ANÀLISI:

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLA TETRALOGIA DE L’ANELL DEL NIBELUNGSEGONA JORNADASigfrid( Siegfried)de WAGNER (1869-1874) ANÀLISI: En el 200aniversari

2. EVOLUCIÓ DE LA NARRACIÓ DE L’ANELL “ A Siegfried trobem un Wotan que ja no actua […] També Erda es consola en l'anihilament. L’acció redemptora de la humanitat descansa ara en Siegfried, un bon salvatge no corromput pel món de la cultura, que actua per impuls, sense consciència de superació (en clara contraposició a Tamino) en les diverses proves a què és sotmès.“ [B. Dedéu, a Samaranch, 2003, p. 173] Siegfreid és el nom d’un dels personatges principals de la tetralogia. Dóna títol a la tercera de les òperes del cicle de L‘Anell dels nibelungsde Richard Wagner (1813-83). Com en tots els casos, la música i la lletra són creats pel mateix compositor. La música va ser composada en dues tandes: entre 1856-7 va fer el primer i mig segon acte, però, entre mig va crear Tristany i Isolda i els Wesendonk Lieder, Els mestres cantaires. No va ser fins el 1865 que el músic va reprendre el Siegfreid Sigfried va tenir l’honor de ser la primera de les obres de l’Anell que va ser estrenada, el 16-VIII-1876, a Bayreuth, tal com era voluntat de l’autor. Aquell agost es va interpretar per primera vegada la tetralogia complerta, en diverses diades. A Catalunya Siegfried va estrenar-se al Liceu el 15-XI-1900. Amb la necessitat de comptar amb una orquestra gran el Liceu va augmentar l’any 1900 la plantilla pròpia de músics a 95 efectius. Presentació LA VEU A SIEGFRIED “ Siegfried és l’obra de la Tetralogia amb menys personatges, set en total, que a més únicament monologuen i dialoguen sempre entre dos d’ells, amb l’excepció de la breu escena que obre el segon acte, on intervenen Alberich, el Caminant i Fafner. Com a curiositat tenim que aquí intervenen les veus extremes femenines que Wagner va utilitzar a l’Anell: la soprano lleugera i la contralt profunda. La primera correspon a l’encantador Ocell del bosc, una de les <veus de la naturalesa> que refila les boniques frases –la línia del cant imita les merles comuns- que [són] enteses per Siegfreid després d’haver-se mullat els llavis amb la sang del drac […]“ [A.F. Mayo, a Samaranch, 2003, p. 181] p. 1 (de 7)

3. El signe indica accés per a sentir el leitmotiv del personatge . S’ajuda d’un megàfon en l’escena de l’enfrontament amb Siegfried per a donar una veu més cavernosa Siegfried (Tenor heroic o dramàtic) Orfe, net de Wotan, esdevé l’heroi i protagonista. És un paper que té fama de ser quasi impossible de cantar bé Brünnhilde (Soprano dramàtica) La filla de Wotan que restà castigada i espera ser rescatada per un valent. Paper esgotador Wotan,com a viananat (Baix-baríton) Rei dels déus, contempla impotent els eseveniments disfressat de pelegrí Fafner (Baix) Gegant convertit en drac per custodiar el tresor i l’anell màgic Alberich (Baix) Nan que capturà l’or del Rin (primera obra d ela Tetralogia) i es deleix per recuperar-lo Mime (Tenor) Nibelung (nan), germà d’Alberich que també anhela el poder del’anell Ocell (soprano lleugera) Au del bosc que Siegfred acabarà entenent Erda (contralt) Deessa de la terra. Amb Wotan va concebre Brunnhilde Personatges El més dur és que les exaltades frases finals del gran duo amb Siegfried són tibants i exigeixen gran potència, per cloure amb un terrible Do5 mantingut, brillant, en punta, que gairebé ningú no té o es perd o desllueix amb el pas dels anys: per això hi ha cantants que el defugen i fins i tot el baixen al Do3, doblant a Siegfried. [A.F. Mayo, a Samaranch 2003, p. 182] p. 2 (de 7)

4. murmuris del bosc ELS SONS DEL BOSC Una de les escenes més famoses de Siegfred es presenta a l’acte II, quan Siegfried parla amb diversos ocells, personatge representat per una soprano. La cantant imita el cant d’un ocell, concretament el de la merla comuna. També se sent un tema titulat els murmuris del bosc. Tot plegat provoca una sensació important de frescor i apropament a la natura en relació al protagonista Podeu prémer els sons que Siegfred va sentir o fer en el bosc, al costat de la imatge corresponent p. 3 (de 7)

