

Mare de déu de Montserrat

Autor: desconegut.

Cronologia: darrer terç del segle XII, amb afegits dels segles XVI i XIX.

Estil: romànic.

Tipologia: escultura exempta.

Material: fusta d’àlber.

Tema: religiós.

Localització: Santuari del monestir benedictí de Montserrat.


Context
Context

Es desconeix la identitat de l’artista que va tallar aquesta escultura, i tot i que actualment no hi ha cap dubte sobre la seva factura en l’època medieval, la llegenda popular l’atribueix a Nicodem, un dels deixebles de Jesús, i la seva pintura ornamental, a l’evangelista Sant Lluc.

Segons explica la tradició, l’escultura va ser feta en vida de la Mare de Déu i la van porat a Catalunya els primers cristians.

Arran de la invasió musulmana en el segle VIII, la imatge va ser amagada i no va ser localitzada fins el segle IX per uns pastors.

L’any 1881 la Mare de Déu fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, a la part superior de l’absis de la basílica.


Descripci formal
Descripció formal

Maria apareix asseguda en un tron decorat amb petites columnes. Té el cap cobert amb una toca que li arriba fins a les espatlles i que se subjecta amb una corona. La mà dreta aguanta una orbe, mentre que amb l’esquerra mostra un lleuger acostament afectuós cap a l’espatlla de la figura de Jesús. Aquest, assegut a la seva falda, també presenta una corona, beneeix amb la mà dreta i porta una pinya a l’esquerra.

Totes dues figures mantenen frontalitat clara, tot i que a causa de la diferència cronològica, s’hi noten diferents acabats fisonòmics. La Mare de Déu presenta una postura eminentment hieràtica, distant i geomètrica, tal com correspon a l’estil romànic, només trencada per un lleu somriure a la cara. Tant el rostre com el vestit assenyalen un domini de les línies rectes i anguloses, marcades per una simetria formal clara.


Tem tica
Temàtica

El nen Jesús, en canvi, presenta formes arrodonides i un rostre més expressiu, d’acord amb la finalitat més sentimental i realista del segle XIX.

A part del negre no original dels rostres i de les mans, el color daurat domina completament les talles i deixa veure algunes restes de policromia vermella i blava al les corones i als vestits.

La talla presenta la imatge romànica típica de la Mare de Déu com a Sedes Sapientae, és a dir, com a Tron de la Saviesa, de la qual és símbol el Nen Jesús. Aquest adopta l’actitud de Crist-Jutge que apareix a l’escena del Judici Final: Fent el senyal característic de la benedicció, i aguantant una pinya, símbol de la fecunditat i de la vida perenne. La Mare de Déu, per la seva banda, té a la mà un orbe que simbolitza l’univers com a signe de la perfecció i del poder diví.


La imatge mostra afegits posteriors en els complements. La capellina que cobreix el cap i les espatlles de la Mare de Déu, la corona –decorada amb la flor de llis, símbol de la monarquia francesa- i la peanya daten del segle XVI; mentre que les mans i la figura del Nen Jesús són del 1823-1824, segurament substituint antics elements fets malbé.

El color negre del rostres i de les mans, motiu pel qual és coneguda a Catalunya amb el nom de la “Moreneta”, no és original. Aquesta particularitat s’ha atribuït a nombrosos factors, entre els quals destaquen l’efecte del fum dels ciris i les llànties que il·luminaven la Mare de Déu a la capella primitiva, i l'oxidació del possible vernís de plom que es feia servir antigament per envernissar les talles.


Models i influ ncies
Models capellina que cobreix el cap i les espatlles de la Mare de Déu, la corona –decorada amb la i influències

La imatge de la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant és pròpia de l’art bizantí. Aquest model passà d’Orient a Occident i guanyà molta popularitat a l’època medieval. Tot i que la talla mariana –única figura medieval original- no pot ser adscrita a cap escola concreta del romànic català, per les seves característiques (plecs de la indumentària, rostre...) es relaciona amb obres realitzades o vinculades als tallers del sud de França, com la Mare de Déu del Claustre de Solsona, i amb la diòcesi de Vic, vinculada al taller del monestir de Ripoll.

El lleu somriure i l’intent de contacte maternal amb el seu fill anticipen la tendència humanista del període gòtic.

Extret de: TRIADÓ; J.R. Història de l’art. Ed. Vicenç Vives, 2009

Mare de Déu del Claustre, Solsona (segle XII)


ad