1 / 28

20 de maig de 2010

Aprovisionament de combustibles fòssils: Són segurs els aprovisionaments de gas natural? Joan Pons Director General d’Estratègia i Regulació. 20 de maig de 2010. Criteris de seguretat de subministrament Situació de les reserves Aprovisionaments i xarxes a l’UE

farren
Download Presentation

20 de maig de 2010

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Aprovisionament de combustibles fòssils:Són segurs els aprovisionaments de gas natural?Joan Pons Director General d’Estratègia i Regulació 20 de maig de 2010

  2. Criteris de seguretat de subministrament Situació de les reserves Aprovisionaments i xarxes a l’UE Seguretat de subministrament al sistema gasista espanyol Eines per a millorar la seguretat Índex

  3. CRITERIS DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT 1

  4. ASPECTES PRINCIPALS DE LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT Es considera que el subministrament d’una energia és segur quan l'immensa majoria dels consumidors poden rebre cada hora de l’any tota l’energia que necessiten a uns preus assequibles. En el cas del gas natural, a Espanya s’ha de garantir tant la disponibilitat en origen com el transport fins l’entrada a la xarxa interior i també la modulació, regasificació, transport i distribució fins a les instal·lacions de consum final. Els punts crítics son: • Mercats internacionals • Diversificació dels aprovisionaments • Capacitat d’interconnexió amb les xarxes veïnes. • Sistema gasista interior • Plantes de regasificació • Gasoductes de transport i estacions de compressió • Emmagatzemaments soterranis • Xarxes de distribució • Mercats interiors

  5. Política energètica de la UE. El paper del gas natural Seguretat de Subministrament NORUEGA RUSIA GNL ÀFRICA

  6. SITUACIÓ DE LES RESERVES 2

  7. SITUACIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS Reserves provades en 2009:  189,2 Tcm X 1.000 bcm 65,7 9,5 75,2 16,4 14,8 7,6 Fuente: BP, Cedigaz

  8. EVOLUCIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS 3 Tm 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 1960 1968 1976 1984 1992 2000 2008 2009E Any

  9. bcm 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Any 2008 1965 1974 1983 1992 2001 EVOLUCIÓ DEL CONSUM MUNDIAL DE GAS

  10. Durada de les reserves al ritme de producció de cada any

  11. APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE 3

  12. SITUACIÓ ACTUAL • Increment de la dependència de les importacions de gas natural: • La demanda ha crescut els darrers deu anys el 1,5% anual • La producció interior ha caigut el 1,5% anual • Cada país es preocupa d’augmentar la capacitat d’entrada al seu sistema gasista, d’acord només amb les necessitats del seu mercat interior. • Els projectes d’aprovisionament per gasoducte avancen massa lentament. L’opció de GNL, però, s’està desenvolupant a bon ritme a alguns països (Espanya, UK, Itàlia, França, Portugal...) • No hi ha un projecte seriós de desenvolupament de les xarxes trans-europees. • No existeix capacitat excedent de transport entre països que permeti l’ajut mutu en situacions de reducció puntual, però rellevant, del aprovisionament a qualsevol d’ells, en moments de demanda punta. • Els magatzems soterranis existents són insuficients en molts dels països, i quan són suficients, és difícil usar-los per a atendre les necessitats dels països veïns.

  13. APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE 3 Integració europea de gasoductes de transport: l’exemple del Medgaz

  14. PROJECTE MEDGAZ- Connexió al sistema espanyol • Per a l’integració del projecte Medgaz amb el sistema gasista espanyol, Enagás ha construït les següents infraestructures: • Tram Almeria – Lorca: 126 km i 42’’ • Tram Lorca – Chinchilla: 170 km i 42’’ • EC de Chinchilla: 48.000 kW Tram ESPANYOL Tram ALGERIÀ MEDGAZ

