ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRACLES

1. ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRACLES

2. INTRODUCCIÓ SOBRE HÈRCULES Hèrcules , heroi màxim de la mitologia clàssica , fill de Zeus, és l’últim heroi que aquest engendra en una dona mortal , Alcmena. Es tracta del més cèlebre dels herois grecs, el paradigma de la virilitat i l’adalil de l’orde olímpic contra els monstres ctònics. La seua extraordinària força es el principal dels seus atributs,però també ho són el coratge , l’orgull , cert candor i un formidable vigor sexual. Abunden els relats mitològics sobre ell. Autor d’innombrables fets i aventures com els dotze treballs. Considerat com l’heroi hel·lènic per antonomàsia. La seua primera proesa la realitza al estrangular les dos serps que en despit la deessa Hera, cònjuge de Zeus, embogida per la traïció del seu marit, envia per tal que maten el nounat. Hèrcules realitza molts altres treballs i després de la seua mort es va casar amb la deessa Hebe, la eterna joventut. Es sol representar vestit amb la pell del lleó de Nemea, la seua massa i el seu formidable arc.

4. 1.EL LLEÓ DE NEMEA. Segons la mitologia grega, el Lleó de Nemea fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l’Argòlida. La seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d’Hèrcules. Diuen que era invulnerable, i per això l’heroi, per abatre'l, el va haver d’ estrangular. Després li va traure la pell i se'n va fer una capa. Els déus el van transformar en la constel·lació del Lleó. LA MORT DEL LLEÓ. El lleó infonia terror als voltants de Nemea, i tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes. Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleonas, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos, partint després cap al cau de la fera. Quan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seues fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils. El cau de l'animal tenia dues entrades: Hèracles va fer que l'animal entrara en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo i per l'altra el va ofegar tot ficant-li un braç per la gola fins asfixiar-lo. Hèracles va portar el cos del lleó a Micenes per tal que el veiés el rei Euristeu, el qual elegia les tasques que havia de complir l'heroi en el camí dels dotze treballs. Però aquest es va espantar tant que va prohibir a Hèracles tornar a entrar a la ciutat, i li va ordenar que d'aquí en endavant li mostrés el resultat dels seus treballs des de fora. .

5. Hèracles va estar moltes hores intentant llevar-li la pell al lleó sense èxit. Per fi Atena, disfressada de vella bruixa, va fer que s’adonara que les millors eines per tallar la pell eren les pròpies urpes del lleó. D'aquesta forma, amb una menuda intervenció divina, va aconseguir la pell del lleó, que des d'aleshores va vestir a manera d'armadura Quadre de Sebald Beham. Quadre de Francisco de Zurbarán.

6. 2.L’AVENTURA DE L’HIDRA DE LERNA Hera, li va imposar el desafiament d'afrontar dotze difícils proves, els dotze treballs d'Hèrcules, dels quals, el segon era vèncer a la temible Hidra de Lerna. Aquesta tenia cent boques humanes en un cos de serp.  Hèracles, contenint la respiració, va començar a lluitar contra l'Hidra tallant els seus caps amb una espasa. Hera va enviar un enorme cranc per a destorbar Hèracles, però aquest el va aixafar amb el peu. Iolau, escuder d'Hèracles, va acudir en la seva ajuda i, mentre aquest tallava els caps amb una espasa, Iolau cremava les ferides amb una torxa per a evitar que es reproduïssin els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre. A partir de llavors la més petita ferida que aquestes fletxes causaren seria letal. Euristeu no va considerar vàlid aquest treball perquè Hèracles havia estat ajudat per Iolau.

7. L’ Hidra de Lerna Hèrcules i l’Hidra de Lerna

8. 3.LA CÈRVOLA DE CERINEA Euristeu va encomanar a Hèracles que capturara una cèrvola enorme que assolava els camps pròxims al mont Cerinea. Aquesta cèrvola estava consagrada a Àrtemis i tenia la cornamenta d’or. Era tan veloç que Hèracles la va perseguir durant un any sencer sense atrapar-la. Finalment, quan ja l’havia cansada amb la persecució, li va fer una ferida lleu amb una fletxa i va conseguir capturar-la i portar-la al rei Euristeu. Després de mostrar-li-la, la va deixar lliure.

