QUIM MONZÓ

1. QUIM MONZÓ La narrativa literària i els recursos lingüístics

2. QuimMonzó Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952), conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador en català. Dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi ‘Prudenci Bertrana’ amb la novel·la: L'udol del griso al caire de les clavegueres. Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Quim Monzó

3. QuimMonzó Quim Monzó descriu el procés d'escriptura de les seues obres narratives com un procés d'improvisació sense pla previ. "Un conte el començo a escriure sense saber cap a on vaig, i em deixo portar. Per això el cinquanta per cent dels contes que escric se'n van a la paperera, perquè potser tenen inicis brillants però no funcionen, no van enlloc: no són contes, en tot cas són narracions. No pots començar un conte sabent com acabarà ni què passarà, perquè llavors ja no l'escrius." Quim Monzó

4. La narrativa literària En la seuaproduccióliteràriamésimportantpodemtrobar: • Les novel·les • Elscontes A més té un reculld’articlesperiodístics i escriu al periòdic “La Vanguardia”. Quim Monzó

5. Les novel·les · L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) Aquesta va ser la primera novel·la de Quim Monzó amb la que es va donar a conèixer i va guanyar el seu primer premi ‘Prudenci Bertrana’ l’any 1976. És l’obra en la que l’autor i les seues vivències són les que protagonitzen la història. En aquesta s’exposen experències i fets viscuts per la majoria, com tòpics. Fets representatius d’una generació. Quim Monzó

6. · Fragment del llibre: L'udol del griso al caire de les clavegueres “i pensares pensàrem que formàvempartd’unageneració nova, que érem la generació definitiva, la que arribaria a l’alliberament, la que sabriafer del món un lloconviure, tan carregatsd’esperancesaltruistes, desitjant un paradíssensehipocresies, sensefalsedats, lluny de les vulgarsmentides del cada dia, de l’anarfent, buidescarcanades de les oficineson es treballa a preu fet, on et paguen la mortquotidiana (frases)”. Quim Monzó

7. Les novel·les · Benzina (1983) És una novel·la sobre la buidor de l’art postmodern, un art fet de pensaments brillants. Aquestos estaven basats en mentides que un mateix acaba creient i que no serveixen per a res. Quim Monzó

8. Les novel·les · La magnitud de la tragèdia (1989) Amb aquesta novel·la va guanyar el premi de novel·la ‘El temps’ el 1989. En aquesta obra utilitza el tòpic del personatge amb el dies comptats per a fer una reflexió sobre les obsessions, els somnis irrealitzables i el preu del plaer. Quim Monzó

9. Elscontes • · El perquè de tot plegat (1993) • Aquesta obra tracta de manera gairebé monogràfica totes les possibilitats combinatòries del desig i de les relacions home-dona. • Els temes responen a la vida real i de fantasia. • Es divideix en tres històries: • Amb el cor a la mà • La força de la voluntat • San Valentí Quim Monzó

10. Elscontes • · Guadalajara (1996) • Guanyà el premi de la Crítica Serra d’Or el 1997. • És un recull de contes escrit amb un ritme molt ràpid, construït a partir de la superposició de frases curtes. • Està compost per catorce relats dividits en cinc apartats: • Vida familiar • A les portes de Troya • La vida és tan curta • etc.. • Tracta de històries completament diferents: unes fictícies o irreals, i altres quotidianes. Quim Monzó

11. Elscontes • · El millor dels móns (2001) • Aquesta obra tracta d’un recull de set històries diferents. Són les següents: • El meu germà • La mamà • Vacances d’estiu • Les cinc falques • Tot rentant plats • Dos rams de roses • La vida perdurable • Els contes estan basats en fets de la vida quotidiana, les relacions interpersonals, i històries que poden arribar a ser extranyes o un poc irreals. Quim Monzó

12. Elscontes · Mil cretins (2008) Es tracta d’un recull de contes o de dinou relats dividits en dues parts. En la primera hi ha set narracions llargues, en la segona dotze narracions curtes. En general els temes tractats són les vivències de personatges comuns. Les residències geriàtriques i els ancians són una constant en el recull. Açí parla un pòc d’aquest llibre: http://www.youtube.com/watch?v=AeRJwQUrbyk Quim Monzó

13. Els recursos literaris • Podem trobar l’ús de la metaficció,és a dir, la ficció sobre la ficció. • Desmitifica les coses; no es mou per impulsos iconoclastes sinó per despullar les coses, dir-les pel seu nom. • Com hem dit abans, el seu procés d’escriptura de les obres narratives és un procés d’improvisació sense pla previ. Quim Monzó

14. Els recursos literaris • Alguns recursos literaris que trobem a les seues obres són: • La claredat expositiva • El laconisme (parla i escriu de forma breu i concisa) • L’estil directe • L’ironia (l’ús d’incisos entre parèntesi com un mecanisme d’ironia i de refracció de la veu). • La presència d’interrogants com un mecanisme d'assetjament del sentit dels fets. • Utilitza molt les hipèrboles i les onomatopeies. Açí un clar exemple de la seua ironia: http://www.youtube.com/watch?v=9AuCacocxRs&feature=related Quim Monzó

15. La matèriatemàtica • Aquesta és un anàlisi dels estils de vida actuals. • On aborda la realitat quotidiana dels nostres dies amb una mirada crítica (les relacions interpersonals, la invasió d’objectes o artefactes industrials, la incomunicació, etc..) • És un analista dels estils de vida actual i dels estereotips del pensamnt dominant. • A més fa un retrat d’una societat amb certes característiques: • Hedonista (recerca del plaer i del benestar constant.) • Consumista (són materialistes i cada vegada volen més) • Desideologitzada (no tenen clar res, no els motiva ninguna cosa) Quim Monzó

16. FI Carla Fuster I Paula Durán Quim Monzó