1 / 31

Els incendis forestals i els patrons de paisatge a Catalunya: tendències de futur.

Els incendis forestals i els patrons de paisatge a Catalunya: tendències de futur. Jaume Terradas, CREAF-UAB. Jornades del Risc d’Incendis Forestals a Catalunya. Un món rural viu, un paisatge sense cendres. Palau Robert, 15 de maig de 2008. L’evolució futura dels incendis forestals

ethel
Download Presentation

Els incendis forestals i els patrons de paisatge a Catalunya: tendències de futur.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Els incendis forestals i els patrons de paisatge a Catalunya: tendències de futur. Jaume Terradas, CREAF-UAB. Jornades del Risc d’Incendis Forestals a Catalunya. Un món rural viu, un paisatge sense cendres. Palau Robert, 15 de maig de 2008.

  2. L’evolució futura dels incendis forestals • vindrà determinada molt especialment • per els següents factors: • el canvi climàtic i els seus efectes sobre • cada tipus de vegetació • 2) les mesures preventives de gestió i respostes • davant de l’inici dels focs • 3) la gestió forestal • 4) les activitats en la perifèria dels boscos M’ocuparé del canvi climàtic, els seus efectes (que depenen de la vulnerabilitat dels nostres boscos, i la gestió adaptativa

  3. Els nostres boscos, a diferència dels tropicals, i tot i els focs, més aviat tenen tendència a augmentar, en relació al passat proper

  4. Al món hi ha >200 Pg C (milers de milions de tones) en vegetació i sòls vulnerables a eixut x ús del sòl x foc

  5. Els models globals (n’hi ha un bon nombre, cadascun dels quals pot analitzar diversos escenaris) només coincideixen tots per una sola àrea del món, la regió mediterrània, que consideren que veurà incrementar la temperatura i reduir les precipitacions. Ens trobem, per tant, en la regió del món amb més probabilitats de patir efectes molt negatius per el canvi climàtic.

  6. 2071-2100 1961-1990 Mitjana anual de dies amb més de 30°C (esquerra) i 2071-2100 (dreta) segons el model climàtic regional HIRHAM4 per 1961-1990.

  7. Canvis previstos en la precipitació d’estiu (%) a Europe fins 2080 (IPCC 2000b; Parry 2000) Els models tenen una baixa fiabilitat en el cas de les precipitacions, de moment tots apunten a més eixut a la regió mediterrània, a l’estiu, i pluges més irrregulars.

  8. Onada de calor a França, juliol-agost 2003, 30000 (?)morts. Les ciutats van ser més afectades. A Espanya, potser 6000 morts (116 Confessats) 2003

  9. EL CANVI AFECTARÀ A LA VEGETACIÓ, A l’AGRICULTURA, A LES DISPONIBILITATS D’AIGUA EN QUANTITAT I QUALITAT

  10. L’onada de calor de 2003 a Europa La major caiguda de productivitat dels darrers 100 anys 30% Reducció de GPP 0.5PgC Emissió neta CO2 4anys Equivalents d’absor. ció de C Model NPP gCm-2 mo Anomalia CO2 Ciais et al. 2005, Nature; Peylin et al., unpublished

  11. D’ací al 2080, les temperatures evolucionaran en ascens fins a entre 5 i 7ºC, les precipitacions ho faran a la baixa, fins de l’ordre del 30% i augmentarà la freqüència d’eixuts llargs i intensos i d’incendis forestals. Més calor vol dir més evapotranspiració, així que a les menors precipitacions s’hi afegirà més pèrdua d’aigua i això reforça la idea de més eixuts i incendis.

  12. La freqüència de l’allel TR1d als faigs del Montseny ha disminuit amb el temps en paral·lel amb l’augment de temperatura (Jump A, Hunt JM, Martínez-Izquierdo JA, Peñuelas J. 2006. Natural selection and climate change: temperature-linked spatial and temporal trends in gene frequency in Fagus sylvatica. Molecular Ecology 15, 3469-3480). Hi ha selecció genètica, fins i tot en arbres com el faig

  13. Ogaya, R.; Peñuelas, J. 2007. Tree growth, mortality, and above-ground biomass accumulation in a holm oak forest under a five-year experimental field drought. Plant Ecology 189, 291-299). Estudis experimentals a Prades

  14. Lloret, F.; Peñuelas J.; Estiarte M. 2004 “Experimental evidence of seedling diversity reduction by climate change in a Mediterranean-type community”. Global Change Biology 10, 248-258). Estudis experimentals a Garraf

  15. Desplaçament altitudinal de la fageda del Montseny a la carena Turó de l’Home- Les Agudes durant el darrer segle: canvi climàtic i canvi de gestió ramadera Peñuelas i Boada 2003 A global change-induced biome shift in the Montseny mountains (NE Spain) Global change Biology 9, 131-140; i Peñuelas J., Ogaya R., Boada M., Jump A. 2007. Migration, invasion and decline: changes in recruitment and forest structure in a warming-linked shift of European beech forest in Catalonia. Ecography 30, 830-838.

