Sexualitat femenina

1. Sexualitat femenina • Francisca Molero Rodríguez Directora Institut de Sexologia de Barcelona

2. SALUT SEXUAL Tot individu té, com a dret fonamental, el dret a la salut sexual i al control i desenvolupament de la seva conducta sexual i reproductiva d’acord amb principis d’ètica individual i social. (Organització Mundial de la Salut,1975)

3. Reconèixer-la i tenir una vida sexual activai satisfactòria Millora l’autoestima, afavoreix un estat d’ànim positiu, disminueix la tensió y l’estrès. En definitiva, fa que ens trobem física i emocionalment millor. La sexualitat humana és una capacitat que ens serveix per al gaudi i el benestar

4. La sexualitat està present al llarg de tota la nostra vida i es manifesta de forma diferent segons les etapes vitals per les que passem. • És una font de salut, de plaer, d’afecte, d’intimitat, sensualitat i creativitat. • La sexualitat no és només genitalitat.

5. Fases de la resposta sexual humana • Fase de desig • Fase d’excitació • Fase de “meseta” • Fase d’orgasme • Fase de resolució

6. Fase de desig Estímuls que el desencadenen: • Visuals • Tàctils • Olfactius • Auditius • Fantasies • Concentrar-se en las sensacions físiques

11. Major reconeixement per a gaudir d’una sexualitat saludable. Més i millor informació sexual. Drets sexuals i major tolerància a la diversitat sexual. Relacions sexuals més igualitàries i respectuoses. Menor culpabilitat. Apogeu de la sexualitat femenina. Readaptació i evolució de la sexualitat masculina. Major participació de tot el cos en l’activitat sexual. Incorporació de les fantasies eròtiques, els jocs i les joguines sexuals en l’activitat sexual individual i de parella. Major exigència de les relacions sexuals gratificants en ambdós sexes i en totes les edats. Las coses ja no són com abans

12. Femenines DSI Anorgàsmia Vaginisme Disparèunia Masculines Disfunció erèctil Ejaculació precoç Ejaculació retardada Ejaculació retrògrada DSI Anorgàsmia Disfuncions sexuals

13. La manca d’interès per les relacions sexuals És diferent a l’evitació per por o dolor Es defineix en relació al de la parella És important valorar el desajustament Global o situacional Desig Sexual Inhibit

14. Causes orgàniques Trastorns endocrins, insuficiència renal, epilèpsia, Parkinson... Efectes secundaris de fàrmacs i altres drogues com alcohol, beta bloquejants, antihipertensius d’acció central, antiandrògens, ISRS, antidepressius, ansiolítics... Causes Psicològiques Patir una disfunció sexual. Ansietat davant les RS. Sentiments negatius cap a un mateix. Problemes de parella. DSI. Diagnòstic

15. DSI. Tractament Teràpia sexual • Tècniques per a l’increment de la consciència corporal i per facilitar l’aparició de respostes eròtiques. • Programa per millorar la relació de parella. • Tractament dels possibles problemes relacionats amb la por o la pèrdua de control en la RS. • Teràpia hormonal, si procedeix. • Tècniques per disminuir l’ansietat.

16. Trastorns d’excitació • Deficiència hormonal • Epilèpsia • Esclerosis múltiple • Neuropatia alcohòlica i diabètica • Lesions traumàtiques de la medul·la espinal: paraplegia • Malalties de las artèries coronàries • Hipertensió greu • Problemes renals • Fàrmacs: antihistamínics, efedrina, anticolinèrgics, antihipertensius

17. Impossibilitat de realitzar penetració coital o de introduir qualsevol objecte a la vagina degut a la contracció involuntària, recorrent i persistent dels músculs del terç extern. Sensació de por i perill davant la penetració. Desitgen tenir coit “ja que això les converteix en normals”. Presenten una gran ansietat i problemes en les relacions interpersonals. Vaginisme

18. Vaginisme • No trobem patologia orgànica. • No hi ha anhedonia sexual. • Solen ser bones amants i gaudeixen del sexe i fer que les seves parelles gaudeixin. • La incapacitat de concebre sovint és detonant per consultar. • Es pot parlar d’un cert prototipus de parella baró d’aquestes dones (insegurs, extremadament respectuosos...).

19. Tractament S’ha de fer des d’un enfocament integrador abastant les causes orgàniques, psicològiques, els factors ambientals i socioeducatius, el treball del cos i, per suposat, les relacions amb la parella. • Es descarten totalment les intervencions quirúrgiques. • És una de les disfuncions amb millor pronòstic. • El 90% es solucionen amb una teràpia sexual breu.

20. Anorgàsmia “Inhibició recorrent i persistent de l’orgasme femení manifestada per un retard o absència de l’orgasme després d’una fase d’excitació normal”. Aspectes a tenir en compte: • Les fases del desig i excitació romanen intactes. • La majoria poden assolir-lo amb la masturbació (psicogen).

21. Anorgàsmia. Etiologia. • Fàrmacs inhibidors de la MAO (antidepressius). • Agents barrera alfa-adrenèrgics (hipertensió). • Tòxics estimulants: cocaïna, amfetamines. • Fimosi del clítoris. Anomalies congènites. • Malalties degeneratives, lesions o tumors. • Diabetis. • Autovigilància pertinaç, obsessiva del propi comportament durant l’execució sexual. • Insuficient estimulació del clítoris (a penes preliminars, no contacte de clítoris, etc.). • Fenòmens obsessius (pensaments inoportuns, frases sense sentit, etc.). • Defenses en la percepció contra les sensacions eròtiques.

22. Autoexploració Exercicis de Kegel Focalització sensorial Prohibició del coit Desensibilització sistemàtica Dilatadors Fantasies sexuals Recolzament psicosexual de la dona i de la parella Lubricants Vibradors Teràpia sexual

23. Com millorar la nostra sexualitat • Massatge eròtic: carícies, sensacions, el contacte i comunicació. • Utilitzar les fantasies. Trencar la monotonia i la manca d’imaginació. • Pensar que “s’envelleix com s’ha viscut”. • Tenir clar que amb l’edat no disminueix l’atracció sexual ni les necessitats afectives. • Deixar de banda les preocupacions veient la intimitat com un espai necessari per a una major qualitat de vida. • “La funció fa a l’òrgan”. Sembla ser que la freqüència de l’ús dels genitals augmenta el seu funcionament físic. • La relació sexual, a més d’un dret, és un sentiment d’autovaloració, de sentir-se estimat, estimar a l’altre, compartir i estar pròxima a una altra persona.