10. 4.EL SENGLAR DEL MONT ERIMANT Aquest senglar era un bèstia que arrasava els camps de la muntanya de l’Erimant i que tenia aterrida la població. El quart treball d'Hèracles era capturar-lo. Per això demanà consell al seu amic el centaure Quiró, qui li recomanà que intentara capturar-lo enmig de la neu. Hèrcules va arribar a Erimant, esperà a l'hivern i, després de lluitar àrduament amb l'animal, aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la bèstia que s'amagà al soterrani del palau, dins una gerra de vi.

12. 5.ELS ESTABLES DEL REI AUGIES Augies, rei de l'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s’estenia per tot el Peloponès i la vida s'hi feia insuportable. El cinquè treball d'Hèracles fou netejar els estables del rei Augies en un sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aigües s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets. L'heroi aquí demostra un poc més el seu carácter civilitzador, ja que neteja i aprofita la natura. També hi ha un paral·lelisme entre la història i la religió grega: els homes acumulen faltes (brutícia de l'estable) fins que la civilització (l'heroi) les elimina.

14. 6.LA CAPTURA DELS OCELLS DEL LLAC ESTÍMFAL Els dotze treballs d’Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l’heroi per ser perdonat per l’assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera. Hèracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d’assolir. Els ocells del llac Estímfal eren monstres amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven les persones i els ramats per menjar-se’ls, a més de matar amb les plomes de bonze que els queien de les ales a gran alçada. La tasca d’Hèracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los per a que no atacaren en bandada. Per ajudar a Hèracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l’heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells . Un cop dispersos a cel obert, Hèracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a l’illa d’Ares al Mar Negre, on foren trobats més tard pels argonautes en el seu viatge. Amb els ocells, Hèracles ha vençut monstres de tots els elements : terra (el lleó, la cèrvola, el bou….), aigua (l’hidra) i aire (els ocells). És,per tant, un heroi global capaç de guanyar en totes les circumstàncies.

16. 7.LA CAPTURA DEL BOU DE CRETA El bou de Creta és un animal de la mitologia grega. El seté treball d’Hèrcules va consistir a capturar viu un bou salvatge que expulsava foc pels seus nassos i que causava destrosses en Creta. Al veure el bell animal el va voler oferir a Hera, però la deessa el va rebutjar en veure la ferocitat del bou, per la qual cosa Euristeu el va deixar lliure. El bou va causar destrosses allà per on va passar, fins que finalment l'heroi Teseu va aconseguir matar-lo en la plana de Marató (prop d'Atenes).

18. 8.LES EGÜES DE DIOMEDES El vuité treball d'Hèracles fou capturar les egües de Diòmedes i portar-les a Euristeu . Diòmedes, rei de Tràcia, era un gegant posseïdor de quatre egües que alimentava amb carn humana. Les tenia encadenades i les alimentava amb els seus hostes. Aquesta vegada Euristeu va permetre que Hèracles portés algú amb ell per ajudar-lo, així que va partir amb un grup de voluntaris. En el viatge cap a Tràcia es pararen en el palau de Admet, on Hèracles va rescatar Alcestis. Després del rescat van seguir el seu camí fins que arribaren i furtaren les quatre egües. En adornar-se Diòmedes del robatori reuní un grup de soldats per perseguir els grecs i atacar-los. Els dos bàndols es van enfrontar; en l’enfrontament morí Adber, amic i servent d'Hèracles i encarregat de custodiar les egües. Finalment Hèracles va matar Diòmedes, i va arrosegar el seu cos, encara viu, fins a les seues egües, perquè el devoraren. A partir d’eixe moment les egües es van amansir i Hèracles les va poder portar a Micenes, davant del rei Euristeu.

