1 / 22

Tema 5. L’Al-Àndalus

Tema 5. L’Al-Àndalus. Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492). EXPANSIÓ DE L’ISLAM. L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:. 711: Batalla de Guadalete.

Download Presentation

Tema 5. L’Al-Àndalus

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Tema 5. L’Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)

  2. EXPANSIÓ DE L’ISLAM

  3. L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:

  4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència

  5. PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? • L’any 711 els musulmans arriben a la península comandats pel general Tariq i el governador Musàper intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic. • En només quatre anys havien controlat gairebé tota la península, sense trobar massa resistència, a més la noblesa visigoda estava desunida i això fou aprofitat pels invasors. • Els invasors no eren molt nombrosos: eren berbers, del nord d’Àfrica, i àrabs, que ocupaven els llocs dirigents

  6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ÀNDALUS: ETAPES • EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756) • EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC (756-929) • CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031) • REGNES DE TAIFES (1031-1085) • REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES (1086-1212) • EL REGNE NASSARITA DE GRANADA (1212-1492)

  7. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:711-756 · En un principi, l’Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Àndalus es fixa a Còrdova.

  8. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a l’Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I

  9. ABDERRAMÁN III CALIFAT DE CÒRDOVA:929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. · L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.

  10. REGNES DE TAIFES:1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.

  11. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES:1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Àndalus.

  12. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA:1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou l’últim rei nassarita.

  13. L’ECONOMIA Bases de l’economia de l’Àndalus Activitats rurals Activitats urbanes Cultius de secà i de regadiu Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes Agricultura Artesania Canals, sèquies, pous, sénia Ramaderia Ovelles, coloms, abelles Interior Comerç Mineria Ferro, plom, coure, plata, or Exterior Pesca Extracció de sal

  14. ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses. • També eren els propietaris de les millors terres. • BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys • poder. Conqueridors: Musulmans • Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les • costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els • musulmans i eren coneguts com a MULADINS • Altres van mantenir la religió cristiana i rebien el nom • de MOSSÀRABS. Cristians La Societat • Eren una minoria dins de la societat de l’Al-Àndalus • Residien en barris separats de la resta dels • habitants i eren molt actius en el terreny econòmic • (comerç) Jueus

  15. Les ciutats a l’Àndalus Alcàsser Mesquita major soc raval Medina muralla mesquita

  16. Característiques de la ciutat • Carrers estrets i sinuosos • Traçat irregular • Xarxa de clavegueram • Fonts • Banys públics • Madrasses (escoles) • Biblioteques • Hospitals Bany públic Madrassa Font pública

  17. Transmissió de la cultura àrab i les cultures antigues. • Àmbits: astronomia, matemàtiques, medicina, filosofia, • literatura… • Grans filòsofs: Averrois, Maimònides Cultura i ciència • Habitatges i gastronomia (sobretot d’Andalusia i l’est • peninsular). • Vocabulari d’origen àrab molt nombrós. Vida quotidiana El llegat cultural Cuscús Averroes Maimònides

  18. Art • Sobretot en arquitectura. Característiques: • - Abundant decoració (motius vegetals, geomètrics • o cal·ligràfics). • - Materials pobres i poc duradors (guix, maons). • - Jocs de llum i ombres (vidrieres, reflexos…). • - Gust per l’aigua (fonts, piscines, banys…). • Arcs de ferradura, apuntats, lobulats i polilobulats. • Ús de l’arrabà (motlura que emmarca l’arc). • - Sostres plans i de fusta, cúpules… • - Edificis públics (mesquites) i privats (palaus, • castells, banys…)

  19. arrabà Arc polilobulat Arc de ferradura

  20. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics

More Related