1 / 25

Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra

Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució 1995-2009 Centre de Recerca Sociològica. Objectius (1/2):. Treball encarregat pel Servei de política Lingüística al CRES i que té els següents objectius:

hisano
Download Presentation

Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra Situació actual i evolució 1995-2009 Centre de Recerca Sociològica

  2. Objectius (1/2): Treball encarregat pel Servei de política Lingüística al CRES i que té els següents objectius: • Obtenir dades sobre l’evolució dels coneixements lingüístics de la població d’Andorra com a continuació dels estudis realitzats amb anterioritat (onades del 1995, 1999 i 2004). • Conèixer els usos lingüístics en les relacions interpersonals a Andorra en els diversos àmbits (família, amics, feina, Administració pública, món socioeconòmic). Centre de Recerca Sociològica

  3. Fitxa tècnica metodològica (1/2) • Àmbit territorial: totes les parròquies d’Andorra. • Univers: residents a Andorra > de 14 anys. • Mostra: 821 enquestes a persones escollides per quotes de sexe entre la població amb telèfon fix o mòbil (els números de telèfon han estat escollits de manera aleatòria sistemàtica entre tots els que figuren a la guia de telèfons d’Andorra Telecom • Marge d’error absolut: +/- 3,47%. Error calculat per a una probabilitat que no sigui superat el 95% i per al cas de màxima indeterminació (P=Q=50%). Centre de Recerca Sociològica

  4. Centre de Recerca Sociològica

  5. Perfil sociodemogràfic: Distribució de la població d’Andorra > de 15 anys, segons nacionalitat Centre de Recerca Sociològica

  6. Llengua materna El 44% de la població adulta diu tenir el castellà com a llengua materna seguida del català amb un 29%. Centre de Recerca Sociològica

  7. Evolució llengua materna 1995-2009 En relació amb l’estudi previ realitzat al 2004 es manté una tendència estable en l’evolució de les persones que han après a parlar en català. De manera simultània s’observa un augment de la llengua materna portuguesa i continua la seva tendència ascendent respecte als estudis fets amb anterioritat. El percentatge de persones que va aprendre a parlar el francès es manté estable. Centre de Recerca Sociològica

  8. Llengua que considera com a pròpia La llengua amb la qual s’identifiquen les persones enquestades, la que consideren com la seva llengua. Centre de Recerca Sociològica

  9. Indicador de coneixement ICL=(nivell entén+nivell llegeix+nivell parla+nivell escriu) / 4 Centre de Recerca Sociològica

  10. Indicador de coneixement del català A l’evolució de l’ ICC s’observa que es manté estable respecte als estudis anteriors. Andorrans i espanyols de llengua materna catalana són els que obtenen una mitjana més alta en totes les competències i en l’indicador global. L’interval dels més joves tenen un nivell superior de català que va disminuint amb l’edat (una mitjana de 8,7 fins a la de 6,8 entre les persones de 50 o més anys). L’ICC augmenta clarament amb els anys de residència a Andorra i entre les persones amb més nivell d’estudis. Centre de Recerca Sociològica

  11. Usos lingüístics En aquests apartat s’analitzen els àmbits de relacions interpersonals següents: • a casa • amb els amics • a la feina • les relacions amb l’Administració pública andorrana • i les relacions amb el món socioeconòmic Centre de Recerca Sociològica

  12. Usos lingüístics a casa Llengües en què parla la persona enquestada amb els diferents membres de la llar. • El castellà és la llengua més present a les llars d’Andorra (55%), seguit del català (46%), portuguès (19%), francès (10%) i altres llengües (5%). Opció multiresposta. • En relació amb les dades de 2004, i pel que fa a la llengua més utilitzada a casa, el percentatge de castellà, català i francès, ha disminuït mentre que el portuguès ha augmentat 2 punts. Centre de Recerca Sociològica

  13. Evolució: usos lingüístics a casa Centre de Recerca Sociològica

  14. Usos lingüístics amb els amics • En relació amb les dades de 2004 l’ús del català disminueix lleugerament entre els que el parlen sempre en català i augmenta els que només parlen en castellà i portuguès i es manté entre els que parlen català-castellà. • Andorrans (47%) i espanyols amb llengua materna catalana (57%) són els que parlen només en català amb més freqüència amb els amics. • A més anys de residència augmenta la proporció de persones que només parlen en català amb els amics. • El grup de 25 a 34 anys és el que amb menys freqüència parla només en català amb els amics  (immigració) Centre de Recerca Sociològica

