El conte d ’ e n Popi

1. El conte d’en Popi Xavier Ferrer Portella xferrer1@xtec.net

2. Popi era un gos que estava abandonat i havien recollit al carrer dos nens anomenats Pau i Pepa. S'ho van portar a l'escola i ho van deixar al pati amb el permís de la mestra. Per a això, entre tots els nens de l'escola van construir una caseta de gos molt maca. Popi fou creixent i fou adaptant-se al seu nou llar, sentia molt afecte per aquells nens. Així van ser passant els mesos del curs escolar……

4. Un divendres a la tarda, quan els nens estaven en classe, Popi va observar que la porta del pati no estava tancada del tot i va decidir anar a donar un passeig. Sentia curiositat per conèixer els carrers que envoltaven el col·legi, mai les havia vist. Sense fer soroll es dirigir cap a la porta i amb els seus potetes la va obrir totalment, molt a poc a poc, ñeeeec, ñeeec, ñeeec, sortint al carrer sense que ningú ho notés.

6. Els nois, com cada divendres, abans d'anar-se'n a les seves cases van passar a saludar a Popi. Però aquella tarda, la decepció i la tristesa es va apoderar de tots ells: Popi no estava al pati i la seva caseta estava buida. Ràpidament van avisar a tots els companys de l'escola per saber si algú ho havia vist. Per aquesta raó, van connectar l'alarma del col·legi: aaaaah!, aaaah!. Tots els nois van sortir corrent al pati, però cap d'ells habia vist al gos. Seguidament, Pau i Pepa, desesperats, van començar a plorar: buaaaaa!, buaaaaa!. Ningú sàvia on estava Popi. Tots els nois al sortir al pati exclamaven: “oooooh!, ooooh!, Popi no està!!”.

8. Popi s'havia escapat del col·legi. Ara l'escola era un caos. Tots els nois anaven corrent d'un lloc a un altre: taca-taca, xip-chap (so de trepitjades i sabates). Tots anaven explicant la greu notícia: Popi no estava al col·legi. De sobte, la mestra veient tot l'escàndol , va reclamar l'atenció dels nois per fer-los callar: tsssss, tsssssss (so de silenci). També es va ajudar del seu triangle fent-lo sonar: cling-cling, cling-cling. Per trobar a Popi haurien de cridar a la policia immediatament. Ells ja sabrien que calia fer.

10. En una comissària de policia del barri, pròxima a l'escola: niii-nooo, niii-nooo, niii-nooo (so de sirenes de cotxes de policia), va sonar un telèfon: ring-ring, ring-ring (so del telèfon). Un policia de servei es va dirigir al telèfon: taca, taca, taca (so de sabates) i, quan contesto el telèfon, els va explicar que els divendres a la tarda tenien massa treball per atendre la petició de recerca d'un gos, i que fins al dilluns no podrien fer res.

12. Tots els nois de l'escola estaven molt tristos: oooooh!, ooooh!. La policia no podia ajudar-los fins al dilluns i no sabien què podien fer. Popi s'havia escapat de l'escola i havien de prendre una decisió. Ràpidament, la mestra els va fer callar: tssssss, tssssss (so de silenci) i va tornar fer sonar el triangle: cling-cling, cling-cling. Ella tenia una idea molt bona: Pau i Pepa seran els encarregats d'anar a buscar a Popi durant el cap de setmana, no podien quedar-se esperant de braços plegats fins al dilluns, ja que era massa temps per a un gos perdut i desorientat.

14. Mentrestant, Popi anava caminant i caminat per la ciutat, observant totes les coses que la ciutat le oferia: colors, llums i molts sons i sorolls desagradables de cotxes: mec, mec, iiiii, iiiii (so d'un cotxe en marxa frenant) i motos: brrrrum, brrrrum (so de moto accelerant)..

16. Després de caminar algunes hores, Popi estava molt cansat i li feia mal el cap de tants sorolls estranys. Popi protestava bordant: bub-bub, bub-bub (so de gos bordant). Necessitava més tranquil·litat. Per aquesta raó, va decidir allunyar-se de la ciutat i descansar en el bosc aquella nit tan emocionant. Ara només podia escoltar el so dels seus propis passos: taca-taca, xip-chap (so de passos); el so del vent: ffff….jjjjj, ffff…..jjjj; alguns ocells que encara seguian cantant: pio, pio, pio; i com sempre alguns gats que anaven perduts buscant restes de menjar aquí i allà: miau, miau

18. Finalment, Popi es tomb per descansar en un lloc molt acollidor on podia passar la nit en el bosc sense complicacions. Era una nit molt fria i Popi tremolava una miqueta: tu-tu-tu-tu (so de tremolar) i es notava un poc refredat: aaaaachisssss!, aaaaachissss! (so d'esternut). • Mentre es dormia, veia les llumenetes de la ciutat i encara es podien oir alguns sorolls que procedien d'allà, com el dels trens que entraven i salian de les estacions de la ciutat: el teu-el teu, pi-pi, chucu-chucu (so del tren), que anaven i venien constantment.