  15. MEDGAZ: Integració amb la xarxa espanyola • El cabdal inicial d’entrada serà de 913.000 m³(n)/h (8 bcm per any) • El transport s’iniciarà pel gasoducte Almeria-Chinchilla i es bifurcarà després vers les zones Centre-Sud i Llevant. • Per a la seva correcta integració són necessaris, a més a més, els gasoductes: • Tivissa-Paterna • Tivissa-Castelnou • Zarza de Tajo-Villar de Arnedo

  16. MEDGAZ- Integració amb les xarxes europees Medgaz s’hauria de connectar amb la resta d’Europa, per la qual cosa és necessari desenvolupar altres connexions internacionals.

  17. SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SISTEMA GASISTA ESPANYOL 4

  18. Seguretat de subministrament al sistema gasista espanyol • Punts forts • Capacitat d’entrada amb criteri n-1. • Capacitat suficient de transport i de distribució. • Accés al sistema transparent i no discriminatori. • Quota elevada d’entrades de gas com a GNL. • Elevada capacitat d'interconnexió amb Portugal • Punts febles. • Dependència gairebé total de les importacions • Escassa capacitat de magatzematge soterrani. • Capacitat encara més escassa d’extracció de gas dels magatzems. • Insuficient capacitat d'interconnexió amb França

  19. Seguretat de subministrament: Punts forts Característiques del sistema • Capacitat d’entrada amb criteri n-1. • Garantia de capacitat suficient davant problemes a les entrades però, també, d’increments no previstos de la demanda. • Capacitat suficient de transport, de distribució i d’interconnexió amb Portugal. • Tots els operadors podran fer servir tota la capacitat que necessitin. • Tots els consumidors podran tenir tot el gas que demandin. • El Mercat Ibèric es podrà desenvolupar ràpidament. • Accés al sistema transparent i no discriminatori. • Tots els operadors tenen les mateixes oportunitats. • Els preus d'accés a les infraestructures són iguals per a tots. • Possibilitat de introduir un mercat secundari líquid i eficaç.

  20. Seguretat de subministrament: Punts forts Quota elevada de GNL Nacional 0,4% Importació 99,6% Evolució 2002-2008 Detall de l’any 2009 • Les importacions de GNL estaran al voltant del 70%. • La elevada capacitat d’entrada de GNL permetrà tenir un “hub” molt més líquid i competitiu.

  21. Seguretat de subministrament: Punts febles • Dependència gairebé total de les importacions • Només es pot neutralitzar amb la diversificació dels orígens i amb la disponibilitat d’abundant capacitat d’interconnexió internacional. • Capacitat de magatzematge soterrani i d’extracció. Capacitat de les instal·lacions País EESS (bcm) Extracció (Mm3/dia) Injecció (Mm3/dia) Alemanya 19,6 325 180 Itàlia 14,3 253 133 França 12,0 265 140 Regne Unit 4,2 84 45 Espanya 2,4 15 10 • Insuficient capacitat d'interconnexió amb França. • El projecte d’interconnexió per La Jonquera aportaria la capacitat necessària, sempre que a França arribés fins a Bèlgica per a estar connectats amb el mercat del Regne Unit.

  22. EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT 5

  23. EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT • Diversificació dels aprovisionaments • Per orígens. • Por forma d’arribada. • Desenvolupament efectiu de les xarxes trans-europees. • Acords genèrics de contractes de aprovisionament i de sistemes de trànsit per països tercers. • Promoció de noves connexions des de nous orígens i entre els mateixos països de la UE, en particular entre França i Espanya. • Marc adequat de regulació y finançament. • Desenvolupament de magatzems soterranis. • Maximitzar la capacitat global de la UE en general i d’Espanya en particular. • Facilitar l'ús per part de països veïns. • Implantació d’acords d’ajut mutu. • Major capacitat d’interconnexió entre països veïns. • Us del GNL. • Desenvolupament del Mercat Únic Europeu de gas.