5. A una cova que fa de forja i vivenda 1a ESCENA.- El nan Mine, germà d’Alberich, forja de nou una espasa per a Siegfried, que les trenca totes. El que no ha pogut mai és soldar els trossos de l’espasa trencada de Siegmund. El nan ho voldria fer per tal que Siegfried pogués matar el gegant Fafner, ara convertit en drac, i així Mime maniobraria per apoderar-se del tresor i l’anell. Siegfried arriba amb un ós que acaba de capturar i amb ell espanta al nan. Siegfried mai ha cregut que Mime fos el seu pare com aquell li havia dit. Ara el nan explica com la mare de l’heroi, Sieglinde havia arribat a la cova i com després de parir va tenir el temps just de donar nom a la criatura i llegar els trossos de l’espasa que havia sigut del seu pare. 2aESCENA.- Un viatjant que porta un barret que li cobreix part de la cara (Wotan) arriba a la cova. Explica a Nime, que no té ganes d’acollir-lo, que ell pot donar molt bons consells. Entre els dos personatges es fan unes juguesques amb endevinalles. Finalment el visitant anuncia que l’espasa Nothung només podrà ser forjada per una persona que no conegui la por. 3aESCENA.- Ja sol el nan Mime sent por del drac però és Siegfried qui arriba i reclama la seva espasa. El gnom ha deduït que l’únic que pot forjar l’espasa és Siegfriedde tal manera que li diu que va prometre a la seva mare que li ensenyaria al noi què és la por però per aprendre-ho Siegmund haurà d’anar a la cova de Fafner. El jove accepta però abans vol comptar amb la seva espasa Nothung i com que el nan no se’n surt l’heroi decideix reduir a llimadures el dos talls de l’espasa i la forja. Mentrestant Mime planeja drogar a Siegfried i matar-lo un cop aquest hagi derrotat el monstre i així aconseguir l’anell i el tresor. Acte1(de 3) 9’ 52” DrZubinMehta, 2010 a València, ambinici de l’acte 12’ 05” Dr. Georg Solti [ambinicid’acte] Orquestra: Obertura:Preludi al 1r acte :Preludi força breu (sobretot tractant-se de Wagner) que comença en un ambient ombrívol Es pot apreciar la producció de CarlusPadrissa, de la Fura delsBaus Meditació Mime com a ferrer La maledicció Escena llarga: commésl’escoltes, mést’agrada 10’ 58” Per S. Jerusalem i H. Zeznik. 1990, Met. SotsCastellà 6’ 00” [2ª . meitat] Siegfried i Mime: Què:Notung, Notung, NeidlichesSchwert! :Notung! Notung! Espasa envejable! Així comença un llarg duet que sovint són en realitat monòlegs en paral·lel en el que cadascú va a la seva bola. Siegfred, impacient, malda per forjar-se ell mateix l’espasa davant de la ineficàcia de Mime, el ferrer pel seu compte ordeix la traïció amb verí per quan l’heroi hagi derrotat el drac. 13’ 41” Per Jay Hunter i Gerhard Siegel Morris, 2011 al Met. Treballar p. 4 (de 7) Forja II Siegfred a la forja

6. A l’entrada de la cova de l’Enveja, de Fafner 1a ESCENA.- Alberich vigila anhelant l‘entrada de la Cova de l’Enveja, on es refugia Fafner en forma de drac. Quan identifica Wotan amb aspecte de vianant li diu tot tipus d’improperis però el déu respon que no ha anat per actuar sinó per veure. Ja no vol l’anell, a més, ell ha abandonat la raça dels seus descendents mig humans (els Wälsungs) i per demostrar-ho avisa a Fafner que Siegfrid es dirigeix a la seva cova. Li ofereixen la vida a canvi de l’anell però el gegant-drac ho refusa. Wotan marxa rient i Alberich jura que un dia acabarà amb la raça dels déus. 2a ESCENA.- Arriben Siegfred i Mime a l’entrada de la cova. Aquest vol atemorir el noi amb descripcions terrorífiques del drac. Siegfried no li fa cas i, en canvi, es posa a rememorar com seria la seva mare. Un ocell canta i Siegfried voldria entendre el seu llenguatge. Intenta fer una cantarella amb una canya però com que no li surt, toca el seu corn. El so fa sortir el drac. L’heroi es burla de l’aspecte de la fera i li clava l’espasa al cor. Fafner admira el valor del seu enemic i li narra quin és i el malefici de l’anell i finalment li aconsella que desconfiï d’aquell que li ha demanat que el mati. Siegfried clava l’espasa al cor del monstre. En retirar l’arma la sang li taca la mà i la llepa, de manera que ara sí entén el cant de l’ocell: aquest li recomana que es quedi amb l’anell màgic i el noi entra a la cova. 3a ESCENA.- Mime i Alberich discuteixen pel botí. El primer proposa que Alberich es quedi amb l’anell i ell agafarà l’elm ( pensant que amb l’elm màgic de la invisibilitat podrà capturar també l’anell) però no es posen d’acord i es separen. Quan el noi surt amb l’anell i l’elm, sense saber què fer-ne, l’ocell li adverteix que es fixi en el sentit veritable de les paraules traïdores de Mime. Efectivament, quan el nan li ofereix un beuratge per a recuperar-se del cansament, el noi entén que el vol assassinar de manera que mata a Mime. L’heroi pregunta a l’ocell com pot trobar companyia i l’au li fa saber que a prop hi ha una noia adormida, Brünnhilde, darrera d’una cortina de foc, que espera que un home que no conegui la por l’alliberi per ser seva. Siegfred , content, entén que ell és el que no té por. 4’ 50” René Kollo 2’ 01” JonasKaufmann, 2013 (fragment) Siegfried: Ariós:Dass der meinVaternichtist:Quina alegria saber que no és el meu pare! Mime com a ferrer Acte2(de 3) Murmuris del bosc 10’ 25” Al Met 8’ 52” A València 2008 Siegfried i Fafner: Escena en què Siegfred mata el drac:"Haha! da hättemein Lied!" . . ."Werbist Du, kühnerKnabe".: Després de cridar-lo amb el seu nom, l’heroi mata el gegant-drac Fafner clavant-li l’espasa al cor Fafner (drac) Nothung (espasa) Bonic, Lluïment per a soprano lleugera Siegfred i l’ocell que parla: Fi d’acte:Nun sing’! Ichlausche dem Gesang:Oh, canta! Escoltaré el teu cant!. L’ocell li anuncia que coneixerà la més esplèndida dona dormint sobre una alta roca. Siegfried acaba dient: “allà on tu vagis volant, jo et seguiré!” 4’ 16” Plácido Domingo i Natalie Dessay 4’ 13” Dr. D Barenboim A Beureuth p.5 (de 7) Passió Ocell del bocs II