20. 9.EL CINTURÓ DE L’AMAZONA HIPÒLITA Hipólita, reina de les amazones, portava un cinturó regal d'Ares, el déu de la guerra. Euristeu va voler regalar este cinturó a la seua filla Admete, i va imposar a Hèracles la tasca d'aconseguir-lo. Els amics d'Hèracles es van unir a ell en l’aventura per a ajudar-lo a véncer al poderós exèrcit de les amazones. Van embarcar cap a Escítia, regió pròxima al Mar Negre, i van desembarcar en el port de Temiscira, on Hipòlita va anar a visitar-los. Sentint-se atreta pel musculós cos d'Hèracles, Hipólita va consentir a oferir-li el cinturó com a prenda d'amor, però mentrestant Hera, disfressada d'amazona, havia difós el rumor que els estrangers planejaven raptar Hipólita; les amazones, enfurides, van atacar la nau dels grecs. Hèracles, sospitant una traïció, va matar Hipólita i li va arrabassar el cinturó. En el camí de tornada Hèracles, al passar prop de Troia, va veure una xicota encadenada a unes roques. Es tractava d'Hesíone, filla del rei troià Laomedont, que havia sigut castigat per Posidó (el déu dels mars) per haver incomplit un tracte. Hesíone seria sacrificada a un monstre enviat per Posidó. Hèracles va trencar les cadenes d'Hesíone i es va oferir a matar el monstre a canvi de dos egües immortals que Zeus havia regalat a Laomedont. Aquest va accedir. Hèracles va matar el monstre, però Laomedont es va negar a complir allò que havia pactat. Després d’això Hèracles es va fer de nou a la mar, jurant venjar-se.

22. 10.ELS BOUS DE GERIÓ El desè treball d’Hèracles va consistir en robar el bestiar de Gerió. Gerió, era un monstruós gegant , format per tres cossos amb els seus respectius caps i extremitats. Gerió vivia a l’illa Eritia en l’oest mediterrani. Era amo d’un gos de dos caps,anomenat Ortro. Mentre viatjava cap allà, Hèracles va creuar el desert libi ( a Àfrica) i va quedar tan frustrat pel calor que va disparar una fletxa a Hèlios,el sol. Hèlios li va pregar que parara i Hèracles va demanar a canvi la copa daurada que el déu utilitzava per creuar el mar cada nit , d’oest a est. Hèracles va utilitzar aquesta copa per arribar a Eritia. Gerió va ser mort per Hèracles quan aquest li va robar el seu ramat de vaques vermelles i bous. Gerió va anar a la recerca de venjança i va lluitar contra Hèracles, però aquest li va llançar una fletxa enverinada amb la sang de l’ hidra que va travessar els seus tres cossos i va acabar amb ell.

24. 11.LES POMES D’OR DEL JARDÍ DE LES HESPÈRIDES • Euristeu va encomanar a Hèracles portar-li les pomes d’or d’un jardí situat a l’extrem del món conegut, on vivien les nimfes d’Occident, les Hespèrides. Eixes pomes i l’arbre meravellós que les produïa havien sigut el regal de Gea a Hera quan es va casar amb Zeus. El jardí també comptava amb la presència d’un monstre, la serp Ladó, que dissuadia els possibles lladres. Hèracles havia sigut aconsellat per Prometeu que no intentara furtar les pomes ell personalment, sinó que en convencera Atlas, el gegant pare de les Hespèrides, que sostenia al volta del cel sobre els seus muscles. Atlas de seguida va accedir, a canvi que Hèracles el substituïra en la seua tasca. Quan va tornar amb les pomes davant d’Hèracles li va proposar anar ell mateix a Micenes a portar-li-les a Euristeu. Hèracles, veient que es quedaria per sempre suportant el cel sobre els muscles, enganyà a Atlas dient-li que necessitava descansar un moment per posar-se un coixí, que agafara ell el cel. Quan Atlas el va agafar, Hèracles va apegar a fugir amb les pomes.

26. 12.LA BAIXADA ALS INFERNS Hèracles hagué de baixar als inferns per capturar el gos Cèrber i portar-li’l a Euristeu. Quan, després de moltes dificultats, arribà davant la presència d’Hades, aquest consentí que se l’enduguera, però amb la condició que havia de dominar l’animal sense recórrer a les armes habituals. Quan Cèrber atacà hèracles, aquest l’agafà del coll i no el soltà fins que el va tindre dominat. Després va eixir amb ell a la terra. Quan Euristeu va veure el monstre, es va refugiar atemorit dins d’una gerra, com en altres ocasions. No sabent què fer amb el gos, Hèracles el va tornar al seu amo, Hades.