H ist ria de la inform tica
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 18

H istòria de la Informàtica PowerPoint PPT Presentation


  • 52 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

H istòria de la Informàtica. 1. Precedents històrics. 2. Màquines mecàniques: precursors. 3. Màquines electromagnètiques. 4. Computadores electròniques. 5. Teòrics i matemàtics. 6. Llenguatges de programació. 7. Microproces s adors i perifèrics. 8. Tecnologia actual.

Download Presentation

H istòria de la Informàtica

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


H ist ria de la inform tica

Història de la Informàtica

1. Precedents històrics

2. Màquines mecàniques: precursors

3. Màquines electromagnètiques

4. Computadores electròniques

5. Teòrics i matemàtics

6. Llenguatges de programació

7. Microprocessadors i perifèrics

8. Tecnologia actual

9. Les grans corporacions i el software lliure

10. La xarxa. Servidors i clients

11. Perspectives de futur


H ist ria de la inform tica

1. Precedentshistòrics

30000-20000 aC: Es marcaven ossos per a comptar

6500 aC: Es troba un os (os Ishango, Zaire) marcat amb alguns nombres primers (11,13,17,19)

3000 aC: Es creu que apareix l’àbac a Babilònia

2000 aC: Taula d’argila (Babilònia) contenint els quadrats dels primers 24 nombres sencers  Rudimentària taula de multiplicar


H ist ria de la inform tica

Stonehenge (GB, 2400-1700 aC)

Hipòtesis: Lloc de culte al Sol, observatori primitiu, eina de predicció d’eclipsis, etc.


H ist ria de la inform tica

Stonehenge: Esquema

general íntegre


H ist ria de la inform tica

L’àbac (Xina, 500 aC): una calculadora primitiva

Consta de un marc amb 12 o 13 guies, amb 7 “comptes” a cada guia, separades en dues seccions. Funciona en bases 2 i 5.

Cada 5 boles de la secció de sota corresponen a 1 de la zona de dalt: 9 = 4 (baix) + 1 (dalt)


H ist ria de la inform tica

Potència de l’àbac: comparativa Matsuzaki-Wood (1946)

L’àbac en l’actualitat:

En alguns mercats asiàtics

es fan càlculs senzills.


H ist ria de la inform tica

Alerta! Informàtica = Potència de càlcul +

emmagatzematge d’informació

3000 aC: Ús de nusos (comptes) a Xina

Els inques feien servir una versió més sofisticada (quipus) als segles XV i XVIper a recordar dates, impostos, collites, tropes, etc.

500 aC: Papirs a Egipte


H ist ria de la inform tica

El mecanisme d’Anticitera (87 aC)

Al 1900 es van trobar a l’illa d’Anticitera (Grècia)restes d’un naufragi. Entre elles hi havia una màquina dintre d’un estoig de 302010 cm que contenia un conjunt d’engranatges anomenat tornamesa diferencial epicíclica i que podia funcionar com a calculadora analògica!


H ist ria de la inform tica

La màquina de calcular de Da Vinci

(1500)

Hi ha una controvèrsia sobre un

disseny de Leonardo que sembla

ser una màquina per a calcular

potències de 10.

Document original

Reconstrucció

moderna (Guatelli,

1970?)


H ist ria de la inform tica

2. Màquinesmecàniques: precursors

Els pares fundadors de la Informàtica: Schickard, Pascal, Leibniz, Babbage, com a més importants

en hardware i Ada Lovelace, Turing, VonNeumann en software.

Hi havia un problema essencial: La necessitat

de potència de càlcul per a usos científics


H ist ria de la inform tica

John Napier i el càlcul de logaritmes (1614)

El matemàtic escocès Napier introduí, en la seva obra Rabdology un dispositiu auxiliar per a fer multiplicacions que li fou molt útil per a calcular la primera taula de logaritmes, concepte que ell mateix havia inventat.

Inspirat pel treball de Napier, William Oughtred inventà el 1622 la regla de càlculcircular, que s’ha fet servir fins fa ben poc a tot arreu del món.


H ist ria de la inform tica

Wilhelm Schickard (1592-1635)

Professor d’hebreu i estudiós de llengües antigues

Estudià astronomia, geografia i matemàtiques. A les seves estones lliures feia de capellà

protestant a Tübingen. Va inventar una màquina que permetia calcular dates astronòmiques.


H ist ria de la inform tica

Schickard descriví a Kepler una màquina mecànica (rellotge de càlcul) basada en la màquina de Napier i en un mètode de sumes parcials.

Podia operar amb números de fins a 6 dígits i duia inclòs un mecanisme d’avis d’errors!

Tot i que l’original es perdé en un incendi, científics de la Universitat de Tübingen l’han reconstruïda segons les indicacions de Schickard.


H ist ria de la inform tica

Reproducció de la calculadora de Schickard (1623)

Feta de fusta. Màquina capaç de fer les 4 operacionsalgebraiques bàsiques.

Funcionava amb 6 rodes dentades, tal que la volta sencera d’una d’elles produïa un desè de volta a la següent.


H ist ria de la inform tica

Blaise Pascal (1623-1662)

Aportacions a la ciència:

1.Estudis de la pressió

atmosfèrica i del buit.

Contribució a la teoria de

fluids

2.Coeficients binomials.

Aportacions a la teoria

de probabilitats

3. Màquina de calcular


H ist ria de la inform tica

Calculadora de Pascal “Pascalina” (1645, la idea

és de 1642)

De metall, dissenyada per ajudar el seu pare (recaptador d’impostos ). Tot i ser molt complexa, “només” servia per sumar! Era molt cara, vendes del 30% de la producció.


H ist ria de la inform tica

Gottfried von Leibniz (1646-1716)

Ingressà a la universitat als 15 anys i es doctorà al 20. Va fer múltiples aportacions a la ciència:

1.Inventà el càlcul diferencial i integral (independentment de Newton)

2. Determinants

3. Dinàmica de cossos

4. Màquina de calcular


H ist ria de la inform tica

Màquina de calcular de Leibniz (1670):

Cilindre amb 9 forats de llargada progressiva. La màquina era capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques de forma totalment automàtica. Ha funcionat durant més de 250 anys!


  • Login