FEINA DE SEGAR

1. FEINA DE SEGAR FEINA DE SEGAR La feina de segar consisteix en tallar de forma manual o amb maquinària diferents tipus de plantacions com: blat, ordi, civada, faves, cigrons... Antigament era una feina molt feixuga que requeria la participació de moltes persones, les quals es distribuïen en diferents tasques específiques. La feina de segar se sol fer pel mes de juny. Amb la paraula “messes” es fa referència a tot el temps de la sega i les seves feines corresponents.

2. FER GARBES FERMAR Després de segar, es fan les garbes. Cada vàries falçades formen una gavella, i cada 6 o 9 gavelles formen una garba. Les garbes es fermen amb vencills. Els brins que queden a terra són arreplegats per les espigoladores. Antigament les espigoladores solien ser dones. 10 garbes fan un cavalló.

3. L’ERA L’era té forma circular i s’ha de fer a un lloc on hi pegui més el vent. Hi havia llocs que sempre tenien la mateixa era, durant l’hivern es mantenia tapada amb algues o pallús perquè el trespol no es fes malbé. Altra gent la feia cada any, la qual cosa suposava haver de fer el trespol. Per fer el trespol primer s’espedrega, després es passa l’esterrossador o el carretó per damunt, això se’n diu “Fer sa pols”, es rega amb abundància fins que s’hagi amarat 4 o 5 dits. Quan ja és un poc eixut es passa el carretó fins que el trespol ja és fet, o sia, és ben fort i llis.

4. GARBEJAR GARBEJAR A trenc d’alba se sortia a garbejar, o sia, es transportaven les garbes amb carros fins al lloc a on hi havia l’era. Això es feia així perquè de matinada el blat no és torrat i així no hi ha perill que caigui quan és transportat. Un carro gros podia dur entre 20 i 25 garbes. Hi havia diferents tipus de carros, però el que s’emprava era baix i ample per tal de poder-hi posar moltes garbes i tenir bon carregar. S’anomenava carro de garbejar.

5. EMBULLAR Feina que consisteix en fer passar la bístia per damunt les garbes que s’han estès per damunt l’era. D’aquesta manera les garbes es van desfent. A més a més algú ha d’ajudar a desfer-les amb una forca.

6. BATRE Feina que consisteix en fer passar el carretó per damunt les garbes desfetes damunt l’era, de tal manera que el gra se separi de l’espiga. Es pot batre amb una bístia o amb dues, és a dir, amb un carretó o amb dos. A les grans possessions podien batre amb 6 o 8 bísties. Amb un dia i dues bísties, se solien batre 10 o més cavallons.

7. TOCADOR O PARALLER El tocador és l’home que fa girar la bístia amb el carretó per tots els redols de l’era. Si només és una bístia es pot emprar un piló per facilitar la feina. El carretó va enganxat al bastiment. Mentrestant els batadors van girant la palla amb la forca perquè s’estufi.

8. RAMPINAR RAMPINAR Feina que consisteix en passar els rampins per tal de retirar la palla.

9. VENTAR Aquesta feina consisteix en separar la palla del gra. Per això amb el tiràs es fa una serra amb tot el que s’ha batut. A continuació es passa el ram o granera per tal de deixar l’era neta. Després amb les forques i les pales es llança a l’aire la palla i el gra per tal que el vent s’endugui la palla i el gra quedi.

10. ERERAR Després d’haver ventat, mesclat amb el gra s’hi troben altres restes de plantes i llavors. Per tal d’eliminar-les s’empra un erer, que és un garbell gros per porgar que es col.loca horitzontalment damunt unes forques de fusta (ereradores), generalment d’ullastre. Sacsejant l’erer el gra passa i les restes i altres llavors queden. Aquestes sobres s’enomenen baleigs. Una vegada acabada la batuda el gra s’ensaca i es duu al graner, per això hi ha una dita que diu: “No es pot dir blat que no sigui dins es sac i ben lligat”. La malla de l’erer canviava en funció de si havien batut ordi, civada, blat, cigrons... Una vegada tot s’havia passat per l’erer, doncs es beneïa dient:”Déu mos do la maina”.

11. Pes maig a segar vaig. Pes juny sa falç en es puny. Qui no vol pols que no vagi a s’era. Damunt s’era fa sol. No es pot dir blat que no sigui dins es sac i ben lligat. “Per batre en el món no hi ha com les egües ben ferrades, que peguen unes potades que s’era fan tremolar”. “Si no fos pel carretó que va darrera, darrera, no hi hauria cap somera que batés un cavalló”. “Segador bon segador quantes garbes m’has segades? Set o vuit n’he embolicades no arriba a un cavalló”. DITES I GLOSES

12. AGRAÏMENTS Volem agrair al grup Serra Mamerra de Petra i a tota la gent que hi va participar, la realització d’aquests tipus d’activitats. Organitzar aquests aconteixements dóna peu a tenir un testimoni del que són les nostres arrels. Moltes gràcies Els mestres del Camp d’Aprenentatge d’Orient Xavier Morell i Rafel Bonnín CAMP D’APRENENTATGE D’ORIENT Conselleria d’Educació i Cultura Govern de les Illes Balears AUTORS TEXT I FOTOGRAFIA: Rafel Bonnín i Xavier Morell Setembre de 2010