html5-img
1 / 30

EL PRESSUPOST

EL PRESSUPOST. EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES. CONCEPTE. El pressupost constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que com a màxim pot reconèixer una entitat, i els drets que es preveuen realitzar durant l’exercici. CARACTERÍSTIQUES.

Download Presentation

EL PRESSUPOST

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. EL PRESSUPOST

  2. EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES CONCEPTE El pressupost constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que com a màxim pot reconèixer una entitat, i els drets que es preveuen realitzar durant l’exercici. CARACTERÍSTIQUES 1. És un acte de previsió, limitativa quant a les despeses i estimativa quant als ingressos. 2. Es basa en una idea d’equilibri. 3. Implica regularitat en la seva confecció i periodicitat anual. 4. És una previsió normativa que implica obligació.

  3. EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES CLASSES Actualment les noves tècniques pressupostàries es basen en aconseguir una assignació eficaç dels recursos i una major informació. D’aquestes noves tècniques cal assenyalar les següents: 1. Pressupost funcional El pressupost funcional es basa en la classificació d’activitats. La utilitat de presentar un pressupost per funcions és la d’informar als destinataris de la informació sobre els principals propòsits perseguits en els programes de l’entitat, facilitant la comparació sobre el comportament de l’entitat pública en l’espai i en el temps. 2. Pressupost d’execució El pressupost d’execució és aquell que ofereix els propòsits i objectius per als que es requereixen els fons públics, els costos de les activitats proposades per aconseguir els objectius i les dades

  4. EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES CLASSES necessàries per apreciar quantitativament els objectius aconseguits i les tasques realitzades dintre de cada funció pública. 3. Pressupost per programes El pressupost per programes és una tècnica pressupostària que estableix un sistema d’objectius a acomplir que són els que serveixen de marc a la gestió pressupostària, agrupant els crèdits per programes, essent cada programa el conjunt de despeses destinat a la consecució d’un objectiu concret, i establint-se un sistema d’indicadors d’acompliment dels objectius fixats. Com a norma general, la presentació anual dels programes va acompanyada de una traducció a un Pressupost tradicional és a dir amb una estructura orgànica-econòmica de la despesa.

  5. EL PRESSUPOST: CONCEPTE I CLASSES CLASSES 4. Pressupost de base zero Consisteix en l’elaboració cada any, d’un pressupost sense referència al passat, basant-se en una revisió total dels objectius, mètodes i recursos.

  6. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS PRINCIPI DE COMPETÈNCIA Li correspon exclusivament al poder legislatiu (CS, CdG) l’aprovació del Pressupost, que és elaborat per l’executiu (CdD) PRINCIPI D’UNIVERSALITAT Tots els ingressos i totes les despeses han d’aparèixer en el Pressupost, sense compensacions o minoracions entre ells, no poden aparèixer per tant pel seu import net. PRINCIPI D’UNITAT Aquest principi implica l’existència d’un únic document pressupostari que englobi tots els ingressos i despeses. Aquest principi suposa que no poden existir ingressos i despeses fóra del pressupost, ni poden existir múltiples pressupostos.

  7. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS PRINCIPI D’ESPECIALITAT Aquest principi es presenta en tres parts: - Especialitat qualitativa: l’autorització pressupostària és per a realitzar despeses concretes i determinades. “Els crèdits per a despeses es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la que hagin estat autoritzats o per les modificacions aprovades amb posterioritat”. - Especialitat quantitativa: l’autorització pressupostària és per a realitzar despeses per una quantitat màxima i concreta. “ No podran adquirir-se compromisos de despesa per quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats en l’estat de despeses, sent nuls de ple dret els actes administratius que incompleixin aquesta norma”. Excepcions a aquestes dues primeres especialitats són les modificacions pressupostàries.

