slide1
Download
Skip this Video
Download Presentation
LLINARS DEL VALLÈS 11 d’abril 2013

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 40

LLINARS DEL VALLÈS 11 d’abril 2013 - PowerPoint PPT Presentation


  • 70 Views
  • Uploaded on

LLINARS DEL VALLÈS 11 d’abril 2013. LECTURA IV. Als hiverns de molt fred, quan la temperatura aconsegueix molts graus sota zero, no fa estrany sentir les canonades de la conducció de l’aigua han espetegat. Això passa perquè l’aigua s’hi gela i una manera

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' LLINARS DEL VALLÈS 11 d’abril 2013' - halil


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide2

LECTURA IV

Als hiverns de molt fred, quan la temperatura

aconsegueix molts graus sota zero, no fa estrany sentir

les canonades de la conducció de l’aigua han espetegat.

Això passa perquè l’aigua s’hi gela i una manera

d’evitar-ho és no tancar del tot les aixetes i deixar que

l’aigua baixi per tal que no arribi a gelar-se.

Perquè, a diferència d’altres casos que amb el fred

s’encongeixen, l’aigua augmenta de volum en gelar-se.

Podràs comprovar-ho si omples d’aigua freda un flascó de vidre, el tanques hermèticament i el poses al congelador de la nevera durant dos o tres dies.

slide3

TRASTORNS ESPECÍFICS DEL DESENVOLUPAMENT

  • Llenguatge
  • Conducta
  • Aprenentatge
la disl xia s un trastorn inesperat perdurable i resistent al tractament
La dislèxia és un trastorn inesperat, perdurable i resistent al tractament
  • És una dificultat inesperada en la lectura, en relació a la intel·ligència, la motivació, la educació o el estatus professional.

(S. Shaywitz)

slide5

La majoria de nens i nenes que pateixen T.E.A.E., podrien compensar els seus dèficits si:

    • Detectéssim el seu trastorn precoçment
    • La família tingués la informació necessària
    • Si els donem el tractament adequat
    • L’escola integrés els seu dèficit

Nena de 10 anys

slide6
Hem d’entendre els Trastorns Específics d’Aprenentatge com un problema de salut escolar que condiciona la qualitat de vida dels nens i les nenes i, també, de les seves famílies
slide7

MITES SOBRE LA DISLÈXIA

  • L’escriptura en mirall és un símptoma de dislèxia.
  • L’entrenament visual és un tractament per la dislèxia.
  • La dislèxia és més freqüent en nens que en nenes.
  • La dislèxia desapareix amb el creixement.
  • Les persones dislèctiques no poden ser intel·ligents,o són molt intel·ligents.
slide8

ES UNA DISFUNCIÓ NO UN RETARD MADURATIU. Shaywitz 2003 Dystexia Pediatrics in Review 24(5) 147

el seu origen s neurol gic
El seu origen és neurològic
  • Estudi coordinat per el Dr. E. Paulesu.
    • Es van estudiar persones dislèctiques de parla anglesa, francesa i italiana, en les tres llengües van presentar una menor activació en les àrees cerebrals de l’hemisferi esquerre que els seus homòlegs del grup control
en la disl xia s observa un alt component gen tic
En la dislèxia s’observa un alt component genètic.
  • La història familiar és un dels factors de risc més important
slide12

Sempre presentaran:

    • - Dificultats en el llenguatge escrit
    • Dificultats en l’escriptura
    • Dificultats significatives en l’ortografia
    • Aprenentatge lent de l’escriptura
slide13

Sovint presenten:

  • Dificultats en matemàtiques especialment en el aprenentatge de símbols i sèries de xifres com taules de multiplicar
  • Problemes de memòria a curt termini i d’organització
  • Dificultats per seguir instruccions i seqüències complexes
  • Fluctuacions de capacitat
slide14

Tenen dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d’estudi

  • Poden presentar carències d’aprenentatge
  • Potser, carències en les habilitats socials
  • Baixa autoestima que influeix negativament en l’aprenentatge
slide16

Consciència fonològica

És força difícil i no s’arriba de forma espontània. Cal fer un treball explícit de consciència fonològica: “entrenar” a escoltar i sentir els sons de la parla; ajudar-los a centrar l’atenció en l’estructura dels sons de les paraules i no en el significat.

slide17

Automatització: lectura ràpida i sense esforç de les paraules

  • A mesura que avança el desenvolupament de la lectura, la transformació grafema-fonema s’aconsegueix una progressiva automatització en el reconeixement de las paraules
  • La automatització és molt important perquè permet fer més atenció al contingut, ja que no s’ha de pensar para llegir.
  • La automatització en el reconeixement automàtic de les paraules és necessària per la fluïdesa però no suficient
slide18

La fluïdesa lectora es considera una de las característiques funamentals de una lectura experta, permet llegir un text amb precisió y rapidesa

  • Els elements fonamentals necessaris per la fluïdesa són la precisió i la velocitat lectora
  • Els lectors amb baixa fluïdesa centren la seva atenció en descodificar les paraules
  • Per la qual cosa els queda poca atenció per comprendre el contingut del text
slide19

Les lectures orals repetides icontrolades milloren la fluïdesa lectora y el reconeixement lector general

  • Les alumnes llegeixen i rellegeixen un text diverses vegades o fins arribar a un nivell determinat de fluïdesa
  • La pràctica de la lectura oral millora amb àudio, programes informàtics lectors, ajuda de companys, etc.

