ASSOCIACIÓ D’ARMADORS D’ARTS MENORS DE CATALUNYA

1. ASSOCIACIÓ D’ARMADORS D’ARTS MENORS DE CATALUNYA ADAMEC

2. Anàlisi del sector de la Pesca Artesanal a Catalunya • Tot i ser la pesca artesanal la modalitat de pesca mes respectuosa i selectiva amb el medi marí, i la que treu mes rendibilitat a les seves captures, el nombre d’embarcacions a baixat considerablement en els darrers 7 anys.

3. Nombre d’embarcacions que es dedicaven a la pesca artesanal a Catalunya, del any 2000 al 2006, per províncies. Taula A

4. Hem patit una reducció d’un -18,76 % del total de la flota, i si aquí hi afegim la davallada del marisqueix dels ports de Arenys de Mar, Sitges , Vilanova i la Geltrú, i les parades definitives del port de Barcelona del 2007, la xifra de ben segur que augmentarà en negatiu considerablement. • Gràfica I, dades taula A.

5. En aquesta gràfica es veu quina es la tendència general i per modalitats. La Pesca Artesanal es la que pateix la major davallada i la que segueix la mateixa tendència que la del total de Catalunya. Tret de la modalitat de palangre de superfície la resta també pateixen una davallada en nombre de vaixells, aquí queda clar que estem patint una reducció important de vaixells de pesca artesanal a Catalunya. Gràfica II

7. El percentatge per províncies del any 2000 al 2006 es el mateix tot i que s’ha reduït de 946 vaixells l’any 2000 a, 771 vaixells l’any 2006, en total 178 vaixells menys • un -18,76% del total de la flota de pesca artesanal de Catalunya.

8. Tot i ser encara la modalitat amb mes vaixells a la costa catalana la pesca artesanal a perdut quota d’embarcacions comparant-la amb les altres modalitats. Del any 2000 al 2006 a perdut un 2% de quota.

9. Hem estat els pescadors de la pesca artesanal els causants directes d’aquesta desfeta? • Quasi podem assegurar que en els dos darrers casos abans esmentats -el marisqueix d’Arenys i de la flota de Barcelona del any 2007-, tant en el marisqueix (el causant a estat la destrucció del fons marí al dragar aquest per regenerar les platges de la zona sud del Maresme) i les baixes dels pescadors del port de Barcelona (per la greu contaminació que pateix la zona),no hem estat els causants directes de la reducció de la flota. Pensem que la davallada ens els darrers 7 anys es producte de molts factors i està relacionat directament amb la greu reducció de captures que pateix tota la flota.

10. Veiem que està molt relacionat amb: • Que en la zona del litoral que va de la cota 0 metres a la cota 50 metres hi ha hagut un important canvi regressiu en el medi, tot i que ens els darrers anys es una zona quasi exclusiva per els vaixells de Pesca Artesanal –al qual cosa que en principi tindria d’ajudar a millora la zona –,i la coincidència en el temps de la posada en marxa de les depuradores- que a priori sembla que aboquen l’aigua de claveguera amb millor qualitat -, no s’ha notat tal millora si no mes aviat tot el contrari una reducció de vida en termes generals.

11. Pensem que els primers afectats han estat els filtradors d’aigua (algues,ostres, petxines i musclos) i han seguit espècies de peixos, possiblement els mes dèbils, i la proliferació d’altres. • Es ben evident que en la cadena tròfica, en tots els nivells, hi ha un important desequilibri. • Molts dels peixos afectats no son espècies perseguides, pel seu baix valor comercial pels pescadors, o sigui que descartem que sigui conseqüència de una sobre explotació, a mes que es molta casualitat que passi el mateix en zones tant distants entre si.

12. Els que ens preocupa es la coincidència del notori desequilibri al llarg de bona part del litoral català, del riu Tordera fins a mes a ponent de Vilanova i la Geltrú (zona en la que treballen la major part dels afiliats a la nostra associació), i que coincideixen tant amb els afectes com en els canvis al llarg dels darrers 10 anys. • També ens preguntem el següent: L’acció del home en els darrers 10 anys,ha pogut canviar o afectar a la cadena tròfica que garanteix la continuïtat de vida en la zona esmentada? Quin son els eslavons mes dèbils de la cadena? Si estan afectats els eslavons primaris, quines són les conseqüències en la resta de la cadena?

13. A que creiem que a afectat: • Petxines (lluenta , rossellona, tallarina, ostres i musclos). • Reducció de Peixos (moll roquer, rasclot, tord, juliola, bonítol, serviola, besuc, sonso, llenqueta). • Cefalòpodes (pop roquer, sèpia, calamar, entre d’altres). • Proliferació de peixos ( bastina) Per què?. • Alguers (posidònia no augmenta mes aviat perd densitat i en les seves fulles s’hi fixa llot).

14. Quins canvis vèiem en els darrers 10 anys: • Posada en marxa de les depuradores. • S’allunyen les sortides de les depuradors a 1,5 milles de la costa. • Canvi climàtic (sequera , poca aportació de nutrients dels rius). • Pintures (dels cascs del vaixells, mes vaixells d’esbarjo en aquesta zona). • Medicaments i drogues (restes d’aquestes substancies en la claveguera, augment de població i de consum d’aquests). • Regeneració de platges (extracció de sorra del fons marí). • Plantes dessaladores. • Contaminació de combustibles. • Contaminació industrial. • Contaminació de nitrats ( camps de cultiu), hi ha control?. • Modificació o noves construccions d’infraestructures portuàries i/o esculleres de protecció que alteren considerablement el moviment de la dinàmica de litoral.

15. Que pensem que s’ha d’analitzar: • L’aigua. • Plàncton (nivells i/ó concentració de fito i zooplàncton). • El fons marí (granulometria, sediments i fons marí). • Especies afectades (casualment comparteixen habitat). • Quins productes químics s’afegeixen a l’aigua per la seva depuració. • Quins elements s’eliminen del aigua en la depuració