  8. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS PRINCIPI D’ESPECIALITAT - Especialitat temporal: els crèdits únicament poden ser gastats dintre de l’exercici pressupostari per al qual van ser concedits. Excepcions a la tercera especialitat són les despeses de projecció pluriannual. VINCULACIÓ JURÍDICA: a la URV els crèdits consignats a l’estat de despeses tenen un caràcter limitatiu i vinculant a nivell d’article. PRINCIPI D’ANUALITAT L’autorització pressupostària és per a gastar durant un període de temps concret i no indefinit. Aquest període és el que s’anomena “exercici pressupostari” i que segons la normativa actual, coincideix amb l’any natural.

  9. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS PRINCIPI DE PUBLICITAT “Els pressupostos s’examinen i es debaten pels òrgans corresponents, i a més a més, l’existència de la comptabilitat pública permet als ciutadans conèixer l’execució d’aquests Pressupostos”. PRINCIPI D’EXACTITUD Manifesta l’eliminació dels crèdits que tinguin naturalesa global o, per contra l’eliminació d’una superabundància de detalls. PRINCIPI D’ANTICIPACIÓ Estableix la necessitat de que els Pressupostos siguin aprovats amb suficient antelació respecte a l’inici de la seva entrada en vigor.

  10. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: POLÍTICS PRINCIPI DE NO AFECTACIÓ Tots els ingressos es destinen a finançar global i indistintament les despeses públiques, no reconeixent-se la prioritat d’una determinada despesa respecte una font concreta de finançament.

  11. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: COMPTABLES Els principis pressupostaris comptables constitueixen la materialització dels principis polítics i tenen per tant un caràcter secundari. PRINCIPI DE PRESSUPOST BRUT Equival al principi d’universalitat i assenyala la necessitat de que totes les despeses i ingressos es reflecteixen en el Pressupost pel seu import íntegre. PRINCIPI D’UNITAT DE CAIXA Estableix la necessitat de que els ingressos i pagaments es centralitzen en una caixa única.

  12. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS: COMPTABLES PRINCIPI D’ESPECIFICACIÓ Prohibeix els trasvassaments o transferències entre les diferents partides del Pressupost, excepte en els casos autoritzats. PRINCIPI D’EXERCICI TANCAT Com a norma general només poden aplicar-se al Pressupost d’un exercici els ingressos i despeses que es realitzin durant el mateix.

  13. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST DE DESPESES El pressupost de despeses constitueix l’autorització d’un òrgan competent (CdG i CS) per a que l’executor corresponent pugui gastar, i per tant contraure obligacions. Aquesta autorització es refereix a un període de temps determinat, que d’acord amb la normativa actual és el de l’any natural, i amb uns límits quantitatius i qualitatius ESTAT DE DESPESES L’estat de despeses inclou els crèdits necessaris per atendre les obligacions. Aquests crèdits s’ordenen d’acord amb aquestes 3 classificacions o estructura: - Classificació orgànica: fa referència al centre encarregat de gestionar els crèdits. S’identifica amb un codi numèric. - Classificació funcional: determina per a què es gasta. S’identifica també amb un codi numèric amb diferents nivells d’agregació:

  14. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST DE DESPESES a. Grup de funció -> dintre el Pressupost de la URV: - Funció 1: Docència - Funció 2: Investigació i transferència - Funció 3: Estudiants i comunitat universitària - Funció 4: Infraestructura i biblioteca - Funció 5: Universitat i societat - Funció 6: Personal, formació i avaluació - Funció 7: Despeses generals b. Funció c. Subfunció d. Programa - Classificació econòmica: representa per separat les despeses corrents i les de capital. S’identifica amb un codi numèric agrupat de la següent manera: capítol, article, concepte i subconcepte. Cap. 1: Despeses de personal Cap. 2: Despeses corrents en béns i serveis Cap. 3: Despeses financeres Cap. 4: Transferències corrents 1 + 2 + 3 + 4 = DESPESES CORRENTS

