1 / 22

Els paisatges vegetals

Els paisatges vegetals. Adriana Serrano Sandra Moreno. El paisatge vegetal oceànic. Galícia i S.Cantàbrica. També als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralades Catalanes. Si les condicions són adequades assoleix una altura d’uns 30m. Roure i Faig.

howell
Download Presentation

Els paisatges vegetals

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Els paisatges vegetals Adriana Serrano Sandra Moreno

  2. El paisatge vegetal oceànic • Galícia i S.Cantàbrica. També als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralades Catalanes.

  3. Si les condicions són adequades assoleix una altura d’uns 30m. • Roure i Faig. • Fulla ampla i caduca, molt frondós. Gairebé no deixa entrar la llum (sotabosc pobre).

  4. Les rouredes pugen pels vessants de les muntanyes. • Creixement d’un roure: 150-300 anys fusta dura, molt utilitzada.

  5. Fagedes: menys tolerància a la calor que les rouredes, necessiten molta humitat. Els hi són favorables les boires i rosades. • Creixement faig: 80-100 anys. Fusta tova bona per fer mobles.

  6. Landa per damunt dels 1600-2000m. • Les zones de matolls sovint pateixen cremes i artigaments.

  7. Paisatge vegetal mediterrani • Major part de la Península. • També anomenat escleròfil.

  8. Alzinars i suredes. • Últim bosc abans de donar pas a la vegetació de màquia.

  9. Sempre verd. • Desenvolupament lent. • Capçades dels arbres amples i tancades. • Fulla perenne. Dures, petita i dentada. • Troncs llenyosos i arrels profundes. • La surera és més termòfila i necessita més pluges que la alzina. Adaptada als sols àcids (granits).

  10. Acció ésser humà regressió alzinar i expansió matollar, que forma màquies, garrigues i estepes. • Composició del matollar variable. • Bruc, ginesta i estepa, abundants a la Meseta nord.

  11. S’incorporen el coscoll i els llentiscles a la franja mediterrània.

  12. A la zona sud-est de la Península, margalló i espart .

  13. Paisatge vegetal de les Canàries • Vegetació escassa. • Gran varietat d’espècies. • Vents, les corrents marines i la seva pendent pronunciada han condicionat la vegetació.

  14. Pisos de vegetació: • 0 a 400m: matollar costaner(tabaiba i el cardón) TABAIA CARDÓN

  15. 400 a 600m: boscos de savines,palmeres i dragos. • 600 a 1.200m: zones humides on neix la muntanya verda(laurisilva i el bruc)

  16. 800-100m: la part sud (Pi Canari) i a la part meridional ocasionalment es barreja amb • 1.500 a 2.000m: a la part Pi Canari.

  17. 2.000 a 2.600m : trobem els matollar del cim amb especies de bàlec i ginestes . • Més de 2.600m: creixen les violetes del Teide.

  18. Paisatge vegetal de muntanya • Pirineus: • Pis subalpí: (entre 1200-2400m) • Pis alpí: (entre 2.400 i 3.000m) • Pis nival: (Més de 3.000m)

  19. Atlàntic: • Bosc caducifoli: (entre 1200-2400m) • Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m) • Prats: (Més de 3.000m)

  20. Mediterrani: • Perennifoli: (entre 1200-2400m). • Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m). • Prats: (Més de 3.000m).

  21. Fi

More Related