7. A l’entrada d’una nova i prop de la roca de Brünnhilde 1a ESCENA.- En una nit fosca de tempesta Wotan s’acosta a l’entrada d’una altra cova. Invoca i desperta a Herda l’ànima primordial de la terra. Sense que el déu li pregunti res la dona li aconsella que pregunti a les seves filles, les nornes, que teixeixen el destí de la gent, però a Woten no li serveixen perquè no saben canviar el futur i ell vol capgirar els esdeveniments que preveu. L’endevina li aconsella, doncs, que consulti a Bünnhilde, filla de Wotan i la mateixa Erda, però el déu li explica el càstig que li imposà per desobediència. Erda torna a les entranyes de la terra. En poc temps arriba Siegfried, l’ocell que l’acompanyava fuig quan veu els dos corbs que acompanyen el déu. 2a ESCENA.- Siegfried troba el vianant i li demana com s’arriba a la roca, com que el déu li contesta malament hi ha una situació d’enfrontament i Wotan s’identifica com a guardià de la roca de la valquíria. La llança de Wotan i l’espasa de Siegfried xoquen i aquest cop l’espasa Nothung trenca la llança. El déu recull impassible els trossos i deixa obert el pas al satisfet Siegfried que sobrepassa el mur de foc. 3a ESCENA.- Quan avança per la roca Siegfried veu un cavall adormit i el cos estirat d’un guerrer. Quan li retira l’elm i l’escut resulta que és una noia: en queda prendat. Ara sí que se sent angoixat per primera vegada a la vida . Reclama l’ajuda de la seva mare: per primera vegada ha tingut por. Amb un bes del noi la valquíria es desperta i saluda al sol i pregunta el nom del valent. Siegfried li explica i ella li narra com el va protegir abans del seu naixement. Li diu qui van ser els seus pares. Brünnilde recorda amb nostàlgia quan era una divinitat casta i refusa d’entrada les carícies de l noi però ara se sent dona i poc a poc va cedint i acaba abraçant Siegfried. 4’ 28” Al Met 2011, Dr. Fabio Luisi, ambRrynTerfel 4’ 07” Bayreuth 2992 Orquestra i Wotan: Prelidi i recitatiu:Preludi / Wache, Wala! Wala! Erwach! Alerta Wala! Wala! Desperta! D’un llarg son et trec, dorment: Després d’un preludi tempestuós Wotan disfressat de vianant es dirigeix a la boca d’una caverna i invoca a Erda, deessa de la terra amb la que Wotan havia tingut diverses filles, les valquíries i entre elles a Brünnhilde 4’ 32” València 2008 Amb una brillantproducció de Robert Lepage. Notable el vol de 2 corbs (atributs de Wotan) sobre el Rin Acte3(de 3) Erda Llança de Wotan Caiguda El pelegrí Siegfried i Brunhilde: El despertar de Brünnhilde:Heil dir, Sonne! Salut a tu sol!: 7’ 17” Kasel 1998 9’ 46” València 2008 Espasa com a virilitat Foc Somni innocent Meditant La passió en música Siegfried I Brünnhilde: duet:Dichlieb' ich o liebtestmich du!T’estimo: oh, si m’estiméssis tu!:Acabament de l’òpera 7’ 19” Met 1990 2’ 43” Bayreuth 2012 Fragmetn final p. 6 (de 7) Felicitat Somnimàgic

8. Enregistraments i referències 1989 Bayreuth Dr. Sawallisch 2006, ROH Dr. Pappano AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2013 (2h10’22”) A (2h10’22”) B (1h 18’) A (1h 13’) B (1h 25’) C En castellà per Wagnermania Alemany-Castellà per Kareol Altresguiesd’audició Associaciód’amics Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià Pascual Fortea, 2013. Revisió lingüística Rosa Bruguera Currius p. 7 (de 7)