  16. Risc accentuat als boscos mediterranis Clima mésàrid Sequeresmés freqüents i intenses Mésincendis forestals Però no només als climes mediterranis: els focs augmenten arreu

  17. 1200 1150 1100 Evapotranspiració potencial (mm) 1050 1000 950 1920 1940 1960 1980 2000 1900 En algunes zones mediterrànies ha augmentat l’aridesa climàticadurant el segle XX Roquetas (Tarragona) Roquetas (Tarragona) (Piñol et al. 1998)

  18. Catalunya Piñol et al 1998 Climate Change El nombre de dies d’alt risc climàtic ha augmentat en el segle XX Nombre de dies excedint un valor predeterminat de l’índex d’alt risc (Servei Forestal Canadà) temperatura màxima diària humitat relativa mínima velocitat màxima del vent 32% de la variabilitat en l’àrea cremada s’explica per el nombre de dies d’alt risc

  19. Principals processos de funcionament dels boscos afectats per l’escalfament

  20. Respostes ecofisiològiques no-lineals Sequera - Cavitació Martínez-Vilalta & Piñol

  21. Exemples d’efectes de l’escalfament en els arbres • Hi ha menys risc de danys per fred a l’hivern. • La saba puja abans a la primavera, però el risc de glaçades tardanes és improbable que canvii. És arriscat plantar espècies més meridionals per les gelades fora de temps. • L’escalfament i els eixuts augmentaran les pèrdues, sobretot en arbres joves i en arbres madurs de medis urbans. • La fusta de coníferes tindrà més defectes. • Augmentarà l’activitat de patògens lligada a més debilitat dels arbres.

  22. Què podem fer per influir en el clima futur, mitjançant la gestió forestal? ■ Augmentar l’àrea forestal; els boscos són l’ús del sòl que més C amagatzema ■ Gestionar els boscos per a protegir-los del foc i les plagues i amagatzemar més C per ha. ■ Capturar més C en productes forestals. ■ Usar residus i biomassa per fer energia renovable. ■ Usar productes forestals en lloc de materials que demanen més energia de producció. ■ Gratificar els propietaris forestals per els serveis ecosistèmics i altres valors públics i ajudar al manteniment dels boscos.

  23. Adaptació • Reducció de factors d’estrès, com la contaminació. • Gestió de les pertorbacions, p.e. amb aclarides per reduir l’efecte dels • eixuts, canvis en certes activitats, etc. • Mitigació de les pertorbacions, emprant focs prescrits o limitant l’entrada • d’espècies no natives, amb una intervenció ràpida, etc. • Manipulació després de les pertorbacions, alterant la composició • d’espècies per reduir la vulnerabilitat a futures pertorbacions, • per foc, vent, insectes o patògens, p.e. plantant espècies de fases • madures o modificant les pautes de gestió.

  24. Adaptacions relacionades amb la salut dels boscos Les previsions d’escalfament fan tèmer per la salut dels boscos: les reduccions de creixement fan crèixer el nombre d’arbres dèbils, més vulnerables a patògens i insectes i augmenten el risc d’epidèmies. També hi ha clares relacions amb el risc de focs. Una resposta preventiva és mantenir boscos irregulars i mixtos. Els monodominants ofereixen més riscos de propagació. També és efectiu reduir la densitat amb aclarides.

  25. Prades 1992 Parcel·les aclarides Resposta a l’eixut i aclarides Efectes de l’eixut 1994 C. Gracia

  26. SOLUCIONS • Noves concepcions en gestió i conservació • Subvencions i incentius directes i fiscals • Màrketing per productes “eco” i consum verd • Cooperació administració-investigació-empreses • Noves tecnologies, des de les moleculars a la teledetecció • Planificació a nivell de paisatge en base a models d’optimització i SIG • COHESIÓ, • CONEIXEMENT, • TRANSFERÈNCIA deTECNOLOGIA

  27. Domingo Jiménez Beltran parlà, amb encert, al II Congres Forestal de Catalunya, de les Infraestructures Verdes. La bibliografia mundial sol insistir en els serveis ambientals dels ecosistemes. Els boscos són infraestructures indispensables perquè ens fan serveis del que no podem prescindir. Ens cal un Compromís Social en favor dels sistemes naturals o seminaturals, boscos i matollars, rius i llacs, perquè són infraestructures bàsiques del país, dels serveis de les quals en depenem. Aquests serveis ens beneficien a tots, i no podem esperar que els propietaris i empresaris forestals actuïn en funció dels interessos col·lectius sense cap gratificació i perdent diners.

  28. En resum: Ens cal més i més coneixement. I un Compromís Social Català per els boscos i l’aigua, davant el canvi que ja s’està produint. Si a l’arbre de l’esperança hi trobés un fruit, Hauria trobat el fil de la meva vida Omar Khayyam Aquest fil no l’hem de buscar: l’hem de fer nosaltres

  29. En aquesta presentació he emprat materials meus, però també d’altres. En especial, he de fer constar la meva gratitud a: J. Canadell F. Lloret J. Peñuelas F. Rodà I a vostés primer per invitar-me i després per escoltar-me, MOLTES GRÀCIES!

More Related