  15. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST DE DESPESES - Classificació econòmica: posa de manifest l’objecte de la despesa i representa per separat les despeses corrents, les de capital i les financeres. S’identifica amb un codi numèric agrupat de la següent manera: capítol, article, concepte i subconcepte. Cap. 1: Despeses de personal Cap. 2: Despeses corrents en béns i serveis Cap. 3: Despeses financeres Cap. 4: Transferències corrents 1 + 2 + 3 + 4 = DESPESES CORRENTS

  16. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST DE DESPESES Cap. 6: Inversions reals Cap. 7: Transferències de capital 6 + 7 = DESPESES DE CAPITAL Cap. 8: Actius financers (adquisió) Cap. 9: Passius financers (reemborsament) 8 + 9 = DESPESES FINANCERES Cap 1. Despeses de personal Es comptabilitzen en aquest capítol les següents despeses: - retribucions i indemnitzacions del personal

  17. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST DE DESPESES - cotitzacions a la seguretat social - prestacions i despeses de naturalesa social Cap. 2 Despeses corrents en béns i serveis S’engloben les despeses en béns i serveis necessaris per a l’exercici de l’activitat, que no produeixin un increment del capital. Les despeses a comptabilitzar tindran les següents característiques: - ser béns fungibles - tenir una duració en principi inferior a l’exercici pressupostari - no ser inventariables - ser despeses previsiblement reiteratives

  18. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA Cap. 3 Despeses financeres S’hi comptabilitzen les càrregues financeres per interessos de tot tipus de deutes. - despeses d’emissió, modificació i cancel·lació de deutes - càrregues financeres per interessos de tot tipus de dipòsits i fiances rebudes Cap. 4 Transferències corrents Pagaments sense contrapartida directa per part dels perceptors, que destinen aquests ingressos a finançar operacions corrents. Cap. 6 Inversions Despeses destinades a la creació o adquisició de béns de capital o béns inventariables necessaris per al funcionament de l’entitat. PRESSUPOST DE DESPESES

  19. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA Cap. 7 Transferències de capital Pagaments sense contrapartida directa per part dels perceptors, que destinen aquests ingressos a finançar operacions de capital. Cap. 8 Actius financers Crèdits destinats a l’adquisició d’actius financers, que poden ser títols-valors, contractes de préstecs, fiances i dipòsits. Cap. 9 Passius financers Amortització de deutes. PRESSUPOST DE DESPESES

  20. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA ORGÀNICA + FUNCIONAL + ECONÒMICA = PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA ORGÀNICA + FUNCIONAL + ECONÒMICA + $$ = CRÈDIT PRESSUPOSTARI PRESSUPOST DE DESPESES

  21. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST D’INGRESSOS El pressupost d’ingressos d’una entitat es pot definir com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets de cobrament que la mateixa preveu liquidar durant el període de temps que duri aquest. Els crèdits del pressupost d’ingressos són una estimació no vinculant, a diferència dels consignats al pressupost de despeses, que suposen el límit d’una autorització per gastar. El pressupost d’ingressos s’estructura en: - Unitats orgàniques: centres gestors de l’ingrés - Estructura econòmica: els recursos de l’estat d’ingressos del pressupost s’ordenen segons la següent naturalesa econòmica en capítols, articles, conceptes i subconceptes:

  22. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST D’INGRESSOS Cap. 1: Impostos directes i cotitzacions socials Cap. 2: Impostos indirectes Cap. 3: Taxes, preus públics i altres ingressos Cap. 4: Transferències corrents Cap. 5: Ingressos patrimonials 1 + 2 + 3 + 4 + 5 = INGRESSOS CORRENTS Cap. 6: Venta d’inversions Cap. 7: Transferències de capital 6 + 7 = INGRESSOS DE CAPITAL

  23. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST D’INGRESSOS Cap. 8: Actius financers Cap. 9: Passius financers 8 + 9 = INGRESSOS FINANCERS Cap. 1 Impostos directes i cotitzacions socials S’inclouen els recursos exigits sense contraprestació i que el seu fet imposable posi de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu, com a conseqüència de la possessió de patrimoni o l’obtenció de renda. Cap. 2 Impostos indirectes S’inclouen els recursos exigits sense contraprestació i que el seu fet imposable posi de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu, com a conseqüència bàsicament de la despesa de renda.

