Emotivisme moral

1. Emotivisme moral

2. Filosofia moral en Hume • Hume no accepta el racionalisme moral, que volfonamentar i justificar la moral des de la raó. Hume reflexiona sobre l’origen i el fonament efectiu dels judicis morals • Per al racionalisme moral, la moralitat és un conjunt de judicis que aproven o rebutgen la conducta. • Segons Hume la raó no s’ocupa de la moralitat sinó de les qüestions de fet p de relacions entre idees, cercant-ne la veritat o la falsedat.

3. Per què no la raó? • La moral no pot ser una qüestió de fet, perquè la qualitat bo o dolent no és quelcom que pertanyi a les coses. • La moral no pot ser una relació entre idees, perquè d’elles no es poden extraure judicis morals- • Els judicis morals són valoracions

4. Emotivisme moral • Hume afirma que la moral s’origina en les emocions i sentiments; uns i altres governen la conducta conscient i ens mostren els valors morals: allò bo o dolent. • Els sentiments morals ens fan aprovar o condemnar les nostres motivacions i accions i les dels altres, i ens impulsen a actuar • La bondat o maldat, no se sap, sinó que se sent. • La moralitat sorgeix en el nostre interior com un sentiment d’aprovació o rebuig que ens provoca una determinada conducta, i aquest sentiment genera un judici moral d’aprovació o rebuig. • Els judicis morals no provenen del’exterior, sinó del nostre interior, dels nostres sentiments i emocions (de sentir que s’han comès injustícies) • El sentiment més primari és el d’ humanitat, serntiment que ve amb la percepció de felicictat o infelicitat que sentim els humans a conseqüència d’una acció; i aquest sentiment d’aprovació o rebuig ens fa jutjar aquesta acció com a virtuosa o viciosa

5. Emotivisme moral 2 • A banda dels sentiments morals que susciten a cadascú les diverses qualitats de les persones, els humans compartim les mateixes percepcions sobre les accions bàsiques que provoquen la felicitat o infelicitat; per tant tenim els mateixos sentiments morals primaris d’aprovació o de rebuig sobre el que és útil o perjudicial per a la naturalesa humana, i que ens fa feliços o infeliços. • La moral depèn d’un sentiment intern, sentiment d’abast universal, condicionat per la vida social i comunitària. • Això explica l’ampli consens que hi ha sobre els judicis morals més bàsics. Es pressuposa que l’ésser humà cerca instintivament la felicitat iel benestar, i l’evitació del dolor i la misèria. Hume es distancia de Hobbes i de les seves motivacions individuals i egoistes.

6. Què és bo? • Des de la perspectiva moral són bones aquelles conductes que contribueixen a la felicitat i al benestar individual i social (solidaritat, honestedat) i són dolentes les que hi van en contra (egoisme, mentida, agressivitat). • Més enllà d’aquests judicis morals primitius, és molt difícil trobar lleis justes que facin compatibles els interessos individuals i les circumstàncies de cada acció • Judicis morals i estètics tenen la mateixa base i són aliens a qualsevol interès personal egoista, ja que els sentiments de felicitat són desinteressats.

7. Paper de la raó en la moral • Hume obre pas a reconsiderar el papaer de la raó en el camp de la moralitat. • Hume diferencia allò que és (els fets que pertanyen a l’àmbit de la raó) del que hipotèticament hauria de ser (els valors morals que pertanyen a l’àmbit del sentiment) • Així senyala l’insalvable salt existent entre la descripció dels fets i les valoracions morals i remarca que és erroni derivar l’haver de ser de l’és. • Aquest intent es coneix com la Fal·lacia naturalista, que vol erròniament deduir un deure, un cal fer, a partir d’un ésser (per exemple, aquesta persona està enperill, cal ajudar-la) • Cap judici de valor es pot derivar d’un judici de fet. • La raó s’ocupa de fets i estableix relacions entre ells, però no ens pot fer escollir cap opció determinada de fons. • Els sentiments i les emocions són les forces que ens empenyen a actuar i determinen les nostres eleccions personals • Només el sentiment pot decidir sobre la bondat o maldat dels fins: La raó determina si les conseqüències d’una conducta són beneficioses o perjudicials. • Tanmateix a la raó li queda un paper auxiliar o indirecte en la moral, ja que mostra els mitjans més adequats per a la consecució d’uns fins, sobretot respecte al benestar general