1 / 7

Unitat 7

Unitat 7. L’empirisme modern i la filosofia de Hume. Pàgina 230. 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern. Introducció: l’empirisme modern o anglès Periodització : de final del segle XVI a principis del XVII .

edric
Download Presentation

Unitat 7

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Unitat 7 L’empirisme modern i la filosofia de Hume

  2. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern Introducció: l’empirisme modern o anglès Periodització: de final del segle XVI a principis del XVII. • Reacció i resposta al racionalisme modern: crítica de la seva teoria del coneixement i els conceptes de la seva metafísica(també dels de la metafísicaescolàstica). • Valoració de l’experiència, de l’anàlisidel llenguatge i dels processos psicològics implicats en la constitució del coneixement. • Representants: • John Locke (1632-1704), considerat el pare de l'empirisme modern. • George Berkeley (1685-1753). • David Hume (1711-1776). • Precursors: Francis Bacon (1561-1626) i Thomas Hobbes (1588-1679). • Altres d’importants són: Étienne B. Condillac (1715-1780) i Isaac Newton (1642-1727). Pren-ne nota! Pàgina 230

  3. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • El naixement del pensament il·lustrat • Moviment cultural que neix a Anglaterra a final del segle XVII que pretén: • Donar una explicació estrictament racional (no religiosa) de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. • Defensar la llibertat i la tolerància en el terreny de la religió, la política i la investigació científica. • En consonància, l’empirisme anglès: • Cerca una fonamentació racional de la nova concepció del món (la de la nova ciència) en la qual Déu o la religió no tinguin un paper clau. • Concep la filosofia com a un exercici merament intel·lectual (en rebutja el caràcter doctrinari, especulatiu o metafísic). • Critica el dogmatisme (escolàstic i racionalista) com a causa del fanatisme i la intolerància (que havien provocat les guerres de religió i les persecucions polítiques i ideològiques).

  4. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • L’actitud davant l’escepticisme • Defensa una postura intermèdia entre: • El dogmatisme (escolàstic o cartesià) que creu que pot aconseguir un saber amb total certesa. • El fideisme (la fe és l’única font de saber i veritat) que creu que no es pot aconseguir cap tipus de saber (irracionalisme). • Escepticisme prudencial: l’estudi del funcionament de la ment ens pot mostrar: • Els seus límits (crítica al dogmatisme), però també: • Les seves possibilitats (crítica al fideisme): és possible aconseguir algun tipus de saber encara que només probable (creença). • Retorn a la filosofia com a recerca del saber. Les creences raonables són un tipus de veritats amb un cert grau de certitud (probables) basat en: • L’experiència. • El funcionament adequat del nostre enteniment. • Tenen el valor de que: • Són suficients per viure i garantir la convivència (enfront de l’irracionalisme). • Es poden anar millorant amb les noves experiències i coneixements.

  5. Pàgina 231 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • L’anàlisi de la gènesi del coneixement per poder establir-ne els límits • Objectiu principal: l’estudi de la ment humana i els processos que fan possible el coneixement (psicologisme). • Des de què pressupòsits?: • El racionalisme cartesià concep la ment com a substancial i lliure. • L’empirisme anglès com a subjecta a lleis (mateix model que la resta de la naturalesa: paradigma newtonià). • S’ha de conèixer el seu funcionament, les seves operacions i lleis per determinar: • Quan es fa un bon ús (possibilitats) i • Quan es produeixen errors i paradoxes (límits). • Tret característic de la teoria del coneixement en la filosofia moderna: abans de conèixer s’ha d’analitzar l’instrument del coneixement.

  6. Pàgina 232 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement • Els pressupòsits gnoseològics de l’empirisme modern • Negació de les idees innates. La ment en néixer és com un full en blanc, una tabula rasa que poc a poc es va omplint amb les dades que a través dels sentits li va aportant l’experiència. • El “principi de la còpia” com a criteri de veritat. Per determinar la validesa o realitat d’una ideahaurem de buscar l’experiència sensiblede la qual procedeix (si no la trobem serà una mera ficció). • Els problemes plantejats a l’entorn de la idea del món com a representació. Tenen en comú amb Descartes: • La idea del món com a representació. • L’única cosa de la que tenim certesa immediata és que tenim idees en la ment. Però van més enllà i es centren en dos problemes:

  7. Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement • Procés d’origen i constitució del coneixement. • Com es formen les idees en la nostra ment? (processos fisiològics que les originen). • Quines facultats i operacions mentals ens permeten combinar entre si les dades proporcionades pels sentits? (elaboració de les idees complexes). • Límits del nostre coneixement: coneixem les idees i no directament les coses. • D’on han sorgit les idees? Quina és la seva causa? Existeix una realitat extramental? • Quina relació existeix entre el meu coneixement i la realitat? Idees coses José Vidal González Barredo

More Related