1 / 73

MICROBIOLOGIA

MICROBIOLOGIA. Organismes invisibles a l´ull humà Poden ser: Eucariotes: Protozous, alguns fongs i algunes algues Procariotes: Eubacteris i Arqueobacteris Acel.lulars: Virus ( microscopi electrònic) Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre. 1. Microorganismes.

fedora
Download Presentation

MICROBIOLOGIA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. MICROBIOLOGIA

  2. Organismes invisibles a l´ull humà • Poden ser: • Eucariotes: Protozous, alguns fongs i algunes algues • Procariotes: Eubacteris i Arqueobacteris • Acel.lulars: Virus ( microscopi electrònic) • Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre 1. Microorganismes

  3. Molt important Diferència eucariotes i procariotes Diferència archeobacteris i eubacteris Dimensions microorganismes 1mm= 103mm =106 nm = 107A

  4. UNITATS MÈTRIQUES EN CITOLOGIA Unitats en el sistema internacional : mil.li ( m ) = 10-3 m micro ( µ ) = 10-6 m nano ( n ) = 10-9 m Altres equivalències : micròmetre (µm ) = 10-6 m = 10-3 mm nanòmetre ( nm ) = 10-9 m = 10-6 mm = 10-3 µm Angstrom ( Å ) = 10-10 m

  5. Augments i poder de resolució Els augments d’un microscopi venen determinats pel producte dels augments corresponents a l’ocular i l’objectiu que s’usi en cada moment. El poder de resolució és la distància mínima a la qual poden estar dos punts perquè se’ls vegi separats . Ull humà : 0,1 mm. Microscopi òptic : 0,2 µm.

  6. EL MICROSCOPI ELECTRÒNIC L’any 1931 es va construir el primer microscopi electrònic. El poder de resolució aconseguit va ser de 2nm (100 vegades més que un d’òptic )

  7. Càpsula bacteriana Paret Membrana plasmàtica Ribosomes Inclusions Orgànuls especials Cromosoma bacterià Flagels Pèls BACTERIS

  8. 2. Estructures bacterianes Càpsula bacteriana: Capa mucosa de polisacàrids. Molts bacteris virulents en tenen. Adsorció a superfícies Imagen a microscopía óptica de la cápsula del neumococo (Streptococcus pneumoniae)

  9. paret • Formada pel peptidoglicà Mureïna • Tinció gram: • Gram +: Color blau • Gram-: Vermell • Funció: • Mantenir la forma • Mantenir la P osmòtica • Important: • Els arqueobacteris no tenen peptidoglicà • La lisozima (enzim de les llàgrimes) destrueix la paret bacteriana

  10. Ribosomes: 50S (gran), 30S (unitat petita). Recorda: fan la síntesi proteica Membrana: Hi trobem els enzims encarregats de: Assimilar el nitrogen Respiració Fotosíntesi Replicació ADN Flagels: Per moure´s. Fets de flagel.lina (eucariotes de tubul.lina)

  11. Inclusions: Substàncies de reserva(Ex: granuls de volutina: reserva de fosfats Vacúols de gas: Aire per a flotar Carboxisomes: Responsable de la fixació de CO2 en fotosintètics i quimiosintètics Altresorgànuls

  12. Pèls sexuals o de conjugació (Pili). Els que tenen plasmidi que poden transferir a altres bacteris Pèls d’unió o fímbries: Per adherir-se a les superfícies. Patogens Pèls: Gram -

  13. Exemple: Un gram -

  14. Una soca és un subtipus o variant genètica d'un virus o bacteri. Per exemple, una "soca de la grip" és una forma biològica concreta del virus de la grip. Hi ha tècniques de sembra en plaques de petri que en permeten separar "soques" mitjançant la dilució d'organismes i l'aïllament de tota la descendència generada. SOCA

  15. ESPÈCIE BACTERIANA Quan parlem de bacteris no podem definir espècie tal com ho fem pels orgamismes amb reproducció sexual Per estudiar filogènica bacteriana s’utilitza el RNA 16S (ribosòmic) i la similitud entre ADN´s La similitud ADN:ADN és el paràmetre reconegut per a delimitar especies. S’ha adoptat un nivell del 70% de similitud per a determinar si dos cepes pertanyen a la mateixa espècie. Aquest concepte si s’utilitzés en primats tots formaríem part de la mateixa espècie

  16. Els bacteris es cultiven en plaques de petri amb un medi gelificant (agar-agar) o en medi líquid en tubs d’assaig. S’utilitza un mànec de sembra 2.2- FISIOLOGIA BACTERIANA

  17. Tots els metabolismes FOTOAUTÒTROFS: Bacteris verds i propres del sofre i Cianobacteris FOTOHETERÒTROFS: Bacteris verds i porpres no sulfuris. QUIMIOAUTÒTROFS: Bacteris nitrificants QUIMIOHETERÒTROFS: Bacteris que s’alimenten de matèria orgànica morta o viva (patògens) FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

  18. TIPUS DE METABOLISME • Segons la font de Carboni i Energia.

  19. Moviment: Flagels, contracció i dilatació Formació d’espores (formes de resistència): Endospores, molt resistents a condicions extremes (desinfectants, temperatura i radiacions) Quan les condicions són favorables donen lloc a bacteris FUNCIÓ DE RELACIÓ