No hi ha evidencia científica que confirmi que el

temps que es dedica a la lectura silenciosa i

independent, amb poca ajuda, millori la fluïdesa i

el rendiment lector general.

slide20
La majoria del vocabulari s\'aprèn indirectament, a través de les experiències diàries amb el llenguatge oral y escrit
  • Algun tipus de vocabulari s’ha d’ensenyar de manera directa.
  • L’ensenyament directe del vocabulari ajuda a la comprensió lectora
  • Fa falta dedicació activa i amplia al vocabulari
slide22

“...car en aquell moment exacte vaig renunciar a examinar-me perquè el terror que em produïa, el dolor físic que se’n deriva, el descontrol que en seguia, la secreció de saliva, de suor de llàgrimes, era un preu massa alt i vaig acceptar covardament el coixí de la benevolència familiar. ¿No t’agrada? Doncs deixem-ho córrer. El més greu era que m’agradava, però no ho vaig dir a ningú.

  • Maria Aurèlia Capmany “Mala memòria” 1987
slide25

Stanovich (1986) va definir l’efecte “Mateus” en la lectura: Els que són rics són cada vegada ho són més i els que són pobres, cada vegada són més pobres.

slide26

Què podem fer o demanar a l’escola per millorar la ansietat dels alumnes

  • Maximitzar la atenció individualitzada
  • Animar al alumne a preguntar
  • Comprovar que ha entès el material que es presenta por escrit
  • Texts adequats al seu nivell de lectura
slide27

Evitar la copia exhaustiva de la pissarra

  • Comprovar que ha entès les instruccions orals
  • Llegir-li las preguntes i els texts que be treballar
  • Exàmens orals, si es possible o mixtes
  • Permetre utilitzar tots els recursos que tingui al seu abast
  • Saber que pot oblidar el que semblava haver après
slide28

Fer-lo sortir a la pissarra només si sabem que pot respondre correctament

  • Iniciar la correcció por allo que ha fet bé
  • Corregir els seus treballs de la manera més immediata possible
  • Adequar la quantitat de feina que ha de fer en casa y en l’escola
  • Valorar el seu rendiment d’acord amb el seu progrés, no el del grup classe
slide29

Què s’ha de fer?

  • Reflexionar sobre la nova legislació (LEC) en la pràctica educativa i les adequacions que necessiten els alumnes dislèctics, posant una atenció especial en els adolescents i en els adults joves.
  • La universitat ha d’investigar per comprendre la dislèxia i el seu impacte, les competències i capacitats individuals d\'una persona amb un trastorn d\'aprenentatge.
slide30

El Nen/a Necessita:

  • Donar el temps necessari
  • Establir un temps màxim de deures a casa
  • Sempre que sigui possible, ajustar o adaptar els materials escrits a les característiques i nivell del nen.
  • Llegir amb regularitat als nens. El fet de no llegir amb fluïdesa no ha d’impedir que pugui gaudir i seguir la lectura d’una altra persona.
  • Disposar de materials diversos i adaptats a les característiques i necessitats dels nens amb dificultats (llibres de lectura fàcil, contes gravats, etc.)
  • Fer un ús adequat de les noves tecnologies (lectors de llibres, etc.).
  • No corregir dues vegades el mateix error, etc..
slide32

Beneficis de llegir al nen/a

  • Llegir en veu alta al nen/a i escoltar al nen quan ens llegeix millora el temps compartit i contribueix al seu desenvolupament de diferents maneres:
    • Crea un vincle entre el nen i l’adult
    • Ajuda a millorar les habilitats de comprensió i d’atenció
    • Incrementa el període d’atenció del nen
    • L’ajuda a construir i/o ampliar el seu vocabulari
    • L’ajuda a millorar la qualitat gramatical en les feines escolars
    • Amplia els seus coneixements i la seva informació
slide33

L.E.CArticle 56. Educació infantil

  • 3. Durant l’educació infantil s’ha d’assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes, que han de rebre una atenció ajustada a llurs característiques singulars.
article 82
Article 82
  • Criteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar
slide35

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

slide36

Quines eines tenim actualment?

  • Les adaptacions curriculars:
    • Són les decisions referides a la programació o a les activitats de classe que: seleccionar, prioritzar, temporalitzar, referides a un determinat alumne/a o a un grup d’alumnes.
  • Plaindividualitzat(PI):
    • És una programació, una metodologia o uns criteris d’avaluació, de vegades també un emplaçament, que sols utilitzarem per a un determinat alumne/a
slide37

Perquè un Pla Individualitzat per els alumnes amb Trastorns d’Aprenentatge?

  • Les seves dificultats incideixen en una de les competències clau de l’aprenentatge escolar: la lectura i l’escriptura, que dóna accés a la resta d’aprenentatges.
  • Només amb el pas del temps no milloren, cal determinar el més aviat possible els suports i les ajudes tècniques necessàries.
  • Per a aquells que en acabar el batxillerat es presentin a les proves d’accés a la universitat, el fet d’haver cursat amb PI els servirà per acreditar la seva condició de dislèxia.
slide38
No podem demanar a un alumne que faci allò que no es capaç de fer, però no deixeu de demanar-li allò que si pot fer
  • Empatia, compassió, necessitat de sentir-se estimat i acceptat; són emociones y universals
slide39

1) Intervenció a l’escola per la comprensió i acceptació dels T.E.A.E. Si fa falta s’hauran de fer adaptacions en les avaluacions i l’estudi

  • 2) Suport a la família per què doni al nen/nena una atenció emocional adequada i l’ajudin en la qualitat i quantitat de l’estudi
slide40

García Marquez pide la jubilación de la ortografía en el Congreso de Zacatecas (7/4/1997)

  • “Jubilemos la ortografía, terror del ser humano desde la cuna”, “simplifiquemos la gramática”, “humanicemos sus leyes”, Eran las consignas del escritor “como botellas arrojadas a la mar, con la esperanza de que lleguen al dios de las palabras”
ad