1 / 9

ELS PROBLEMES DEL CURRÍCULUM

ELS PROBLEMES DEL CURRÍCULUM. Andy Hargreaves (1996). TRES PROBLEMES FONAMENTALS. Unes de les coses que més preocupa als governs dels països occidentals és el fracàs escolar. Es fan canvis en la concepció del currículum? (àrees, matèries, llocs, temps, continguts...)

ferrol
Download Presentation

ELS PROBLEMES DEL CURRÍCULUM

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. ELS PROBLEMES DEL CURRÍCULUM Andy Hargreaves (1996)

  2. TRES PROBLEMES FONAMENTALS • Unes de les coses que més preocupa als governs dels països occidentals és el fracàs escolar. • Es fan canvis en la concepció del currículum? (àrees, matèries, llocs, temps, continguts...) • Tres són els problemes dels Centres de secundària per a la incentivació de l’alumnat: • PERTINENÇA: És adequat ...? • IMAGINACIÓ: Es pot modificar l’aïllament i/o l’abstracció intel·lectual? • DESAFIAMENT: Es pot eliminar l’estandarització? S’evoluciona a partir reptespersonals. Hargreaves, A., Earl, L., Ryan, J. (1996) Una educación para el cambio. Ed. Octaedro. Barcelona

  3. Orientació acadèmica a la secundària • Les iniciatives per a reestructurar l’educació secundària al món sorgeix per la preocupació de que els estudiants no estan preparats pel món laboral o per a la universitat. • La situació socio-cultural (la dificultat per accedir al món laboral i, en conseqüència, l’allargament de la vida escolar) ha obligat a que un currículum d’elit s’ha convertit en un currículum estàndard sense reajustar l’acoblament. • La intenció tenia una bona causa: permetreque la major part de l’alumnat tingués accés a estudis superiors, és a dir, igualtat en oportunitats educatives. • També es veu fomentat pel que s’anomena credencialisme, és a dir, qualificació necessària per a obtenir un lloc de treball.

  4. Raons per a la persistència del currículum • L’especialització per assignaturesgenera estructures de departaments que es resisteixen al canvi fins al punt que en una gran majoria estan desfasats o no són importants en el món contemporani. • L’especialització per matèries genera la figura de l’expert i, en conseqüència, el convenciment del caràcter sagrat de cada matèria.

  5. la gramàtica de l’escolarització Aquesta gramàtica ens explica com hem d’educar: des de l’especialització i la departamentalització. • La selecció del professorat: s’orienta vers l’assignatura concreta. • La identitat del professorat: qüestionar l’assignatura és fer-ho de la seva identitat. • La trajectòria històrica de les matèries: l’origen de les matèries estan vinculades a interessos de les classes socials de principis del S.XX.

  6. la gramàtica de l’escolarització • Les polítiques de departament: Veritables lluites de poder (horaris, alumnat, presència en el sistema...) i interessos creats. • El nivell de l’assignatura: El currículum es divideix en assignatures d’alt “nivell” i de baix “nivell”. Les d’alt nivell acostumen a ser acadèmiques, teòriques i obligatòries (comunes), les de baix nivell acostumen a ser més procedimentals. La definició s’ajustaria a: alt nivell = rigor / baix nivell = pertinença. • La defensa de les matèries de baix nivell: convertint-les en més rigoroses (més teòriques i més acadèmiques) amb el que perden el seu atractiu original.

  7. la gramàtica de l’escolarització • -Currículum disciplinar sobrecarregat: Quan s’intenta afegir nous continguts (de caràcter social transversal) i/o modificacions, tan sols es sobrecarrega però mai es modifica res. Dins la mateixa estructura s’afegeix el posterior. • -El currículum disciplinar sobrecarregat de continguts: -El currículum basat en assignatures tendeixen a fer classes més centrades en el contingut que en el procés, dirigides a ensenyar assignatures no a estudiants. -El concepte d’eficàcia arrelat en el professorat de secundària estableix una relació directa entre la seva preocupació per cobrir el contingut i la seva dependència de mètodes segurs i poc auto exigents.

  8. Impacte de l’orientació acadèmica. • -Les assignatures i l’orientació acadèmica de les escoles de secundària estan, històrica i políticament, fortament institucionalitzades. • -L’extensió de la institucionalització sobre el currículum té conseqüències greus: -Falta d’equilibri, amplitud i coherència en el currículum general. -Tendència a centrar-se més en el contingut que en els processos d’ensenyament. -Creació d’un currículum de baix nivell de pertinença i un alt nivell de rigor acadèmic, que provoca el rebuig de l’alumnat. -Fragmentació de l’experiència de l’estudiant que l’impedeix la continuïtat de compromís amb el currículum. -Balcanització dels instituts i dels departaments que dificulta la interdisciplinarietat i l’aprenentatge i integrador i comprensible.

  9. Impacte de l’orientació acadèmica. • S’han dissenyat moltes iniciatives de reestructuració per a trencar la “gramàtica“ de l’escolarització secundària. • Un vehicle que possibilitaria el canvi seria: una organització diferent del currículum que girés al voltant d’un nucli comú de contingut o d’un conjunt comú de resultats d’aprenentatge.

More Related