1 / 16

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona. Anàlisi de l’ús de la toponímia i la presència del català a les terminals de l’aeroport de Barcelona i al portal web d’Aena. Podeu consultar l’estudi sencer, amb el mateix nom, al web www.plataforma-llengua.cat.

diza
Download Presentation

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona Anàlisi de l’ús de la toponímia i la presència del català a les terminals de l’aeroport de Barcelona i al portal web d’Aena Podeu consultar l’estudi sencer, amb el mateix nom, al web www.plataforma-llengua.cat Plataforma per la Llengua Diputació, 276, planta baixa 08009 Barcelona Tel. 933 211 803 www.plataforma-llengua.cat

  2. Com s’ha fet Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius Usos lingüístics en els topònims de la megafonia Criteris lingüístics en la retolació de l’aeroport de Barcelona Presència del català al web d’Aena Conclusions Perspectives per a la nova terminal Plataforma per la Llengua Diputació, 276, planta baixa 08009 Barcelona Tel. 933 211 803 www.plataforma-llengua.cat

  3. Aeroport de Barcelona. S’han seleccionat les destinacions que durant el 2007 han tingut més de 500 sortides anuals des de l’aeroport de Barcelona (un total de 78 destinacions) i s’ha recollit amb quina forma apareixen els topònims als panells informatius de l’estat de les sortides de vols i als teleindicadors del trànsit aeri de les zones lliures de pas de les terminals. A més s’ha analitzat el context d’usos lingüístics de l’aeroport. Web Aena. S’han seleccionat les mateixes destinacions que en el cas dels topònims de les terminals però, a més, s’ha tingut en consideració aquells topònims d’aeroports de territoris de parla catalana que no són destinació des de l’aeroport de Barcelona. Les observacions s’han fet durant el mes de novembre del 2008 Com s’ha fet

  4. Més respectuós amb el gallec que no pas amb el català Als panells de les terminals les destinacions s’anuncien únicament en castellà (amb l’excepció de La Corunya que s’anuncia en gallec i dels noms de les destinacions que no tenen traducció en castellà). Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  5. Vols fora de l’Estat espanyol Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  6. Vols fora de l’Estat espanyol Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  7. De les 47 destinacions fora de l’estat espanyol amb més de 500 sortides, en 21 s’utilitza la forma de destinació, en 15 la traducció només al castellà, en 11 formes que poden ser tant castellanes com catalanes i cap forma només en català Vols fora de l’Estat espanyol Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  8. Aena no respecta ni tan sols les formes oficials Fins i tot quan les destinacions són a territoris de parla catalana, com és el cas d’Eivissa i Alacant, els topònims apareixen anunciats als panells únicament en la forma castellana (Ibiza i Alicante). En el cas d’Eivissa, la forma catalana és l’única forma oficial acceptada i, no obstant això, Aena no l’utilitza. Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  9. Vols en destinació al domini lingüístic català Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

  10. Els anuncis d’embarcaments que es realitzen per megafonia són en veu enregistrada i trilingües (en castellà, anglès i català), però les informacions per megafonia que són en directe es realitzen en castellà i anglès i rarament en català. En la megafonia Aena dóna prioritat al castellà i a l’anglès Tots els embarcaments s’anuncien de manera enregistrada en tres llengües ordenades de la manera següent: primer en castellà, després en anglès i finalment en català. Normalment es tradueix tant l’anunci per sí mateix com el nom de la destinació (el cas d’A Coruña n’és una excepció). Per exemple, a l’anunci d’embarcament d’un vol direcció Eivissa en la versió en castellà s’utilitza el nom “Ibiza” amb fonètica castellana, en la versió en català “Eivissa” amb fonètica catalana i en la versió en anglès un mot en fonètica anglesa que podria ser “Ibiza” o “Eivissa”. El cas d’Alacant té la particularitat que en la versió anglesa Aena utilitza el nom en castellà “Alicante”. Pel que fa a Palma fins i tot en català s’utilitza el topònim erroni “Palma de Mallorca”, i no “Palma” que és l’únic nom oficial. Usos lingüístics en els topònims de la megafonia

  11. En la retolació Aena dóna prioritat al castellà respecte al català El castellà està destacat respecte del català i l’anglès en negreta i un color diferenciat (el groc), que a més és el color significatiu de l’aeroport. Aquest tipus d’indicacions són les que posseeixen les informacions bàsiques de l’aeroport i són les més nombroses i comunes. Criteris lingüístics en la retolació de l’aeroport de Barcelona

  12. la pàgina principal d’Aena (http://www.aena.es) està disponible en castellà (per defecte) i en anglès,però no pas en català. Només hi ha informació en català d’alguns aeroports. El web d’Aena és en castellà i anglès però no pas en català Presència del català al web d’Aena

  13. Aena manté els mateixos topònims d’aeroports a tot el seu portal web, tant a les pàgines en llengua castellana com a les que estan traduïdes a d’altres llengües. Presència del català al web Aena

  14. Veiem doncs com la presència del català a les terminals A, B i C presenta forces mancances, sobretot en la toponímia de les destinacions on directament no hi és present. Si l’ús del català estigués normalitzat els topònims de les destinacions de parla catalana i les formes traduïdes dels topònims internacionals apareixerien en català (podent aparèixer, si s’escau, també en altres llengües atès el perfil internacional que té l’aeroport). Pel que fa a la retolació no tindria un tracte de subordinació respecte el castellà. Conclusions

  15. Esperem que en la nova terminal no es produeixin els mateixos dèficits que en les terminals actuals: • Absència total del català en la toponímia • Subordinació del català respecte el castellà pel que fa a la retolació, senyalitzacions o megafonia. La nova terminal és una gran oportunitat per normalitzar el tracte en els usos lingüístics Perspectives per a la nova terminal

  16. Plataforma per la Llengua Diputació, 276, planta baixa 08009 Barcelona Tel. 933 211 803 www.plataforma-llengua.cat

More Related