La vila de Sitges

2. La vila de Sitges, a la costa, estesa des de la platja de Sant Sebastià fins a la de les Anquines, és centrada pel pujol rocós que s'interna a la mar formant la punta de Sitges La vila de Sitges

3. Pujol rocós on es troba l’església parroquial de Sant Bartomeu i santa tecla

4. Breu Història

5. Les referènciesalsprimerssitgetans es remunten al Paleolíticmitjàamb el jaciment de la Cova del Gegant, ons'harecuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys restes d'indústria lítica i fauna. Paleolític

6. Els íbers • Els cossetans poblaren Olèrdola i Adarró (Vilanova) • Sabemd’unassentamentibèric al voltant del segle IV AC.

8. Els romans • Al segle I AC hihavia dos petitsnuclis de població: • un al voltant del turó de la Punta • un altre a l'ermita del Vinyet.

9. Vila romana al Vinyet segon quart del segle I d.C. S’ha trobat un document recentment, de gran interès, segurament es tracta d’una inscripció funerària. Els romans

10. Els romans El port de Subur serví d'intercanvi entre elsproductes del Penedès i elsd'altresindrets de la Mediterrània romana. El port de Subures trobavaunit a l‘Olerdolà romana.

11. l'edat mitjana • Primeres notícies documentades que parlen de l’existència de Sitges corresponen a l’època feudal s.XI

12. Castells a Sitges El més primitiu el segle XI en el lloc de la plaça de l’Ajuntament El Palau del Rei Moro El Castell de Miralpeix La torre de Miralpeix

13. Llegendes populars : “ els moros construïren la muralla vella“ “El rei moro tenia el seu palau al carrer d’en Bosc i manà aixecar a l’interior de la muralla tres torres de defensa.” l‘edatmitjana.

14. Palau Rei Moro l‘edatmitjana

15. Rei Moro és un edifici d'origen medieval, situat al carrer d'en Bosc, al nucli vell de la vila. Consta de planta baixa i pis, sota coberta de teula àrab. El portal d'accés és d'arc de mig punt, adovellat, i els murs són fets de carreus; a l'interior es conserven arcs corresponents a la construcció original. El palau fou restaurat després de la guerra civil. El Palau del Rei Moro

16. 1886 l’Ajuntament determina transformar l’antic castell en l’actual Casa de la Vila(projecte de Salvador Vinyals) El Castell

18. l‘edat mitjana • Els nostres avantpassats ja habitaven el castell de Sitges que depenia territorialment del castell de Ribes.

19. l'edat mitjana • El domini dels senyors de Ribes sobre el castell de Sitges es perllongà fins al segle XIII, que el vendran a la mestressa del castell d’Eramprunyà(Saurina de Sata Oliva)

20. l‘edat mitjana: El castell • El més primitiu el segle XI en el lloc de la plaça de l’Ajuntament • Segle XVI s’enderroca i es construeix un de més modern aprofitant alguns murs i la torre central de l’antiga construcció: casa-castell d’estil gòtic civil de planta i dos pisos. La façana principal donava a nord enfront del mercat i la part de darrera , la que dóna a la rectoria hi havia les presons, les cavallaries,,,,(van ser enderrocades1868 i es va fer la plaça de la rectoria)

21. Nou Castell Segle XVI s’enderroca i es construeix un de més modern aprofitant alguns murs i la torre central de l’antiga construcció: casa-castell d’estil gòtic civil de planta i dos pisos. La façana principal donava a nord enfront del mercat i la part de darrera , la que dóna a la rectoria hi havia les presons, les cavallaries,,,,(van ser enderrocades1868 i es va fer la plaça de la rectoria.

22. Nou castell • Segle XVI es van decidir separar-se de la Pia Almoina i enderrocar l’antic castell per fer-ne un de més segur i es construeix un de més modern aprofitant alguns murs i la torre central de l’antiga construcció: casa-castell d’estil gòtic civil de planta i dos pisos.

24. Segle XI construcció primera muralla que comprenia el cercle que comprèn : el Baluard, l’antic Hospital, la Vall el carrer nou (on hi havia un pont llevadís per comunicar-se amb les terres d’altre costat.) La muralla

25. La muralla • Segle XIII s’hi trobaven setanta-sis cases habitades, a més a més del castell, l’església, el cementiri les tres torres de defensa(La torre de “Sant Pere” o de “santa Eulàlia va servir per finalitats bèl.liques fins al bombardeig de 1649,

26. La Verdesca queda inutilitzda, La de”les hores” va caure el 1868

27. La muralla • En els punts més cèntrics hi havia portals que quan es tancaven impedien l’accés a la vila: • portal de la Davallada, • carrer de l’Aigua, • el Cap de la Vila, • el carrer Carreta, • el carrer d’en Tacó i • el carrer Nou

28. La muralla • Segle XIX tercera ampliació de la muralla que s’enfilava fins el carrer Rafael Llopart, continuant cap els carrers Sant Isidre, Illa de Cuba, Artur Carbonell, Espalter, Espanya, La Ribera fins al portal del carrer de la Carreta.

29. Aquesta muralla en molts indrets estava formada per les mateixes façanes posteriors de les cases emblanquinades llunyanes a veure’s com una fortalesa. (Blanca Subur

30. S’inagura el 1672 Església parroquial

31. Segle XVIII • Augmenta la població i l’any 1792, el sitgetà Josep Bonaventura i Falç urbanitza unes hortes seves la qual cosa motivà que s’obrissin els carrers de Sant Josep, Sant Bonaventura i Sant Gaudenci .

32. EL MODERNISME

33. La modernitat La línia del ferrocarril, inaugurat el 1881 obrirà Sitges a la modernitat.

34. Arribada del tren El tren farà que arribin a Sitges : Artistes Estiuejants Noves idees

35. Els Indians

36. Un indià es com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d'haver emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent fet les Amèriques). A vegades també eren anomenats "americans","americanos" o "indianos" en català. Els indians

37. Els indians Construiran magnifiques cases a Sitges ( conegudes actualment com cases d’indians) i aportaran elements vinguts de fora com les palmeres.

38. Cases d’indians Els indians eren moderns , les seves cases reflecteixen la seva modernitat. Moltes d’aquestes cases són d’estil Modernista.

39. Can Bartomeu Carbonell o Casa del Rellotge Modernisme

40. Casa Simó Llauradó Modernisme

41. Mercat vell obra de l'arquitecte municipal de SitgesGaietàBuïgas i Monravà. Mercat Vell

42. Casa Antoni Carreras i Robert del 1908, obra de l'arquitecte barceloní Eduard Mercader i Sacanella Inspiració gòtica Casa Antoni Carreras i Robert

43. és un edifici d'estil eclèctic al carrer de Santiago Rusiñol 33. Va ser bastit al 1900 per l'arquitecte GaietàBuïgas i Monravà Casa d’indiano Inspiració medieval La Casa Josep Ferrer i Torralbas

44. Can Robert (també conegut per Casa Antoni Robert i Camps) és un edifici d'entre 1892 i 1894 d'estil renaixentista, Can Robert

45. estil neoclàssic, molt sobri en la decoració exterior. La familia Llopis ha estat relacionada amb la fabricació de la coneguda beguda sitgetana anomena malvasia Museu Romàntic de Can Llopis

46. Ermita de Sant Sebastià Ermita de Sant Sebastià

47. Casa Isabel Ferret és una construcció d'estil eclèctic amb elements gòtics. Obra de 1899 de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia Casa Isabel Ferret

48. Casa Josep Freixa és una construcció d'estil eclèctic amb elements clàssics i noucentistes. És obra de l'arquitecte Josep Maria MartinoArroyo, Casa Josep Freixa

49. Casa Pere Carreras del 1906 Arquitecte Josep Brull. Situada al carrer Francesc Gumà ( carrer del Prado ) Casa Pere Carreras

50. La Casa Bonaventura Blai.Va ser bastit al 1900 per l'arquitecte GaietàBuïgas i Monravà. Amb elements neogòtics Casa indiano. Situada al carrer illa de Cuba. Casa BonaventuraBlai