  20. Endospores

  21. Asexual: Bipartició FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

  22. CONJUGACIÓ. Transferència de DNA d’un bacteri a un altre mitjançant un pèl sexual. Els plasmidis dels donadors (Plasmidis F) contenen gens que informen sobre la producció de pèls sexuals. S’anomenen F+ i els que no en tenen F- Un bacteri pot tenir varia plasmidis i només en passa una cadena Parasexualitat. Intercanvi de material genètic entre bacteris

  23. El plasmidi es pot intercalar dins el DNA bacterià (episoma). Aquests bacteris que els hi passa això s’anomenen Hfr (High frecuency of recombination) i també poden donar DNA als F-

  24. Intercanvi de material genètic a través d’un virus • Vídeo transducció Transducció TraNSFORMACIÓ • Un bacteriintrodueix material genètic del medi • Vídeo transformation

  25. Determinats bacteris patogens poden adquirir resistència als antibiòtics gràcies a la convivència amb d’altres que resisteixen bé a aquests productes Vídeo resistència antibiòtics Vídeo descobriment penicilina Vídeo Mecanisme acció penicilina Resistènciaalsantibiòtics

  26. Bacteris porpres i verds: • Fotosintètics anoxigènics • Bacterioclorofil.la • Sulfurosos: Si utilitzen SH2 (poder reductor). Fotoautòtrofs • No sulfurosos: Poder reductor: Molècules orgànisques (Fotoheteròtrofs) Tipusd’eubacteris

  27. Cianobacteris • Ficocianina (Pigment blau) • Fitoplàncton: Aigua dolça i salada • Fotosíntesi oxigènica: Clorofil.la • Poden formar colònies: Agrupacions de cèl.lules que fan cadascuna les mateixes funcions • Alguns poden fixar el N2 (Heterocists)

  28. Fotosintètics Semblen cloroplasts Simbionts de l’interior de les ascidies Procloròfits

  29. Quimioautòtrofs Nitrosoma: Transforma amoni en nitrit Nitrobacter: Oxida nitrits a nitrats Nitrificants (descomponedors)

  30. CICLE DEL NITROGEN

  31. Aerobis Viuen als sòls: Azotobacter i Rizobium (Arrels lleguminoses: mongetes, llenties..... Bacterisficadors de nitrogen

  32. Treponema pallidum (Sífilis) espiroquetes Bacteris de l’àcidlàctic • Lactobacillus (Iogurt) i Streptococus • Fermentatius

  33. No tenen paret Tenen esterols a la membrana Molt petits (<0,2um) La majoria són patògens (Penumonia atípica) Micoplasmes

  34. Flora intestinal E. Coli Anaeròbics facultatius Bacterisentèrics

  35. Seqüenciació ARN ribosòmic ha permés separar aquest grup de procariotes dels eubacteris • Diferències: • Membrana plasmàtica: No tenen àcids grassos • Hidrocarburs: Enllaços eter • Bicapes o monocapes • Paret: • No peptidoglicà ni D-aminoàcids ARQUEOBACTERIS

  36. Halòfils: Ambients hipersalins Tipusd’arqueobacteris

  37. Termòfils: Ambients termals o hàbitats volcànics rics en sofre Metanògens: Anaeròbics, produeixen metà a partir de CO2 Es troben en: pantans amb molt matèria orgànica, plantes de tractament aigües residuals, aparells digestius dels animals herbívors remugants arqueobacteris

  38. Cicle del carboni Fotisintètics: Fixen el CO2 Bacteris desintegradors: Descomposen la matèria orgànica Bacteris que utilitzen hidrocarburs: Bioremediació: La bioremediació és l'aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic 2.2- bacteris i cicles biogeoquímics

  39. Cicle del Sofre Oxidants del S: Produeixen sulfats (Són quimioautòtrofs) Reductors de sulfats: Utilitzen els sulfats com a acceptors d’electrons (Respiració anaaròbica)

  40. Cicle del ferro Anaeròbics: Redueixen el ferro de fèrric a ferrós, en medi àcid Comuna a les mines de carbó

  41. Bacteris desintegradors Transformen les proteïnes en amoníac Bacteris nitrificants (Nitrosomas i nitrobacter): Oxiden aeròbicament l’amoniac (quimioautòtrofs) Desnitrificants: Transformen els nitrats en N2 gasós Fixadors de nitrogen Cicle del nitrogen

  42. Algues microscòpiques: Diatomees: Esquelet de silici. Formen part del fitoplàncton 4. Microorganismeseucariotes

  43. Dinoflagelats: Fotosintètiques, flagels. Marees roges: Molt nocives pels animals filtradors (bivalves i crustacis) i els humans di els ingerim

  44. Unicel.lulars, eucariotes, heteròtrofs, no tenen paret Moviment: Cilis, flagels, amebes. Poden ser paràsits: Plasmodium (malària), malaltia de la son (Tripanosoma) Reproducció: Bipartició i esporulació 4.2- Protozous

  45. Llevats: Unicel.lulars, reproducció asexual (gemmació) sexual. Biotecnologia: Fermetnació anaeròbica Floridures: Fongs microscòpics pluricel.lulars. Formen hifes 4.3- Fongmicroscòpics

More Related