  24. Aprovisionament de combustibles fòssils:Són segurs els aprovisionaments de gas natural?Joan Pons. Director General d’Estratègia i Regulació 20 de maig de 2010

  25. REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT Contexte • El Reglament de Seguretat de Subministrament derogarà la actual Directiva (2004/67/EC) que es considera insuficient en un contexte Europeu caracterizat per: • creixent dependència de las importacions de gas, • augment dels riscs deguts al trànsit per tercers països, • l’ increment de fluxes de gas dins de la pròpia UE • Europa necessita un instrument més sòlid per dirigir de manera efectiva les crisi de subministrament de gas • La crisi Rusa-Ucrainiana de gener de 2009 va accelerar el procés de revisió: aquesta crisi va posar en evidència la necessitat de definir els rols dels diferentes agentes de la indústria del gas, estats membre i de les institucions europees. • Inspira, com a linia conductora del nou Reglament, la idea de que la seguretat de subministrament, millora amb el bon foncionament del mercat interior de l’energia.

  26. REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT: Doble dimensió • Implementar medidas de prevención efectivas basadas en “estándares”: • Infraestructura estandar. Fórmula (N-1): en cas d’indisponibilitat de la major entrada al sistema gasista, la capacitat de les infraestructures gasistes restants haurà d’ésser suficient per atendre la demanda màxima1. • Subministrament estàndar: s’haurà de garantir el subministrament de gas als clients protegits en cas de temperatures extremes així com durant un periode d’entre 45 ó 60 dies en cas d’indisponibilitatde l’ entrada2 major. Els danys resultants d’una crisi de subministrament de gas poden arrivar a ésser molt més alts que els costos de prevenir-la. • Desenvelopament de plans de emergència a nivell nacional i regional amb l’objectiu de definir mecanismes de resposta davant situaciones d’ emergència. • S’ha inclòs recentment la possibilitat d’ “adoptar mesures de demanda” previament, es a dir, que la demanda a atendre en cas d’indisponibilitat de la major entrada podría estar minorada mitjançant la gestió de clients interrumpibles. • Entre les mesures necessàries per assegurar el subministrament estandar s’inclou la capacitat i volumen demmagatzamatge adicional i contractes de subministrament.

  27. NOUS PUNTS A DESTACAR DEL NOU REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT • Formula N-1; indicador comú a tots els EEMM sobre la capacitat del sistema gasista. • Homogeneització de la manera de quantificar la capacitat. • Integració mitjançant un indicador únic de las peculiaritats dels sistemes gasistes de cada EEMM • Subministrament adicional per fer front a la fallida de la major entrada de gas amb reservaes en AASS i/o contractes suplementaris • Armonització de les actuacions en cas d’emergència i coordinació • Establiment per part dels EEMM de plans d’acció preventiuos i plans d’ emergència a verificar per la Comissió Europea • Impuls a la cooperació regional: • Desenvelopament de plans de emergència regionals • Creació de fluxes reversibles en las conexions internacionals • Increment del rol del Gas Coordination Group: • Més implicació de les Autoritats Competents • Evaluació de la presa de mesures davant de situacions de crisi

  28. REGLAMENTO SEGURIDAD DE SUMINISTRO: Principales puntos en debate • Entre els principals punts en discussió s’hi troben: • Definició de Clients Protegits: Es valora la posibilitat de incloure en aquesta definició exclusivament als clients domèstics, hospitals, i adicionalment petites i mitjianes industrias, així com, a elecció de l’estat membre, la possibilitat de incloure també els cicles combinats necessaris per garantir el correcte foncionament del sector elèctric per tal que una crisi de gas no afectés també aquest sector. • Responsabilitats i presa de decisions per a la implementació de la Infraestructura estàndar. • Creació de fluxes reversibles a les Conexiones Internacionals. • Subministrament estàndar: nombre de díes que s’han de garantir. • Definició del rol iresponsabilitats de les diferents institucions i agents implicats.

More Related