  24. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST D’INGRESSOS Cap. 3 Taxes, preus públics i altres ingressos Ingressos derivats de la prestació de serveis públics. Cap. 4 Transferències corrents Recursos rebuts sense contrapartida directa per part de qui els concedeix, i que es destinen a finançar operacions corrents. Cap. 5 Ingressos patrimonials Recull els ingressos que procedeixen de les rendes del patrimoni. Cap. 6 Venda d’inversions Els ingressos derivats de la venda dels béns de capital.

  25. EL PRESSUPOST: ESTRUCTURA PRESSUPOSTÀRIA PRESSUPOST D’INGRESSOS Cap. 7 Transferències de capital Recursos rebuts sense contrapartida directa per part dels agents que els concedeixen, i que es destinen a finançar operacions de capital. Cap. 8 Actius financers Recull els ingressos per la venda d’actius financers, així com els ingressos per les devolucions de préstecs, dipòsits i fiances concedits. Cap. 9 Passius financers S’imputen els ingressos per l’emissió de deute i obtenció de préstecs, també els dipòsits i fiances rebuts.

  26. EL PRESSUPOST: CICLE PRESSUPOSTÀRI CICLE PRESSUPOSTARI DE LA DESPESA Consta de 4 fases: - Elaboració i presentació: el pressupost l’elabora la Gerència seguint les directrius del Consell de Direcció . - Aprovació: l’aprova el Consell Social a proposta del Consell de Govern. - Execució: que també consta de 4 fases: 1. AUTORITZACIÓ: s’acorda la realització d’una despesa determinada per una quantitat certa o estimada, reservant per aquest fet la totalitat o part d’un crèdit pressupostari. S’inicia així l’execució de la despesa però sense que hi hagi encara relacions amb tercers. 2. DISPOSICIÓ: s’acorda la realització de les despeses prèviament autoritzades, per un import determinat o

  27. CICLE PRESSUPOSTÀRI CICLE PRESSUPOSTARI DE LA DESPESA determinable. La disposició ja té rellevància jurídica davant de tercers. 3. RECONEIXEMENT: el reconeixement de l’obligació és l’acte mitjançant el qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra una entitat, derivat d’una despesa A i D. El reconeixement es produirà prèvia acreditació documental i si correspon després de la comprovació material de la realització del servei per part del creditor. 4. EXTINCIÓ: l’extinció de les obligacions reconegudes es produeix bàsicament mitjançant el seu pagament (P). En determinats supòsits es poden acumular en un sol acte diverses fases d’execució: AD, ADO, ADOP

  28. CICLE PRESSUPOSTÀRI CICLE PRESSUPOSTARI DE LA DESPESA - Control: el cicle pressupostari es culmina amb el control de l’execució del mateix, que pot ser un control que el realitzi un òrgan extern (empreses d’auditoria o la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya) o bé intern (departament d’auditoria interna).

  29. EL PRESSUPOST: CICLE PRESSUPOSTÀRI CICLE PRESSUPOSTARI DE L’INGRÉS Consta de 4 fases: - Elaboració i presentació: el pressupost l’elabora la Gerència seguint les directrius del Consell de Direcció . - Aprovació: l’aprova el Consell de Govern i el Consell Social. - Execució: que consta de 2 fases: 1. RECONEIXEMENT DE DRETS 2. EXTINCIÓ DEL DRET: es produeix normalment pel cobrament efectiu del dret, encara que també hi ha altres formes com les anul·lacions, prescripcions, condonacions i insolvències per exemple.

  30. CICLE PRESSUPOSTARI CICLE PRESSUPOSTARI DE L’INGRÉS - Control: el cicle pressupostari es culmina amb el control de l’execució del mateix, que pot ser un control que el realitzi un òrgan extern (empreses d’auditoria o la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya) o bé intern (departament d’auditoria interna).

More Related