  15. Usos lingüístics a la feina (relacions internes) • Un 29% de les persones que treballen i tenen companys de feina diuen que només parlen en català, un 24% només en castellà, un 25% en català i castellà, un 2% en francès i un 18% en altres llengües. • Respecte a l’estudi de 2004 la proporció de persones que utilitzen només el català ha augmentat i passa a ocupar el primer lloc. • Els que treballen a organismes financers, assegurances, professions lliberals, Administració pública predomina l’ús exclusiu del català, mentre que en el sector d’hosteleria, restauració, sectors industrial i garatges predomina el castellà, i en el sector de la construcció i annexes predomina el castellà sol i el castellà amb altres llengües. Centre de Recerca Sociològica

  16. Usos lingüístics en les relacions amb l’Administració pública: en què parla Centre de Recerca Sociològica

  17. Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic • quan va al metge o dentista • quan va a comprar a uns grans magatzems • quan va a un restaurant • quan agafa un transport públic • quan va a comprar a una botiga • quan va a prendre alguna cosa a un bar, pub o discoteca • quan va al banc, companyia d’assegurances o gestoria • quan va a la perruqueria o barber Centre de Recerca Sociològica

  18. Centre de Recerca Sociològica

  19. Usos lingüístics • El català és la llengua més present en determinats àmbits: a l’Administració pública, a la banca i les assegurances, en l’atenció mèdica, a les botigues minoristes i amb els companys de feina. • I menys present, i sempre parlant en línies generals, en la comunicació a la llar, amb el amics i en algunes relacions amb el món socioeconòmic com pot ser el fet d’anar a comprar a uns grans magatzems, agafar un taxi o autobús o anar a un restaurant, tot i que l’ús en alguns d’aquests espais s’ha incrementatde manera considerable Centre de Recerca Sociològica

  20. Necessitat del català per viure a Andorra • La majoria dels enquestats creu que és molt o bastant convenient (92%) conèixer el català per viure a Andorra. • Els nascuts a Andorra i els residents de > de vint anys són els que donen una importància més elevada a la necessitat del català. • Andorrans i espanyols són els que diuen més que és necessari el català. Centre de Recerca Sociològica

  21. Integració Creu que conèixer el català afavoreix la integració a Andorra? Centre de Recerca Sociològica

  22. Coneixement del català i integració • El 67% dels enquestats pensen que es pot estar integrat sense tenir coneixements de català, davant el 28% que pensen que no. • Dues són les variables determinats: estudis i ocupació: • A mida que augmenta el nivell d’estudis augmenta la proporció de persones que diu que el català és un element clau per a la integració. • Professionals i tècnics, personal administratiu i directius i gerents són les ocupacions que pensen que la llengua és una eina per a la integració. Centre de Recerca Sociològica

  23. El català i l’àmbit laboral En el sector en el qual treballa, considera que és important tenir uns bons coneixements de català per a la millora de les perspectives professionals?  Centre de Recerca Sociològica

  24. El català i l’àmbit laboral • Els enquestats amb més nivell d’estudis són els que més consideren que un bon coneixement de la llengua catalana afavoreix la millora de les perspectives professionals. • Segons el sector d’activitat destaca que els que donen més importància a tenir coneixements de català per tal de millorar les perspectives professionals són: el sector del comerç, hoteleria i restauració, en bancs o companyies d’assegurances, professions liberals, activitats immobiliàries i serveis empresarials i els sectors de l’Administració pública, parapúbliques, ensenyament i educació. • Les persones que s’ubiquen en les franges d’edat dels 25 a 34 anys i els de 35 a 49 anys, donen importància al fet de tenir bons coneixements de la llengua oficial en major proporció que els més joves o els majors dels 50 anys Centre de Recerca Sociològica

  25. El català i l’àmbit laboral • Els enquestats amb més nivell d’estudis són els que més consideren que un bon coneixement de la llengua catalana afavoreix la millora de les perspectives professionals. • Segons el sector d’activitat destaca que els que donen més importància a tenir coneixements de català per tal de millorar les perspectives professionals són: el sector del comerç, hoteleria i restauració, en bancs o companyies d’assegurances, professions liberals, activitats immobiliàries i serveis empresarials i els sectors de l’Administració pública, parapúbliques, ensenyament i educació. • Les persones que s’ubiquen en les franges d’edat dels 25 a 34 anys i els de 35 a 49 anys, donen importància al fet de tenir bons coneixements de la llengua oficial en major proporció que els més joves o els majors dels 50 anys Centre de Recerca Sociològica

More Related