20. Al dia següent, dissabte al matí, els nostres amics, Pau i Pepa, van sortir molt aviat de les seves cases amb la intenció de trobar a Popi en el seu algun lloc de la ciutat. Després de molta estona d'anar donant voltes, van arribar a la platja i allà mateix, totalment esgotats: buufff, buufff (so de fatiga), es van asseure en la sorra a contemplar el mar mentre escoltaven les onades: chipsss, chipsss; la brisa del mar: ffff…jjjj, fff…jjjj; i de lluny també se sentien les sirenes dels vaixells entrant i sortint del port: mmmmmm. • .

22. Pau i Pepa estaven molt tristos. No havien pogut trobar a Popi després de buscar-lo durant tot el dia per la ciutat. Ja era massa tard i havien de tornar a casa a descansar i esperar tenir millor sort al dia següent. Caminant per la ciutat van passar per un barri que celebrava una festa popular. De lluny se sentien els instruments de la banda de músics, el tambor: bum, bom, plum, plom; la flauta: du, du, du; la trompeta: el teu, el teu, el teu; etc. Fins i tot les campanes de l'església més pròxima van començar a sonar anunciant la festa major d'aquest barri: clong, clang, clong, clang • Quan van arribar a casa seva, Pau i Pepa van haver de trucar a la porta: pom-pom, toc-toc. Tristos i amb els ulls plorosos se'n van anar a la seva habitació, mirant per la finestra pensant que potser podrien veure a Popi passejant pels carrers solitàries. Sol van poder contemplar el parc del seu barri amb els seus gronxadors: ñic-ñac, ñic-ñac, i alguns nois que corrien per la plaça: toca-toca, xip-chap, mentre jugaven a ser indis: a, a, a, a, a (so intermitent a causa de l'acció de la palma de la mà sobre la boca).

24. Diumenge al matí, Pau i Pepa van decidir que anirien a buscar a Popi lluny de la ciutat ja que segurament Popi s'havia allunyat de la mateixa fugint dels sorolls, intentant trobar un lloc més acollidor per a ell com podia ser el camp • Van ser a l'estació del tren: pi-pi, el teu-el teu, chucu-chucu, amb la intenció d'agafar un tren en direcció a les muntanyes. Una vegada allà, es van acostar a preguntar a una casa de camp que semblava una granja.

26. Tots els animals de la granja es van espantar quan van veure arribar als nois i es van posar a xisclar; el cavall: iiiiii!; les vaques: mmmmmuuuuu!; les ovelles: beeee, beeee; els porcs (so nasal/vetllar aspirat); els burros: iaaaaa, iaaaaa; el gall: kikiriki, que anunciava l'arribada dels nois envoltat de gallines escandaloses: co, co, coooo, po, po, pooooo; els ànecs: cua, cua; i fins i tot els ocells que s'acostaven a la granja es van animar a participar amb els seus sons: pio, pio. Així doncs, aquell lloc era ple d'animals de granja però cap d'ells havia vist un gos solitari anomenat Popi. Popi no estava allà, podia estar en qualsevol altre lloc.

28. Els nois haurien de seguir buscant Popi dalt i sota de la muntanya. Per això, Pau i Pepa van seguir caminant sense descans pel camp: toca-toca, xip-chap (so de trepitjades) i mentrestant només podien sentir el bonic cant dels ocells: pio, pio, pio; el so d'algun insecte o abella pesada: zzzzummmm, zzzzummmm (so vibrant) i; de tant en tant, alguna granota mentre cridava l'atenció enmig d'un bassal: croac, croac.

30. De sobte, Pepa va creure haver sentit un so molt estrany i diferent (so del plor d'un gos -so nasal-). Ràpidament, Pau i Pepa es van dirigir cap a darrere d'unes roques, trobant-se amb l'entrada d'una petita cova. Allà era justament d'on procedia aquest soroll (so del plor d'un gos -so nasal-). • Allà mateix, estirat a terra, tremolós, cansat, afamat i malalt es trobava Popi que al veure com arribaven corrent els seus amics, Pau i Pepa, va començar a moure la cua i a bordar: bub-bub, bub-bub, en senyal d'alegria. Mentre els nois saltaven i cridaven molt feliços: aaaah!, oooooh!. Per fi havien trobat a Popi. Ara podrien tornar al col·legi tots junts. • Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat