1 / 26

l'ALZINA i el SOL

l'ALZINA i el SOL. Com cada matí, el primer raig de sol va arribar a l’alzina. Just a temps, sense esperar el segon, ja s’arreglava atenta al nou dia. De tant en tant, els núvols no deixaven veure el sol, i havia d’aguantar un xàfec. Llavors, els ocells no s’ajocaven cridaners

duer
Download Presentation

l'ALZINA i el SOL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. l'ALZINA i el SOL

  2. Com cada matí, el primer raig de sol va arribar a l’alzina.

  3. Just a temps, sense esperar el segon, ja s’arreglava atenta al nou dia.

  4. De tant en tant, els núvols no deixaven veure el sol, i havia d’aguantar un xàfec.

  5. Llavors, els ocells no s’ajocaven cridaners a les seves branques.

  6. Cada matí, doncs, era una incògnita, una espera anguniosa.

  7. Calia tenir temps per renovar les fulles, produir les glans, que tant agradaven als esquirols..

  8. I el bon temps regnava dins els bosc; tot era refiladissa d’ocells que omplien les branques.

  9. Però, la més lleu remor del vent del nord li produïa una amarga tristor: els ocells deixaven les seves xerrameques i rialles i cuitaven a cercar un bon recer.

  10. Oblidaven la por de l’alzina a les tempestes, quan més necessitada estava dels seus amics.

  11. Ells fugien, si bé l’endemà tornaven juganers a les seves branques. Ella els acollia com si res; potser sí més envellida, més cansada.

  12. La nit era també massa negra per a l’alzina. Massa temps per a pensar, la seva solitud... El mal que li feia la fugida dels ocells amics.

  13. Quines ganes de desarrelar i anar-se'n, però que profundes eren les arrels, clavades al lloc on havia nascut.

  14. Cada nit pensava en el dia en el que diria prou, es desarrelaria i travessaria la carena per on cada matí sortia el sol.

  15. Allà, segur, trobaria altres alzines, altres ocells...

  16. De sobte, però, un dia va descobrir una desconeguda amistat.

  17. Silenciós, constant, entossudit, el sol li seguia acaronant les seves branques, ni que fos amb la tènue llum que travessava els núvols...

  18. La llum que la feia respirar, sense esperar res a canvi. Allò que li havia semblat tant normal. Va descobrir que aquest amic llunyà era tant proper, era el seu millor amic.

  19. Potser hi hauria noves amistats darrera la carena, però mai seria abandonada pel sol de cada dia.

  20. No calia marxar. La descoberta amistat la unia fortament a les altres puix que cada matí tot tenia un altre color.

  21. Aquells amics que rebien fortament la llum del sol, les flors, els ocells, les alzines, la carena, el mar...

  22. Amb tot el que podria passar, d’una cosa n’estava segura: allà dalt i al seu costat acaronant-la, silenciós, sense faltar mai...

  23. ...un nou amic de sempre la seguiria aclarint amb el raig de l’esperança que ningú podria enfosquir.

  24. Audiovisual estrenat a Moià en homenatge a Francesc Barrachina, per Colònies Jordi Turull. Els dibuixos originals realitzats amb aquarel·la i retolador, resten inacabats. Creiem que així respectem l’autor, atès que la col·lecció és completa. dibuixos: Francesc Barrachina guió: Enric Canet trobareu més contes a: www.mouteenxarxa.cat/documents

More Related